diumenge, 15 de febrer de 2015

Veus d’aviram, sota l’encís de les disfresses...

Dissabte, 7 / febrer / 2015

Fa un dia rúfol i fred. Guardo les figuretes del meu pessebre. Abans, n’havia anat traient-les les pedretes, les branques de roure i d’aulina,  la molsa...

Em comuniquen la mort de la Carmen Rigau Isern (91a). Havia tingut una sabateria, era molt coneguda i se l’anomenava la Carmen Pelaia ja que el seu marit era en Pelai Coll.  

Oficio les exèquies d’en Juan Moreno Platero (86a.). Hi participa una bona esglesiada de gent. Havia treballat a les mines d’Osor. Els fills també són coneguts. Vivia a can Furroi, al carrer Canigó, al corredor que hi ha al costat de can Garceso. Al cel sia.   

A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa per deixar l’església preparada per la missa dominical. I vaig a celebrar la missa anticipada a Bonmatí. Som 30 persones, i punt. Quan en surto, cap a les set, encara queda un xic de claror. Ara s’anirà notant la crescuda.


Els catòlics ucraïnesos celebren la missa amb Mn. Vladimir de Vic.

A Anglès, a la missa anticipada, hi participen una quarantena de feligresos. A Anglès van molt ben servits de misses i s’haurà de fer un pensament.


diumenge, 8 / febrer / 2015

El matí també és gèlid i es nota amb l’assistència a les misses.

Al migdia, a Anglès, oficio les exèquies de la Carme Rigau Isern. Tenia 91 anys. La germana Teresa la visitava assíduament. Amb la filla, cunyada d’en Pere Espinet, havíem participat a l’expedició a Lourdes del 2012. Ella ha continuat participant-hi els anys següents.

A la tarda, amb un company, comentem les intervencions del cardenal Walter Kasper. Sembla que és el teòleg de referència del papa Francesc. Es veu que les seves intervencions al Sínode sobre la família han esverat molt als sectors més conservadors de l’Església. Amb això, ja està tot dit. L’havia conegut a les trobades dels amics de la Comunitat de Sant’Egidio a Roma. El seu posat físic em feia pensar amb Mn. Eugeni Serra, com si en fos el germà petit.de Mn. Eugeni Serra Sala (+ 17·12·2006) que era rector de Sant Climent Sescebes, Espolla, Mollet de Peralada i Masarac. Havia estat rector de la Vall del Bac i, en aquell moment reculat que no hi havia gaire cobertura sanitària al país, era l’encarregat de punxar les injeccions que es receptaven a tots els feligresos i feligreses. També ja està tot dit.

dilluns, 9 / febrer / 2015

Tinc el matí tranquil. Realitzo alguna gestió pel poble.

Dino aviat i descanso una mica. Cap a quarts de tres, recullo els fulls del guió que m’ha enviat en Quim i me’n vaig cap a Porqueres, al davant de la casa consistorial.

Quan arribo, em presento als realitzadors del programa DIVENDRES. També m’hi trobo amb en Josep que ha vingut amb els seus tractors i amb en Triqui.  

Em presenten l’Espartac i en Màrius Serra. I em porten al camió on em maquillen. Tenen feina a fer-ho perquè tinc la pell resseca. I de nou, cap on s’instal·la el plató.

Saludo diversa gent coneguda: la Flora de can Pepito, la Maria Gifra... I em situen davant d’una pantalla. Entretant em vaig repassant els set o vuit fulls del guió.

Quan comença la retransmissió, hi ha tot de mainada que fa cabrioles. En Màrius Serra recull i comenta diverses expressions dialectals: esperxar, rabequet, a feques que...

I tot d’una venen on sóc jo i es veu que ja sortim. L’Espartac em pregunta sobre sant Galdric, sant Isidre, els sants Abdó i Senén (o sant Nin i sant Non)... I també sant Cristòfor, sant Antoni del porquet, sant Antoni dels paletes... Flist i flats, i ja està tot dit! De tot el que tenia al guió, no en dic gairebé res. I tanta feina a preparar-lo.

Quan acabo, m’estic una estona per allà, em desmaquillo i retorno cap a Anglès.

M’arriben alguns missatges parlant de la meva intervenció: pel whatsapp, per face... I a fequis que em pensava que no em veuria ningú!


dimarts, 10 / febrer / 2015

A matí feinejo pel despatx, sobretot preparant la conferència que tinc el proper dimarts a Montserrat, amb guies turístics de Catalunya. Tindré mal de ventre tota la setmana.  

L’Enric i en Ramon venen a visitar l’església de Sant Martí Sapresa. Abans, ells dos, han visitat l’església de Sant Pere Sestronques i la de Sant Amanç. Anem a dinar plegat a Can Segarra. Sempre és agradable una estona de convivència amb companys, i més si compartim un xic l’estil.

A la tarda oficio les exèquies d’en Pelai (o millor, en Pelaio) Llagostera Bauxell (85 anys), de Cal Menut. Vivia a dalt del carrer Nou. És el germà de l’Annita (ben coneguda al poble, anant amunt i avall amb els seus caminadors), d’en Salvador i d’en Santiago, i oncle de la M. Lluïsa, d’en Salvador, d’en David...  Al cel sia. 

Quan acabo, ve la mainada de catequesi amb l’Eva. Jo faig la sessió pertinent amb l’Oriol i amb en Sergi. És un moment ben agradable de la meva feina i val a dir que, els dos vailets, es comporten prou bé.   


dimecres, 11 / febrer / 2015

Penjo algunes fotos de Lourdes al face. Al matí, estic al despatx. No ve gairebé ningú. Em telefona la M. Pilar.

Vaig a  Banyoles. Tot dinant, parlem del programa DIVENDRES de dilluns passat, des de l’Ajuntament de Porqueres. Coincidim que hi havia més gent de Camós, Banyoles o Cornellà que no pas de Porqueres mateix. També parlem de les similituds del programa DIVENDRES amb les “FIESTA EN EL AIRE”, les vetllades dominicals que es feien al teatre del Cercle de Catòlics, amb en Quico i en Pinito, en Tago, en Joan Olivas, en Maioles...  Fem dinar de dijous llarder (dijous jarder, com diem a Banyoles).  De fet, també es celebra carnestoltes molts altres dies que no toquen.

A la tarda procuro ser aviat a la doma ja que ve la mainada del reforç escolar. no sé si podrem continuar oferint aquest servei.


dijous, 12 / febrer / 2015

A mig matí surto per anar  gratar a l’Arxiu Diocesà. Els dijous s’hi pot anar al matí, que és quan em va bé. Hi estic des de les 11 fins les 2. Puc fer un primer tast del material que m’ajudarà a descobrir el valor de l’escultura religiosa a la nostra diòcesi després de la Guerra Civil.

Quan acabo, vaig a dinar a un self. Hi havia anat sovint fa temps. La qualitat em sembla que no és pas la mateixa.
A Bescanó, m’aturo per comprar llobins a Can Morera. M’han dit que van bé per eliminar el sucre, prenent-ne  un cada dia, en dejú, posat en remull del vespre anterior. Provar-ho no em farà cap mal.


divendres, 13 / febrer / 2015

Al matí feinejo pel despatx. Treballo, i gairebé redacto, amb la ressenya de la Mare de Déu de la Font per la Revista de Banyoles del març. Cantant i xiulant, ja serà la que fa 21 des que vaig començar, el juliol del 2013, amb la ressenya de sant Cristòfor. Per cert, recullo una dita sobre sant Cristòfor que em repeteix en Jordi Pou i que jo no coneixia: “Sant Cristòfor nano, fill d’un advocat, féu llevar aquest burro que aquí s’ha eixonat”.   

Cap al migdia vaig a fer un tomb pel poble: correus, fleca... Dino al pis: unes carxofes bullides amb una mica d’arròs i uns pebrotets farcits de brandada de bacallà.

A la tarda tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat, a La Cellera. Des de que sóc aquí, em penso que no me n’he saltat cap. Per mi, les reunions d’arxiprestat són importants, ni que sigui per estar una estona amb els companys i parlar d’algunes coses que ens afecten a tots. Hem parlat de les homilies i com sortir-ne viu dient alguna cosa que realment ajudi a apropar-se a l’Evangeli. També parlem de les trobades de formació, de la trobada de les famílies de catequesi (el diumenge 1 de març), del viacrucis a la Salut (el diumenge 22 de març)...

També és el moment de felicitar el diaca, l’Ignasi, pels èxits del seu fill, en Pau López, com a porter de l’Espanyol.

M’abelleix transcriure avui un poema d’en Josep Carner (1884 – 1970) i que recull a SENY HUMILIAT. Crec que s’escau com l’anell al dit.


INVITACIÓ DE FEBRER

La sargantana es mou, devers
la fina esquerda;
mig s’han posat els ametllers
gonella verda.

A vila, avui, gent follejant
de cares blanques,
flocs de paper cabdellaran
damunt les branques;

faran, minyons d’aire estantís
i humils deesses,
veus d’aviram, sota l’encís
de les disfresses.

¡Oh, vine, vine, amb el teu seny,
i amb la teva esma;
puja quieta pel pedreny
dolça Quaresma!

¡Oh primavera de Jesús
que als cors espleta
i apars als homes un refús
de tan secreta,

tu que tens pau als horitzons,
que guardes mel en tes entranyes
i que ets morada com un fons
fet de muntanyes!


                         

Cap comentari:

Publica un comentari