diumenge, 9 d’octubre de 2011

Remei d'Anglès, Estrella matinera...

dissabte, 1 / octubre / 2011

Ja hem girat mes. I avui toca anar a Montserrat amb gent de l’arxiprestat (dos autocars).  D’Anglès n’hi anem 25 i, de Bonmatí, 8. Quan tothom és a l’autocar, vaig cap a Les Planes i, amb l’Elies, pugem a la Plana pel túnel del Coll de Barcons, que jo encara no havia estrenat.

Quan som a l’altra banda, amb la pubilla de la Plana que ho emboira tot, no m’acabo d’ubicar i em recordo de l’àvia de Can Merra de Batet que, quan anàvem d’excursió i érem lluny deia: “si hagués de tornar a casa, no se pas com ho faria ni per on passaria”.

Per fi arribem al santuari amb temps suficient per anar a esmorzar, tot i que ens fan fer una bona estona de cua. Mal servei. I tot xino-xano, amb en Ramon de la Cellera, anem cap a la basílica tot parlant de Mn. Lluís Teixidor i dels tarsicis, el moviment infantil que ha produït més capellans per metre quadrat, és a dir, tots els capellans que som de Banyoles.
Abans d’arribar a les esplanades saludo un grup Brescia que estan sorpresos de veure tanta gent. A la sagristia saludo en tagal un bisbe de Manila: “magangan umaga”. Queda sorprès, però continuem parlant en anglès i un xic castellà. També saludem altres capellans: el mossèn de Vidreres (Mn. Lluís Mitjà), el d’Arbúcies (Mn. Eduard DE Ribot... ), alguns dels monjos gironins (P. Daniel, P. Garí, P. Roca...) i altres capellans... I cap a concelebrar dintre un clima de solemnitat austera: és una missa ferial. La Conxita no llegeix. I fa de primer diaca en Sebastià del carrer de les Ànimes (bé, un que és clavat).

Quan acabem la missa, l’abat fa una audiència general a tots els participants a les diverses romeries: una xerrada sobre la conveniència de llegir la Sagrada Escriptura (no cal que llegim l’Apocalipsi). Trobo que l’ambient de l’audiència ha estat molt formal però més aviat freda. Ens abrigarem.
Dinem al self. Es menja més bé a Ca l’Elisa (i més econòmic). Tothom porta agafat el bolso: sembla que hi ha hagut alguna mala experiència. La Conxita ens espera però preferim anar a una taula on es veu el camí de Sant Miquel.

Després de dinar, amb en Ramon, anem a la basílica. Impossible pujar al cambril a venerar la santa imatge: japonesos, llatinoamericans, la gent dels nostres pobles... M’assec a un racó de la basílica i dic el rosari petit. Quan sortim, passem un moment per les botigues. Amb l’Elies retornem per arribar a temps les misses anticipades de les 7t.

Vaig una visita a l’església de Les Planes, on hi havia estat Mn. Ciurana (el que va ser vicari de Palafrugell?),  Mn. Frederic Pujol (que composà una part de la missa crismal per ser estrenada a la meva ordenació), Mn. Pere Font i Mn. Jou (el Padre). Sortint de l’església veiem que algú ha esbotzat la porta que mena als serveis.
Arribo a temps a Bonmatí. Ve a saludar-me l’equip de Caritas, un parell de parelles venen per demanar el baptisme pels seus fills... La Paquita també em comenta que cal tenir-ho tot net i endreçat que si no els “ratalins” ho fan malbé tot.

I quan acabo a Bonmatí, vaig rabent cap Anglès. A totes dues misses els porto records de la Moreneta. Quan acaba la missa d’Anglès, cantem les Cobles de la Mare de Déu del Remei i em retiro. Quan sóc a la sagristia em venen a buscar: cada primer diumenge de mes, es puja al cambril a venerar la Verge del Remei i el celebrant encapçala la comitiva. Surto, demano disculpes i així ho faig: “Remei d’Anglès... “ No ha vingut cap escolà a cap de les dues misses.

diumenge, 2 / octubre / 2011
“Amb els àngels i els arcàngels a Maria cantaré...”. La frescor de l’octubre es va fent sentir a la nit.

Al matí celebro les tres misses habituals. A la primera missa, la de les 9, hi ha col·laboradors suficients, però no hi ha escolans. A Sant Martí hi participa més gent que els dos diumenges passat. Fa goig la netedat que s’hi respira: pobres, però no pas bruts (i si ens hi ajuden, pintarem l’església). A la missa del migdia hi ha pocs col·laboradors però hi ha dos escolans: l’Ariadna i en David (que fins ara venia a Bonmatí).

A Anglès, necessito reposar gasoil a un dels ciris. Cerco per la sagristia i, a l’armari dels ciris, hi veig un recipient que em sembla que és la parafina i en poso al ciri. Però, a la missa, el ciri s’apaga. Quan acabo enflairo bé la garrafota de plàstic i m’adono que es vi de missa. Sort que no ho he fet a la inversa!
Quan s’ha acabat la missa a Sant Martí faig una passejada per la rectoria, on  havia dormit fa uns 40 anys. No recordo res dels espais interiors. Està molt millor de com em pensava, si bé hi convindria renovar la instal·lació elèctrica i fer-hi una bona pintada.  

També he anat a visitar en Joan i la Maria i m’ofereixen alguna cosa per picar: els demano que en tot cas em donin quatre ametlles, nous o avellanes. I em serveixen unes nous i unes ametlles amb un xic de moscatell. I així baixo més animat cap a Anglès.
Dino a la rectoria i, a la tarda, acabo, com puc, el text del llibret dels sants Emeteri i Celedoni. No tinc a manoi ni puc trobar els llibres que em podrien ajudar per arrodonir-ho millor.

Ja costarà tenir-ho tot a lloc, però potser al final me’n sortiré. La gran solució ha estat plantejar l’estudi al pis superior i, al costat, tenir-hi una habitació pels malendreços (maletes, quadres per guardar, radiadors elèctrics, algun moble... ). Però, és clar, encara cal adequar l’estudi – biblioteca: tapar algun forat, col·locar-hi aïllant tèrmic i cel ras, posar-hi instal·lació elèctrica...  

He anat rebent telefonades i missatges des de Palafrugell. Agraeixo l’afecte expressat. Escolto els comentaris que se’m fan i procuro no ficar-m’hi ni abonar-los.

dilluns, 3 / octubre / 2011

Inicio la segona setmana de la meva estada a Anglès. Obro les portes de l’església: procuraré fer-ho sempre que sigui aquí i, sinó, tan sols el cancell.

En Pere Abrisqueta ve a assajar cants pels dies del tríduum i la festa del Remei. Des del despatx sento la música i sona bé.
Una dona em telefona preocupada perquè li han dit que ella no era de la parròquia ja que no constava enlloc. Ho miro bé, d’acord amb les seves indicacions, i apareix registrada correctament, únicament que va ser batejada a una altra església, com bé ho indica ella mateixa. Li comento que el més important no és pas estar registrat sinó sentir-se vinculat a Jesús. No sé si aconsegueixo treure-li el neguit.

Quan he dinat i he descansat una mica em disposo a muntar un armari de nyigui-nyogui que vaig comprar als xinesos. Me’n veig un bull amb tantes barres i barretes, cargols, cargolets i femelles, colzes i cobertura. Quan en tinc muntat el dalt, haig de desmuntar i muntar de nou el baix. I quan tinc muntat un costat, haig de desmuntar i tornar a muntar l’altre. Em fa por que pitjant i pressionant em tallaré. Sembla que aconsegueixo sortir-me’n i, quan gairebé estic, m’esquitlla una barra, i maco, em fa una bona xuia al dors del dit del cor. N’hi ha per tirar el maleït armari en mar i enviar-lo a s’Illa (bé, aquí al Ter i que arribi fins la Gola). I vinga sang, com si fos l’aixeta oberta d’una bota de vi negre!

Provo sort i em poso a penjar les cortines de la galeria del menjador. Molt serà que no caigui de la cadira i vagi de lloros. Fan una mostra de fantasia i no són pas del meu gust, però no estic pas per gastar. N’hi ha quatre trossos i quan estic acabant de muntar el darrer, m’adono que n’he posat dos al revés. Tornem-hi, que no ha estat res.
Em porten l’aparell de televisió que em regalen. És d’agrair l’obsequi i fa patxoca. De moment no arriba el cable de l’antena ni es pot enquibir dintre al moble que m’havia regalat la Carme i on ho tenia previst, ja que no hi cap. De totes maneres, pobre tele, darrera meu es ben avorrirà.

Abans d’anar a les monges a celebrar-hi la missa, baixo per la plaça de Santa Magdalena cap els jardins de Can Cendra fins la plaça dels Encantats (bé, la plaça de la Rutlla), pujo el carrer Indústria i baixo per carrer Verneda, fins la plaça Catalunya i, de nou pel carrer Indústria. Entro a Can Gamell a comprar un cable que allargui des de l’antena fins la pantalla. Quan tinc l’accessori, vaig al col·legi la Vall dels Àngels, dintre de la capella, m’assec al darrera i segueixo el rosari. Un moment de pau profunda!
dimarts, 4 / octubre / 2011

A veure si ara, des d’Anglès, algun dia disposaré del temps necessari per visitar la Umbria i, sobretot, Assís.   
Obro el cancell de l’església i faig un tomb pel poble amb l’excusa de proveir de material d’oficina. Amb l’Emili Rams parlem de la conveniència de recollir el material poètic d’en Manel Pont i de fer el possible que, a Anglès, se li dediqui un carrer.

Cap a quarts d’onze vaig cap a La Cellera on recullo en Ramon i en Jordi, i anem cap el Pasteral i a Can Codina, que és al terme d’Osor. Estem ben bé al cor de les Guilleries, prop d’on es sentí el gran espetec de Lloret Salvatge (sicut dixit Mn. Constans).

També hi participa en Josep d’Amer i l’Elies de Les Planes. La reunió va bé. En Ramon te una feinada a fer-nos anar a rega: a cada moment trobem una bona excusa per sortir del tema i enfilar-nos per les branques: vinga nois, d’això ja en parlarem mentre dinem.  

A la tarda tinc reunió amb l’equip de Caritas d’Anglès.  
Ve en Manel per convidar-me a participar a la trobada gegantera en ocasió del 15 aniversari del baptisme dels dos gegants d’Anglès, la Remei i en Miquel.

Es reuneix la comissió de Sant Amanç per valorar l’aplec. A més de les 180 persones que van participar al dinar, n’hi pujaren fins a 300.

Després de la missa vaig a Bonmatí. Tenim la reunió de constitució de Caritas Parroquial i parlem de les mancances que es detecten a la població: aliments bàsics, ancians que viuen sols, joves sense feina, mainada que necessita reforç en els seus estudis...  Arribo a quarts d’onze a la doma.

Les notícies deixen clar que ha augmentat l’atur. I no s’atura.

dimecres, 5 / octubre / 2011

Cada dia es comença amb el dematí. I ho faig fent una ronda pel poble: fleca, parades a la plaça...  A l’església venen els electricistes a canviar bombetes i així deixar les aranyes a punt per la festa de la Mare de Déu del Remei. En Joan i en Ramon han netejat la cambra que queda sota el cambril de l’antic altar de sant Miquel i hi van col·locant les imatges de la col·lecció Espelta. L’altra Ramon i en Florenci venen a comptar la menudalla. Quan tot va en dansa, esmorzo

Quan baixo del pis, ve en Ricardet i comença a portar recipients per ornamentar i col·locar les flors al presbiteri i als peus de la Mare de Déu del Remei. Em va comentant de quan feia d’escolà a l’església, les seves relacions amb els diversos capellans que han passat, que ell és el de la imatge de l’escolanet que recull les almoines al costat de la imatge de la Mare de Déu, de què li ve que se l’anomeni Ricardet (quan Mn. Carles, el dia dels Reis, el posà per model de tots els nens perquè, al matí, quan anava a les monges, el trobava netejant el carrer i ell li digué: “Ricardet, fes-ho ben net”)...

Poc desprès de migdia ve en Jaume. Visitem la rectoria i l’església i anem comentant-ne les possibilitats i les millores s’hi podrien realitzar, amb temps i paciència. Anem a dinar a Can Tarrés i, a la tarda, visitem Sant Julià de Llor i Bonmatí.

Amb en Pere Pont, el nebot d’en Manel Pont, també parlem de la possibilitat de fer un recull i una edició dels poemes d’en Manel. Ara es tractaria de fer-ne el recull. Espero que ens en sortim.

Comencem el tríduum de preparació de la diada del Remei. La missa vespertina la presideix i hi predica en Jaume Julià, fill d’Anglès i Degà de la Catedral de Girona. Hi participem 20 persones. No ha acabat de calar. Caldrà recuperar la missa de difunts del dilluns de les Gales, que es veu era molt popular,  i fer un altre tipus de tríduum.   

Al vespre, amb la Isabel i la Cris, anem a Bescanó, a la reunió d’arxiprestat dels equips de Caritas. També hi ha la Maria i l’equip de Bescanó.  La porten la M. Àngels Camós, en Martí Batllori i l’arxipreste, en Ramon.

dijous, 6 / octubre / 2011

A les 8 ja vaig cap a fóra el carrer. Obro l’església, faig un vol pels carrers de l’entorn... Ve en Felip, el ferrer, a col·locar les reixes de les finestres i de la porta que dóna al carrer: amb en Sebes, havia entrat algun lladregot a la sagristia i val més reforçar la seguretat. I venen les de la confraria de l’escombra a esterrejar per deixar-ho tot arreglat per la festa del Remei.

A mig matí ve l’Assumpta i quedem per anar a dinar plegats. Mentre ella visita algun possible client, vaig aprofitant el matí per preparar el suplement. Quan ens trobem per dinar parlem de la família i de restauració d’objectes: figures, gerros, imatges, marcs... Ja ha fet alguna cosa i li dic que em sembla que tindria feina. A Palafrugell, l’Antoni Bofill feia filigranes i en Toni, el seu fill, que és aparellador, també. Tot és qüestió de manetes i de paciència.

A la tarda visito la casa de Santa Magdalena. Està un xic deixada, però se’n podria treure profit. M’han parlat d’alguna inundació, però no s’hi veu humitat. Si que hi veig algun desaigua un xic embossat. Veurem què s’hi pot fer. Primer de tot, una bona esterrejada i una repassadeta al teulat i a la terrassa.

Tenim el segon dia del tríduum. Hi participen el doble de feligresos que ahir, o sigui, una quarantena de persones. L’evangeli i el comentari d’ahir girà entorn de les noces de Canà. Avui se centra en Maria al peu de la creu. Abans, en Jaume em comenta els records entorn de capellans que havien estat a Anglès: Mn. Josep Cerola, Mn. Josep Tomàs...

Sortint de la missa vaig a Bonmatí per la reunió del Consell Parroquial. Quan arribo, ja tothom m’espera. Ens presentem, parlem de les tres parròquies que el formen, de la situació de les esglésies, de la catequesi, de l’horari de les misses... Sortint em telefona la meva neboda per comunicar-me que ha mort el seu oncle Celso, el germà de la meva cunyada Carme.

divendres, 7 / octubre / 2011

El matí comença amb el cel encapotat. Veurem com acabarà el dia. Un cop he esmorzat, preparo les circulars convidant els pares i la mainada al primer any de catequesi. Les reparteixo a les dues escoles: unes 25 a l’escola La Vall dels Àngels (on m’atenen la Gna. Pilar i la Pepi) i una trentena a l’escola Pompeu Fabra (on m’atenen en Josep, el director, i la Carme Puigderajols, i també hi saludo els alumnes del grup on hi fa classe).

En Ricardet i en Joan omplen de flors la sagristia i el magatzem. Haig de tancar les portes perquè l’olor que m’arriba al despatx no em maregi.   

Dino a Banyoles amb la Carme, en Josep i l’Assumpta. Parlem d’en Celso, de les feines que havia fet (un gran hortolà), de com havia enviudat de la Maria i de la Montserrat, dels llocs on havia viscut (jo el recordo a Bescanó i a Salt). En Félix m’ha telefonat per comentar-me la seva bona relació amb en Celso.
De retorn m’aturo a Bonmatí i visito els ancians que m’havia recomanat Mn. Joan: la Pepita, en Joan i la Margarida, la Maria i la Carmeta. Alguns, he tingut feina localitzar-los: els carrers estan mal senyalitzats. Tots m’esperaven i em reben bé. A les àvies els faig un petó ben fort, i bé que els hi agrada.

Al vespre, a l’església d’Anglès hi venen una quarantena de devots. En Jaume Julià presideix la darrera missa del tríduum i expressa la memòria per la seva mare, la Roser. A la missa també hi participen en Miquel, la M. Rosa i la Lluïsa. Quan acabem en Ricardet, en Joan i una bona colla de la confraria de l’escombra comencen a col·locar les flors per la Mare de Déu del Remei: sembla que el presbiteri queda transformat entre un jardí i una selva. Amb en Miquel, la M. Rosa i la Lluïsa anem a fer un mos.

Cap comentari:

Publica un comentari