Cada dia, els clergues (diaques, preveres i bisbes) i religiosos hem d'esmençar una estona a la pregària dedicada a la comunitat cristiana. És una tasca important que assumim en ser ordenats de diaques. És la pregària litúrgica anomenada oficialment la LITÚRGIA DE LES HORES. Es reparteix en diversos moments: l'anomenat OFICI DE LECTURES (amb 4 salms, un himne, una lectura bíblica, un text patrístic i una oració conclusiva), les LAUDES o pregària del matí (amb himne, 3 salms, una lectura bíblica breu, el Benedictus, unes peticions , el Parenostre i una oració conclusiva), una HORA MENOR (amb himne, 3 salms breus, una lecctura bíblica breu i una oració conclusiva), les VESPRES o pregària del vespre (amb himne, 3 salsm una lectura bíblica breu, el Magníficat, unes peticions, el Parenostre i una oració conclusiva) i les COMPLETES (amb exàmen de consciència i petició de perdó, un himne, un salm, el NUNC DIMITIS, una pregària conclusiva i una antífona dedicada a la Mare de Déu). 

En les comunitats religioses, alguns d'aquests moments de pregària es fan comunitàriament (les comunitats monàstiques les fan totes i sovint les amplien). Com també sovint hi ha parròquies que en fan una part (sobretot les Vespres) conjuntament amb la celebració de la Misssa o de la litúrgia de la Paraula. 

Val a dir que, personalment, faig la LITÚRGIA DE LES HORES habitualment tot caminant. N'estic content i, a més de les finalitats pròpies de la pregària litúrgica, m'ajuda a molts altres nivells. No sé si la meva pregària és molt bona, però en tinc prou en saber i tenir la certesa de que el Senyor m'acompanya mentre la faig. 

Ara doncs publico aquí l'article que es publicà a la REVISTA DE BANYOLES el setembre del 2019 parlant del BREVIARI,  que seria el precedent previ del que actuarment s'anomena LITÚRGIA DE LES HORES. Potser alguna vegada havíeu vist algún capellà gran amb el seu llibre resant el Breviari, com es deia. 

 

BREVIARI

Del llatí breviarium (resum), és el llibre amb les lectures i pregàries de les hores canòniques que els clergues han de resar cada dia. A l'inici eren taules resumides que servien de recordatori dels textos. Quan la impremta ho facilità, el llibre s’edità amb els textos complerts, reagrupant les peces de l'ofici que, abans, estaven repartits entre diferents llibres: saltiri, antifonari, leccionari, etc. El contingut de l'ofici diví es configura en les comunitats monàstiques al voltant dels segles IV-V. Al segle IX es recull el material anterior abreujat. Al s. XIII apareix el Breviari per a ús de la Cúria Romana i seria difós pels franciscans. Posteriorment s’aniria reformant i fins els anys 60 s’utilitzà la versió de Pius V editada el 1568 seguint les directrius de Trento. El 1971 s’edità la versió impulsada pel Vaticà II i, en català, s’edità el 1977 (en quatre volums). Les parts de què consta són: ofici de lectura (antigues matines), laudes, hora menor (o tèrcia o sexta o nona), vespres i completes. Avui són molts els clergues que es serveixen de les versions digitals.