dilluns, 30 de maig del 2016

El meu cor somreia a l'Amor més gran!

 dissabte, 21 / maig / 2016

Preparo alguns elements per la missa de primera comunió de demà, a Anglès: noms de les famílies als bancs, llantió que portaran la mainada, pregàries... 

Al migdia celebro la missa a Sant Julià, acompanyant una celebració d’una família. Sembla que la calor vol començar a treure el nas.

Dino tranquil·lament al pis. A la tarda celebro la missa anticipada a Bonmatí i a Anglès. No hi ve massa gent. Properament caldrà plantejar-se una nova reducció de misses. Però més aviat pel curs vinent.

diumenge, 22 / maig / 2016

Celebro la missa de les 9 i la de Sant Martí. I arribo aviat a Anglès per acabar d’enllestir la preparació de la primera comunió.

Cap a dos quarts de dotze ja comencen arribar les famílies. 10 mainada rebrà la primera comunió. Val a dir que destaca el grup de famílies portugueses. En general, els portuguesos són molt bona gent i donen molta importància a la primera comunió, a la professió de fe, a la confirmació.

La celebració transcorre com s’ha previst. Únicament una petita s’ha trobat un xic malament. Segurament els nervis l’han afectat. Recordo que, una vegada, un nen que participava a la primera comunió, va caure estès a terra. Després de preparar i celebrar primers comunions durant 35 anys, ja m’he trobat un xic de tot.

Quan acabem la missa, pugem al cambril per fer el petó a la imatge de la Mare de Déu del Remei. Li demano que ajudi aquesta mainada a créixer com a fills de Déu, ja que Ella ho sabé fer tan bé amb el seu Noi.

I vaig cap a Bonmatí a oficiar les exèquies de la Maria. El darrer estiu ens havíem saludat per la capella de la colònia. I fa un parell d’anys que vaig oficiar les exèquies del seu marit, en Quim.

Entre una cosa i l’altre, acabo cap a dos quarts de tres. I vaig a dinar al meu pis. 

A la tarda descanso un xic i enllesteixo algun escrit que tenia pendent.  


dilluns, 23 / maig / 2016

Es presenta un dia tranquil. Al matí faig endreça per l’església, per la sagristia, pel despatx.

Tenim el darrer dia de catequesi. La mainada estan esverats. Ara hi ha la dèria de les baldufes. Les fan girar tota mena de mainada, de qualsevol família,  originària d’on sigui.  Val més això que no pas que estiguin enderiats amb els iPads.

A nivell informatiu es denota un creixement menyspreu per part de les autoritats, de la veracitat informativa, dels emigrants i fugitius... I ningú de casa diu res.  


dimarts, 24 / maig / 2016

Treballo la darrera lliçó del curs dedicada al santoral i als diferents estrats de sants que marquen el nostre calendari festiu.

Des de la impremta ens porten els programes de Corpus. En Joan i en Ramon els escampen pel poble. També s’arriben a La Cellera i Osor.

A la tarda tenim reunió de l’equip de Vida Creixent. El grup s’ha anat esfilagarsant per temes de salut i d’edat. Vida Creixent o Vida Minvant?

Al vespre, a la missa, faig memòria de Maria Auxiliadora. Vaig visitar el seu santuari de Valdocco a Torí. A Palafrugell aquesta celebració ha estat important.  

dimecres, 25 / maig / 2016

Al matí tinc atenc al despatx parroquial un parell de visites.

Vaig preparant el suplement del full.

A la tarda ve la mainada del reforç.

Al vespre, després de la missa, hi ha la reunió de la coordinadora dels consells parroquials de l’arxiprestat. La tenim a La Cellera ja que és el lloc més cèntric. Hi ha representants de Bescanó, de Bonmatí, d’Anglès, de La Cellera...  També hi participen el diaca i en Ramon. El secretari és en Josep Valls que baix en representació de Sant Feliu de Pallerols.  

L’Ignasi ens parla del treball amb els joves de l’arxiprestat. Parlem també de la possibilitat d’organitzar Caritas a nivell d’arxiprestat. I parlem d’una trobada de consells parroquials.

Arribo a la doma cap a les 11.

dijous, 26 / maig / 2016

És el 56 aniversari de la meva primera comunió, el 1960, a Santa Maria de Banyoles. Aquell any s'esqueia el dijous de l'Ascensió. Diria que me la va administrar Mn. Francesc Sala. El meu catequista va ser Mn. Lluís Teixidor. Vaig quedar 5 de la colla dels nens (érem uns 50) i em vaig poder asseure al primer banc. En Jaume també estava al primer banc algun lloc més endavant. Els altres 3 nois del primer banc, no els recordo bé. Ni en Jaume (nascut el novembre) ni jo (nascut el setembre) teníem 7 anys. Però encara vaig a missa, i ell, també.

Recordo aquest aniversari a la missa del matí, dedicada a sant Felip Neri, un sant que em cau simpàtic per moltes raons. Per cert, un capellà de la Congregació de l’Oratori, el P. Jaume Garcia Estragués, bon amic dels meus pares,  em va dedicar un poema pel meu recordatori de primera comunió. Sé que també n’havia dedicat un a les meves germanes quan la feren elles. El meu hi diu:

Enguany, la diada de l’Ascensió
em du l’abraçada de Nostre Senyor.
Jesús em venia aquest matí clar,
fet d’Eucaristia un bocí de Pa.

Beneïda pluja del Mannà diví!
Jesús al cel puja, però es queda amb mi.
I un nou cel es feia al meu cor d’infant...
I el meu cor somreia a l’Amor més gran.

Al matí acabo de preparar la classe que tinc al vespre a Girona. I vaig a dinar a Banyoles.

A la tarda, vaig una estona a l’Arxiu Diocesà. I, al vespre, tinc la classe amb els alumnes del Seminari de Cultura Religiosa. El meu tema és El pas de l’any litúrgic: celebracions, tradicions, cultura, gastronomia... Avui parlo del cicle hagiogràfic. 

I cap a les 10, arribo a la doma. 
  
divendres, 27 / maig / 2016

Celebro la missa a les 9 del matí. Em resulta molt agradable aquesta celebració. Tinc el record de la Comunió Solemne que s’escaigué en el cinquè aniversari de la meva primera comunió, com deia ahir. O sigui, avui n’és el 51 aniversari. Tempus fugit ... depressa!

Després de la missa, en Ramon i en Joan venen per muntar el tàlem. Cada any tenim els mateixos problemes amb els agafadors ja que n’hi ha alguns de massa justos per passar-hi els travessers per dintre.

Baixo al poble per alguna gestió.

Al migdia ens trobem a dinar els companys de l’arxiprestat. Anem a Ca l’Elisa. Hi saludem tot de gent coneguda. A la taula parlem de la reunió del Consell Presbiteral, de la festa del Corpus...

A la tarda preparo les celebracions d’aquest diumenge: pregàries, cants, homilia...  Les pabordesses de la confraria de l’escombra venen a tenyir serradures per la catifa de Corpus. Sento molt xerroteig i em pensava que, de passada, tenyien en Ramon o en Joan.

Abans de tres quarts de set surto de la doma i vaig cap a Girona. Vaig escoltant i cantant les vespres que retransmeten des de Montserrat.

Aparco al costat de la muralla i baixo cap a la plaça del vi fent un tomb pels carrerons de l’entorn del Teatre Municipal. Veig que preparen l’escenari pel FESTIVALOT.

Pujo a l’església dels Dolors cap a les vuit. Haig d’esperar un xic perquè l’obrin. No comencem amb massa puntualitat. Caldrà esmenar-ho.

Cap a les 10 arribo a la doma. Deo gratias!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada