BANYOLES: ORDENACIÓ D’UN NOU DIACA

Remenant i ordenant papers em surten referències personals que em sembla interessant publicar-les al DIARI DEL CAPELLÀ, encara que alguna la publiqui descontextualitzada.

Entre els retalls de diari n’he trobat un de LOS SITIOS DE GERONA (nom de la capçalera de l’actual DIARI DEGIRONA fins el 1988).  A l’edició del dimecres 28 de novembre del 1979 (pàgina 9), signada per A. (tal com es signava, per passar desapercebut, Mn. Martí Alabau Cortada, 1931  - 2011)  s’hi publicava la crònica de la meva ordenació de diaca que ara recupero i publico aquí.

La crònica, que segueix, portava el següent titular:

BANYOLES: ORDENACIÓ D’UN NOU DIACA

La parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles s’omplí de gom a gom, a les vuit del vespre de la festa de Crist Rei, el proppassat vint-i-cinc, per participar de l’Eucaristia en la qual fou ordenat de diaca Mn. Martirià Brugada. És el darrer d’una família de sis fills, can Teixidor de Terme, una de les famílies d’arrel banyolina més antiga.

Banyoles i comarca ha estat tradicionalment un sementer important de vocacions. La preceptoria de Casa Missió, que funcionà fins poc després de la guerra i en la qual es podien cursar els primers cursos d’humanitats, fou un seminari en el sentit etimològic de mot: un planter de vocacions.

Josep Pla, que tant ha escrit sobre Banyoles amb afecte i admiració, a voltes amb una ironia sense fel, diu que de petit li semblava que tots els capellans eren de Banyoles.

Banyoles ha tingut un llinatge de rectors de primera categoria i una Casa Missió que van tenir una cura especial d’aquest aspecte de la Pastoral. Encara avui, dels set diaques del bisbat, dos són banyolins: en Jaume Angelats i en Martirià Brugada.

Com ja és habitual d’un temps ençà, l’ordenació tingué un remarcable caràcter jovenívol. S’hi feu present també la “Polifònica de Girona” amb el mestre Viader, de la qual és cantaire Mn. Martirià. El “Gronxa’m, estel daurat” i d’altres peces junt amb els cants de tota l’Assemblea desvetllaven en aquella hora i en aquell lloc –d’un gòtic admirablement sobri de Santa Maria- unes especials ressonàncies.

Quan els fidels preguem units així al seu Bisbe, esdevenen un testimoniatge de fe. L’homilia del bisbe Jaume desenrotllà el tema del diaconat com a Institució permanent de l’Església i com una etapa vers el presbiterat.

No cal dir que és sota aquesta forma que fou ordenat Mn. Martirià, el qual realitzarà la seva etapa diaconal a la parròquia de Santa Coloma de Farners.