Val més tard que no pas mai

dissabte, 30 / abril / 2016

Al matí tinc les exèquies d’en Francisco. Era conegut per en Lari. La seva muller és la Josefa i havien viscut molts anys al castell. Té set fills, 4 noies i 3 nois. Un dels néts, en Joan, l’any passat va fer-me d’escolà molt sovint. Ara viu a Girona, i avui també ha volgut fer d’escolà. Estava atent i feia bé el que li tocava.   

A la tarda venen els catòlics ucraïnesos a celebrar la Pasqua amb Mn. Volodimyr de Vic. Omplen l’església i són bàsicament famílies: amb gent gran, jovent i mainada.  La Conxita em fa adonar que passen sovint la panera i que sempre l’omplen. Quina sort! Quan acaben la celebració de la missa, es beneeixen les paneres de cada família amb tota mena d’aliments: fruita, ous pintats, algun petit pastís... Deu ser la seva mona.  El terra de l’església queda ben remullat i es fa un bon poti-poti.

A la missa vespertina d’Anglès, hi participa ben poca gent. Renoi!

diumenge, 1 / maig / 2016

Celebro les misses del matí. Sembla que avui estan més animades. A Sant Martí, quan acabo, vaig a Can Riera, a visitar la Carme. La trobo força axaleiada. Millor que sigui així.

Al migdia, a Anglès, celebro la missa de la festa dels vells, vull dir de la festa de la gent gran (ara ningú vol ser vell, quan ser vell és tot un honor, però estem a la societat del beautiful people, de la gent jove maca, i es projecta una imatge de menyspreu vers la gent gran). A la missa hi participen l’alcaldessa i gairebé tots els regidors. També hi participa l’alcalde d’Osor.

El cert és que, a la festa d’homenatge a la gent gran,  la gent jove i els infants brillen per la seva absència, i tant que fan els avis pels seus fills i els seus néts. Tinc entès que, a La Cellera, el jovent del poble serveix el dinar al dinar que s’ofereix als avis. A més, els alumnes de l’aula de música interpreten un petit concert, com també els alumnes de l’escola de ball interpreten algun ball...

Després de dinar, em recloc a l’estudi preparant les classes que tindré cada dijous i redactant algun article.

dilluns, 2 / maig / 2016

Em passo el matí estudiant i preparant les classes. Quan m’hi poso, és com desembullar un fil d’una troca. I cal no deixar-ho.

Dino a la Rutlla. Se’m presenta el pastor de la Cellera.

Em truca en Felip per avisar-me que en Josep Frigola ha perdut documentació a l’aeroport del Prat i que l’han avisat per tal que passi a recollir-ho. Es veu que en Josep ha arribat de Níger. Faig el que puc per localitzar-lo i, finalment, el localitzo a casa de la seva germana. Popem parlar una estona i m’explica com ha anat que perdés la documentació. Ara es quedarà uns tres anys per treballar pel bisbat de Girona. Segur que hi farà un bon servei.

A la tarda ve la mainada de catequesi. I celebro la missa vespertina.

dimarts, 3 / maig / 2016

A mig matí m’arriben notícies estrambòtiques. Espero que tot s’aclareixi millor.

A la tarda, quan he rebut la mainada de catequesi, celebro la missa.

Tinc reunió amb els companys de l’arxiprestat. Iniciem amb la pregària de les vespres. Entre els temes que parlem hi ha la valoració de la sortida a Esparreguera per assistir a la representació de la Passió, la trobada pasqual de les parròquies a La Salut, la dinamització dels joves de les parròquies... També parlem de les notícies relacionades amb el bisbat.  

dimecres, 4 / maig / 2016

És dia de despatx i atenc alguna visita. En Ramon i en Florenci fan el recompte de les col·lectes que cada vegada són més magres.

Vaig a dinar amb en Josep,  la Carme i la Nuri. La Nuri em soluciona algun problema del mòbil. Sort en tinc.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar que són ben atesos per l’Anna, en Josep, les tres Carme i en Ricard. Abans, els més grandots, han estat atesos per la Rosa Maria.

També ve el grup que fam dinàmiques diverses d’autoestima i que dinamitza en Pere Pont.

Celebro la missa. Sembla que s’ha acabat el grup de mainada que feien d’escolans.  

Al vespre venen els pares per la reunió per preparar els últims detalls de la celebració de la primera comunió. Hi ha bon clima.

dijous, 5 / maig / 2016

Fa un dia cluc. Celebro la missa al matí, tal com faré a partir d’avui cada dijous i cada divendres. Quan acabo em dedico a preparar les classes de la tarda i a muntar el powerpoint. També redacto el suplement del full parroquial.  

Dino aviat i, cap a dos quarts de 4, vaig cap a Girona. Aparco al pati del Seminari i vaig a treballar una estona a l’Arxiu Diocesà. Continuo el buidatge de les fitxes que els rectors van redactar el 1939 per analitzar les destrosses fetes durant la guerra civil, especialment el juliol del 1936. Algunes descripcions són impressionants i fan posar els pèls de punta. També llegeixo una mica el buidatge que en va fer Mn. Andreu Soler Soley. Si bé és en català, tampoc ho recull tot.

Tinc una entrevista amb la Nuri Fita que prepara un treball sobre la iconografia del Sant Sopar. Quan acabem l’entrevista vaig a saludar en Pere Carreras, a recollir el llistat dels alumnes, a agafar l’ordinador...

A l’aula del Dr. Estela hi venen una trentena d’alumnes. Em trobo amb una colla de cares conegudes. Fa respecte. Avui els presento la formació del calendari amb les diverses implicacions religioses fins els nostres dies. Acabo cap a les nou del vespre. Agraeixo que alguns dels assistents em comentin les seves impressions. I retorno tranquil cap a Anglès.  

divendres,  4 / maig / 2016

Celebro la missa al matí. Sembla que hi ha gent que els va millor a aquesta hora.

Visito els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Margarita, l’Antònia, en Josep, la Dolors, la Maria. Intento arrencar-los un somriure: alguna vegada ho aconsegueixo.

Vaig a dinar a l’Hostal del Fang, entre Amer i Les Planes. Ens hi trobem en Ramon i en Jesús. És una trobada informal, cordial, casolana.

A la tarda preparo les misses dominical i també preparo el casament d’en Raül i de la Caroline que beneiré demà. Hauré de parlar un xic en francès: espero que m’entenguin.

Cap al tard vaig cap a Girona. Puc aparcar a la muralla i, baixant, vaig veient els racons que han ornamentat per Girona, temps de flors. Vaig a la llibreria del Bisbat a recollir un llibre que em guardaven. L’Antònia sempre m’atén molt bé. També hi saludo el poeta i activista Josep Tarrés.

Quan pujo a l’església dels Dolors, també està tota ornamentada. El que més hi ha són testos de persones que hi concursen: tota mena d’azalees, de cactus, de margarites... Fa goig. Felicito l’Anna Maria i tot el seu equip que han estat netejant aquests dies i col·locant els testos i els rams. Quina feinada!

La missa la celebrem a la sala de juntes de la Congregació. Som alguns més que els altres divendres: unes 15 persones. Quan acabem, amb en Josep M., parlem dels artistes de la família Busquets, entre altres, el seu avi.

Tot xino-xano, retorno cap a Anglès. Arribo a la doma a dos quarts d’onze tocats.