dissabte, 21 / maig / 2016
Preparo alguns elements per la missa de
primera comunió de demà, a Anglès: noms de les famílies als bancs, llantió que
portaran la mainada, pregàries...
Al migdia celebro la missa a Sant Julià,
acompanyant una celebració d’una família. Sembla que la calor vol començar a
treure el nas.
Dino tranquil·lament al pis. A la tarda
celebro la missa anticipada a Bonmatí i a Anglès. No hi ve massa gent.
Properament caldrà plantejar-se una nova reducció de misses. Però més aviat pel
curs vinent.
diumenge, 22 / maig / 2016
Celebro la missa de les 9 i la de Sant Martí.
I arribo aviat a Anglès per acabar d’enllestir la preparació de la primera
comunió.
Cap a dos quarts de dotze ja comencen arribar
les famílies. 10 mainada rebrà la primera comunió. Val a dir que destaca el
grup de famílies portugueses. En general, els portuguesos són molt bona gent i
donen molta importància a la primera comunió, a la professió de fe, a la
confirmació.
La celebració transcorre com s’ha previst.
Únicament una petita s’ha trobat un xic malament. Segurament els nervis l’han
afectat. Recordo que, una vegada, un nen que participava a la primera comunió,
va caure estès a terra. Després de preparar i celebrar primers comunions durant
35 anys, ja m’he trobat un xic de tot.
Quan acabem la missa, pugem al cambril per
fer el petó a la imatge de la Mare de Déu del Remei. Li demano que ajudi
aquesta mainada a créixer com a fills de Déu, ja que Ella ho sabé fer tan bé
amb el seu Noi.
I vaig cap a Bonmatí a oficiar les exèquies
de la Maria. El darrer estiu ens havíem saludat per la capella de la colònia. I
fa un parell d’anys que vaig oficiar les exèquies del seu marit, en Quim.
Entre una cosa i l’altre, acabo cap a dos
quarts de tres. I vaig a dinar al meu pis.
A la tarda descanso un xic i enllesteixo
algun escrit que tenia pendent.
dilluns, 23 / maig / 2016
Es presenta un dia tranquil. Al matí faig
endreça per l’església, per la sagristia, pel despatx.
Tenim el darrer dia de catequesi. La mainada
estan esverats. Ara hi ha la dèria de les baldufes. Les fan girar tota mena de
mainada, de qualsevol família, originària d’on sigui. Val més això que no pas que estiguin enderiats
amb els iPads.
A nivell informatiu es denota un creixement
menyspreu per part de les autoritats, de la veracitat informativa, dels
emigrants i fugitius... I ningú de casa diu res.
dimarts, 24 / maig / 2016
Treballo la darrera lliçó del curs dedicada
al santoral i als diferents estrats de sants que marquen el nostre calendari
festiu.
Des de la impremta ens porten els programes
de Corpus. En Joan i en Ramon els escampen pel poble. També s’arriben a La
Cellera i Osor.
A la tarda tenim reunió de l’equip de Vida
Creixent. El grup s’ha anat esfilagarsant per temes de salut i d’edat. Vida
Creixent o Vida Minvant?
Al vespre, a la missa, faig memòria de Maria
Auxiliadora. Vaig visitar el seu santuari de Valdocco a Torí. A Palafrugell
aquesta celebració ha estat important.
dimecres, 25 / maig / 2016
Al matí tinc atenc al despatx parroquial un
parell de visites.
Vaig preparant el suplement del full.
A la tarda ve la mainada del reforç.
Al vespre, després de la missa, hi ha la
reunió de la coordinadora dels consells parroquials de l’arxiprestat. La tenim
a La Cellera ja que és el lloc més cèntric. Hi ha representants de Bescanó, de
Bonmatí, d’Anglès, de La Cellera... També hi participen el diaca i en Ramon. El
secretari és en Josep Valls que baix en representació de Sant Feliu de
Pallerols.
L’Ignasi ens parla del treball amb els joves
de l’arxiprestat. Parlem també de la possibilitat d’organitzar Caritas a nivell
d’arxiprestat. I parlem d’una trobada de consells parroquials.
Arribo a la doma cap a les 11.
dijous, 26 / maig / 2016
És el 56 aniversari de la meva primera
comunió, el 1960, a Santa Maria de Banyoles. Aquell any s'esqueia el dijous de l'Ascensió. Diria que me la va administrar Mn.
Francesc Sala. El meu catequista va ser Mn. Lluís Teixidor. Vaig quedar 5 de la
colla dels nens (érem uns 50) i em vaig poder asseure al primer banc. En Jaume
també estava al primer banc algun lloc més endavant. Els altres 3 nois del
primer banc, no els recordo bé. Ni en Jaume (nascut el novembre) ni jo (nascut
el setembre) teníem 7 anys. Però encara vaig a missa, i ell, també.
Recordo aquest aniversari a la missa del
matí, dedicada a sant Felip Neri, un sant que em cau simpàtic per moltes raons.
Per cert, un capellà de la Congregació de l’Oratori, el P. Jaume Garcia
Estragués, bon amic dels meus pares, em
va dedicar un poema pel meu recordatori de primera comunió. Sé que també
n’havia dedicat un a les meves germanes quan la feren elles. El meu hi diu:
Enguany, la diada de l’Ascensió
em du l’abraçada de Nostre Senyor.
Jesús em venia aquest matí clar,
fet d’Eucaristia un bocí de Pa.
Beneïda pluja del Mannà diví!
Jesús al cel puja, però es queda amb mi.
I un nou cel es feia al meu cor d’infant...
I el meu cor somreia a l’Amor més gran.
Al matí acabo de preparar la classe que tinc
al vespre a Girona. I vaig a dinar a Banyoles.
A la tarda, vaig una estona a l’Arxiu
Diocesà. I, al vespre, tinc la classe amb els alumnes del Seminari de Cultura
Religiosa. El meu tema és El pas de l’any litúrgic: celebracions, tradicions,
cultura, gastronomia... Avui parlo del cicle hagiogràfic.
I cap a les 10, arribo a la doma.
divendres, 27 / maig / 2016
Celebro la missa a les 9 del matí. Em resulta
molt agradable aquesta celebració. Tinc el record de la Comunió Solemne que
s’escaigué en el cinquè aniversari de la meva primera comunió, com deia ahir. O
sigui, avui n’és el 51 aniversari. Tempus fugit ... depressa!
Després de la missa, en Ramon i en Joan venen
per muntar el tàlem. Cada any tenim els mateixos problemes amb els agafadors ja
que n’hi ha alguns de massa justos per passar-hi els travessers per dintre.
Baixo al poble per alguna gestió.
Al migdia ens trobem a dinar els companys de
l’arxiprestat. Anem a Ca l’Elisa. Hi saludem tot de gent coneguda. A la taula
parlem de la reunió del Consell Presbiteral, de la festa del Corpus...
A la tarda preparo les celebracions d’aquest
diumenge: pregàries, cants, homilia... Les pabordesses de la confraria de l’escombra
venen a tenyir serradures per la catifa de Corpus. Sento molt xerroteig i em
pensava que, de passada, tenyien en Ramon o en Joan.
Abans de tres quarts de set surto de la doma
i vaig cap a Girona. Vaig escoltant i cantant les vespres que retransmeten des
de Montserrat.
Aparco al costat de la muralla i baixo cap a
la plaça del vi fent un tomb pels carrerons de l’entorn del Teatre Municipal.
Veig que preparen l’escenari pel FESTIVALOT.
Pujo a l’església dels Dolors cap a les vuit.
Haig d’esperar un xic perquè l’obrin. No comencem amb massa puntualitat. Caldrà
esmenar-ho.
Cap a les 10 arribo a la doma. Deo gratias!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada