dissabte, 14 / juny / 2014
Al migdia assisteixo el
casament d’en Toni i de la Judit. També batejo el seu fill, Com que el noi crida i brama, pregunto a la
mare si és hora d’alimentar-lo. Com que és així, el menut està en el seu dret,
la mare em fa cas. I, amb la boca tapada i xumant, el noi es calma i es
tranquil·litza la situació i puc anar fent els ritus corresponents amb normalitat.
A la celebració hi participa mitja colònia portuguesa d’Anglès.
A la tarda, cap a les
quatre, es posa a ploure. Ho fa amb ganes, com si mai ho hagués fet. I els
trons es van repetint sense a parar, tot i que no sonen molt fors. 35 litres
A la tarda tinc les misses
anticipades a Bonmatí i a Anglès. I ja se sap, quan els carrers són molls, les
misses són eixutes.
diumenge, 15 / juny / 2014
Aquesta matinada ha
refrescat. A la nit, convé tenir a prop una flassada. Fa primavera. Els cereals
no aniran gaire bé.
Es celebra l’aplec de la
sardana d’Anglès. Per por de pluja es fa a les naus de la Burés.
Les misses són petites. Al
migdia la Mercè celebra primera comunió.
No va poder celebrar-la el seu dia i ha vingut, des de Cerdanyola, a
celebrar-la aquí. Els seus pares i
familiars han portat una bona colla de paquets d’aliments pel rebost de Caritas:
són l’obsequi que fan a la Mercè i a Nostramo. .
Com cada diumenge, vaig a
dinar de restaurant. M’hi trobo amb la
Casilda, en Joan, el fill, la jove i una parella amiga. Celebren el 60 aniversari del casament. Felicitats.
A la tarda, faig vida
eremítica. Estaré uns dies així.
dilluns, 16 / juny / 2014
Puc esmerçar gairebé tot
el dia al treball de recerca de l’Enric Monjo sobretot confegint i enllestint
la biografia. Haig de procurar tancar
els capítols. I ho envio a la Núria que és la meva directora. Veurem què em
dirà.
Al vespre, mentre celebro
la missa, els ulls em piquen, segurament de tant llegir i escriure davant l’ordinador.
dimarts, 17 / juny / 2014
Avui el treball de recerca
el centro confegir i enllestir el llistat d’operaris i escultors que van treballar
al taller de l’Enric Monjo: en tinc detectats una vintena: Gabriel Alabert,
Francesc Bacquelaine, Martí Sabé, Paco Torres Monsó, Josep M. Subirachs, Luisa
Granero, Jaume Gort, Adolf Salanguera,
Florenci Veciana, Ermenter Vélez, Ferran Ventura...
D’alguns no en tinc gaires
referències: Marcel·lí Guill (que era l’encarregat), Evarist Bosch, Carles Carlos,
Lluís Molins, Juli Pérez, Anton Sans,
Miquel Senserrich, Díez, Surribas, Oller, Rosés, Ontalascó, Utgès, Romero,
Gimeno, Rufié, Santana, Martínez Bueno, Gort, Lloret...
Al capvespre es posa a
ploure i arriben a caure uns 10 litres d’aigua. No en mancarà per l’estiu. Però
la pluja del juny no va gaire bé pels camps de cereals.
dimecres, 18 / juny / 2014
Al matí hi ha la reunió
amb els responsables del Centre de Distribució d’aliments: Dolors Juliol,
Piany, Rosario, Miquel, Cris, Maria.. Per fer el bé s’ha de fer bé, és a dir,
ben fet. I sempre serem criticats.
En Miquel ve a recollir la
corona de ferro forjat que van
regalar-me fa un any i que es col·locarà darrera la imatge de Sant Miquel.
Quedarà solemne, com és mereix el nostre titular, patró i protector.
Dino a Banyoles celebrant
l’aniversari de la Carme.
Al vespre de nou s’afanya
a ploure i arriben a caure uns 20 litres.
Estava llegint i sento
gatzara. Molts anglesencs, al carrer, tot
i ploure, estan de celebració amb crits i petards, gairebé sembla la nit de
Sant Joan. M’assabento que la selecció xilena ha guanyat. Les colònies han
plantat cara a la metròpoli i les altres colònies ens n’hem d’alegrar.
Si més no s’haurà acabat ja la burriqueria del
campionat. I les primes que tenien guardades, per qui seran? .
Un seminarista xilè em
pregunta per Mn. Joan Alsina i em demana que li ressenyi algun llibre que en
parli.
Del treball de recerca,
avui poca feina he fet: telefonades, missatges, recollir documentació...
dijous, 19 / juny / 2014
Al matí enllesteixo el suplement
de la parròquia del full. Venen les confraresses de l’escombra.
Avui si puc invertir una
mica de temps en el treball de recerca. Ara intento lligar caps per saber quin
era el pensament de l’Enric Monjo. Deixa clara constància de la seva alta autoestima
i el seu messianisme artístic.
divendres, 20 / juny /
2014
És el darrer dia de la primavera. De bon matí ve la Manoli a
netejar el sagrari. Vol que llueixi. Segurament aquest sagrari prové de Can
Carmaniu Girona. El de Sant Julià de Llor, també ho seria.
El tema és que, quan agafo el sagrari i el
trec de la lleixa on està col·locat, em segueix el mantell i, amb el mantell,
la llàntia i un test que hi havia al costat. I tot per terra. Quin
terrabastall. Però, clar, la cera de la llàntia, per sobre dels pantalons, sinó
ja no ho hauria fet bé. A la Manoli, que s’espanta, li dic que val més que
caigui tot això que no pas ella.
Passo pel col·legi de les
dominiques per acomiadar-me de les germanes, especialment de la germana Teresa
que marxa cap a Navarcles (jo havia entès que anava a Guisona). Em lliura el
llistat dels ancians i malalts que visitava gairebé cada mes. Déu faci que algú
pugui continuar la bona feina que ha fet! De moment algú ja s’ha ofert: Déu
apreta, però no ofega.
A la tarda ve el tècnic de
desinfecció dels tèrmits. No n’apareix cap a les menjadores que hi ha
escampades pels baixos de la doma i del pati de la catequística. A veure si
haurem fet net d’un cop. Ara caldrà canviar algun bastiment que s’havien ben
cruspit i també refer la creu del Sant Crist. De mica en mica...
I a la tarda i vespre
enllesteixo un altre apartat dedicat al pensament de l’Enric Monjo. I cada
apartat vol dir una trentena de folis (i no pas amb lletra grossa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada