dissabte, 15 / octubre / 2011
El matí es lleva mandrós i les boires treuen el nas des del darrera de Santa Barbra i Puig d’Afrou. I tot el matí feinejo i faig dissabte al despatx.
A la tarda tinc les exèquies de la Joana. Es veu que en Pepet acostuma a cantar a les cerimònies. Avui és a Vilajuïga. Tampoc no hi ha el seu fill, en Josep, que acostuma a fer el servei funerari, però no canta. I en Marc tampoc canta.
Quan acabem i queda tot endreçat, em reuneixo amb els caps de l’Agrupament Sant Miquel, en Sergi i la Berta, més tranquil·la. Els dos joves se’ls veu madurs, responsables i ben preparats. Ens presentem i em parlen del funcionament de l’Agrupament i dels nois i noies que hi participen, també de les activitats relacionades amb la parròquia i de com em puc fer present a la vida de l’Agrupament. Sembla que hi ha voluntat de col·laborar amb Caritas, si bé cal perfilar el com. I, a Santa Magdalena, hi instal·laran un annex del cau: sempre apunt!
Quan arribo a Bonmatí m’hi esperen l’Alícia i l’Ezequiel. A la missa hi participa el doble de feligresos. Tant de bo fos així cada setmana. Avui hi fem memòria d’en Pere Ferrés, en el primer aniversari de la seva mort. Fa d’escolà en David, d’origen rus.
A la missa d’Anglès hi fan d’escolans tres nenes nascudes a la Xina. Semblen angelets com els que pintà la Mercè Lluís per la M. de D. del Roser de Palafrugell. I sinó, que ho diguin en Miquel i la M. Rosa que participen a la missa. I quan acabem la missa, m’ensenyen a dir alguna paraula en xinès, si bé només em recordo de la que significa dir gràcies: mihai (no se pas si s’escriu així: ho hauré de preguntar a en Carles Hereu, que també m’havia fet d’escolà i està estudiant a la Xina).
I amb la clau que em porten en Miquel i la Rosa M., per fi puc obrir el bufet. Feia un mes i mig que me l’havien portat a Anglès, i el de les mudances se l’havia oblidat a la seva butxaca.
Ara, de nou a Bonmatí: hi batejo l’Aaron. Em mira amb uns ulls com taronges. De moment he oficiat més baptismes (4) que no pas exèquies (2). Si més no, hi ha vida i hi ha esperança. Que sigui llavor d’un demà millor.
dilluns, 17 / octubre / 2011
En Joel se’n va sortint bé del transplantament de medul·la. Deo gratias! Em fa por tota
l’ofensiva de Kènia per alliberar la Montse. Que la Mare de Déu del Remei ajudi aquesta noia i la seva família.
Després d’esmorzar, acabo el repartiment de cartes. Aquesta vegada em passejo per les barriades nord occidentals: Santiago Rusiñol, Pl. Sant Jordi,
Gironella, Puigbell, Av. Pius XII, Ctra. D’Osor, Joan Miró. Per allà al davant de la plaça d’en Remei, davant del institut, veig un noi que em sembla que és en Gerard: “Hola, Gerard”, li dic. Un company que l’acompanya diu: “És l’Oleguer i no pas en Gerard!”. Volent fent-me el simpàtic, ja l’he vessada.
A la tarda venen els primers grups de mainada a la catequesi, dos grups dels que comencen: 11 de primer any i una desena de segon any. Amb l’Alfred i en Gerard parlem de com realitzar alguna activitat amb els nois i noies que es van confirmar el curs passat (uns 10). Sembla que seria interessant fer continuar amb alguna dinàmica senzilla de diverses activitats (una dinàmica d’anar fent tastets). Mentre esperem que acabin la sessió de catequesi, saludo les mares i els pares que esperen els seus fills. I, cantant i xiulant, es va iniciant el curs d’aquestes parròquies.
dimarts, 18 / octubre / 2011
Al migdia es presenten la Gna. Conxita que ara s’està a Puigcerdà i la Gna. Lídia que s’està a La Cellera. Estem una bona estona parlant: de Palafrugell, d’Anglès, del meu trasllat, de les parròquies, dels capellans, de la situació eclesial, del panorama social i polític... Sobretot parlem del projecte que, plegats, havíem: unificar els centres concertats de Palafrugell i fer un sol centre d’ensenyament concertat valent, amb tres línees i alguna oferta guapa post obligatòria. Tenen el cap molt despert i estan molt al cas. Em conviden a dinar a Brunyola i no quedo pas decandit.
A la tarda ve el Toni i, amb un altre paleta, comencen a netejar el teulat. A veure si hi serem a temps abans no plogui. Entre la rectoria, l’església i Santa Magdalena, n’hi ha un bon tros: cap una vessana de teulats! També ve la Marta, la mare d’en Joan Pau, que m’ajudarà a fer la neteja de la casa (és a dir, jo l’embrutiré i ella la netejarà; la rentadora netejarà la roba, jo l’estendré, el sol l’assecarà i ella la planxarà...).
Amb l’Eloi, parlem de la possibilitat d’obrir un web dedicat a la Parròquia d’Anglès i a les altres. A un quart de sis hi ha un sessió de catequesi amb la Pepi. De moment aquest grup l’integren dos infants i sembla que en vindrà algun altre.
Quan pujo de la missa vespertina, hi ha la reunió dels col·laboradors litúrgics. Em feia por que no vindria gaire ningú: el primer que arriba és en Pepet Venanci, després la Maria, la Pepi, en Pere, la Pilar, la Consol, en Josep.... fins arribar a 10. Parlem de com organitzar millor els serveis litúrgics i les diverses celebracions.
Fa uns dies que els mosquits i els rantells es diverteixen amb mi.
dimecres, 19 / octubre / 2011
A la primera llepada de sol, cap a les 8, pujant cap a Bellveí i Santa Barbra, es veuen clapades de diverses tonalitats. Sembla que la tardor vol treure el nas.
Venen els paletes per anar fent la neteja dels teulats. Espero que en puguin fer un bon tros abans no plogui. Pel despatx, és dia de visites i surt gent de tots els racons: en Josep fuster que ve a prendre mides, en Ramon i en Florenci que venen a comptar, la Dora que porta draps nets de neteja, altres que venen a encomanar-me misses, la Concepció que em ve a visitar... Tot va en dansa. Quan acomiado la Concepció vaig a comprar alguna cosa per la manduca.
El corredor del Mediterrani? Ja fa 30 anys que s’havia d’haver fet! Més aviat ens hauríem de lamentar de tant de retard i tant menyspreu. I encara veurem per on es comença. Molta fressa i poques nous, molt soroll de boixets i poques puntes.
Quan he dinat –i ho he fet prou a gust- preparo unes cartes per repartir a la mainada de Bonmatí convidant-los a participar a la catequesi. Vaig al CEIP Sant Jordi de Bonmatí i m’atén molt amablement la seva directora, la Núria Lamuà. La veritat és que em sorprèn l’amabilitat que generalment la gent em mostra en aquests pobles, tant les persones que es mouen per l’entorn parroquial com les que no s’hi senten tan vinculades.
Després de parlar una estona amb la Núria, vaig a l’església de Bonmatí i hi faig una mica d’endreça a la saleta de catequesi. Hi ha un munt de llibres polsosos que fan més pena que goig: se’n podran aprofitar ben pocs. Algú s’adona que estic per allà i ve a trobar-me. Sembla que porto una mena d’iman al damunt que estira la gent.
Cap a dos quarts de set vaig cap a Anglès, a les germanes, per celebrar la missa vespertina. Sortint, fa un bell ruixadot que me rega els cabells i quedo força xop. A la bústia, hi recullo la correspondència i hi trobo una targeta d’en Quim Piera que em deu haver visitat.
Encara bo que la major part dels teulats ja estan nets. Caldrà esperar uns dies per pujar-hi de nou i anirà bé per polir les parets del que serà el meu estudi, a la tercera planta de la que havia estat la torre de guaita.
Al vespre aprofito per contestar uns quants missatges de coneguts: Octavi, Policarp, Aleix, Xavier...
Obro l’església i ve el paleta. Avui no es pot pujar el teulat, que encara regalima d’aigua. Comença a arreglar les parets d’on instal·laré la biblioteca i l’estudi particular. Quedarà prou bé. Venen les senyores de la confraria de l’escombra a netejar l’església. Renoi quin tràfec: això és un no parar! Al migdia vaig a comprar alguna cosa per dinar: ahir vaig anar a una botiga i avui toca a l’altra (s’espien!).
Les notícies comenten l’assassinat d’en Gadafi. Era necessari que morís? El cert és que un mort, no parla. I qui ha estat el que tenia interès que no parlés? Tan amic com era d’en Berlusconi i de l’Aznar! Veurem com acabarà aquest país.
En Santi em telefona demanant-me que passi per la impremta Pagès per una gestió. Hi vaig tot xino-xano, tot i que pensava que era més propera, em sembla que gairebé arribo a Brunyola. És un dels llocs on hi ha més feina d’Anglès. Resulta que la noia, l’Anna, està casada amb un noi de La Bisbal que, amb els seus germans, solien venir a missa a Palafrugell (i la mare dels nois, va a la missa ferial de l’asil). La mare de l’Anna, la mestressa, havia estudiat al Vedruna de Palafrugell, quan les germanes hi tenien internat. Ben bé que les muntanyes no es troben.
A Bonmatí, hi constituïm l’equip responsable de Caritas Parroquial, amb en Ramon Barnera i en Martí
Quan retorno cap a Anglès m’emociona escoltar que ETA anuncia que deixa definitivament la lluita armada. Això si que és una bona notícia! També molts altres haurien de deixar la repressió. Ara tots voldran ser-ne els guanyadors, però tardarem a conèixer l’entrellat de tot plegat. Un dia de notícies impactants. Val la pena que, a la missa, ho encomanem a Déu. I penso en Gandhi que assolí la independència de l’Índia sense disparar cap tret.
divendres, 21 / octubre / 2011
Ens llevem amb 4º: si ara tenim aquesta temperatura, què serà quan estiguem al cor del hivern? Les notícies van plenes comentant l’abandó de la violència d’ETA i la mort assassinat de Gadafi. I, entre Anglès i Bescanó, una plantació “fluvial” de maria?. Ara pla!
A Bonmatí hi tenim reunió del flamant nou equip de Caritas amb la regidora de benestar social i l’assistenta social comentant la col·laboració entre l’Ajuntament i Caritas. Al despatx on ens hi reunim hi ha una pintura de la Lluïsa Roca (amb Sant Julià de Llor), una aquarel·la d’en Lluís Mateu (amb el Ter i la Barroca) i una litografia d’en Ministral.
El matí es lleva mandrós i les boires treuen el nas des del darrera de Santa Barbra i Puig d’Afrou. I tot el matí feinejo i faig dissabte al despatx.
A la tarda tinc les exèquies de la Joana. Es veu que en Pepet acostuma a cantar a les cerimònies. Avui és a Vilajuïga. Tampoc no hi ha el seu fill, en Josep, que acostuma a fer el servei funerari, però no canta. I en Marc tampoc canta.
Quan acabem i queda tot endreçat, em reuneixo amb els caps de l’Agrupament Sant Miquel, en Sergi i la Berta, més tranquil·la. Els dos joves se’ls veu madurs, responsables i ben preparats. Ens presentem i em parlen del funcionament de l’Agrupament i dels nois i noies que hi participen, també de les activitats relacionades amb la parròquia i de com em puc fer present a la vida de l’Agrupament. Sembla que hi ha voluntat de col·laborar amb Caritas, si bé cal perfilar el com. I, a Santa Magdalena, hi instal·laran un annex del cau: sempre apunt!
Quan arribo a Bonmatí m’hi esperen l’Alícia i l’Ezequiel. A la missa hi participa el doble de feligresos. Tant de bo fos així cada setmana. Avui hi fem memòria d’en Pere Ferrés, en el primer aniversari de la seva mort. Fa d’escolà en David, d’origen rus.
A la missa d’Anglès hi fan d’escolans tres nenes nascudes a la Xina. Semblen angelets com els que pintà la Mercè Lluís per la M. de D. del Roser de Palafrugell. I sinó, que ho diguin en Miquel i la M. Rosa que participen a la missa. I quan acabem la missa, m’ensenyen a dir alguna paraula en xinès, si bé només em recordo de la que significa dir gràcies: mihai (no se pas si s’escriu així: ho hauré de preguntar a en Carles Hereu, que també m’havia fet d’escolà i està estudiant a la Xina).
I amb la clau que em porten en Miquel i la Rosa M., per fi puc obrir el bufet. Feia un mes i mig que me l’havien portat a Anglès, i el de les mudances se l’havia oblidat a la seva butxaca.
diumenge, 16 / octubre / 2011
Fa un mes que em vaig instal·lar a Anglès. Vaig coneixent la gent i la gent em va coneixent a mi. Ara caldrà veure si ens aguantem els uns als altres gaire temps. Jo, prou que en tinc ganes. Missa de les 9: ara si que hi canta en Pepet Venanci. Hi fa d’escolà la petita de Can Mas. I sortint, cap a Sant Martí: cada diumenge hi poso algunes partícules més, i cada diumenge me’n falten i acabo partint-ne unes quantes: una petita multiplicació dels pans. No sé pas d’on surten els feligresos. Ara cap a cal Curt. Cada setmana hi ha algun fill o algun net que fan companyia a la Maria i en Joan: avui en Jordi de Blanes (em recorda el pintor Enric Iglesias, el fill de la Fina). Els altres dies hi he trobat la filla de Bonmatí, la d’Anglès, el fill que està a Blanes... També visito la Nati de cal Fuster Nou.
L’organista de la missa del migdia és en Josep M. Entre ell (al migdia) i en Pere (a la missa de les 9 i a la del dissabte al vespre), a les misses anem molt ben servits. I amb en Josep M., després de la missa, ens proposem fer un cor de petits cantors. L’Arianna diu que ella ja s’hi apunta i que hi convidarà els seus amiguets. Ara, de nou a Bonmatí: hi batejo l’Aaron. Em mira amb uns ulls com taronges. De moment he oficiat més baptismes (4) que no pas exèquies (2). Si més no, hi ha vida i hi ha esperança. Que sigui llavor d’un demà millor.
He arribat a les 2 a la rectoria i, quan he acabat de preparar el dinar (a les 3), dino tranquil: un bon plat de macarrons i, per tant, plat únic. Tot de gent m’ha anat telefonant per felicitar-me. Diuen que han llegit al Full que avui és sant Martirià. Potser si, però aquest no és pas el meu patró. Jo sóc de Banyoles, i allà el celebrem el 24 d’octubre (o bé el 24 de novembre).
A la tarda miro unes llibretes velles que he recollit a Bonmatí. N’hi ha una amb les cases i famílies que vivien a Contestins el 1945 (una quarantena) i una altra amb les cases i famílies que vivien a Sant Julià el 1947 (prop d’una setantena). Una relíquia que m’ajudarà a conèixer millor aquests nobles nuclis rurals on s’arrela la identitat del nostre país. Potser per això s’ha procurar desballestar-los: Can Rabasseda, Can Casals, Can Cabra, Can Aubó, Can Frou, Can Nonell, Can Munné, Can Frenca, Can Bora, Can Frou, Can Timba... I Can Canosa, Can Verònic, Can Tulsà, Can Artau, Can Teixidor, Can Naret, Can Gallina, Can Fortuna, Anglasell, Can Patllari, Can Noc, Can Pep Primerenc, Can Pere Primerenc, Can Galindà... Hi ha més autenticitat? I així fins a 120, gairebé totes abandonades. És així com s’ha tractat el nostre país. “Torna, torna Serrallonga, que l’alzina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran”. dilluns, 17 / octubre / 2011
En Joel se’n va sortint bé del transplantament de medul·la. Deo gratias! Em fa por tota
l’ofensiva de Kènia per alliberar la Montse. Que la Mare de Déu del Remei ajudi aquesta noia i la seva família.
Després d’esmorzar, acabo el repartiment de cartes. Aquesta vegada em passejo per les barriades nord occidentals: Santiago Rusiñol, Pl. Sant Jordi,
Gironella, Puigbell, Av. Pius XII, Ctra. D’Osor, Joan Miró. Per allà al davant de la plaça d’en Remei, davant del institut, veig un noi que em sembla que és en Gerard: “Hola, Gerard”, li dic. Un company que l’acompanya diu: “És l’Oleguer i no pas en Gerard!”. Volent fent-me el simpàtic, ja l’he vessada.
A la tarda venen els primers grups de mainada a la catequesi, dos grups dels que comencen: 11 de primer any i una desena de segon any. Amb l’Alfred i en Gerard parlem de com realitzar alguna activitat amb els nois i noies que es van confirmar el curs passat (uns 10). Sembla que seria interessant fer continuar amb alguna dinàmica senzilla de diverses activitats (una dinàmica d’anar fent tastets). Mentre esperem que acabin la sessió de catequesi, saludo les mares i els pares que esperen els seus fills. I, cantant i xiulant, es va iniciant el curs d’aquestes parròquies.
Al migdia es presenten la Gna. Conxita que ara s’està a Puigcerdà i la Gna. Lídia que s’està a La Cellera. Estem una bona estona parlant: de Palafrugell, d’Anglès, del meu trasllat, de les parròquies, dels capellans, de la situació eclesial, del panorama social i polític... Sobretot parlem del projecte que, plegats, havíem: unificar els centres concertats de Palafrugell i fer un sol centre d’ensenyament concertat valent, amb tres línees i alguna oferta guapa post obligatòria. Tenen el cap molt despert i estan molt al cas. Em conviden a dinar a Brunyola i no quedo pas decandit.
A la tarda ve el Toni i, amb un altre paleta, comencen a netejar el teulat. A veure si hi serem a temps abans no plogui. Entre la rectoria, l’església i Santa Magdalena, n’hi ha un bon tros: cap una vessana de teulats! També ve la Marta, la mare d’en Joan Pau, que m’ajudarà a fer la neteja de la casa (és a dir, jo l’embrutiré i ella la netejarà; la rentadora netejarà la roba, jo l’estendré, el sol l’assecarà i ella la planxarà...).
Amb l’Eloi, parlem de la possibilitat d’obrir un web dedicat a la Parròquia d’Anglès i a les altres. A un quart de sis hi ha un sessió de catequesi amb la Pepi. De moment aquest grup l’integren dos infants i sembla que en vindrà algun altre.
Quan pujo de la missa vespertina, hi ha la reunió dels col·laboradors litúrgics. Em feia por que no vindria gaire ningú: el primer que arriba és en Pepet Venanci, després la Maria, la Pepi, en Pere, la Pilar, la Consol, en Josep.... fins arribar a 10. Parlem de com organitzar millor els serveis litúrgics i les diverses celebracions.
Fa uns dies que els mosquits i els rantells es diverteixen amb mi.
dimecres, 19 / octubre / 2011
A la primera llepada de sol, cap a les 8, pujant cap a Bellveí i Santa Barbra, es veuen clapades de diverses tonalitats. Sembla que la tardor vol treure el nas.
Venen els paletes per anar fent la neteja dels teulats. Espero que en puguin fer un bon tros abans no plogui. Pel despatx, és dia de visites i surt gent de tots els racons: en Josep fuster que ve a prendre mides, en Ramon i en Florenci que venen a comptar, la Dora que porta draps nets de neteja, altres que venen a encomanar-me misses, la Concepció que em ve a visitar... Tot va en dansa. Quan acomiado la Concepció vaig a comprar alguna cosa per la manduca.
El corredor del Mediterrani? Ja fa 30 anys que s’havia d’haver fet! Més aviat ens hauríem de lamentar de tant de retard i tant menyspreu. I encara veurem per on es comença. Molta fressa i poques nous, molt soroll de boixets i poques puntes.
Quan he dinat –i ho he fet prou a gust- preparo unes cartes per repartir a la mainada de Bonmatí convidant-los a participar a la catequesi. Vaig al CEIP Sant Jordi de Bonmatí i m’atén molt amablement la seva directora, la Núria Lamuà. La veritat és que em sorprèn l’amabilitat que generalment la gent em mostra en aquests pobles, tant les persones que es mouen per l’entorn parroquial com les que no s’hi senten tan vinculades.
Després de parlar una estona amb la Núria, vaig a l’església de Bonmatí i hi faig una mica d’endreça a la saleta de catequesi. Hi ha un munt de llibres polsosos que fan més pena que goig: se’n podran aprofitar ben pocs. Algú s’adona que estic per allà i ve a trobar-me. Sembla que porto una mena d’iman al damunt que estira la gent.
Cap a dos quarts de set vaig cap a Anglès, a les germanes, per celebrar la missa vespertina. Sortint, fa un bell ruixadot que me rega els cabells i quedo força xop. A la bústia, hi recullo la correspondència i hi trobo una targeta d’en Quim Piera que em deu haver visitat.
Encara bo que la major part dels teulats ja estan nets. Caldrà esperar uns dies per pujar-hi de nou i anirà bé per polir les parets del que serà el meu estudi, a la tercera planta de la que havia estat la torre de guaita.
Al vespre aprofito per contestar uns quants missatges de coneguts: Octavi, Policarp, Aleix, Xavier...
dijous, 20 / octubre / 2011
Es confirma que la Mone i la seva companya estan retingudes a Kismayu, al sud de Somàlia. No em fa cap gràcia. Obro l’església i ve el paleta. Avui no es pot pujar el teulat, que encara regalima d’aigua. Comença a arreglar les parets d’on instal·laré la biblioteca i l’estudi particular. Quedarà prou bé. Venen les senyores de la confraria de l’escombra a netejar l’església. Renoi quin tràfec: això és un no parar! Al migdia vaig a comprar alguna cosa per dinar: ahir vaig anar a una botiga i avui toca a l’altra (s’espien!).
Les notícies comenten l’assassinat d’en Gadafi. Era necessari que morís? El cert és que un mort, no parla. I qui ha estat el que tenia interès que no parlés? Tan amic com era d’en Berlusconi i de l’Aznar! Veurem com acabarà aquest país.
En Santi em telefona demanant-me que passi per la impremta Pagès per una gestió. Hi vaig tot xino-xano, tot i que pensava que era més propera, em sembla que gairebé arribo a Brunyola. És un dels llocs on hi ha més feina d’Anglès. Resulta que la noia, l’Anna, està casada amb un noi de La Bisbal que, amb els seus germans, solien venir a missa a Palafrugell (i la mare dels nois, va a la missa ferial de l’asil). La mare de l’Anna, la mestressa, havia estudiat al Vedruna de Palafrugell, quan les germanes hi tenien internat. Ben bé que les muntanyes no es troben.
A Bonmatí, hi constituïm l’equip responsable de Caritas Parroquial, amb en Ramon Barnera i en Martí
Quan retorno cap a Anglès m’emociona escoltar que ETA anuncia que deixa definitivament la lluita armada. Això si que és una bona notícia! També molts altres haurien de deixar la repressió. Ara tots voldran ser-ne els guanyadors, però tardarem a conèixer l’entrellat de tot plegat. Un dia de notícies impactants. Val la pena que, a la missa, ho encomanem a Déu. I penso en Gandhi que assolí la independència de l’Índia sense disparar cap tret.
divendres, 21 / octubre / 2011
Ens llevem amb 4º: si ara tenim aquesta temperatura, què serà quan estiguem al cor del hivern? Les notícies van plenes comentant l’abandó de la violència d’ETA i la mort assassinat de Gadafi. I, entre Anglès i Bescanó, una plantació “fluvial” de maria?. Ara pla!
A Bonmatí hi tenim reunió del flamant nou equip de Caritas amb la regidora de benestar social i l’assistenta social comentant la col·laboració entre l’Ajuntament i Caritas. Al despatx on ens hi reunim hi ha una pintura de la Lluïsa Roca (amb Sant Julià de Llor), una aquarel·la d’en Lluís Mateu (amb el Ter i la Barroca) i una litografia d’en Ministral.
Quan arribo a Anglès vaig a comprar per dinar. Tot el matí, la connexió del telèfon mòbil ha estat bloquejada. Tot d’una, l’aparell comença a vomitar missatges. Amb tot, no ho sé què ho fa que, quan et telefona algú per una línea, gairebé sempre algú més telefona per l’altra. Únicament contesto el primer que despenjo.
A la tarda, els paletes acaben la neteja dels teulats de Santa Magdalena. La Marta ve a fer neteja. Venen grups de catequesi: els de primer de Confirmació (n. 1998), de segon any de catequesi (n. 2003) i de primer any de catequesi (n. 2004). A Palafrugell m’havia acostumat a tractar mainada romanesa i llatina. Ara m’hauré d’acostumar a tractar mainada portuguesa i xinesa ja que hi una bona colònia de portuguesos i una bona colla de mainada provinent de la Xina. El cert és que el ritme de catequesi és tranquil (molt més que a Palafrugell, tot i que a Anglès hi ha grups de totes les etapes) i la mainada, castissa i simpàtica (com també ho és a Palafrugell). 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada