dissabte, 23 / abril / 2016
Al matí sembla que tindrem un bon dia. Felicito
els Jordi de la família i desitjo una bona diada als diversos grups de whatsapp
i als amics del face.
Baixo al poble i porto els llibres de
catequesi a la Carme. Parlem un xic del grup de mainada que agomboia.
Després de dinar, per damunt de Puig de Frou
i cap a trenc de Susqueda, queda tot fos de nuvolades i, cap a les 3, arriba el
temporal, amb llamps i trons. A el Coll i a Osor hi cau una bona calamarsada.
A la tarda, els ucraïnesos celebren el
diumenge de Rams. Segueixen el calendari julià i les celebracions no
coincideixen amb les celebracions del calendari gregorià que és el calendari
que seguim els que celebrem segons la litúrgia llatina-romana.
Vaig cap a Bonmatí. A la sortida d’Anglès, al
costat de la riera, hi ha el tot terreny d’en Josep Puigderrajols recobert de
calamarsa. A Bonmatí hi celebro el baptisme de l’Emma abans de la missa
anticipada.
Quan arribo a Anglès, acaben els ucraïnesos
acaben la litúrgia de Rams, a l’exterior. Curiosament la benedicció dels Rams
és el darrer element de la cerimònia. O sigui que, a Les Planes, deuen seguir
la litúrgia greco-bizantina.
A la missa anticipada d’Anglès hi participa
poca gent. Els dic que si continua amb poca participació, potser s’hauria de suprimir i posar-la a un
horari que quedés entre aquesta hora (les 8 del vespre) i la del matí del
diumenge (les 9). O sigui que quedaríem cap allà a les 3 de la matinada. Potser
seria mala hora per alguns.
diumenge, 24 / abril / 2016
A les misses hi participa força gent, tant a
les 9 com a 2/4 d’11 (a Sant Martí). A la una oficio el baptisme de l’Adrià, el
nét d’en Jordi.
Els diumenges acostumo anar de restaurant.
Avui dino a l’Hostal del Fang. Hi he anat altres vegades. Avui m’adono que m’han
identificat i, quan acabo, l’hostaler em parla del seu casament, a El Mallol, d’on
és la seva muller, que el va beneir Mn. Jesús...
Quan he dinat faig una mica de caminada,
pujant amunt.
Ja al meu estudi avanço feina per la setmana.
També parlo amb algun amic.
dilluns, 25 / abril / 2016
En Lluís em diu que ja podrem retirar de la
capella del col·legi l’altar i els altres elements religiosos que ens puguin
interessar. L’altar, un bloc de pedra considerable, serà element que
dignificarà considerablement el presbiteri d’Anglès, ara amb un altar format
per aplacats de marbre de poca qualitat.
El problema serà trobar com es finançarà.
Em poso en contacte amb la Teresa Camps. Li parlo
del llibre d’en José M. Valverde CARTAS A UN CURA ESCÉPTICO EN MATERIA DE ARTE
MODERNO. Va ser editat el 1959 però és ben actual. També li parlo del buidatge que
va fer Mn. Andreu Soler Soley del Qüestionari del 1939 sobre els fets de la
Guerra Civil.
Amb en Salvador Garcia-Arbós parlem de
diversos temes gastronòmics relacionats amb el calendari festiu. És un tema
curiós i divertit.
A la tarda no ve la mainada de catequesi.
Resulta que avui no és lectiu a les escoles del poble perquè integren al
calendari festiu la celebració del Roser de La Cellera.
dimarts, 26/ abril / 2016
Al matí, en Ramon i en Joan m’ajuden a
col·locar bé alguns elements del meu estudi. Cada vegada em sento més inútil
per fer segons quines feines manuals. Sort en tinc d’ells dos.
Em poso en contacte amb una família
equatoriana. Viuen un bon trasbals pel tema del terratrèmol que han patit els
seus familiars, a l’Equador.
Preparo un xic les classes que començo el
dijous de la propera setmana. Em tocarà parlar de la formació del calendari
cristià i la seva repercussió al calendari cultural i festiu.
dimecres, 27 / abril / 2016
El Punt publica una entrevista amb en
Francesc Ten que des de mitjans març és el nou director dels serveis
territorials de Cultura de la Generalitat a Girona. El vaig conèixer quan vaig
anar de vicari a Calella (Maresme) el 1983 i ell era monitor del MIJAC. Quan
vaig anar de rector a Sant Jordi Desvalls, ell i en Francesc Feliu començaven
la carrera al aleshores Col·legi Universitari de Girona i ells dos van venir a dispesa a la rectoria de Sant Jordi. A més,
també ens trobàvem pel Col·legi Universitari i a la Coral Filharmonia. I els
seus pares, la Lola i en Joan, venien a passar uns dies de vacances a la
rectoria quan jo anava a Manchester. Van ser uns anys molt interessants.
Al migdia vaig a visitar la Rosa que va tenir
un petit accident i haurà d’estar de baixa uns dies.
Dino a Banyoles. Amb la Nuri comentem la
festa sorpresa que prepara per en Jordi per celebrar el 40 aniversari. Renoi,
tothom es fa gran. I jo, ja vaig pels 90.
A la missa vespertina celebrem dignament la
festa de la Mare de Déu de Montserrat. És interessant rellegir la “Visita
Espirituals” que va redactar el Venerable Bisbe Josep Torres i Bages pregant
una i altra vegada per “aquest poble català”. Ell, ho tenia clar. A Vic, sembla
que ara no tant.
dijous, 28 / abril / 2016
Es commemora avui sant Lluís M. Grignon de
Montfort, el fundador dels Germans Gabrielistes. Expulsats de França, van
arribar a Banyoles el 1904 on obriren un col·legi de nens, primer al carrer
Sant Martirià. El 1916 van traslladar el col·legi al carrer Sant Pere. Hi
impartien ensenyament elemental, comerç, tenidoria de llibres, llengües, dibuix
i mecanografia. El pare hi fou educat i en guardava un gran record que
compartia amb molts avis de Banyoles. El 1936 es van veure forçats a deixar
Banyoles per no tornar-hi més. Un cop acabada la guerra civil, els Germans Gabrielistes,
veient que era impossible retornar a Banyoles, s’instal·laren a Torroella de Montgrí on hi
tenen obert un magnífic centre d’ensenyament, un referent per tot el Baix
Empordà.
Vaig a Girona. Al Col·legi d’Arquitectes hi retorno
dos llibres que em va facilitar en Martí Pagès: l’un és d’Esteban Fernández
Cobián, EL ESPACIO SAGRADAO EN LA ARQUITECTURA ESPAÑOLA CONTEMPORÁNEA; l’altre
és d’Antoni Sabatucci, CONSTANTINO RUGGERI: L’ARCHITETTURA DI DIO. Llegint aquests
volum, un s’adona amb tristesa que, a casa nostra, l’art religiós dels darrers
50 anys (i l’arquitectura n´és un exemple) ha estat i és molt pobre (encara que
si moltes vegades és molt pretensiós, tendint a mones de Pasqua, com deia un
professor que vaig tenir).
A la Biblioteca del Seminari, hi estic una
estona estudiant el buidatge que va fer Mn. Andreu Soler Soley del Qüestionari
que van respondre els rectors de les nostres parròquies el 1939.
De retorn m’aturo a dinar a un restaurant de
Bescanó. Mentre dino vaig llegint el diari. A la taula del meu darrera, hi
dinen dos homes. No acabo de saber si
són comercials i funcionaris. Parlen dels emigrants i dels refugiats. L’un els
considera una colla d’aprofitats a qui se’ls facilita tota mena d’ajuts i
subsidis mentre deixa entendre que si venen a les nostres terres és perquè ells
volen i s’ho busquen. (Entretant, per dintre meu vaig pensant: nego suppositum!
). Però, tot d’una, escolto una pregunta que li fa el seu company i que em fa fer
un salt el meu cor: “A tu, què et sembla què diria Jesucrist davant d’aquesta
situació? Què et sembla què faria Jesucrist envers aquesta gent? A tu, que et
sembla què ens demanaria Jesucrist que féssim envers aquesta gent?”. L’altre no
sap què dir... I aviat, la conversa canvia de tema. Tu diràs!
A la tarda, ordeno les fitxes que he fet al
matí. També treballo preparant el curs que inicio la setmana vinent.
A la missa, encomano al Senyor aquells dos
homes que dinaven a la taula de darrera meu i agraeixo el testimoni de fe del
que anava preguntant: “I Jesús, què hi diria?”.
divendres, 29 / abril / 2016
El matí estic força estona preparant el curs
que em toca impartir el proper mes. És un tema que em fascina.
Celebro la missa al migdia. Som pocs: la
Mercè, la Joana i jo.
Dino a la rectoria. Faig bullir una col de
les que tinc a l’hort amb una patata i una ceba. En tindré per dinar i,
triturada, per fer un xic de crema.
A la tarda, preparo el casament d’en
Raül que serà el dissabte de l’altra
setmana. Veig que el prepara amb il·lusió.
Cap al vespre vaig a Girona. Abans de sortir
em trobo amb la Conxita que s’espera per la missa. Ahir va venir a les nou del
matí. No s’hi ha prou se sentir-hi.
Quan arribo a Girona, aparco al costat de la
muralla, a la sortida del Portal Nou. Baixo cap a la plaça del Vi. Dels patis
de les cases en surten penjolls de
glicines. M’arribo a la llibreria del
Bisbat. La Teresa m’hi atén bé. Adquireixo el darrer CD de l’Escolania de Montserrat
i també un estudi de l’Albert Manent: HISTÒRIA, LITERATURA I ESGLÉSIA A LA
CATALUNYA CONTEMPORÀNIA, editat a finals del 2015.
I vaig cap a l’església del Dolors. Amb en
Josep M. parlem una mica de les diverses tradicions litúrgiques de l’església. Després de la missa, parlo un xic amb algun
assistent. Surto de l’església cap a tres quarts de 10. De retorn, ja fosc, m’agrada
fer el camí amb calma. I a quarts d’onze arribo a Anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada