dissabte, 14 de juny de 2014

Accende lumen sensibus, infunde amorem cordibus..

dissabte, 7 / juny / 2014

A les 10 vaig a celebrar la missa de final de curs al col·legi de la Vall dels Àngels. La capella queda plena. La celebració és senzilla. La mainada hi participen bé i afinen molt bé els cants: en Pep hi fa bona feina. Als vitralls de la capella hi toca el sol tot el dia i, quan acabo, estic xop de suor. Hi he suat molt a aquesta capella, ara i sempre.  

I cantem l’HIMNE AL PARE COLL que va escriure i musicar la germana dominica de l’anunciata RosaFont Fuster, que morí al Brasil el desembre del 2013.  

“Pare Coll, ets l’apòstol i el profeta,
i ets la llum en aquest món ple de foscor;
vares fer el camí per la drecera
amb l’afany de trobar el gran Amor.

Seguirem, Pare Coll, la teva ruta
perquè és clara com l’estrella del matí;
té petjades de pau, i alguna espurna
que s’escampa de l’ardor del teu esperit.

Té l’anhel del que camina
Cercant llum d’eternitat.
Té un neguit, que crema l’aire,
De justícia i veritat.

Té la fe i l’esperança.
Té la joia i la bondat,
És la dolça font que brolla
Que que busca santedats.

Pare Coll, ets l’apòstol i el profeta
I ets la llum en aquest món ple de foscor;
Seguirem el camí per la drecera
Tal com tu el seguires, Pare Coll.

Fa molts anys que d’aquí t’acomiadaves
Per unir-te fortament al gran Amor;
Però el record queda viu entre nosaltres
I el seu crist no ha perdut el seu ressò.

Al migdia vaig a Bonmatí per celebrar el baptisme de la Leyre.  

A la tarda treballo preparant un xic les misses d’aquest diumenge  i fent feina de la tesina.

Només tinc la missa anticipada d’Anglès ja que demà, al migdia, celebraré l’ofici de la festa major de Bonmatí. Hi participa una bona colla de gent.

diumenge, 8 / juny / 2014

Poc abans de les 8 baixo a obrir els portals de l’església. Tinc un bon ensurt ja que ho trobo tot obert, de bat a bat. I en Josep, assegut a un banc em diu,: “avui, vas tard!”. Li dic que miri el rellotge i, clar, s’adona que són les 8. I riem.

Celebro les dues misses del matí, la primera a Anglès i la segona a Sant Martí. A les 12 celebro la missa de la festa major a Bonmatí. Hi assisteixen l’alcalde, algun regidor, l’hereu i el seu mosso i la pubilla i la seva dama, la coral... Val a dir que l’església fa goig. I quan acabem la missa batejo la Valentina.

Vaig cap a Girona. El termòmetre indica 34º: sembla que ja hem arribat a l’estiu.  Dino a la Cort Reial, a la Creperia Bretona, amb la Mar, els pares i la cosina de la Mar, l’Artur i els seus amics de Benicarló.  Amb en Manel parlem del grup de Cristians per la Independència, de Mn. Joan Costa, de Mn. Antonio Oriol (a.c.s.) i d’altres capellans que hi col·laboren molt activament. Li comento que la majoria dels capellans ho tenim clar, si bé les opcions concretes són diverses i discretes. Tot seguit, pel carrer de la Força i el carrer de la Pera, pugem cap a la Catedral.

Mn. Jaume Julià fa una visita catequètica guiada als catecúmens i als que seran confirmats. Quan acaba en Joan Amich els fa un comentari sobre els signes de la celebració dels sagraments de la iniciació cristiana.

La missa comença a les 6. Ja fa dues hores que som a la catedral. Quan ens revestim, em diuen que em posi una casulla vermella de les que hi ha a l’armari. Quan me l’he posada, tots em botzinen perquè resulta que m’he posat una de les casulles del bisbe. Els pregunto si és que no valdria la missa... Me la canvio.

Sortim. A la catedral hi ha més de meitat dels seients sense ningú. Hi veig a la Magdalena i l’Hanníbal Climent al cor. Tota la celebració em transporta a l’Edat Mitja. Val a dir que la preparació i la qualitat és excel·lent. Però la gent a un costat, els celebrants a un altre i el cor allà, lluny, lluny... Hi ha un moment que em resulta emotiu, quan l’Artur i la Mar són batejats. Una i altra vegada em ve al cap la novel·la d’en Josep M. Ballarín, Francesco, i el moment quan el protagonista és batejat (per mi és el millor llibre d’en Ballarín).
Sortim de la catedral quan baixen les campanades de les vuit.


Dilluns, 9 / juny / 2014

Com que és la festa de Bonmatí, al matí hi vaig a celebrar la missa pels difunts.  Som un grup de 22 persones.

M’entaforo al despatx a treballar per la tesina: llegir articles, a recollir el que més m’interessa, envio missatges per posar-me en contacte amb persones que em poden donar alguna informació interessant.

Pel donar-me informació d’en Monjo i del seu treball, em telefonen en Joan Domènech de Lloret de Mar i la Montserrat Guill, la filla de l’encarregat del taller d’en Monjo, que viu a Gràcia. També parlo amb la Teresa, la germana d’en Francesc Bacquelaine. Informació, no me’n manca.

dimarts, 10 / juny / 2014

A mig matí baixo cap el poble. Proveeixo per la manduca. També passo per la farmàcia.

Durant el dia llegeixo, selecciono, vaig fent... També dino i descanso, òbviament.

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat.

En Jesús ens diu que, demà al matí, vola cap a Santo Domingo. L’Ignasi està cofoi amb el seu fill, en Pau, a l’Espanyol.

dimecres, 11 / juny / 2014

Dino a Banyoles. A taula parlem de quan hi hagué la retirada, a finals del gener del 1939. A la ronda Fortià, darrera casa,  s’hi instal·là la intendència d’una companyia militar. També es comenta que, en aquell moment, es va instal·lar a Can Palau o a casa mateix en Juan Negrín López, o sigui, l’aleshores president de la República,  que també fugia cap a França. Hi ha la possibilitat que la companyia fos capitanejada per en Líster. A veure si ho aclarim. Potser els de Can Banyes ens podran informar millor. En Josep diu que ja ho acabarà d’esbrinar.

El que si és cert és que moltes noies de Banyoles es van quedar amb un pam de nas quan també van fugir els militars d’aviació (alguns residien al Mundial) que operaven al camp d’aviació del Camp de Martís. Sembla que més d’una es quedà amb el cor trencat.  

dijous, 12 / juny / 2014

Gairebé cada setmana trobo algú que em parla del DIARI DEL CAPELLÀ. Avui m’ha trucat l’Emili Serra des de Salt per parlar-me’n i per comentar-me alguna cosa que hi he escrit, sobretot referent a l’Enric Monjo. Diumenge també em parlava del bloc en Manel Cardellach.

L’Emili em parla d’un escultor de Salt que havia format part del taller de l’Enric Monjo, en Lluís Molins Mateu. Al principi semblava impossible aclarir quants operaris i artistes treballaven al taller de l’Enric Monjo. Ara ja en tinc una vintena de detectats i documentats.


divendres, 13 / juny / 2014

Cap a migdia surto a proveir per la manduca. Va bé anar a les botigues perquè sempre t’assabentes d’alguna cosa.

Quan torno cap a casa em trobo amb un home que passeja el gos. I ens saludem. Trobar la manera cordial de saludar sempre m’ha interessat. Utilitzar el “Passi-ho bé” ho trobo molt distant. Dir “Adéu” pot suposar una certa manca de respecte per tractar de ”tu” i no de “vostè” a la persona que, per edat o per dignitat, es considera mereixedora d’aquest tracte.  També hi ha la possibilitat de dir únicament “hola” , però ho trobo fred. A mi, al matí, m’agrada dir “Bon dia” i, a partir de la una del migdia, “Bona tarda” (hi ha qui em diu que encara no ha dinat i que encara és “bon dia”, i jo li dic que a partir de la una ja es pot dir i que, a més, segur que molta gent, no dinarà i també serà la tarda). Si conec el nom de la persona amb qui em saludo, li afegeixo: “Bon dia, Toni” o “Bona tarda, Maria”. Alguna vegada, si m’agafa distret, confonc “Bon dia” per “Bona tarda”, o a la inversa. La resposta sempre acostuma a ser semblant: “Bon dia / bona tarda”. Algunes vegades hi afegeixen “mossèn”, o  “Martirià”...  Però també, molts, es limiten a dir “Bones”, o, més esqüetament “Ei” o, cap a Palafrugell, “Op”, o “Au”. I bona part de la cordialitat es manifesta en el to amb que es diu una paraula o altra. La mainada i el jovent generalment passen de saludar. Avui, l’home que m’ha saludat, m’ha dit “Bueno” en to  familiar. Doncs això .


Al vespre, he anat sentint uns crits bestials  i algun petard. Pensava que la Roja havia marcat i guanyava... però resulta que estan perdent. Després m'he enrecordat dels resultats de les europees al Anglès. Quina alegria ens dóna la selecció Holandesa! Visca! 

1 comentari:

  1. Als blogs fatxes(inFocatolica,catapulta)t estan deixan a parir per l article de catalunya cristiana

    ResponSuprimeix