dimecres, 28 de setembre de 2011

Campanar d'Anglès

Sempre que et veig, la joia esdevé doble:
la de l'infant, que se l'endugué el vent;
la d'ara, gran, que és signe i fruit d'un poble
que amunt, com tu, s'aixeca constantment.

Sentia els teus repics d'airosa cobla,
de jovenet, als rostres de la gent.
Sota el teu gest esvelt tot és més noble;
Maria del Remei hi té el seient.

Encar marerc, l'altar ja m'oferia
el que a l'escola mai no hi vaig trobar.
Si el campanar el bastia l'alegria,

entre els paletes, jo era l'escolà.
Ara, arrapat al caire del teu front,
sento passar el vertigen d'aquest món.

              Dídac Faig, a RETORN A LA VALL (2007



1 comentari:

  1. Bona tarda:
    Gracies per compartir aquest Poema tan bonic.
    El saludo cordialmen desde Valencia, Montserrat

    ResponSuprimeix