diumenge, 8 de febrer de 2015

Figuretes d’alegria feu-nos sempre companyia en aquest viure mortal!

dissabte, 31 / gener / 2015

S’acaba el mes i ho fa empenyent-nos a l’optimisme.

Els nebots,  des del Whatsapp,  m’ajuden a resintonitzar l’aparell de televisió. Me’n surto prou bé.  De moment puc seguir les notícies i algun altre programa dels que segueixo. 

Al migdia vaig a Sant Martí Sapresa per deixar-ho tot apunt per la celebració de demà. A l’esglesiola hi fa fred. Quan acabo, faig una estoneta de pregària.

A primera hora de la tarda s’ennuvola, trona i plovisqueja. Tot plegat per desanimar-me d’anar caminant fins a Bonmatí.

Tant a Bonmatí com a Anglès hi tenim missa familiar. A Bonmatí hi venen dos nens dels 10 que participen a la catequesi. A Anglès n’hi venen uns 15 de la cinquantena que participen a la catequesi. Tot el que sigui catequesis i misses, sempre és per si en sobra, en l’agenda de les famílies i dels infants. És una trista realitat. I ja pot anar dient sant Pau. Pares i mares que s’agafessin seriosament l’educació cristiana dels fills, jo voldria veure.

A la missa hi participen també l’Eduard, la Laura, la Rosa M. i en Miquel que han vingut a veure’m.  Han portat un carregament de taps. I quan acabem la missa, anem plegats a la Rutlla, a fer un mos.


diumenge, 1 / febrer / 2015

El dia es lleva fred. Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa. Em regalen un escó.

A Anglès, a la missa del migdia, hi participen l’Eulàlia amb el seu marit, en Josep M.  No passa una setmana, que algú o altre, no vingui a veure’m. I també m’arriben comentaris i queixes, sobretot entorn de les exèquies, que és on és possible cert contacte amb persones de les perifèries existencials.  

Quan ho he endreçat tot, vaig a dinar a la Codina. També hi ha gent d’Osor. Sempre hi ha qui , a més de saludar-me, em dóna conversar.

A la tarda m’arribo fins a Amer i m’enfilo fins a Santa Brígida. Deixo el cotxe a uns 500 m i acabo de pujar-hi caminant. Bufa un garbí gèlid. Pel camí em trobo amb Mn. Enric Bahí que en baixa. A l’entorn de l’ermita hi ha encara la colla dels organitzadors de l’aplec. Puc visitar la capella i en recullo un full amb els goigs de la santa. A l’entorn, la vista panoràmica és excel·lent però no m’hi puc entretenir massa. I reculo avall.

Em passo la tarda escrivint i parlant amb amics. Però, pujant a Santa Brígida, m’he abrigat poc i el fred ja se m’ha ficat als ossos. Sembla que m’hagin estomacat.


dilluns, 2 / febrer / 2015

He passat la nit com he pogut Em llevo amb malestar tot jo, especialment al coll i a l’espatlla esquerra.  Al dematí, mig pioc, feinejo pel despatx.

Cap a les dues, vaig a dinar a la Fonda Tarrés amb la colla de Vida Creixent i algú més que s’hi afegeix. Som una quinzena. Les àvies m’estimen com un fill i em recepten diversos remeis. També em diuen que, per fer abaixar el sucre, va molt bé empassar-se, al matí, un llobí estovat amb aigua des de la vigília. També, cada dia, prec comí, canyella... i ara prendré llobins, quan en trobi. Però de moment no sé pas on trobar-ne. 

Em telefona l’Anna Font de producció de TV3. Em proposa per participar al programa DIVENDRES amb l’Espartac Peran. Seria pel  proper dilluns que s’emetrà des de Porqueres. Diuen que hauria de parlar de sants patrons. Sembla que el meu nom els hi ha donat algú de Barcelona que em coneix.   

A la tarda venen els grups de catequesi. N’hi ha algun de malalt per la grip. Vaig a comprar algun calmant contundent. 

Al vespre tenim la celebració de la Presentació del Senyor, la Candelera: gairebé som una quarantena. Tothom segueix la celebració amb il·lusió: gestos, cants... Com és que el lucernari conté tanta fascinació?


dimarts, 3 / febrer / 2015

Sembla que avui em trobo molt millor que ahir al matí. Al matí plovisqueja. Segur que és neu a muntanya. Val més que no em mogui gaire de la casa.  I feinejo pel despatx i per l’església. Desmunto els pessebres que hi ha instal·lats: ja ha passat la Candelera. A les esglésies de Roma no els desmunten fins la Quaresma.  

També camino per l’interior de l’església: vaig donant voltes amunt i avall i fent ziga-zagues. Arribo a caminar uns 2000 metres. La Mare de Déu em va mirant i es deu pensar que sóc un hàmster. És bona Dona!


L’Anna Font ajudant coordinació de convidats del programa divendres  em telefona de nou per tal que confirmi la meva participació al programa DIVENDRES el proper dilluns, a Porqueres. Com que m’ho demanen tan bé, hi hauré d’anar. Al cap de poc, ja em telefona la Glòria Cabañas (coordinadora de convidats del programa Divendres) i en Marcel Llorenç  (de l’equip de redactors exteriors del programa Divendres) per concretar detalls. Ostres, si que s’ho agafen en serio! Per això diuen que surt tan bé i té tan d’èxit el programa .

A la tarda treballo amb el “meu” grup de catequesi: avui només ha vingut en Sergi ja que els altres estan piocs.


dimecres, 4 / febrer / 2015

Els cims de les muntanyes de l’entorn es lleven enfarinats. Sembla que Santa Bàrbara, el Coll, Sant Gregori, Puig de Frou... hagin dormit amb barretina blanca.

Sempre que hi ha dificultats a les carreteres (o en altres serveis públics), els polítics s’afanyen a culpabilitzar els usuaris. No dubto que  hi haurà gent que deu haver realitzat imprudències. Però, i l’administració, ha fet tot el que calia? No hauria d’estar prohibit circular pel tercer carril (o uns 3 metres entre la vorera), quan la circulació es va retentint?   

Es posa en contacte amb mi en Quim Box (de l’equip de redactors del programa DIVENDRES) per concretar més quina ha de ser la meva intervenció al programa DIVENDRES del proper dilluns. Em demana que li enviï algunes ressenyes de sants patrons.

Dino a Banyoles. Parlem del programa DIVENDRES. Es veu que, a Banyoles, es deia que es parlaria de Porqueres al programa El Foraster.

Ja a la doma, ve la mainada del reforç escolar. Abrigo una mica el llimoner amb un plàstic que m’ha donat en Josep. No sé pas si faré el fet. I a quarts de vuit, celebro la missa vespertina.

dijous, 5 / febrer / 2015

A la matinada, plovisqueja. Quan em llevo, m’adono que ha nevat lleugerament. i tot es veuen els teulats i l’hort tímidament enfarinats. Estic una bona estona eixavuirarant.

Cap a les onze vaig al pati de l’antiga Catequística i en trec el cotxe. Encarap porta neu al vidre del darrera, que no queda prou protegit. Surto per anar cap a Bellaterra. A les carreteres ja no s’hi troba neu, si bé encara se’n veu a les voreres sobretot a les obagues. No cal dir que el Montseny es veu emblanquinat gairebé fins a baix mateix. Em ve al cap una excursió que hi vaig fer. També hi havia el meu pare que tindria la meva edat, o un parell d’anys més, com a molt.

Arribo a la UAB poc després de les dotze. No es veuen tants cotxes com les altres vegades. Aparco un xic enllà de la facultat de Pedagogia per així caminar un xic. La Teresa m’anima i em comenta que la informació que he anat recollint per la tesi és interessant. Acabo a quarts de tres.

M’arribo al rectorat a recollir el carnet d’estudiant. Sempre em sorprèn i agraeixo la amabilitat que trobo. Vaig a dinar i emprenc el retorn.

A Anglès, en Joan Martí ve a recollir el diorama nadalenc del seu cunyat. També endrecem el d’en Llach. Retorno els cinc d’en Joan Noguer a casa seva, al c. Antoni Gaudí. També retiro tots els pessebres de paper de la mainada de catequesi. Només manca guardar les figures grans. I, a l’església,  ja no quedaran rastres de la decoració pessebrística. A l’església de Bonmatí, també han retirat el pessebre aquests dies.

Em telefona en Cèsar Fernández, el productor del programa DIVENDRES  de TV3 per concretar i confirmar algun tema de l’entrevista de dilluns a la tarda, a Porqueres. Envio ressenyes de sants patrons a en Quim Box perquè pugui preparar el meu guió a l’entrevista de dilluns al programa Divendres. Me’n va demanar cinc però n’hi envio set o vuit perquè pugui triar.


divendres, 6 / febrer / 2015

És la matinada més freda del que portem d’hivern, amb uns 4º negatius (alguns indicadors marquen 6º). Ai, el llimoner!  

A TV3 entrevisten la Victòria Molins. Es fa escoltar. Amb Sor Genoveva, la Lucia Caram la Victòria Molins... tenim un planter de monges que es fan de si senyor!.

Vaig cap a Bonmatí caminant. La distància seria la mateixa passant pel camí vell del carrer de Sant Julià però em sembla massa ombrívol i prefereixo passar per la via verda. El trajecte, amb el desglaç va quedant  xopinejat. Arribo a la colònia cap a les onze. Passo a fer un tallat al Racó dels Amics. També passo per la fleca a pagar el deute de la xocolatada a Sant Julià, la nit de Nadal.  

I vaig visitant els avis començant per en Rossendo i la Paquita, al damunt de l’església. I vaig baixant. Saludo i parlo amb les persones que vaig trobant. Acabo el recorregut cap a un quart d’una, i faig el camí de retorn. Abans d’entrar a Anglès, també visito la Montserrat. La trobo prop de la llar. Arribo a la doma a dos quarts de dues. He fet un recorregut de gairebé 10 km. Està prou bé. En Josep em comunica la mort d’en Juan Moreno Platero (86a). Era veí de l’església, al costat de can Garceso.

A la tarda feinejo pel despatx. En Quim Box m’explica el meu guió pel dilluns, al programa Divendres. Preparo les misses del diumenge. Ve la mainada del grup de post-comunió. Celebro la missa vespertina...  

Per acabar el recorregut setmana, i ja que aquests dies hem endreçat les figures del pessebre, m’abelleix copiar el poema d’en Joan Llongueras i Badia (1880 – 1953)  LES FIGURES DEL PESSEBRE:

Nadal! Nadal!
Un pas de pardal
s'allarga el nou dia!
Nadal! Nadal!
A l'home mortal
revé l'alegria!
Cantem i ballem
saltem i brinquem,
deixem la tristesa!
Fem ara, germans,
Donant-nos les mans,
Florir la infantesa!

1 Oh, que dolça s’ha escampat
la llum d’or del jorn que avança!
Porta als ulls nova esperança;
porta al cor nova bondat!
El temps sant és arribat!
i, amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre
una a una ja han tornat.

2 Les figures tenen fred
i, cercant la llum, sospiren
Ses mirades al cel giren
amb el cor molt pur i net.
Van seguint son caminet
de treball amb dolor i pena
i allà al cim de la carena
els espera un angelet.

3 Totes van cap al Portal
a portar-hi ses ofrenes
les figures tan serenes
del pessebre de Nadal.
Pel camí bell i eternal
que traspassa les carenes
van deixant els dols i penes
i el seu viure és immortal

La dona que renta, la vella que fila,
I el brau caçador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra i el pa
I aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa
 I el que es beu el vi de la carabassa.
El del feix de llenya i aquell pastoret
Que va amb la catxutxa perquè té molt fred.
La jove mestressa que duu una gallina,
La del cistell d'ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí;
El del flabiol i el del tamborí.
Del sac de gemecs el que sempre plora
I el de la simbomba que ronca a tota hora.
També els tres pastors que fan el sopar
I couen les sopes i llesquen el pa.

Figures eternes de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món porteu resplendor
Oh, fràgils figures de nostre Senyor!

Les veu el diable que passa per ‘llí; oi-li!
Les veu el diable que va de camí; oi-li!
Les guaita una a una, les troba sagrades;
La terra traspassa fent quatre gambades.
Les veu el diable i fuig espantat,
la cua entre cames a dins d’un forat.
Trepitgem-lo, trepitgem-lo
el diable tan roí.
Trepitgem-lo, trepitgem-lo,
que no en quedi ni un bocí.
Trepitgem-lo, trepitgem-lo,
que mai més torni a sortir.

Així els parla l’àngel que arriba del cel; Oi-del!
Veniu, oh gent bona!, veniu sens recel! Oi-del!
Veniu a Betlem, allà a l’establia;
Jesús ha nascut, el Fill de Maria
I els braços s’aixequen devers el cel blau.
Per Déu és la glòria, pels homes la pau! –
Contemplem-lo i estimem-lo
el bell àngel missatger.
Contemplem-lo i estimem-lo
Tan formós i rialler
Contemplem-lo i estimem-lo
i seguim-lo amb cor sincer


Davant l’Establia ja totes hi són; Lai-lon!
i al Déu-Fill adoren, la llum d’aquest món; Lai-lon!
Els dons li ofereixen de la llur pobresa;
els nins l’alegria i els vells la tristesa.
Anem-hi nosaltres també, tots plegats,
i a Déu demanem-li perdó dels pecats.
 Admirem-lo i adorem-lo
el Messies de Betlem
Admirem-lo i adorem-lo
i pobrets com ell siguem.
Admirem-lo i adorem-lo
 i mai més ja no el deixem.

Figuretes de Nadal,
figuretes d’alegria
feu-nos sempre companyia
en aquest viure mortal.
Feu-nos bons i humils com cal
i sigueu la nostra guia
per trobar junts cada dia
de Jesús l’Etern Portal.


Cap comentari:

Publica un comentari