dissabte,
25 / agost / 2012
Poc
després de les 8 del matí vaig cap a La Cellera. En Ramon em convida a esmorzar al Centre. I tot seguit anem a fer un
recorregut turístic. Primer visitem l’ermita dels Sants Just i Pastor, del s.
XI, d’un regust popular entranyable. Hi fem una pregària pels infants de les
nostres parròquies i per Mn. Lluís Teixidor.
Tot
seguit, pel camí de les serps, anem fins El Pasteral. Visitem també els
oratoris de Lo Santo Negro (Sant Benet de Palerm) i de Sant Pelegrí,
possiblement emplaçats al lloc de les creus de terme de La Cellera. Quan som a
Can Vinyes, la casa pairal del P. Codina, retornem cap al nucli del poble.
Han
dit que aquest migdia plouria. De moment, continua la calor. A la tarda, les
bromes van cobrint el cel.
Mentre
celebrem la missa anticipada a Bonmatí es posa a ploure a bots i a barrals. No
arriben a caure ni 10 litres però l’aire es refresca. Amb tot, la xafogor encara
està closa dintre dels edificis.
Després
de la missa anticipada, a Anglès, ve la senyora Concepció Barcons acompanyada
de la seva filla que s’acomiaden abans de retornar cap a Barcelona, al barri de
Sant Gervasi. La filla em comenta que acostuma participar a les misses i a les
activitats dels caputxins de Sarrià.
L’Encarnació Noguer, després d’haver llegit el DIARI DEL
CAPELLÀ, m’aclareix que a Can Melic, el lloc on va néixer, és al carrer de la
Indústria nº68-70, al davant de l'Òptica Milent, on abans hi havia una botiga
de queviures i una carnisseria.
A
la nit arriba la música dels grup d’havaneres Terra Endins a la festa de Sant
Julià.
diumenge, 26 / agost / 2012
A la missa del matí hi participa més gent que
no pas els altres diumenges pel fet que, a les 12m, celebro la missa a Sant
Julià.
A Sant Martí també hi ha més gent que no pas
els altres diumenges: de La Cellera, de Bescanó, de Salitja, de
Palau-saverdera, de Palafrugell, de Santa Colloma... Pràcticament s’omple el
pati del davant de l’església. Fa un matí molt agradable: ni aire, ni calor,
cel net de núvols, no massa trànsit a la carretera... Amb tot encert cal
cantar: “Agermanats anirem caminant sota un cel ben blau; joiosos himnes
ressonaran d’amor i de pau”.
I per no perdre el costum, quan acabem la
missa, hi ha celebració. Toca celebrar santa Rosa. Renoi, que bé! Tant de bo es
fes quelcom semblant quan s’acaben les misses a Bonmatí i a Anglès. Es
reparteix una coca de ratafia i una coca de pa de pessic. També un xic de
taronjada i de cola. I el dimoni, que estossegui!
La missa del migdia la celebro a l’església de
Sant Julià de Llor, al bell mig de la Vall de les Esglésies. Hi ha escolans de
tots colors: en Pol Peracaula, en Sam i la Laia Bou, l’Ariadna Quer. En Josep
M. dirigeix com pot el cor i se’n surt prou bé. Celebrem sant Agustí (hauré
d’esbrinar per quina raó), però no trobem els goigs en cap racó. Faig curt de
partícules: n’havia preparat una quarantena i se’n necessitaven una
cinquantena. No queda més remei que fer la multiplicació dels pans.
A l’acabament no em puc entretenir gaire
saludant la gent i admirant el paisatge: avui és esplèndid, per abocar-s’hi del
tot. Baixo cap a Bonmatí a celebrar un bateig. Hi arribo uns 10 minuts tard.
Encara bo que els havia advertit. Gairebé tota la família es portuguesa i la
família intercala el català amb el portuguès. La celebració es segueix amb
respecte. I la Noa ja forma part de la família dels batejats.
Els diumenges acostumo a dinar de restaurant i
vaig cap a Sant Martí, a Can Valls: un gaspatxo, un filet a la brasa i un tall
de meló. “Beneïm el Senyor pels seus dons!”.
Al captard, em comuniquen la mort de l’Antonio
Armau Roca, el germà de la meva cunyada. Que el Senyor l’aculli a la Vida
eterna i ompli de pau els familiars i amics.
El Barça ens dóna una alegria que queda arrodonida
per la que ens dóna el Real Madrid.
A primera hora de la nit hi ha tres homes joves
al davant de la doma. Van assenyalant les finestres i les portes de l’església.
No em fan cap gràcia.
dilluns, 27 / agost / 2012
A quars de sis de la matinada sona el telèfon i em desperta.
Són els mossos d’esquadra. Em diuen que baixi ja que algú ha entrat a fer de
les seves a l’església. Resulta que uns lladregots han esbotzat el portal
principal de l'església de Sant Miquel (han obert com un forat gater a un
batent del portal, un s’hi ha posat cap dintre, han tret els bernats i han
entrat dintre). Un cop dintre del cancell, també han esbotzat la porta de vidre
del mig (i això que les portes laterals del cancell eren obertes). Han voltat per dintre de l’església i han
remenat diverses coses (les tovalles de l’altar major). Però no han tocat res
del que més estimem.
Cap a les 10m vaig de visita al metge,
en Toni Viñas, per comentar l’analítica. Els tractaments no acaben de funcionar
i caldrà fer alguna cosa.
Quan surto del CAP i pujo a l’església,
arriba la policia científica que ha vingut a agafar les mostres de les
empremtes digitals. En surten unes quantes. Suposo que descarten les d’en Pepet
Venanci i de les dones de neteja. També arriba en Felip per mirar com caldrà
reforçar els portals.
Cap a dos quarts de dotze vaig cap a la
comissaria dels mossos, a Santa Coloma. Hi arribo a tres quarts i quan la Pili
em pren la denúncia ja és la una. Mentre m’esperava he parlat amb la delegada
de correus de l’oficina d’Anglès on també hi han entrat i hi han fet més
destrosses. Es veu que també han entrat al supermercat DIA i a la benzinera i,
la setmana passada, a la piscina. Són com paparres.
Quan retorno, m’aturo a dinar a Can
Valls: escudella i carn d’olla. I torno cap a la doma passant abans a donar una
ullada a l’església de Sant Martí Sapresa: sembla que tot està com ha d’estar.
A la tarda venen operaris. Primer arriba
el que segueix la campanya d’extinció dels tèrmits. Tenim la bona impressió de
què sembla que s’han extingit. Però cal fer-ne el seguiment durant tres anys.
El Felip ve per posar unes planxes de
ferro al darrera dels portals. A veure si haurem de transformar l’església en
un búnquer. En Josep i en Marc venen a reparar el forat que havien fet els
delinqüents. I en Garceso va netejant-ho tot.
He enviat un missatge als membres del
consell parroquial per comunicar-los la incidència. A la missa vespertina ho
comento a les persones que hi assisteixen. I dono gràcies a sant Miquel perquè
ha guardat bé el recinte.
Al vespre ve la Joana amb en Martin per
preparar un xic més els detalls del seu casament, divendres.
Com puc assegurar millor tot aquest
recinte? M’estic plantejant si caldrà tenir un gos.
dimarts, 28 / agost / 2012
Després de la pel·lícula de lladres i
serenos d’ahir, retorno a la normalitat. En la feina de capellà, sempre hi ha
coses per fer. “Senyor, ens has fet per a tu, i la nostra vida està neguitosa
fins que no reposa en tu” (St. Agustí).
Obro de nou l’església, com he fet
sempre. Com deia Mn. Francisco Geli, “al matí, els borratxos dormen”. Treballo
tranquil·lament al despatx. Contesto alguna telefonada i algun missatge
electrònic. Em visita l’Assumpta.
Vaig a dinar amb la Carme i en Josep. Abans
de marxar, tanco l’església: aquesta tarda en Felip i en Joan Garceso acabaran
de reforçar els portals.
Tot dinant, a casa, em comenten el
condol que han rebut d’en Pere, de la M. Àngels, de la M. Pilar... I cap a les
3t anem a l’església de Sant Andreu de Mata: petitona i ben arreglada. La nau i
els laterals han quedat plens aviat. Quan inicio la cerimònia en sufragi de
l’Antonio faig memòria d’en Paquito, en Joan, en Pepet, en Cels, els altres
germans Arnau i Roca per qui jo he oficiat les exèquies de pocs anys cap aquí.
Els assistents segueixen bé la litúrgia i estan atents a l’homilia.
A la sortida em saluda en Miquel Noguer,
l’alcalde de Banyoles, també l’Esteve Callís, el tinent d’alcalde d’Anglès que
havia treballat amb l’Antonio, i altres persones conegudes.
A la terrassa del bar Els Joves, al
carrer Girona, hi veig un dels homes joves que, diumenge al vespre, es miraven amb
molt interès les obertures i accessos de l’església.
dimecres, 29 / agost / 2012
Quan obro els portals de l’església
m’assabento que els lladregots, cap a les 6 del matí, aprofitant el canvi de
torn, han assaltat la caserna de la policia local, trencant una vidriera i
apropiant-se del mòbil d’un agent. Això ja és el colmo! Suposo que ara aniran a
els centres d’ensenyament i a l’Ajuntament.
Amb la família Fàbrega anem a donar un
tomb. Passem per Constantins i Sant Martí de Llèmana. Ens aturem a Sant Aniol
de Finestres, Les Encies, Cogolls, Sant Iscle del Colltort, Sant Miquel de la
Pineda i Sant Feliu de Pallerols, on fem parada i fonda dinant a Can Finet. Ens
serveix l’hereu petit de la casa, en Guillem Serrat.
Quan ens hem cruspit una bona paella de
mar i muntanya, donem un tomb pel poble dels pesca llunes. Al Cafetí, la Maria
em deixa la clau per visitar l’església on s’agraeix la frescor que s’hi troba.
També ve saludar-me la Maria Roura, que de fet és la mestressa de la clau. M’assabenta
de la mort sobtada d’en Jaume Font Bosch, el germà petit de Mn. Pere Font Bosch
Marxant de Sant Feliu anem cap a Amer.
Hem de localitzar la Mari Xiberta
(bé, ella ens deixa molt clar que es diu
Rosa Maria) que ens ha obrir l’església. Al seu interior, endreçat i ben
cuidat, de nou quedo bocabadat amb l’atrevida solució enginyosa de col·locar 4
columnes aguantant cada pilar de l’església romànica per així dotar-la
d’amplitud i perspectiva.
Ens asseiem una estona sota els porxos
de la plaça de la vila prenent un refresc. Hi saludo en Joaquim Blanquera i la
Maria Josefa, el germà i la cunyada de la Consol, que venen a obrir la
floristeria. Acabem d’arrodonir la passejada anant a mirar l’embassament de
Susqueda que deixa a la vista uns 15 metres dels marges: falta aigua!
Arribo a temps per celebrar la missa
vespertina a les dominiques. I quan acabo, vaig cap a Bonmatí. Sembla que la
Carmeta ha de marxar i no m’agradaria que ho fes sense haver-la acomiadat
ungint-la amb l’oli sant i enfortint-la amb el Viàtic: “Que nostre Senyor
Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te, que sigui vora teu per guardar-te;
dijous, 30 / agost / 2012
Ens llevem amb el cel ennuvolat i, cap a
dos quarts de sis, cauen quatre gotes. La durada del sol és semblant al que hi
ha a la meitat del mes d’abril.
Cap a les 10 comença a ploure. Sembla
que té ganes de fer-ho estona. Benvinguda, pluja!
Quan he acabat de preparar el suplement,
vaig cap a Girona. Em trobo amb la meva neboda, la Nuri, i anem a comprar un
aparell de telefonia mòbil. Ella coneix bé el tema i em sembla que m’he firat
un bon aparell (que, per molts punts que hi hagi, no el regalen pas). Abans no
el sàpiga fer-lo servir bé, ja serà hora de canviar-lo.
Cap a les 2 venen en Joan i la Cati de
Fornells, i en Josep i la Pepita. Feia cap un any que no ens veiem. Els ensenyo
l’església i la casa. I anem a dinar plegats a Ca l’Elisa. Repassem els temes
d’un guió habitual: la família, la feina i la clientela (que gràcies a Déu ha
anat bé), el poble, els sindicats, els partits i els polítics, la lluna blava,
els capellans coneguts...
Entre el matí i la tarda han caigut uns
20 litres, a poc a poc i en petits ruixats. Bona feina. Quan surto de la missa
vespertina, cap a la banda de Bonmatí, s’alça l’arc de sant Martí: si surt el
vespre, para-li la testa. Això vol dir que, de moment, s’acaba la pluja.
Parlem amb els caps escoltes de penjar
la senyera al campanar. Bé que hi lluirà.
Aquesta nit veiem la segona lluna plena
en un mes. La darrera vegada que succeí un fenomen semblant ja fa 4 anys.
divendres, 31 / agost / 2012
Al matí vaig fins a Can Patalic. A la
nit hi ha hagut un altre robatori, aquesta vegada a la joieria de Can Moragas, a
les Galeries Comercials. Es diu que hi han fet feina.
Cap al migdia vaig a La Cellera, a
celebrar el sant de Mn. Ramon. Arribant, en Ramon em comunica la mort de Mn.
Josep Riera (84a). Déu l’hagi. Sempre que el trobava em deia que li agradava
seguir el DIARI DEL CAPELLÀ.
Anem a dinar amb les germanes carmelites
Vedruna. També hi ha Mn. Félix i l’Albert. En Fèlix ens comenta el seu viatge
al Perú visitant els centres que apadrina una ONG de Salt. Ha estat a Lima, ha
pujat als Andes (Arequipa), ha anat fins al departament de Jaen, a l’entorn del
riu Marañón, a l’entrada de la selva amazònica. Un viatge ben complet!
La germana Lídia Martín ha compost un
poema de felicitació de Mn. Ramon i el cantem plegats:
VISCA SANT RAMON; VISCA SANT RAMON;
I VISCA TAMBÉ EL RECTOR DE QUI ÉS EL
PATRÓ!
Totes les germanes i aquests capellans
de cor li desitgem que visqui molts temps.
Que amb dieta i esport perdi uns quants anys
I es pugui moure com si fos un vailet.
VISCA SANT RAMON...
A més d’arxiprest és ara rector
d’Amer, Sant Climent i el poble d’Osor,
sense descuidar el de la Cellera
lloc privilegiat, amb gent de primera.
VISCA SANT RAMON...
Ja
pots competir amb aquest dos joves
puntals
del bisbat i unes grans persones;
són
alts i eixerits, i de bona planta
amb
veu de tenor que a tothom encanta.
VISCA
SANT RAMON...
El
rector d’Anglès li pot ensenyar
com
es fa un diari públic i virtual.
Més,
no s’escarrassi, mai no arribarà
A
dir tantes coses com en Martirià.
VISCA
SANT RAMON...
De
mossèn Elies també pot aprendre
A
pintar parets amb un to alegre.
A
la rectoria guanya la negror,
La
seva façana demana un pintor.
VISCA
SANT RAMON...
Gràcies
mossèn Fèlix per haver vingut
A
cantar amb nosaltres “Visca, sant Ramon”.
Per
allà al Perú l’hem acompanyat
Pregant
cada dia no se’l mengi un caiman.
VISCA
SANT RAMON...
Que
el curs que comença sigui per a tots
Joia
i esperança, pau i germanor.
La
vida cristiana no és fruit de mercat
La
prima de risc no ens pot afectar.
VISCA
SANT RAMON...
A
les 4, a la doma, venen l’Eloi Guerrero, l’Eloi Sànchez, l’Helena Sànchez, en
Jordi Arbat, caps de l’Agrupament Sant Miquel. Col·loquen les senyeres al
campanar. Fan un bon servei. I les senyeres llueixen molt allà al damunt. I la
Rossita, només de veure-hi el seu Eloi, ja s’hi hauria enfilat també ella.
Beneeixo
el primer casament que acompanyo, des que sóc a
Anglès. Se n’han celebrat un parell més a Sant Martí Sapresa, però l’un
el beneí Mn. Félix i l’altre el beneí Mn. Clalvaguera. La núvia és la Joana
Tarrés, de Ca l’Aulina dels ous. El nuvi, en Martin, és austríac. Han preparat
la cerimònia molt bé i amb molta il·lusió. L’església queda plena i tothom va
ben vestit. Hi ha molts austríacs, òbviament. També hi ha uns quants matrimonis
indis i els vestits de les senyores em semblen els més elegants. Un tercet de
corda acompanya la cerimònia excel·lentment. No podien fallar: una és la filla
d’en Josep Carreras, l’altra és de Can Vera de la plaça de Banyoles i l’altra,
també de Banyoles, és de Can Ginebreda.
All
vespre participo al sopar de les entitats a la Burés. Comparteixo taula amb un
matrimoni de Sant Julià de Vilatorta, amb el president del Centre de La
Cellera, els regidors de CiU, en Lluís...
M’hi retrobo amb la Bibiana Agustí, la germana d’en Toni Agustí, que em
presenta el seu marit, l’exalcalde d’Amer, en Xavier Targa. També em saluden en
Marc (l’alcalde de Bonmatí) i la Mei. Quan s’acaba el sopar es fa la
presentació de les candidates a PUBILLES i dels candidats a HEREU: la Meritxell
Riera Collell (la germana d’en Blai), l’Estefania Julià Pèlach (la seva mare,
la Carme, llegeix a Sant Martí, a la missa), la Cristina Rosa Santalla, l’Adrià
Crous Moreno, en Robert Serramitja Malpica i en Gerard Jou Prat (renebot de Mn.
Joan i Mn. Josep M. Jou). I, quan s’inicia el ball, faig unes passes amb la Dolors
Barós de Can Gamell: ha de vigilar que no la trepitgi. I les de la Lliga, quan
ho veuen, es posen a cridar.
Cap
a dos quarts de dotze vaig cap a la doma fent tot el carrer de la Indústria. Es
veuen grups de joves que van cap al barri vell per participar al correfoc amb
els Diables de Sant Llorenç del Penedès que segueixo una estona des de les
finestres de la doma. I quan s’acaba, el jovent va cap al pavelló on hi ha
moguda amb el FEEL GOOD. I bona nit, cargols.
