Dissabte, 7 / febrer / 2015
Fa un dia rúfol i fred. Guardo les figuretes
del meu pessebre. Abans, n’havia anat traient-les les pedretes, les branques de
roure i d’aulina, la molsa...
Em comuniquen la mort de la Carmen Rigau Isern
(91a). Havia tingut una sabateria, era molt coneguda i se l’anomenava la Carmen
Pelaia ja que el seu marit era en Pelai Coll.
Oficio les exèquies d’en Juan Moreno Platero
(86a.). Hi participa una bona esglesiada de gent. Havia treballat a les mines
d’Osor. Els fills també són coneguts. Vivia a can Furroi, al carrer Canigó, al
corredor que hi ha al costat de can Garceso. Al cel sia.
A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa per
deixar l’església preparada per la missa dominical. I vaig a celebrar la missa
anticipada a Bonmatí. Som 30 persones, i punt. Quan en surto, cap a les set,
encara queda un xic de claror. Ara s’anirà notant la crescuda.
Els catòlics ucraïnesos celebren la missa amb
Mn. Vladimir de Vic.
A Anglès, a la missa anticipada, hi
participen una quarantena de feligresos. A Anglès van molt ben servits de
misses i s’haurà de fer un pensament.
diumenge, 8 / febrer / 2015
El matí també és gèlid i es nota amb
l’assistència a les misses.
Al migdia, a Anglès, oficio les exèquies de
la Carme Rigau Isern. Tenia 91 anys. La germana Teresa la visitava assíduament.
Amb la filla, cunyada d’en Pere Espinet, havíem participat a l’expedició a
Lourdes del 2012. Ella ha continuat participant-hi els anys següents.
A la tarda, amb un company, comentem les
intervencions del cardenal Walter Kasper. Sembla que és el teòleg de referència del papa Francesc. Es veu que les seves intervencions al Sínode sobre la família han esverat molt
als sectors més conservadors de l’Església. Amb això, ja està tot dit. L’havia
conegut a les trobades dels amics de la Comunitat de Sant’Egidio a Roma. El seu
posat físic em feia pensar amb Mn. Eugeni Serra, com si en fos el germà
petit.de Mn. Eugeni Serra Sala (+ 17·12·2006) que era rector de Sant Climent
Sescebes, Espolla, Mollet de Peralada i Masarac. Havia estat rector de la Vall
del Bac i, en aquell moment reculat que no hi havia gaire cobertura sanitària
al país, era l’encarregat de punxar les injeccions que es receptaven a tots els
feligresos i feligreses. També ja està tot dit.
dilluns, 9 / febrer / 2015
Tinc el matí tranquil. Realitzo alguna gestió
pel poble.
Dino aviat i descanso una mica. Cap a quarts
de tres, recullo els fulls del guió que m’ha enviat en Quim i me’n vaig cap a
Porqueres, al davant de la casa consistorial.
Quan arribo, em presento als realitzadors del
programa DIVENDRES. També m’hi trobo amb en Josep que ha vingut amb els seus
tractors i amb en Triqui.
Em presenten l’Espartac i en Màrius Serra. I em
porten al camió on em maquillen. Tenen feina a fer-ho perquè tinc la pell
resseca. I de nou, cap on s’instal·la el plató.
Saludo diversa gent coneguda: la Flora de can
Pepito, la Maria Gifra... I em situen davant d’una pantalla. Entretant em vaig
repassant els set o vuit fulls del guió.
Quan comença la retransmissió, hi ha tot de
mainada que fa cabrioles. En Màrius Serra recull i comenta diverses expressions
dialectals: esperxar, rabequet, a feques que...
I tot d’una venen on sóc jo i es veu que ja
sortim. L’Espartac em pregunta sobre sant Galdric, sant Isidre, els sants Abdó
i Senén (o sant Nin i sant Non)... I també sant Cristòfor, sant Antoni del
porquet, sant Antoni dels paletes... Flist i flats, i ja està tot dit! De tot
el que tenia al guió, no en dic gairebé res. I tanta feina a preparar-lo.
Quan acabo, m’estic una estona per allà, em
desmaquillo i retorno cap a Anglès.
M’arriben alguns missatges parlant de la meva
intervenció: pel whatsapp, per face... I a fequis que em pensava que no em veuria
ningú!
dimarts, 10 / febrer / 2015
A matí feinejo pel despatx, sobretot
preparant la conferència que tinc el proper dimarts a Montserrat, amb guies
turístics de Catalunya. Tindré mal de ventre tota la setmana.
L’Enric i en Ramon venen a visitar l’església
de Sant Martí Sapresa. Abans, ells dos, han visitat l’església de Sant Pere
Sestronques i la de Sant Amanç. Anem a dinar plegat a Can Segarra. Sempre és
agradable una estona de convivència amb companys, i més si compartim un xic
l’estil.
A la tarda oficio les exèquies d’en Pelai (o
millor, en Pelaio) Llagostera Bauxell (85 anys), de Cal Menut. Vivia a dalt del
carrer Nou. És el germà de l’Annita (ben coneguda al poble, anant amunt i avall
amb els seus caminadors), d’en Salvador i d’en Santiago, i oncle de la M.
Lluïsa, d’en Salvador, d’en David... Al
cel sia.
Quan acabo, ve la mainada de catequesi amb
l’Eva. Jo faig la sessió pertinent amb l’Oriol i amb en Sergi. És un moment ben
agradable de la meva feina i val a dir que, els dos vailets, es comporten prou
bé.
dimecres, 11 / febrer / 2015
Penjo algunes fotos de Lourdes al face. Al
matí, estic al despatx. No ve gairebé ningú. Em telefona la M. Pilar.
Vaig a Banyoles. Tot dinant, parlem del programa
DIVENDRES de dilluns passat, des de l’Ajuntament de Porqueres. Coincidim que hi
havia més gent de Camós, Banyoles o Cornellà que no pas de Porqueres mateix.
També parlem de les similituds del programa DIVENDRES amb les “FIESTA EN EL
AIRE”, les vetllades dominicals que es feien al teatre del Cercle de Catòlics,
amb en Quico i en Pinito, en Tago, en Joan Olivas, en Maioles... Fem dinar de dijous llarder (dijous jarder,
com diem a Banyoles). De fet, també es
celebra carnestoltes molts altres dies que no toquen.
A la tarda procuro ser aviat a la doma ja que
ve la mainada del reforç escolar. no sé si podrem continuar oferint aquest
servei.
dijous, 12 / febrer / 2015
A mig matí surto per anar gratar a l’Arxiu Diocesà. Els dijous s’hi pot
anar al matí, que és quan em va bé. Hi estic des de les 11 fins les 2. Puc fer
un primer tast del material que m’ajudarà a descobrir el valor de l’escultura
religiosa a la nostra diòcesi després de la Guerra Civil.
Quan acabo, vaig a dinar a un self. Hi havia
anat sovint fa temps. La qualitat em sembla que no és pas la mateixa.
A Bescanó, m’aturo per comprar llobins a Can
Morera. M’han dit que van bé per eliminar el sucre, prenent-ne un cada dia, en dejú, posat en remull del
vespre anterior. Provar-ho no em farà cap mal.
divendres, 13 / febrer / 2015
Al matí feinejo pel despatx. Treballo, i
gairebé redacto, amb la ressenya de la Mare de Déu de la Font per la Revista de
Banyoles del març. Cantant i xiulant, ja serà la que fa 21 des que vaig
començar, el juliol del 2013, amb la ressenya de sant Cristòfor. Per cert,
recullo una dita sobre sant Cristòfor que em repeteix en Jordi Pou i que jo no
coneixia: “Sant Cristòfor nano, fill d’un advocat, féu llevar aquest burro que
aquí s’ha eixonat”.
Cap al migdia vaig a fer un tomb pel poble:
correus, fleca... Dino al pis: unes carxofes bullides amb una mica d’arròs i
uns pebrotets farcits de brandada de bacallà.
A la tarda tenim reunió dels capellans de
l’arxiprestat, a La Cellera. Des de que sóc aquí, em penso que no me n’he
saltat cap. Per mi, les reunions d’arxiprestat són importants, ni que sigui per
estar una estona amb els companys i parlar d’algunes coses que ens afecten a
tots. Hem parlat de les homilies i com sortir-ne viu dient alguna cosa que
realment ajudi a apropar-se a l’Evangeli. També parlem de les trobades de
formació, de la trobada de les famílies de catequesi (el diumenge 1 de març),
del viacrucis a la Salut (el diumenge 22 de març)...
També és el moment de felicitar el diaca,
l’Ignasi, pels èxits del seu fill, en Pau López, com a porter de l’Espanyol.
M’abelleix
transcriure avui un poema d’en Josep Carner (1884 – 1970) i que recull a SENY HUMILIAT. Crec que s’escau com
l’anell al dit.
INVITACIÓ DE
FEBRER
La
sargantana es mou, devers
la fina
esquerda;
mig s’han
posat els ametllers
gonella
verda.
de cares
blanques,
flocs de
paper cabdellaran
damunt les
branques;
faran,
minyons d’aire estantís
i humils
deesses,
veus
d’aviram, sota l’encís
de les
disfresses.
¡Oh, vine,
vine, amb el teu seny,
i amb la
teva esma;
puja quieta
pel pedreny
dolça
Quaresma!
¡Oh
primavera de Jesús
que als cors
espleta
i apars als homes
un refús
de tan
secreta,
tu que tens
pau als horitzons,
que guardes
mel en tes entranyes
i que ets
morada com un fons
fet de
muntanyes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada