dissabte, 24 / setembre / 2011
El cel està tapat. Val més que estengui la roba a dintre. Després d’esmorzar vaig cap a l’església de Sant Amanç, pujant cap a Sant Martí Sapresa, a un trencant que queda a la dreta, després del cementiri d’Anglès. Fora de la primera indicació, no en trobo cap altra. Després de Can Soldat, agafo el camí cap a l’esquerra i provo sort en quatre bifurcacions diferents fins que sempre quedo embardissat. Finalment reculo fins a Can Soldat i agafo la carretera de la dreta i, per fi, arribo a l’església quan comença a ploure.
A dintre l’església hi ha la colla de voluntaris que, cada dissabte, hi fan una estona de reparacions. La primera feina que m’encomanen és la d’esmorzar però em limito a menjar un brunyol, que ja Déu n’hi do!. I em van comentant les reparacions fetes: consolidar la volta i cobrir l’església amb un bon teulat, arreglar totes les obertures i especialment la porta (que està feta amb les dovelles de l’antiga capella de sant Antoni), refer el cor...
Baixo de nou cap a Anglès i preparo coses per les misses del vespre i del diumenge i també pel bateig. I al migdia batejo la Martina, ben eixerida i ben tranquil·la .
Dino un xic de pasta (preparada a la italiana) i una amanida i descanso. Vaig aviat a Bonmatí i obro de bat a bat l’església.
Em ve a saludar en Marc Garcia l’alcalde del poble. Té uns 31 anys i se’l veu assenyat i servicial. Segur que està fent un bon servei al municipi.
Em ve a fer d’escolà en David, un noi que els seus pares el van trobar a Rússia fa uns 8 anys i ara ell en té 10.
El plugim segurament ha esgarriat els feligresos i som poc més de 50 a la missa.
A Anglès hi fan d’escolà la Laia i en Samuel, dos germans: ella, nascuda a la Xina i el noi nascut a l’Índia. M’agrada que vingui a saludar-me la germana del P. Lluís Masachs. Amb ell vaig visitar, per primera vegada, Sant Miquel de Cuixà, cap el 1970, quan vaig fer estada a la casa dels claretians, a Perpinyà. També va assistir a la meva ordenació presbiteral, a Olot.
diumenge, 25 / setembre / 2011
Em llevo amb un any de més (58). Algunes persones m’ho han recordat i, com que em coneixen i saben que no m’agraden les felicitacions, ho han fet discretament: un petit missatge, i punt. Gràcies.
A les vuit obro l’església d’Anglès i, cap a dos quarts de nou, en Pepet acaba d’enllestir les coses per la primera missa. Sembla que hi ha algú més que l’altre diumenge.
Després de la missa, al voltant de l’església hi ha tot de gent, repartida en grups, preparant-se per filmar el lip dup. Espero que vagi tot bé, que es pengi aviat i el puguem veure.
A Sant Martí Sapresa també sembla que s’hi veu algú més. Quan acabem la missa, amb algunes dones fem un xic de neteja de la sagristia i diuen que hi vindran algun altre dia per acabar-ho d’enllestir. Jo vaig a portar Nostramo a en Joan i la Maria.
I cap a Sant Amanç hi falta gent. S’hi apleguen unes 200 persones i, a la missa, uns 90 feligresos. “El que un segle bastí, l’altre ho aterra...”. Aquí és a la inversa. Fa 6 anys que, amb Mn. Fèlix, s’animà una colla i s’inicià la reconstrucció. Podríem dir que és la repetició de la reconstrucció de San Damiano amb el Pobrissó d’Assis. No sé si les conseqüències seran les mateixes. Després de la missa, l’arquitecte Hanníbal Climent fa una explicació molt interessant entorn de la destrucció del patrimoni a Catalunya.
M’hauria agradat quedar-me a l’arrossada popular, però tinc família que venen a visitar-me i a acompanyar-me en aquesta diada. I amb, amb els de casa, dino a Ca l’Elisa. A la tarda, anem a visitar la rectoria: un ho aprofita per fer la migdiada, la mainada es fan un tip de pujar i baixar escales i corre pel pati i per la doma, amb els altres anem recorrent els racons i els secrets de la casa. Al cap del dia m’han telefonat tots els germans.
A darrera hora ve a visitar-me en Dídac Faig, capellà, fill d’Anglès i bon poeta. Em desitja una bona estada i un bon treball a la parròquia d’on ha sortit ell. Ho fa obsequiant-me amb el seu llibre RETORN A LA VALL (2007). La fem petar una estona. M’explica la gènesi de l’obra (aparellant la Vall d’Anglès i la Vall d’en Bas, on hi era capellà quan escriví el recull) i em recita unes quantes estrofes del darrer poema, plantejat sobre la plantilla del poema de Mn. Miquel Costa i Llovera LO PI DE FORMENTOR. El poema està dedicat a la seva mare i el titula LA MARE: una filigrana de tendresa i de qualitat poètica. Em parla, també, de com li vingué la dèria de fer poemes (que al seminari li desaconsellaren i que començà a cultivar de debò quan feia de capellà al Vallès). També em comenta altres vivències seves: amb Mn. Josep Roura, quan feia d’escolà, a casa seva, amb gent del poble (d’en Torner que va caure daltabaix del cingle de El Far i algú el rescatà en unes condicions molts complicades i que, per miracle, se’n sortí bé)... Li agraeixo de cor la visita.
dilluns, 26 / setembre / 2011
Em sembla que vaig situant-me a la casa, en el paisatge, en l’ambient, en la feina... Caldrà fer-ho també en la vida.
La Isabel ve a planxar i a fer neteja mentre vaig pujant llibres i arxius a l’estudi de dalt de la torre. I vaig retrobant alguns vells amics: sant Abdó i sant Senèn, llençols de recanvi, camises...
Em truquen, des dels jutjats, que no cal que vagi a judici d’en Pep, ja que no s’hi ha presentat. Valga’m Déu, tampoc hi havia pensat! Encara bo.
Després de dinar vaig cap a Palafrugell, a les exèquies de la Maria Cervera. No m’hi podia negar. La primera persona de Palafrugell amb qui em retrobo és la Margarita, la Flor de la Parròquia. De bones a primeres no em coneix, o ho fa veure. Però quan se n’acaba d’adonar: Pare Martirià! I petons i abraçades. Després em trobo amb altres, i altres, i altres.... Algú em diu: ara ja sabem què hem de fer perquè vingui. Jo els pregunto si hi ha alguna voluntària.
Les exèquies semblen un ofici de festa major: la Coral Mestre Sirès, l’Arjau que ens canta l’havanera LUZ QUE BRILLAS (que li agradava molt a la Maria i que la canten molt bé). Quan acabo la missa, en Carlos fa una intervenció parlant dels seus records relacionats amb la seva mare. Algú, des de darrera, li va fent senyes perquè l’escurci.
Quan acaben les exèquies, tot de gent vol saludar-me de nou i tinc feina a desempallegar-me’n. Quan ja he aconseguit arribar a Can Girbau, m’adono que m’he deixat la jaqueta i les claus del cotxe. Entro corrents i surto corrents de la sagristia. En Joan no té pressa i encara la fa petar amb algú. A tot gas, mentre rebo tot de trucades que òbviament no contesto arribo a Anglès, davant de les monges, al punt just de començar la missa. No m’estranyaria que els radars m’haguessin detectat i m’haguessin tret alguna fotografia.
Ah, i també he fet un xic el salpàs: fotografies d’en Paco de la darrera missa, dues teules de xocolata que fa la Montserrat, una medalla... Com diu en Ramon i com diria en Félix: no podem arribar més avall!
I per sopar, un xic de sopa de col amb sèmola de verdures, un parell de brunyols que m’ha portat la dona d’un flequer (a l’estil d’en Bernat: per fer-ne venir ganes de menjar-ne més) i un cul de got de ratafia de l’Annita.
dimarts, 27 / setembre / 2011
Radio Estel, a Anglès, hi arriba molt més bé i es puc seguir sense interferències el rosari i les laudes, que també les vaig cantussejant. Quan he esmorzat, vaig a proveir pel dinar: ensiam, fesolines i tonyina.
Esmerço el matí treballant pel llibret dels sants Emeteri i Celoni i a atendre algú.
A la tarda hi ha la primera reunió del curs amb l’equip de Vida Creixent. Comencem amb la presentació de cadascú: de mica en mica em van quedant les fisonomies i, encara que un xic més lentament, els noms. En formem part 17 dones i 2 homes. Els temes d’aquest curs serviran per conèixer un xic millor l’evangeli de sant Marc, el que llegirem al llarg del nou cicle litúrgic. Pel dia de sant Miquel, aquest dijous, l’equip elaborarà alguna coca per celebrar millor la diada del patró. Algú es presta a portar vi de nous per regar-ho. I, amb entusiasme, acabem cantant les quatre estrofes l’himne del moviment: “La fe que ens mou a viure amb maduresa...” Parlant del rellotge del campanar (que tothom té clar que ha de reparar el municipi), hi aprenc que és el “tut” d’Anglès.
Abans d’anar a missa faig un petit tomb pel poble i vaig veient on són els establiments, els carrers, les places...
Després de la missa vaig a menjar un plat de sopa i em preparo per la reunió dels catequistes. A la reunió (3 homes i 7 dones) parlem dels grups que es formen, dels horaris, del material, de la convocatòria, de les misses amb mainada, dels senyals de transit...
dimecres, 28 / setembre / 2011
Fa 30 anys que morí el pare: que el Senyor el tingui al seu costat gaudint per sempre del seu amor.
Faig un petit tomb pel poble i m’arribo fins a l’oficina de Correus. Aquí tot és molt més proper i no et fa tanta ànsia fer gestions.
A mig matí tinc un encontre amb el pastor de l’Església Evangèlica d’Anglès – Elim, el Rev. Arnaldo Fernández-Arias Ribera. També hi participa la seva esposa Shona. Parlem dels punts en comú i parlem d’organitzar alguna activitat conjunta. Repetimos.
Al migdia vaig a Girona per entrevistar-me amb el bisbe Francesc i acabar de concretar alguns aspectes del trasllat. M’oblido de comentar-li que, fins el 11 de juliol passat, no havia estat mai a Anglès (i el 22 de juny a Sant Julià), contra el que s’havia afirmat en alguna reunió amb el Consell d’Anglès.
Dino a Banyoles: fesols menuts i un tall de xai.
Quan retorno m’aturo a proveir per la setmana. Amb les promocions i amb els descomptes aconsegueixo una rebaixa de més d’un 20 %. Val la pena mirar-s’hi.
Arribant a Anglès em trobo amb en Sebes que m’espera. Estem una bona estona parlant de les meves primeres impressions i també m’amplia informació d’alguns aspectes de la vida parroquial. Li agraeixo de debò.
Dues alegries ens ajudaran a dormir: la victòria del Barça i la selecció de la pel·lícula pels òscars PA NEGRE
dijous, 29 / setembre / 2011
De nou vaig a dinar a Ca l’Elisa. M’hi convida la Consol (celebrant el seu aniversari) i hi coincideixo amb la majoria de la Lliga de l’Escombra. També hi ha la Carme i en Marturi, que em comenta diverses informacions interessants de la parròquia: per alguna cosa va ser-ne rector fa 7 anys i n’hi havia estat 8.
Per dinar, demano crema de rabaquet (que no saben què és) i peus de porc a la brasa, que els fan molt bons. Quan estem acabant venen la colla de caçadors d’Anglès. Es veu que no han trobat gaires “senglants” i només n’han caçat un: amb l’enrenou de tanta colla voltant pel bosc, s’esquivarien tots. Em presenten en Patalic i en Fredo, que es veu que és la Veu del Poble. No m’estranya: es fa sentir per tot el menjador. També saludo en Miquel Pujol, el germà d’en Joan.
Quan arribo a la rectoria ve l’Eulàlia, el seu marit, en Josep Bargalló i el seu company. Em parlen de la possible recuperació del Ball del Ram i del Ciri d’Anglès. L’Eulàlia n’ha fet la investigació i n’ha recopilat la documentació existent. Ara caldrà trobar una colla d’Anglès que s’animi a recuperar aquesta dansa que tenia una primera part més solemne i més cerimoniosa (una dansa de canvi i traspàs d’administradors o pabordes) i una segona part més popular, participativa i de més gresca (les corrandes, amb el “tites, tites...”). L’entrevista és de força més d’hora i mitja fins que vaig a obrir l’església per la celebració de sant Miquel. L’Eulàlia coincideix amb algunes amigues seves d’infantesa i marxa ben cofoia.
A la missa en honor de sant Miquel hi participen cap a 70 persones: tot un èxit. En un racó de l’església es para una taula i s’hi col·loquen coques de tota mena: ni a Cala Maria Guitart (o sigui, a Can Serra) se’n trobarien de millors! Em fa gràcia tastar VI DE NOUS que ve a ser una versió de la ratafia. Per la seva elaboració s’usen 8 litres de vi negre, un litre i mig de rom, un litre i mig d’aiguardent, un quilo de sucre i nous verdes. La barreja es deixa macerar 40 dies i 40 nits a sol i serena, es cola i es serveix.
Conec en Miquel que també fa versos, com la Dolors. Ell me’n porta un dedicat a sant Miquel. Ja podrem dir a la Carme Hostaled que vingui a fundar el Racó Poètic.
Al vespre faig una telefonada a tots els membres del Consell Parroquial de Bonmatí preparant una reunió per la propera setmana.
I em venen paraules i malnoms que he sentit: xarameu, en Pepet Venanci, a Cal Traginer, la Nena...
Renoi, sort que diuen que Anglès és petit, però és un no parar.
divendres, 30 / setembre / 2011
Mentre s’alça el dia, després d’estrijolar-me, a la galeria del menjador se’m va obrint el teló de l’escenari: a primer terme la façana ocre torrada de L’Aliança d’Anglès, al fons la serralada que es va rebaixant des de Can Bellvehí, Santa Barba fins algunes torres d’alta tensió ja cap a Sant Amanç i Sant Martí, al fons, el cel, com un perfecte ciclorama que ho abraça i embolcalla tot de claror. I darrera la finestreta de l’estenedor, la Mare de Déu del Remei: “Déu vos salve, o Maria Immaculada, Verge Santa del Remei...”
Al matí en Joan Garceso ja em porta les bacines i un canelobre nets i lluents. Li dono un altre canelobre per netejar i un braser d’aram. I amb un altre veí, es posa a netejar la cambra que queda sota l’antic campanar i hi emmagatzemarem els motllos i models de la col·lecció Espelta.
En Pere, l’electricista, ve a fer algunes reparacions i canvis de bombetes a l’església: el dia del Remei ha de lluir tot! També venen els operaris de Can Valentí (en Pere, el pare d’en Xavier Sarsanedes) per arreglar les portes de l’armari de l’habitació i acabar de muntar algun altre moble. De mica en mica potser acabaré tenint-ho tot arregladet amb un lloc per cada cosa.
Vaig a canviar la signatura d’un parell de llibretes de la parròquia i, de passada, passo a comprar un armari plegable als xinesos.
La germana Roser Bosch (carmelita missionera del P. Palau), amb les seves germanes, han fet una bona endreça i neteja a la sagristia de Sant Martí Sapresa. Moltes gràcies.
Al vespre tenim la primera reunió del Consell Parroquial. Parlem de temes diversos . Per després de Nadal caldrà planificar una renovació / ampliació.
El cel està tapat. Val més que estengui la roba a dintre. Després d’esmorzar vaig cap a l’església de Sant Amanç, pujant cap a Sant Martí Sapresa, a un trencant que queda a la dreta, després del cementiri d’Anglès. Fora de la primera indicació, no en trobo cap altra. Després de Can Soldat, agafo el camí cap a l’esquerra i provo sort en quatre bifurcacions diferents fins que sempre quedo embardissat. Finalment reculo fins a Can Soldat i agafo la carretera de la dreta i, per fi, arribo a l’església quan comença a ploure.
A dintre l’església hi ha la colla de voluntaris que, cada dissabte, hi fan una estona de reparacions. La primera feina que m’encomanen és la d’esmorzar però em limito a menjar un brunyol, que ja Déu n’hi do!. I em van comentant les reparacions fetes: consolidar la volta i cobrir l’església amb un bon teulat, arreglar totes les obertures i especialment la porta (que està feta amb les dovelles de l’antiga capella de sant Antoni), refer el cor...
Baixo de nou cap a Anglès i preparo coses per les misses del vespre i del diumenge i també pel bateig. I al migdia batejo la Martina, ben eixerida i ben tranquil·la .
Dino un xic de pasta (preparada a la italiana) i una amanida i descanso. Vaig aviat a Bonmatí i obro de bat a bat l’església.
Em ve a saludar en Marc Garcia l’alcalde del poble. Té uns 31 anys i se’l veu assenyat i servicial. Segur que està fent un bon servei al municipi.
Em ve a fer d’escolà en David, un noi que els seus pares el van trobar a Rússia fa uns 8 anys i ara ell en té 10.
El plugim segurament ha esgarriat els feligresos i som poc més de 50 a la missa.
A Anglès hi fan d’escolà la Laia i en Samuel, dos germans: ella, nascuda a la Xina i el noi nascut a l’Índia. M’agrada que vingui a saludar-me la germana del P. Lluís Masachs. Amb ell vaig visitar, per primera vegada, Sant Miquel de Cuixà, cap el 1970, quan vaig fer estada a la casa dels claretians, a Perpinyà. També va assistir a la meva ordenació presbiteral, a Olot.
diumenge, 25 / setembre / 2011
Em llevo amb un any de més (58). Algunes persones m’ho han recordat i, com que em coneixen i saben que no m’agraden les felicitacions, ho han fet discretament: un petit missatge, i punt. Gràcies.
A les vuit obro l’església d’Anglès i, cap a dos quarts de nou, en Pepet acaba d’enllestir les coses per la primera missa. Sembla que hi ha algú més que l’altre diumenge.
Després de la missa, al voltant de l’església hi ha tot de gent, repartida en grups, preparant-se per filmar el lip dup. Espero que vagi tot bé, que es pengi aviat i el puguem veure.
A Sant Martí Sapresa també sembla que s’hi veu algú més. Quan acabem la missa, amb algunes dones fem un xic de neteja de la sagristia i diuen que hi vindran algun altre dia per acabar-ho d’enllestir. Jo vaig a portar Nostramo a en Joan i la Maria.
I cap a Sant Amanç hi falta gent. S’hi apleguen unes 200 persones i, a la missa, uns 90 feligresos. “El que un segle bastí, l’altre ho aterra...”. Aquí és a la inversa. Fa 6 anys que, amb Mn. Fèlix, s’animà una colla i s’inicià la reconstrucció. Podríem dir que és la repetició de la reconstrucció de San Damiano amb el Pobrissó d’Assis. No sé si les conseqüències seran les mateixes. Després de la missa, l’arquitecte Hanníbal Climent fa una explicació molt interessant entorn de la destrucció del patrimoni a Catalunya.
M’hauria agradat quedar-me a l’arrossada popular, però tinc família que venen a visitar-me i a acompanyar-me en aquesta diada. I amb, amb els de casa, dino a Ca l’Elisa. A la tarda, anem a visitar la rectoria: un ho aprofita per fer la migdiada, la mainada es fan un tip de pujar i baixar escales i corre pel pati i per la doma, amb els altres anem recorrent els racons i els secrets de la casa. Al cap del dia m’han telefonat tots els germans.
A darrera hora ve a visitar-me en Dídac Faig, capellà, fill d’Anglès i bon poeta. Em desitja una bona estada i un bon treball a la parròquia d’on ha sortit ell. Ho fa obsequiant-me amb el seu llibre RETORN A LA VALL (2007). La fem petar una estona. M’explica la gènesi de l’obra (aparellant la Vall d’Anglès i la Vall d’en Bas, on hi era capellà quan escriví el recull) i em recita unes quantes estrofes del darrer poema, plantejat sobre la plantilla del poema de Mn. Miquel Costa i Llovera LO PI DE FORMENTOR. El poema està dedicat a la seva mare i el titula LA MARE: una filigrana de tendresa i de qualitat poètica. Em parla, també, de com li vingué la dèria de fer poemes (que al seminari li desaconsellaren i que començà a cultivar de debò quan feia de capellà al Vallès). També em comenta altres vivències seves: amb Mn. Josep Roura, quan feia d’escolà, a casa seva, amb gent del poble (d’en Torner que va caure daltabaix del cingle de El Far i algú el rescatà en unes condicions molts complicades i que, per miracle, se’n sortí bé)... Li agraeixo de cor la visita.
dilluns, 26 / setembre / 2011
Em sembla que vaig situant-me a la casa, en el paisatge, en l’ambient, en la feina... Caldrà fer-ho també en la vida.
La Isabel ve a planxar i a fer neteja mentre vaig pujant llibres i arxius a l’estudi de dalt de la torre. I vaig retrobant alguns vells amics: sant Abdó i sant Senèn, llençols de recanvi, camises...
Em truquen, des dels jutjats, que no cal que vagi a judici d’en Pep, ja que no s’hi ha presentat. Valga’m Déu, tampoc hi havia pensat! Encara bo.
Després de dinar vaig cap a Palafrugell, a les exèquies de la Maria Cervera. No m’hi podia negar. La primera persona de Palafrugell amb qui em retrobo és la Margarita, la Flor de la Parròquia. De bones a primeres no em coneix, o ho fa veure. Però quan se n’acaba d’adonar: Pare Martirià! I petons i abraçades. Després em trobo amb altres, i altres, i altres.... Algú em diu: ara ja sabem què hem de fer perquè vingui. Jo els pregunto si hi ha alguna voluntària.
Les exèquies semblen un ofici de festa major: la Coral Mestre Sirès, l’Arjau que ens canta l’havanera LUZ QUE BRILLAS (que li agradava molt a la Maria i que la canten molt bé). Quan acabo la missa, en Carlos fa una intervenció parlant dels seus records relacionats amb la seva mare. Algú, des de darrera, li va fent senyes perquè l’escurci.
Quan acaben les exèquies, tot de gent vol saludar-me de nou i tinc feina a desempallegar-me’n. Quan ja he aconseguit arribar a Can Girbau, m’adono que m’he deixat la jaqueta i les claus del cotxe. Entro corrents i surto corrents de la sagristia. En Joan no té pressa i encara la fa petar amb algú. A tot gas, mentre rebo tot de trucades que òbviament no contesto arribo a Anglès, davant de les monges, al punt just de començar la missa. No m’estranyaria que els radars m’haguessin detectat i m’haguessin tret alguna fotografia.
Ah, i també he fet un xic el salpàs: fotografies d’en Paco de la darrera missa, dues teules de xocolata que fa la Montserrat, una medalla... Com diu en Ramon i com diria en Félix: no podem arribar més avall!
I per sopar, un xic de sopa de col amb sèmola de verdures, un parell de brunyols que m’ha portat la dona d’un flequer (a l’estil d’en Bernat: per fer-ne venir ganes de menjar-ne més) i un cul de got de ratafia de l’Annita.
dimarts, 27 / setembre / 2011
Radio Estel, a Anglès, hi arriba molt més bé i es puc seguir sense interferències el rosari i les laudes, que també les vaig cantussejant. Quan he esmorzat, vaig a proveir pel dinar: ensiam, fesolines i tonyina.
Esmerço el matí treballant pel llibret dels sants Emeteri i Celoni i a atendre algú.
A la tarda hi ha la primera reunió del curs amb l’equip de Vida Creixent. Comencem amb la presentació de cadascú: de mica en mica em van quedant les fisonomies i, encara que un xic més lentament, els noms. En formem part 17 dones i 2 homes. Els temes d’aquest curs serviran per conèixer un xic millor l’evangeli de sant Marc, el que llegirem al llarg del nou cicle litúrgic. Pel dia de sant Miquel, aquest dijous, l’equip elaborarà alguna coca per celebrar millor la diada del patró. Algú es presta a portar vi de nous per regar-ho. I, amb entusiasme, acabem cantant les quatre estrofes l’himne del moviment: “La fe que ens mou a viure amb maduresa...” Parlant del rellotge del campanar (que tothom té clar que ha de reparar el municipi), hi aprenc que és el “tut” d’Anglès.
Abans d’anar a missa faig un petit tomb pel poble i vaig veient on són els establiments, els carrers, les places...
Després de la missa vaig a menjar un plat de sopa i em preparo per la reunió dels catequistes. A la reunió (3 homes i 7 dones) parlem dels grups que es formen, dels horaris, del material, de la convocatòria, de les misses amb mainada, dels senyals de transit...
dimecres, 28 / setembre / 2011
Fa 30 anys que morí el pare: que el Senyor el tingui al seu costat gaudint per sempre del seu amor.
Faig un petit tomb pel poble i m’arribo fins a l’oficina de Correus. Aquí tot és molt més proper i no et fa tanta ànsia fer gestions.
A mig matí tinc un encontre amb el pastor de l’Església Evangèlica d’Anglès – Elim, el Rev. Arnaldo Fernández-Arias Ribera. També hi participa la seva esposa Shona. Parlem dels punts en comú i parlem d’organitzar alguna activitat conjunta. Repetimos.
Al migdia vaig a Girona per entrevistar-me amb el bisbe Francesc i acabar de concretar alguns aspectes del trasllat. M’oblido de comentar-li que, fins el 11 de juliol passat, no havia estat mai a Anglès (i el 22 de juny a Sant Julià), contra el que s’havia afirmat en alguna reunió amb el Consell d’Anglès.
Dino a Banyoles: fesols menuts i un tall de xai.
Quan retorno m’aturo a proveir per la setmana. Amb les promocions i amb els descomptes aconsegueixo una rebaixa de més d’un 20 %. Val la pena mirar-s’hi.
Arribant a Anglès em trobo amb en Sebes que m’espera. Estem una bona estona parlant de les meves primeres impressions i també m’amplia informació d’alguns aspectes de la vida parroquial. Li agraeixo de debò.
Dues alegries ens ajudaran a dormir: la victòria del Barça i la selecció de la pel·lícula pels òscars PA NEGRE
dijous, 29 / setembre / 2011
Em faig un bon tip de riure amb la versió de la cançó JENNIFER de ELS CATARRES que han fet el grup denominat ELS BANDARRES de Banyoles i li han posat per nom LAURA
Al matí venen un equip de manteniment de la Lliga de l’Escombra per deixar-ho tot apunt per la celebració en honor de sant Miquel, aquest vespre. Amb en Joan Garceso ens enfilem dalt del campanar per fer un xic de tritlleig ja que el sistema electrònic està espatllat. No sabia com estaven col·locades les campanes i, amb els mitjans que disposem, el repic queda un xic aigualit: el dissabte del Remei hi pujarem millor preparats. Venen a arreglar-me la impressora i ja puc fer còpies dels documents des de l’ordinador. De nou vaig a dinar a Ca l’Elisa. M’hi convida la Consol (celebrant el seu aniversari) i hi coincideixo amb la majoria de la Lliga de l’Escombra. També hi ha la Carme i en Marturi, que em comenta diverses informacions interessants de la parròquia: per alguna cosa va ser-ne rector fa 7 anys i n’hi havia estat 8.
Per dinar, demano crema de rabaquet (que no saben què és) i peus de porc a la brasa, que els fan molt bons. Quan estem acabant venen la colla de caçadors d’Anglès. Es veu que no han trobat gaires “senglants” i només n’han caçat un: amb l’enrenou de tanta colla voltant pel bosc, s’esquivarien tots. Em presenten en Patalic i en Fredo, que es veu que és la Veu del Poble. No m’estranya: es fa sentir per tot el menjador. També saludo en Miquel Pujol, el germà d’en Joan.
Quan arribo a la rectoria ve l’Eulàlia, el seu marit, en Josep Bargalló i el seu company. Em parlen de la possible recuperació del Ball del Ram i del Ciri d’Anglès. L’Eulàlia n’ha fet la investigació i n’ha recopilat la documentació existent. Ara caldrà trobar una colla d’Anglès que s’animi a recuperar aquesta dansa que tenia una primera part més solemne i més cerimoniosa (una dansa de canvi i traspàs d’administradors o pabordes) i una segona part més popular, participativa i de més gresca (les corrandes, amb el “tites, tites...”). L’entrevista és de força més d’hora i mitja fins que vaig a obrir l’església per la celebració de sant Miquel. L’Eulàlia coincideix amb algunes amigues seves d’infantesa i marxa ben cofoia.
A la missa en honor de sant Miquel hi participen cap a 70 persones: tot un èxit. En un racó de l’església es para una taula i s’hi col·loquen coques de tota mena: ni a Cala Maria Guitart (o sigui, a Can Serra) se’n trobarien de millors! Em fa gràcia tastar VI DE NOUS que ve a ser una versió de la ratafia. Per la seva elaboració s’usen 8 litres de vi negre, un litre i mig de rom, un litre i mig d’aiguardent, un quilo de sucre i nous verdes. La barreja es deixa macerar 40 dies i 40 nits a sol i serena, es cola i es serveix.
Conec en Miquel que també fa versos, com la Dolors. Ell me’n porta un dedicat a sant Miquel. Ja podrem dir a la Carme Hostaled que vingui a fundar el Racó Poètic.
Al vespre faig una telefonada a tots els membres del Consell Parroquial de Bonmatí preparant una reunió per la propera setmana.
I em venen paraules i malnoms que he sentit: xarameu, en Pepet Venanci, a Cal Traginer, la Nena...
Renoi, sort que diuen que Anglès és petit, però és un no parar.
divendres, 30 / setembre / 2011
Mentre s’alça el dia, després d’estrijolar-me, a la galeria del menjador se’m va obrint el teló de l’escenari: a primer terme la façana ocre torrada de L’Aliança d’Anglès, al fons la serralada que es va rebaixant des de Can Bellvehí, Santa Barba fins algunes torres d’alta tensió ja cap a Sant Amanç i Sant Martí, al fons, el cel, com un perfecte ciclorama que ho abraça i embolcalla tot de claror. I darrera la finestreta de l’estenedor, la Mare de Déu del Remei: “Déu vos salve, o Maria Immaculada, Verge Santa del Remei...”
Al matí en Joan Garceso ja em porta les bacines i un canelobre nets i lluents. Li dono un altre canelobre per netejar i un braser d’aram. I amb un altre veí, es posa a netejar la cambra que queda sota l’antic campanar i hi emmagatzemarem els motllos i models de la col·lecció Espelta.
En Pere, l’electricista, ve a fer algunes reparacions i canvis de bombetes a l’església: el dia del Remei ha de lluir tot! També venen els operaris de Can Valentí (en Pere, el pare d’en Xavier Sarsanedes) per arreglar les portes de l’armari de l’habitació i acabar de muntar algun altre moble. De mica en mica potser acabaré tenint-ho tot arregladet amb un lloc per cada cosa.
Vaig a canviar la signatura d’un parell de llibretes de la parròquia i, de passada, passo a comprar un armari plegable als xinesos.
La germana Roser Bosch (carmelita missionera del P. Palau), amb les seves germanes, han fet una bona endreça i neteja a la sagristia de Sant Martí Sapresa. Moltes gràcies.
Al vespre tenim la primera reunió del Consell Parroquial. Parlem de temes diversos . Per després de Nadal caldrà planificar una renovació / ampliació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada