LES BECEROLES

Quan vaig acabar els meus estudis al seminari (1979), em van destinar a la Parròquia de Santa Coloma de Farners per ser -quan s’hi incorporés- el diaca del que seria el nou rector de Santa Coloma, Mn. Salvador Bassas i Franci, aleshores vicari d’Arenys de Munt. El rector del seminari i, per tant, el meu educador, era Mn. Joaquim de Toca.

Feia poc que Mn. Sebastià Congost Coll havia marxat de Santa Coloma de Farners per anar de rector a la parròquia de la Sagrada Família de Figueres. Fins aquell moment, en Tià (com se’l coneixia) havia estat el responsable de l’església de Sant Sebastià i tenia una gran ascendència entre el jovent de la capital de la Selva (un dels quals, en Gabriel, seria el meu metge de capçalera a Anglès). El rector de Santa Coloma de Farners era Mn. Joan Llorens Castellà, un capellà que era considerat del morro fort, en els ambients clericals.

El pis on van fer anar a viure, el mateix on havia viscut en Tià, era al carrer de la Malva 12, 2n, propietat de l’Eulàlia Simón, una neboda del que, fins el 1960, va ser rector de Banyoles, Mn. Fernando Simón.  El carrer surt del davant de l’església de Sant Sebastià i força cèntric. I com que encara jo no tenia cap ordre ministerial, venia a fer-me companyia Mn. Josep M. Pont i Coma, aleshores vicari d’Anglès, amb Mn. Isidre Puigmitjà i Pujoràs .

La meva estada a Santa Coloma va ser des de l’octubre fins les festes de Nadal  del 1979 /80. Vaig fer classes de religió al Col·legi Sant Salvador d’Horta (tinc molt bon record de la Montserrat de Tuero, a qui no he vist més), també vaig fer classes al col·legi de La Salle, i ajudava les celebracions que oficiava en Josep M. Pont a Sant Sebastià i, alguna, de la parròquia.

Durant aquest període vaig ser ordenat diaca a l’església parroquial de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Els exercicis espirituals preparatoris els vaig fer al Casal Santa Elena de Solius del 12 al 16 de novembre d’aquell 1979.  Ens els dirigí un capellà del Prado, el P. Felipe Fernández Aliá. Mentre vaig fer els exercicis vaig redactar el preceptiu SUBSIGNATUS, o sigui el compromís que signava abans de ser ordenat, que vaig contrastar amb el mateix P. Felipe, amb Mn. Joaquim Toca.. i que vaig llegir públicament el darrer dia dels exercicis.

La primera data escollida per l’ordenació inicialment fou el 8 de desembre del 1979. Però resultava que, a principis de desembre, entrava en vigor el nou tractat entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol. I si era ordenat el 8 de desembre això hauria implicat que m’hauria tocat anar a fer el servei militar. Em va costar convèncer el bisbe Jaume per canviar de data però finalment hi accedí. Finalment vaig ser ordenat el 25 de novembre del 1979 de manera que em beneficiava del concordat anterior que alliberava del servei militar els que havien rebut ordres majors (diaconat i presbiterat). Tal com ja he avançat, l’ordenació es celebrà a l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles. En conservo un bon reportatge que em va fer en Josep M. Mateu. Diria que també conservo l’homilia que em dedicà el bisbe Jaume. A veure si algun dia la localitzo i la publico.  

Durant aquell mes que seguí a la meva ordenació fins els dies de Nadal vaig batejar algun infant de Santa Coloma i també vaig beneir algun matrimoni, a més de predicar en algunes misses que presidia en Josep M. Pont.

Tal com se m’havia promès, per Nadal havia d’arribar a Santa Coloma de Farners el que seria el nou rector, Mn. Salvador Basses Francí i jo seria el seu diaca. Però arribaren les festes de Nadal i allà no es movia res. Mn. Joan continuava com a rector plenipotenciari de Santa Coloma i res indicava que tingués ganes de deixar la parròquia. A més, en Josep M. Pont deixava d’acompanyar-me, doncs ell tenia prou feina fent de vicari d’Anglès.  

Quan hagueren passat les festes de Nadal (o potser abans d’acabar-les) vaig anar al bisbat i els vaig dir que me n’anava a casa meva (a Banyoles) i que, quan Mn. Joan hagués marxat i Mn. Salvador fos ja a Santa Coloma, també jo hi aniria.

El bisbe Jaume s’enfadà mot i s’ho agafà molt malament. I sort en vaig tenir d’alguns capellans que van intercedir per mi, entre altres Mn. Pere Font i Bosch (aleshores rector de Banyoles), Mn. Jaume Julià Vidal (aleshores rector de Sant Salvador de Girona)...

Un cop passat el temporal, el bisbe em cridà i em digué que m’enviava a Olot, per ser diaca de Mn. Narcís Ponsatí  i Prujà, a les parròquies de Sant Cristòfor Les Fonts i Santa Maria de Batet. A la rectoria de Sant Cristòfor Les Fonts hi residia el rector jubilat, Mn. Joaquim Dalmau Llonch, malaltó i incapacitat, ben atès per la Núria. Vaig arribar a Olot el dia de sant Sebastià del 1980. 

  

En Narcís i jo estàvem instal·lats a una casa al veïnat Verge del Tura, a l’altre costat del Fluvià, passant pel pont d’en Russet, darrera la farmàcia de la M. Àngels Feliu. A la casa ja hi havia residit l’anterior rector Mn. Salvador Batalla, i els seus successius vicaris, entre altres en Josep M. Castellà Marcet (fins el 1975, quan fou destinat a la Sagrada Família de Blanes).

La feina pastoral es desenvolupava a l’antic convent dels caputxins i les celebracions litúrgiques eren a l’església dels caputxins, a Sant Cristòfor les Fonts, a Batet... Els àpats els fèiem a la rectoria de Sant Esteve amb Mn. Emili Montalt, Mn. Quim Giol i l’Anna, que era (i encara és) l’assistenta de la rectoria. Els caps de setmana també venia a ajudar-nos l’Enric Roura, ara rector de Santa Maria de Blanes, i Mn. Josep M. Jou  Carandell, a qui afectuosament l’anomenàvem “el Padre”, tal com l’havia “batejat” Mn. Salvador Batalla ja que sovint el presentava com “un padre que ve del Collell”, doncs era el centre on ell hi feia de professor.   

Val a dir que em vaig sentir molt ben acollit per Mn. Narcís, per Mn. Emili, per en Quim, per l’Anna, per l’Enric, per Mn Jou i tots el col·laboradors de les parròquies.

A la parròquia de les Fonts se  m’encomanaren algunes feines específiques: la catequesi d’adolescents (comunió solemne, confirmació...), l’acompanyament dels grups d’esplai ubicats a l’edifici de l’antic convent dels caputxins, l’atenció d’un grup de joves que, en aquells moments, estaven fent batxillerat i que acostumaven a participar a les misses als caputxins (en Francesc, la Sara, en Manel, en Lluís, la Montse, en Josep,  l’Eugeni, en Josep M., en Ramon, en Mingo, en Xevi, en Toni, la Rosa M.,  en Jordi, en Josep, en Rafel...). També tenia l’encàrrec d’animar algunes celebracions litúrgiques, administrar baptismes...

En el moment de la meva arribada a la parròquia de Les Fonts, algú em dedicà un poema. No m’atreveixo a esmentar el seu probable autor que signa el poema amb el pseudònim “Un feligrès”.

I aquest és el poema:

BENVINGUT MOSSÉN MARTIRIÀ

És l’Esperit el que crida i tria

els ministres que vol per a si

demanant-los que amb fe i alegria

es dediquin a nobles destins

Al servei de l’encesa família,

que curulla i t’estima i et vol,

no hi ha dies ni edat ni fatigues;

no farem que t’hi robis mai sol.

Si tens ales per volar enlaire

i tens braços per ser segador,

no oblidis que aquí hi ha muntanyes

i a la plana fajol, la tardor.

Si tens ales, emprèn la volada

i ensenya a volar al jovent:

fent cordada aprendran l’escalada,

fent camí, fins arribar al cel.

Els braços donaran l’abraçada

i les mans repartiran el Pa;

del llevat faràs nova fornada,

nou esperit que veurem rebrollar.

Si trobessis ambients on no hi regna

la il·lusió, l’esperança i l’amor,

amb l’escalf de la teva presència

donaràs saba nova als cors.

Si et sents sol, si no veus la carena,

pensa en l’obra que aquí has començat;

no permetis que jamai la pena

entristeixi els qui has estimat.

L’Esperit guiarà els teus passos

en la tasca que t’espera a Olot;

sols l’amor, l’abraçada i l’ofrena

podran fer un món nou i millor.

La diada d’avui ens  plena,

ens fa viure, vibrar i estimar;

és l’inici de tasca comuna

que pren força al peu de l’altar.