diumenge, 1 de maig del 2016

Des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu d'enemics tota la terra catalana que teniu encomanda.

dissabte, 23 / abril / 2016

Al matí sembla que tindrem un bon dia. Felicito els Jordi de la família i desitjo una bona diada als diversos grups de whatsapp i als amics del face.

Baixo al poble i porto els llibres de catequesi a la Carme. Parlem un xic del grup de mainada que agomboia.

Després de dinar, per damunt de Puig de Frou i cap a trenc de Susqueda, queda tot fos de nuvolades i, cap a les 3, arriba el temporal, amb llamps i trons. A el Coll i a Osor hi cau una bona calamarsada.

A la tarda, els ucraïnesos celebren el diumenge de Rams. Segueixen el calendari julià i les celebracions no coincideixen amb les celebracions del calendari gregorià que és el calendari que seguim els que celebrem segons la litúrgia llatina-romana.

Vaig cap a Bonmatí. A la sortida d’Anglès, al costat de la riera, hi ha el tot terreny d’en Josep Puigderrajols recobert de calamarsa. A Bonmatí hi celebro el baptisme de l’Emma abans de la missa anticipada.

Quan arribo a Anglès, acaben els ucraïnesos acaben la litúrgia de Rams, a l’exterior. Curiosament la benedicció dels Rams és el darrer element de la cerimònia. O sigui que, a Les Planes, deuen seguir la litúrgia greco-bizantina.

A la missa anticipada d’Anglès hi participa poca gent. Els dic que si continua amb poca participació,  potser s’hauria de suprimir i posar-la a un horari que quedés entre aquesta hora (les 8 del vespre) i la del matí del diumenge (les 9). O sigui que quedaríem cap allà a les 3 de la matinada. Potser seria mala hora per alguns.


diumenge, 24 / abril / 2016

A les misses hi participa força gent, tant a les 9 com a 2/4 d’11 (a Sant Martí). A la una oficio el baptisme de l’Adrià, el nét d’en Jordi.

Els diumenges acostumo anar de restaurant. Avui dino a l’Hostal del Fang. Hi he anat altres vegades. Avui m’adono que m’han identificat i, quan acabo, l’hostaler em parla del seu casament, a El Mallol, d’on és la seva muller, que el va beneir Mn. Jesús...

Quan he dinat faig una mica de caminada, pujant amunt.

Ja al meu estudi avanço feina per la setmana. També parlo amb algun amic.   


dilluns,  25 / abril / 2016

En Lluís em diu que ja podrem retirar de la capella del col·legi l’altar i els altres elements religiosos que ens puguin interessar. L’altar, un bloc de pedra considerable, serà element que dignificarà considerablement el presbiteri d’Anglès, ara amb un altar format per aplacats de marbre de poca qualitat.  El problema serà trobar com es finançarà.

Em poso en contacte amb la Teresa Camps. Li parlo del llibre d’en José M. Valverde CARTAS A UN CURA ESCÉPTICO EN MATERIA DE ARTE MODERNO. Va ser editat el 1959 però és ben actual. També li parlo del buidatge que va fer Mn. Andreu Soler Soley del Qüestionari del 1939 sobre els fets de la Guerra Civil.  

Amb en Salvador Garcia-Arbós parlem de diversos temes gastronòmics relacionats amb el calendari festiu. És un tema curiós i divertit.

A la tarda no ve la mainada de catequesi. Resulta que avui no és lectiu a les escoles del poble perquè integren al calendari festiu la celebració del Roser de La Cellera.

dimarts, 26/ abril / 2016  

Al matí, en Ramon i en Joan m’ajuden a col·locar bé alguns elements del meu estudi. Cada vegada em sento més inútil per fer segons quines feines manuals. Sort en tinc d’ells dos.

Em poso en contacte amb una família equatoriana. Viuen un bon trasbals pel tema del terratrèmol que han patit els seus familiars, a l’Equador.

Preparo un xic les classes que començo el dijous de la propera setmana. Em tocarà parlar de la formació del calendari cristià i la seva repercussió al calendari cultural i festiu.


dimecres, 27 / abril / 2016

El Punt publica una entrevista amb en Francesc Ten que des de mitjans març és el nou director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Girona. El vaig conèixer quan vaig anar de vicari a Calella (Maresme) el 1983 i ell era monitor del MIJAC. Quan vaig anar de rector a Sant Jordi Desvalls, ell i en Francesc Feliu començaven la carrera al aleshores Col·legi Universitari de Girona i ells dos van venir a  dispesa a la rectoria de Sant Jordi. A més, també ens trobàvem pel Col·legi Universitari i a la Coral Filharmonia. I els seus pares, la Lola i en Joan, venien a passar uns dies de vacances a la rectoria quan jo anava a Manchester. Van ser uns anys molt interessants.

Al migdia vaig a visitar la Rosa que va tenir un petit accident i haurà d’estar de baixa uns dies.

Dino a Banyoles. Amb la Nuri comentem la festa sorpresa que prepara per en Jordi per celebrar el 40 aniversari. Renoi, tothom es fa gran. I jo, ja vaig pels 90.      

A la missa vespertina celebrem dignament la festa de la Mare de Déu de Montserrat. És interessant rellegir la “Visita Espirituals” que va redactar el Venerable Bisbe Josep Torres i Bages pregant una i altra vegada per “aquest poble català”. Ell, ho tenia clar. A Vic, sembla que ara no tant.


dijous, 28 / abril / 2016

Es commemora avui sant Lluís M. Grignon de Montfort, el fundador dels Germans Gabrielistes. Expulsats de França, van arribar a Banyoles el 1904 on obriren un col·legi de nens, primer al carrer Sant Martirià. El 1916 van traslladar el col·legi al carrer Sant Pere. Hi impartien ensenyament elemental, comerç, tenidoria de llibres, llengües, dibuix i mecanografia. El pare hi fou educat i en guardava un gran record que compartia amb molts avis de Banyoles. El 1936 es van veure forçats a deixar Banyoles per no tornar-hi més. Un cop acabada la guerra civil, els Germans Gabrielistes, veient que era impossible retornar a Banyoles,  s’instal·laren a Torroella de Montgrí on hi tenen obert un magnífic centre d’ensenyament, un referent per tot el Baix Empordà.

Vaig a Girona. Al Col·legi d’Arquitectes hi retorno dos llibres que em va facilitar en Martí Pagès: l’un és d’Esteban Fernández Cobián, EL ESPACIO SAGRADAO EN LA ARQUITECTURA ESPAÑOLA CONTEMPORÁNEA; l’altre és d’Antoni Sabatucci, CONSTANTINO RUGGERI: L’ARCHITETTURA DI DIO. Llegint aquests volum, un s’adona amb tristesa que, a casa nostra, l’art religiós dels darrers 50 anys (i l’arquitectura n´és un exemple) ha estat i és molt pobre (encara que si moltes vegades és molt pretensiós, tendint a mones de Pasqua, com deia un professor que vaig tenir).  

A la Biblioteca del Seminari, hi estic una estona estudiant el buidatge que va fer Mn. Andreu Soler Soley del Qüestionari que van respondre els rectors de les nostres parròquies el 1939.

De retorn m’aturo a dinar a un restaurant de Bescanó. Mentre dino vaig llegint el diari. A la taula del meu darrera, hi dinen dos homes. No acabo de saber  si són comercials i funcionaris. Parlen dels emigrants i dels refugiats. L’un els considera una colla d’aprofitats a qui se’ls facilita tota mena d’ajuts i subsidis mentre deixa entendre que si venen a les nostres terres és perquè ells volen i s’ho busquen. (Entretant, per dintre meu vaig pensant: nego suppositum! ). Però, tot d’una, escolto una pregunta que li fa el seu company i que em fa fer un salt el meu cor: “A tu, què et sembla què diria Jesucrist davant d’aquesta situació? Què et sembla què faria Jesucrist envers aquesta gent? A tu, que et sembla què ens demanaria Jesucrist que féssim envers aquesta gent?”. L’altre no sap què dir... I aviat, la conversa canvia de tema. Tu diràs!

A la tarda, ordeno les fitxes que he fet al matí. També treballo preparant el curs que inicio la setmana vinent.      

A la missa, encomano al Senyor aquells dos homes que dinaven a la taula de darrera meu i agraeixo el testimoni de fe del que anava preguntant: “I Jesús, què hi diria?”.


divendres, 29 / abril / 2016

El matí estic força estona preparant el curs que em toca impartir el proper mes. És un tema que em fascina.

Celebro la missa al migdia. Som pocs: la Mercè, la Joana i jo. 

Dino a la rectoria. Faig bullir una col de les que tinc a l’hort amb una patata i una ceba. En tindré per dinar i, triturada, per fer un xic de crema.

A la tarda, preparo el casament d’en Raül  que serà el dissabte de l’altra setmana. Veig que el prepara amb il·lusió.

Cap al vespre vaig a Girona. Abans de sortir em trobo amb la Conxita que s’espera per la missa. Ahir va venir a les nou del matí. No s’hi ha prou se sentir-hi.

Quan arribo a Girona, aparco al costat de la muralla, a la sortida del Portal Nou. Baixo cap a la plaça del Vi. Dels patis de les cases en  surten penjolls de glicines.  M’arribo a la llibreria del Bisbat. La Teresa m’hi atén bé. Adquireixo el darrer CD de l’Escolania de Montserrat i també un estudi de l’Albert Manent: HISTÒRIA, LITERATURA I ESGLÉSIA A LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA, editat a finals del 2015.

I vaig cap a l’església del Dolors. Amb en Josep M. parlem una mica de les diverses tradicions litúrgiques de l’església.  Després de la missa, parlo un xic amb algun assistent. Surto de l’església cap a tres quarts de 10. De retorn, ja fosc, m’agrada fer el camí amb calma. I a quarts d’onze arribo a Anglès.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada