CONVIVÈNCIES PER ADOLESCENTS - TROCA

En la reflexió anterior  “DÉU N’HI DO COM ÉS ENGRESCADOR TOT AIXÒ!” feia referència a les CONVIVÈNCIES que organitzava Mn. LLUÍS VILÀ I CANAL a la Casa d’Espiritualitat de Banyoles.

Mn. Lluís Vilà i Canal, nascut el 30 d’agost del 1938, a la masia de la Canal dintre la parròquia de Puigpardines (al Municipi de la Vall de Bas). Un germà dos anys més gran que ell és Mn. Eudald Vilà  (que seria rector de Banyoles i de Besalú, i actualment resident a Girona) i, encara, un altre germà quatre anys més gran és el carmelita P. Joan Vilà (que ha treballat més de cinquanta anys a Veneçuela, i actualment resideix a Barcelona, a la casa que els carmelites tenen al carrer St. Hermenegild). Mn. Lluís va iniciar els seus estudis eclesiàstics al Seminari Menor dels Carmelites d’Olot i, tot seguit, al Seminari de Girona. Fou ordenat preveres el 8 de juliol del 1962 i fou destinat de vicari a Breda (1962), a Sant Cugat de Salt (1963) i a Sant Esteve d’Olot (1965). El 1967 ingressà a Casa Missió de Banyoles, a més fou Vicari cooperador de Roses (1968), membre de l’equip pastoral de Palafrugell (1971), consiliari de la Junta diocesana de Pelegrinatges (1979), responsable diocesà de les activitats amb motiu de la visita del papa Joan Pau II (1982), director del Secretariat de Catequesi (1983)... A partir d’organitzar periòdicament les convivències per adolescents a la Casa d’Espiritualitat, fundà de TROCA (Trobades Cristianes d’Adolescents) i en fou responsable fins la seva mort. També era el responsable de la Pastoral de post Confirmació. Morí a Barcelona el 7 de gener del 1992.

Recullo aquest esbós biogràfic amb agraïment,  ja que Mn. Lluís fou un dels capellans que m’ajudà en la trajectòria de la meva formació. Però aquí, més que tot, vull parlar, a grans trets, dels elements extraacadèmics que m’ajudaren en la meva formació i, especialment avui, de les Convivències.

Col·laborant amb Mn. Lluís, a les Convivències, vaig tenir l’oportunitat de conèixer un bon grup de joves de les parròquies del bisbat, especialment entre els que serien els monitors de les diverses trobades i que esdevindrien l’ànima del moviment que es formaria, TROCA. Algun n’hi ha que s’ha compromès en la vida religiosa i eclesial.

Amb la malaltia i amb la mort de Mn. Lluís (gener del 1992) el moviment (tan estretament lligat a ell) i les convivències s’anaren esllanguint fins a diluir-se del tot. Espero que aquest record també ajudi a recuperar-ne la memòria.

Espero que, més endavant, pugui anar parlant d’altres elements i d’altres capellans que m’ajudaren. Potser  anteriorment  n’hagi fet alguna referència:  les Trobades d’Animadors de Cant a Montserrat, les colònies infantils a Sant Feliu de Guíxols, les anades a Lourdes amb l’Hospitalitat, la Frater...

Ara i aquí, fent memòria de les Convivències, reprodueixo una entrevista que vaig fer a Mn. Lluís Vilà i que es publicà al Full Parroquial del Bisbat de Girona del 20 de novembre de 1977 (n. 2613), en el meu quart curs al Seminari de Girona:

CONVIVÈNCIES PER ADOLESCENTS

Per tal d’orientar a pares i educadors presentem un dels serveis de la Casa d’Espiritualitat de Banyoles. És Mn. LLUÍS VILÀ que ens dóna la informació:

Què són aquestes convivències?

Són dos dies en què nois i noies de 13 a 15 anys es troben per reflexionar i pregar en un clima d’alegria i d’amistat, fora del seu ambient rutinari de família, treball, estudi...

Cada quan són i quins temes tracteu?

Aprofitant les quatre etapes de l’any, orientem el curs (setembre), preparem el Nadal (desembre), encaminem la Setmana Santa (Dilluns i Dimarts Sants) i enfoquem les vacances (finals de juny. També n’hi ha alguna altra, com la de l’últim diumenge de novembre.

Com distribuïu el temps?

Comencem el dissabte al matí amb una rebuda on es presenta el tema. Tot seguit hi ha un treball personal, per grups i posada en comú. Al vespre sol venir algú a parlar-nos; un matrimoni, una missionera, un metge, un mestre... Si no és així es fa un passeig per l’estany tot reflexionant. El diumenge al matí s’amplia el tema i, sobretot, es prepara la missa. Procurem que l’Eucaristia ocupi el centre, com a resum i empenta de la convivència. S’acaba el diumenge , després de dina, amb la fotografia i el comiat. En la reflexió ens servim d’audiovisuals, fotografies, treball de grups... procurem unes estones de pregària senzilla i educativa. Naturalment, hi ha estones de joc, cant i gresca.

Quants joves hi ha vingut enguany?

Uns cent cinquanta que provenien de molts pobles del bisbat: des de Maçanet de Cabrenys fins al Maresme.

Pel que veig, la convivència és de nois i noies. Això és positiu?

No sostindré que sigui l’única solució, però sospesant valors i contravalors, guanyen els valors. És una experiència d’amistat. Cal que els monitors estiguem d’acord en el que s’admet o no. S’ha de descobrir un tracte net i correcte. Amb discreció es procura que tothom tracti amb tothom sense cap mena de distinció superficial.

En acabar la convivència, quina relació queda?

El nostre treball no és d’organitzar un moviment sinó el d’oferir un servei. Els animem a integrar-se a la vida de les parròquies d’on provenen i ens limitem a escriure’ls per enviar-los la fotografia de conjunt, que és un bon record. També els convidem a les altres convivències. Ens consta que entre ells es relacionen mot.

Quins altres serveis ofereix la Casa d’Espiritualitat?

Entre altres coses cal destacar que s’estan programant trobades per a joves més grans. De moment convidem a la que tindrà lloc els dies 17 i 18 de desembre per a tots aquells nois que es preparen per anar a la “Mili”. I si us interessa qualsevol d’aquestes activitats podeu parlar-ne amb el rector de la vostra parròquia o trucar directament a Mn. Lluís Vilà al telèfon 57 02 24 de la Casa d’Espiritualitat. Només per acabar em queda dir que totes aquestes convivències que organitza la Casa Missió ho fa impulsada per l’Obra d’Exercicis Parroquials.