dissabte, 24 de setembre de 2011

A la VALL de les ESGLÉSIES

dissabte, 17 / setembre / 2011

El dia comença fresc i tranquil. Veient el munt de mobles, de capses, d’objectes diversos, un voldria ser un mag per posar-ho tot a lloc en un moment.  Surto a esmorzar: al pis, encara no tinc res a punt. Pel poble, de moment, encara passo desapercebut.

Quan he esmorzat i ja sóc a la doma, ve la Isabel amb la seva filla, la Lídia. A la Isabel li comento que la senyora que, a Palafrugell, venia a ajudar-me a fer la neteja, també és diu Isabel. I comença a netejar la part alta de la torre. Entretant faig la primera bugada.  

Al cap d’una mica venen en Pere, l’Alfred i el seu fill, en Gerard. Primer posem un xic bé els mobles de la sala d’estar i del menjador. I quan la Isabel ha netejat el que serà l’estudi, hi pugen les lleixes. I Déu n’hi do el forat que es fa. Surten a prendre una beguda i, quan tornen, comencem a pujar capses de llibres. N’hi ha més de 100 i n’arriben a pujar unes 50. Déu n’hi do! En Pere, que els matins de dissabte acostuma a anar a fer quilòmetres en bicicleta, diu que avui no li caldrà pas.

Entretant venen algunes persones: un altre Pere que vol tiquets per anar a Montserrat el proper dissabte (amb la Romeria Comarcal); en Joan que em ve a portar claus i a ensenyar-me racons; una parella de nuvis que aquesta tarda es casen a Sant Martí Sapresa i els beneeix Mn. Félix...

Al migdia tinc el bateig de l’Edgar, un vailet de poc més d’un any. Em fa il·lusió que la primera celebració parroquial sigui precisament administrar un baptisme: tot un presagi de futur.

Quan acabo, em prenc una bona dutxa i vaig a dinar. També ho faig a fora. A primera hora de la tarda m’entrevisto amb Mn. Joan Solar, a Bonmatí.  M’acaba d’ensenyar quatre coses de la parròquia i em lliura les claus: les de Sant Julià   i sobretot la de Constantins són autèntiques peces de museu. 

A les 7 celebro la primera missa a Bonmatí.  Abans obro el portal de bat a bat. Ve a saludar-me la Remei Bresco. M’ajuda a preparar les coses la Paquita. Tan Mn. Joan com la mateixa Paquita em deien que  acostumen a participar-hi entre 20 i 30 feligresos, com també a la missa que es celebrava el matí del diumenge. I de mica en mica van arribant els feligresos que superen la seixantena. Quan acabo, em saluden algunes persones. Sembla que, quan es canviï l’hora, la missa anirà més bé celebrar-la a les 6 de la tarda.

Arribo just a Anglès per la missa de les 8.  A l’església hi ha unes 70 persones. Déu n’hi do! A més, juga el Barça i ben segur que algú haurà preferit seguir el partit. Fan d’escolà 4 nenes (Júlia, Mariona, Júlia, Laia ) i en Roger. Com també a Bonmatí, hi ha bons lectors i sembla que també bons cantors: espero que s’acabin d’animar! Em resulta nou l’accent que s’usa per aquí. Com no podia ser d’altra manera, quan acabem la celebració, cantem els goigs a la Mare de Déu del Remei i pujo al cambril a venerar-la: els escolans l’omplen de petons (es veu que són molt amics!). Quan baixo del cambril, em diuen que a Anglès segueixen el sentit de circulació anglès, és a dir, que pugen al cambril per l’esquerra i baixen per la dreta.

Al vespre, repasso les notes de la setmana passada i les penjo al bloc. Sembla que avui l’han visitat més de 100 persones.  I a dormir, que demà serà un altre dia.

diumenge, 18 / setembre / 2011

Cap a les 4 de la matinada ha fet un ruixat i, al llarg del matí, n’ha fet altres. La temperatura s’ha refrescat. A les 8 surto de la rectoria i vaig a fer una queixalada al bar. A dos quarts de nou pujo a l’església i la Conxita ja va fent les seves explicacions sobre les meves misses, mentre una colla de gent s’espera per entrar a resar.

A la missa de les 9 hi participen unes 70 persones, com ahir al vespre. Hi trobo a faltar algun escolà. Abans i després de la missa, la gent em va saludant. Una de les que em saluda és la Carme Pujolras, amiga de la M. Pilar i mare dels germans Bou que havien vingut a les colònies a Sant Feliu. I quan acaba la celebració, tothom fa corrua per pujar al cambril a venerar la Mare de Déu del Remei. Quina requesta!

Quan acabo la primera missa, pujo a Sant Martí Sapresa. Algú em dóna records de la Dolors Llach. Entre tots no s’arriba a dues dotzenes de feligresos. Hi ha bona predisposició. Com que ahir es celebrà el casament d’en Manel i de la  M. Alba, l’església està ornamentada amb flors, col·locades de diverses maneres. Quan acabo la missa, m’acompanyen a visitar la Maria i en Josep, que és el campaner de Sant Martí i que està de baixa perquè li van caure una porta damunt d’un peu. Ja només de pensar-hi, quin mal!  Esperem que en quinze dies més es refaci.

La tercera missa que celebro és la del migdia, a Anglès.  HI ha menys gent que a les anteriors, però hi ha bona participació (unes 50 persones). També hi participa l’Eulàlia Hortal.  Repeteixo el ritual de les altres misses: saludar, agrair l’acolliment, demanar participació a la vida parroquial... L’Ariadna hi fa d’escolà. Té uns ulls d’una blavor clara i profunda: li dic que ha de donar gràcies a Déu d’haver-li donat uns ulls tan macos.

Acabades les celebracions amb en Juan fem una repassada als portals i als racons de l’església i de la doma.  És on bon col·laborador de la parròquia i del mossèn.

Vaig a dinar a Banyoles. Comparteixo taula amb la Carme, en Josep, en Jordi, la Collell, en Patllari i en Ferriol. Em comenten que, la passada nit, a Banyoles hi ha caigut una bona pedregada: de fet, l’entorn de la casa i els carrers estan plens de fulles esmicolades, com si s’haguessin esbullat les catifes de Corpus.

A la tarda, la Collell i en Jordi venen a buidar la furgoneta que havia omplert diumenge passat: ara ja ho tinc tot a Anglès. En Patllari i en Ferriol venen al meu cotxe: cantem cançons d’un CD que m’han donat els seus pares. I ells també em comenten les seves fantasies. Fan el viatge tranquils i no es fan estranys.  

A la rectoria, hi fem una repassada. Amb en Jordi mirem les possibilitats que té l’edifici i com acabar-ho d’arreglar i enquibir tot. Se’n van amb pluja. De nou quedo sol a la rectoria. Faig un parell de telefonades. Per sota la rectoria passa una manifestació, amb cassolada inclosa, protestant per la política de tancament dels CAPS.

I en aquest llit me fico; set àngels hi trobo: tres als peus, quatre al cap, la Mare de Déu al costat que em diu: “Martirià, dorm i reposa, no tinguis por de cap mala cosa; i si alguna mala cosa et vol tocar, la Mare de Déu et guardarà” El bon Jesús per pare, la Mare de Déu per mare, sant Josep per companyó, i bona nit que Déu nos do!

dilluns, 19 / setembre / 2011

Certament, ha refrescat. Vaig a esmorzar a fora, com els altres dies. Possiblement sigui la darrera vegada.

L’objectiu d’aquests dies serà deixar endreçada del tot un espai cada dia. Avui toca la cuina: taula, un parell de cadires, coberts, gots, tasses i bols, atuells... Quan arriba la Isabel, ho acaba de netejar i d’endreçar tot. 

Cap a migdia, vaig cap a Begur on m’hi trobo amb els companys de l’arxipretat on he treballat aquests darrers 17 anys. Convidats per Mn. Pere i celebrant santa Reparada, dinem a Sa Riera, on es diu que arribaren les relíquies de la patrona de Begur. A més dels companys de l’arxiprestat, hi participen  en Quim Trias, en Pep Riera, l’Enric Bahí, en Lluís Solà.. Aquesta vegada no ha pogut venir-hi en Modest.  Fa un dia molt agradable i dinem a la terrassa, amb el mar i les Medes al davant. Quan ens han servit els entrants i comencen a servir el plat d’arròs, de sobte s’aixeca tramuntana i ens hem d’afanyar a acabar i anar a fer els postres cap dins.

En Pere Font em parla dels darrers rectors residents a Contestins (oficialment Constantins) i a Sant Julià. En Lluís (germà de Mn. Joan) ser un dels darrers rectors residents a Vilanna, on ens havia convidat a menjar un plat de mongetes tendres quan anàrem a visitar-lo (c. 1968) una colla de companys que anàrem d’acampada per allà un parell de dies.     

Quan acabo, acompanyo en Pere a l’asil de Palafrugell. De retorn cap a Anglès em comuniquen que tinc unes exèquies demà. També em comuniquen que la setmana vinent em portaran la televisió.

A la missa vespertina, a la capella de les monges, hi ha unes 25 persones. També hi participen la Rosa M. i en Miquel. Tot cofois, com no podia ser d’altra manera, em comuniquen que demà, la Marta, presenta la tesina del màster de biologia que ha conclòs.

Al vespre faig la inscripció per batejar l’Oriol i en Nil.

dimarts, 20 / setembre / 2011

Una manta al llit no hi fa cap nosa. Es presenta un dia de feina: per això sóc aquí. Vaig a proveir quatre coses que em falten i esmorzo per primer cop a la rectoria.

A les 9 vaig a l’Ajuntament d’Anglès per presentar-me a l’alcalde i saludar-lo. Arribant i esperant, aprofito per saludar diversos funcionaris de la casa (Nuri, Marta...  Quan en Pere Espinet (el batlle) em rep, parlem d’amics de Palafrugell (en Lluís Masdeu, en Josep Montseny...). Em comenta algunes situacions del poble: canvis en l’economia del poble (res no és el que era abans), desocupació juvenil, índex notable d’immigració (Marroc, Panjab –recordo en Partah-, Rússia, Xina... )... A la trobada s’hi afegeix en Bartomeu Carrilo (tinent d’alcalde i regidor d’obres públiques i esports), un home amable i efusiu. I es comprometen a fer arreglar el rellotge públic del campanar: està aturat a les 4 del 28 d’agost que és quan una espurna d’un llampec en cremà el sistema.

Quan acaba l’entrevista em trobo amb altres treballadors de la casa: la Maria Gifre (no pas la del Garbí), la Maria Josep, l’Isidre, en Miquel (catequista i col·laborador de la Parròquia), l’ Emili Rams (l’arxiver que m’obsequia amb varies publicacions: L’ANGLÈS DE REMEDIOS VARO, EL GLOSSARI D’EN FONTBERNAT, ANGLÈS: DE LA PAGESIA A LA INDUSTRIALITZACIÓ... que m’ajudaran a conèixer millor la vila).

També estem una estona parlant del fins ara per mi i per molts desconegut retaule de sant Miquel (s. XVI) que era a l’església de sant Amanç i que està dipositat al magatzem del Museu d’Art de Girona. N’identifico les imatges: al timpà, el Calvari i, flanquejant-lo, l’Anunciació; al bancal, el plany de Maria i Joan per Crist, el Baró de Dolors; aquest plafó és flanquejat per sant Jaume (esquerra nostra) i sant Pau (dreta); presidint, a la part central, sant Miquel esclafant el diable; al plafó superior (esquerra nostra) es representa el miracle i aparició de sant Miquel al Mont Gàrgan; al plafó inferior esquerra, la batalla dels àngels i els dimonis; al plafó superior dret, el miracle de la partera que fou salvada de la mare quan a retornava del Mont Saint Michel; al plafó inferior dret, una missa celebrada en sufragi dels difunts fent possible l’alliberament de les ànimes del purgatori que van alliberant sant Miquel i els seus àngels; i encara, una parella de sants flanquejant els plafons superiors (sant Cosme i Sant Damià) i una parella flanquejant els plafons inferiors (sant Amanç (¿?) i sant Roc de Montpeller.

Al migdia oficio les primeres exèquies, les de la Roser, una àvia de 91 anys, ben coneguda a la vila. L’església s’omple de familiars i amics d’arreu que segueixen amb atenció i amb bona participació.

Preparo el primer dinar a la rectoria: uns porros bullits i un xoriç amb pebrot per acompanyar-ho. Quedo satisfet. I faig migdiada que se’m posa d’allò més bé.

A la tarda col·loco trastos que hi havia amuntegats a l’entrada de la casa i del despatx, endreço un xic el despatx i també munto un xic l’habitació dels convidats.

A la missa vespertina, a Ca les Monges, hi participa la superiora general de les dominiques de l’Anunciata, la germana Nati Martínez, palentina, i que havia estat dos anys de monja a Anglès, ja en fa una trentena. L’acompanya la secretaria, la valenciana germana Joana Penedès. Els agraeixo la presència i la bona col·laboració de la comunitat: i que duri!

Després de la missa pujo a la rectoria per atendre al despatx. Hi ha qui es ve a apuntar per anar a Montserrat el 01 d’octubre. Els pares de la Martina venen per demanar el bateig per la seva filla. I, a la sala de la doma, s’hi reuneix l’equip de voluntaris que dirigeixen la restauració de l’església de Sant Amaç per acabar d’enllestir els detalls de l’aplec de diumenge vinent.

A la gent d’Anglès els deu estranyar el meu accent amb ressons del Baix Empordà. A mi em fa gràcia el deix que escolto per aquí i que fa adonar-me que estic més prop de la Garrotxa. Els primers noms que vaig conèixer encara els recordo. Però amb els darrers, ja em vaig fent un embolic.

dimecres, 21 / setembre / 2011

Al matí venen en Ramon i en Florenci de l’equip d’economia. Venen a fer el recompte de la col·lecta i parlem un xic de la situació econòmica de la Parròquia. Entretant venen diverses persones per ser ateses per Caritas i també algú per fer la reserva pel romiatge de l’arxiprestat a Montserrat, el dissabte 1 d’octubre.

Al migdia vaig a La Cellera. Abans d’anar a la rectoria, entro un moment al cancell de l’església per saludar a la Mare de Déu de Sales i li porto records de la del Remei. En Ramon Oller m’ensenya la rectoria i, com a arxiprest, em  fa alguns comentaris. Dinem amb els altres companys de l’arxiprestat: en Josep Balateu (Amer), l’Elies Ferrer (Les Planes – Sant Feliu de Pallerols) i en Jordi Pou (Bescanó), en Ramon i jo. Tot dinant parlem dels nostres antecessors, de Montserrat, del treball conjunt, del ritme de les reunions...

A la tarda venen a veure’m en José, l’Antonio i el fill d’en Paco. Han acompanyat a Sants en Paco i la Luisa que anaven de vacances a Sevilla i a Cantillana.  També venen a veure’m per celebrar el 35 aniversari del casament.

Sortint de la missa vespertina a les monges, ve a saludar-me la Dolors, que ve a ser la Lluïsa d’Anglès, per donar-me el seu poema dedicat a la Mare de Déu del Remei.

Davant de la doma, una colla de nenes patinadores es preparen per un lip dup que es gravarà diumenge vinent i que ha organitzat la Mariona com a treball de recerca de batxillerat. A veure si també m’engresquen i hi surto (no pas amb patins, però).

dijous,  22 / setembre / 2011

És el dia de sant Maurici, que és el sant patró del fill d’en Miquel, el responsable de Caritas d’Anglès i catequista. Abans d’esmorzar , pràcticament  deixo endreçat el despatx parroquial. Ara haig de veure com vaig trobant i col·locant la roba

Vaig a Can Cendra, l’Ajuntament. És un edifici força més bonic que el de Can Bech. És un noble casalot del s. XVIII que en Rafel Masó restaurà, decorà i embellí entre el 1915 i el 1920. Estic convocat a la ha reunió del Comitè d’Avaluació i Seguiment del Projecte d’Intervenció Integral del Barri Antic d’Anglès (uf, quin nom tan llarg!). Hi ha l’Alcalde, representants de la Generalitat, regidors, funcionaris de l’Ajuntament, representants de les entitats veïnals... Amb tanta gent, l’Isidre sua tinta per comentar tot el que s’ha fet fins i tot el que es realitzarà a partir d’ara. També és ben trist que un nucli antic tan interessant (no té res a envejar amb Pals o Santa Pau) sigui tan poc conegut, poc valorat i poc visitat.     

Quan arribo a la rectoria, ja m’esperen per parlar. També preparo un xic la festa de la Mare de Déu del Remei. Quan acabo vaig a fer un tomb pel poble i a proveir per dinar: amanida  d’enciam i ceba de Figueres,  cigrons i botifarra i, per acabar, un parell de mandarines. Renoi, que bé!

Descanso un xic i faig una incursió per les dependències de l’església. Localitzo un parell de calzes (un del s. XIX i l’altre dels de després de la guerra: res de l’altra món, però que ben nets, faran el seu goig), l’olla d’aram i la tapadora que es posava dintre la pica de batejar per guardar-hi l’aigua beneita, dos jocs de sacres força maques, els poms de llautó i els pals del talem de Corpus, un parell de canelobres de llautó, dues bacines... En resum, un petit tresor que valdrà la pena dignificar i fer lluir.

I començo a mirar papers de la parròquia. No em puc oblidar que també cal que vagi coneixent les altres parròquies: agraeixo que me’n facin memòria la Remei Bresco i en Xavier Sarsanedes.

Al vespre hi ha la reunió de l’equip de l’Oncolliga, que és una entitat gairebé parroquial:  o sigui, la M. Gràcia repetida 15 vegades. I au vinga, a conèixer gent nova, que va ve per prevenir l’Alzheimer!  

divendres, 23 / setembre / 2011

D’acord amb els astrònom, aquest migdia entrem a la tardor.

Al matí es presenten la colla de la lliga de l’escombra, o sigui les voluntàries que esterregen l’església i la sagristia. La que porta la veu cantant és la Conxita que és la que m’ensenyarà a parlar com els d’Anglès: santa Barba en comptes de santa Bàrbara, aiga per aigua... i alguna altra paraula que se li ha escapat i ara no recordo. De fet, ara ja m’he acostumat a sentir i dir Palafurgell i Contestins. Déu n’hi do la feina que fan aquesta colla de voluntàries! Sort n’hi ha de persones com elles, a les parròquies.    

Vaig a Girona. A Casa Carles, davant del Vicari General i de la Mercè Corominas, assumeixo i signo el compromís de ser el rector d’Anglès, Bonmatí, Constantins, Sant Julià del Llor i Sant Martí Sapresa.

Dino a Banyoles amb la Carme, en Josep i la Nuri. Parlem de les oliveres de casa i dels arbres que hi ha al pati de la rectoria i que caldrà escatir a fons: una olivera, un llimoner, una mimosa, un nesprer, un llorer, uns xiprers, un lilà i una parra. Quan marxo, m’aturo pel camí per proveir a l’engròs per la setmana.

Quan arribo a Anglès vaig al CAP Ramon Vinyes per fer donació de sang. Em pensava que, per com diuen que és Anglès, hi hauria més gent. Quan acabo, m’identifica i em saluda cordialment un dels treballadors de l’equip, en David, el fill de la Carme Rivas del carrer de la Caritat. Per tant, havia estat veí meu. Amb la Carme, pràcticament ens saludàvem cada dia. La germana de la Carme, l’Enriqueta, havia anat a Terra Santa amb la Victòria Masó. 

La Gna. Nati (la superiora general) i la Gna. Joana (la secretària) finalitzen la visita a la comunitat d’Anglès i s’acomiaden.

Amb el trasllat, el rellotge de l’avi s’havia ben destarotat i no hi havia manera que anés exacte com un rellotge, que és el que toca. Després d’anar estirant i arronsant el pèndol, sembla que per fi va fi. El mateix passa amb la planta que em regalà l’Assumpta, fa dos anys, pel meu aniversari. Amb les fulles ben pansides i anyocades, semblava que no se’n sortiria. I després de tocar-li un xic l’aire d’Anglès i de mirar que no li manqui ni li sobri l’aigua, se la veu reviscolada i escotorida. Espero que a mi em vagi passant el mateix.   

1 comentari:

  1. Bon nit:
    Li vaig seguint el seu blog desde Valencia.

    El meu es diu Pensaments i Memòries d´una Rosa d´Abril.
    Lo de Rosa d´Abril, es per la Mare de Deu de Montserrat.
    El saludo cordialment, Montserrat

    ResponSuprimeix