dissabte, 29 / octubre / 2011
La humitat, el moure mobles, el calçat... no sé pas qui en té la culpa, però el cert és que, des d’ahir a la nit, el reumatisme o la ciàtica em rosega des de la zona lumbar fins el peu dret.
Al matí vaig a comprar quatre coses pel dinar d’aquests dies. Em lliuren el pressupost per netejar el teulat de l’església de Sant Julià: qui no repara la gotera, ha d’arreglar la casa entera. Haurem de desembutxacar cap a 400 euros. Demanaré a l’ajuntament si hi pot donar un cop de mà.
L’equip responsable dels pastorets venen a mirar-se com els caldrà preparar l’església per la representació la tarda de Nadal i de sant Esteve i el divendres d’aquella setmana. Ja hi tornem a ser.
A la tarda vaig un moment a Bonmatí per preparar les coses. Retorno a Anglès per assistir al inici del consell d’agrupament amb els caps escoltes i guies sobretot per presentar-me. Són molt amables amb mi.
A la missa de Bonmatí hi fa d’escolà la Joana. La seva mare és de Camós. La carona em recorda la del seu pare quan era menut i participava a les colònies de Sant Feliu de Guíxols: “Som cent goril·les, de moltes viles, que fem vacances durant l’estiu, passant vint dies sense manies a les colònies de Sant Feliu”.
Sortint acabo d’arribar al poble i, com cada diumenge, visito en Joan i la Maria. També visito en Manel i l’Assumpció. Un s’adona que quan es visita una persona malalta també cal assistir i donar la pau a qui l’atén.
Baixant cap Anglès em fixo en el grandiós ciclorama panoràmic que desfila davant la meva mirada encisada. Primer, cap a gregal, apareix Rocacorba; més avall, el perfil cantellut de Les Serres i de Sant Roc fent de dosser del turó de Sant Julià; segueixen les gepes de Finestres, ja cap a tramuntana; i finalment el tron solemne de El Far, cap a mestral. Quin bellesa ens ofereixen Déu i la natura, amb els tons tan càlids de la tardor que van llepant tot el paisatge. I com, amb desagraïment, la petjada humana, va destrossant-ho tot en nom d’un suposat avanç tecnològic i energètic: els repetidors de Rocacorba, l’antena de Sant Julià, sobretot els tendals esgarrifosos de la MAT. No sempre el que proposa Prometeu és en bé de la humanitat d’una manera clara i definida. L’atreviment d’Ícar acaba malament un moment o altre.
Quan he acabat la missa de migdia, endreço els objectes (llibres i vasos sagrats, papers... ), apago els llums i vaig per tancar l’església. En aquell moment, al cancell, m’hi trobo en Xavier i la Roser amb els seus fills, la Clara i l’Àlex, que venen des d’Olesa a visitar-me. De fet venien amb la intenció de participar a la missa del migdia, però anaven un xic despistats i, com bé diem, , han arribat a misses dites. Però em donen una gran alegria. En Cecco s’ha quedat a casa per estudiar: la universitat és cosa seria.
Els mostro el meu niu (cada dia que passa el tinc més endreçat, encara que avui hi ha roba estesa arreu (la pluja i la humitat no m’han facilitat cap més alternativa) i els racons que espero anar arreglant.
Anem a dinar a Ca l’Elisa. En el menjador hi ha diversos grups familiars. La majoria em coneixen i em saluden. Jo trio cargols a la llauna que resulten ben bons i peus de porc a la brasa, el meu plat preferit de la carta que preparen. I com gaudeix l’Àlex, el menut, amb uns peus de porc guisats! Parlem de la feina de cadascú, dels nous models de família, de les adopcions, dels Garcia Ureta, de les darreres famílies que vaig conèixer (la de l’Octavi Mestre, la de Jesús Antón i els seus pares Alfonso y Charo...).
En Miquel-Àngel em comunica que s’edita un recull de poemes, escrits i anècdotes de Mn. Lluís Fluvià Ayguabella (1926 – 2011) a Can Trinxeria d’Olot per sant Martí, el dia 11·11·11. El llibre s’anomena EL DO DE LA PARAULA.
Cap a migdia vaig a Bonmatí. L’equip de Caritas ha netejat el local on s’atendrà la gent. Pensava passar a registrar la meva signatura a l’oficina bancària de la població: tot tancat i barrat, sense cap cartell que n’indiqui la raó. Després m’assabento que els altres establiments també estan tancats.
El pintor ja acaba la primera capa de pintura de l’estudi. Però l’electricista encara no ha vingut a fer-hi la instal·lació. Espero que se’n recordi.
A la tarda preparo la invitació a formar part del cor de Petits Cantors per enviar a la mainada de catequesi i repartir a les escoles. A veure com es respondrà a la iniciativa.
A les misses anticipades de Tots Sants hi participa una bona volada de gent, gairebé com un diumenge. A Bonmatí la celebrem ja a les 6 (una horeta abans de l’hora que la celebràvem). Em donen la sorpresa en Miquel, en Josep M. i la Rosa M. A Anglès hi arribo amb més temps per preparar les coses i saludar la gent.
I ja som més de 7 mil milions d’habitants a aquest planeta. L’haurem d’eixamplar.
I cap a Sant Martí: església plena i en Sergi d’escolà. Quan acabem la missa, una dona em comenta que vindrà amb el tractor i la mitja canya i netejarà l’entorn de l’església. Amb el bardissam que hi ha, anirà prou bé. Les companyes diuen que elles arrancaran les eures que s’enfilen per les parets.
Quan arribo a Anglès, em trobo amb en Josep M. i la Rosa que venen a visitar-me. Els agrada molt el poble i l’església: i doncs, què us pensàveu? Quan acaba la missa una mainada em fan comprar participacions per la loteria de Nadal. Els dic que, si no surt premiat el número, m’hauran de tornar els euros que els he donat. I què més, mossèn!
Vaig a dinar a Can Teixidor. A Bescanó quedo embaladit amb els tons entre grocs i vermellosos dels liquidàmbars. A casa, la buguenvíl·lia, d’un to granat intens, em dóna la benvinguda. La Carme ha fet arròs de muntanya, dues nebodes han fet els panellets i l’altra neboda ha fet la ratafia que avui encetem. En Ferriol fa 4 anys i ja és més gran. L’Aniol i en Patllari no estan pas de romanços i van menjant. Els dos Jordi, en Josep i jo fem l’honor a les cuineres. Quan marxo passo pel cementiri a pregar pels pares i pels de casa: doneu-los, Senyor, el repòs etern! I miro cap Els Àngels, les Gavarres, les muntanyes de Begur... Quants records, quanta gent, Déu meu!.
Pausadament retorno per Sant Gregori, Llorà, Les Serres, Contastins... i em capbusso dintre el cromatisme tardorenc que em va amarant de dolça melangia i em va calant endins.
La Montserrat Llambies em comunica la mort del seu fill, l’Enric. Per una mare (i per una mare d’edat), quin dolor tan agut porta la mort d’un fill!
Quin partidàs, el Barça!
dimecres, 2 / novembre / 2011
Els meteoròlegs diuen que, el matí, no plourà. I, de fet, es veu el cel clar i m'ho crec. Quan fa poc que he estès la bugada, es posa a ploure i, a corre cuita, entro cap dins la roba, ara encara més mullada.
Faig el recorregut visitant els cementiris de les parròquies que tinc encomanades i fent-hi una pregària pels difunts. Com que ho havia anunciat a les misses d’ahir, a cada cementiri em trobo amb un grup de feligresos que s’uneixen a la pregària. A més de jo, a Sant Martí hi participen 6 dones (i es lamenten que no siguin més feligresos perquè molts són a les exèquies d’en Pere, a Brunyola, i les famílies s’han repartit entre Brunyola i el cementiri); a Anglès, hi participen 24 persones (hi ha uns 3 o 4 homes); a Sant Julià, hi participen 5 dones i 2 homes; a Bonmatí, 18 dones i 1 home; a Constantins, 3 dones i 3 homes, on em lliuren un petit plànol amb la trentena de cases habitades i els seus noms, com també el de les 9 cases en ruïna. Déu faci que les pugui anar visitant, de mica en mica, especialment aquelles on hi viu algú tota la setmana. Quins noms tan bonics: Llorà Gros, Nihern, Furroy, Timba, Bora, Frou, Rabasseda, Perris, Bessagó...
I així s’ha fet una pregària exequial per tots els feligresos. Totes les persones m’han anat mostrant els nínxols familiars i vaig escoltant les relacions que els vinculen amb els difunts que hi reposen. M’entendreixo especialment quan són mares que em mostren el nínxol d’un dels seus fills. Tan de bo hagi sabut ser signe d’Aquell que “eixugarà totes les llàgrimes dels nostres ulls”. Se’m mostren les tombes dels rectors que van ser martiritzats el 1936: els germans Griera (a Bonmatí) i Mn. Pere Ramonet (a Sant Martí) i venero les sagrades relíquies.
A Anglès m’esperen la Dolors i en Ramon. M’han telefonat per venir a visitar-me i anar plegats a dinar. M’obsequien amb un pessebre / diorama que ha confeccionat el germà de la Dolors, en Josep Llach, un dels millors pessebristes de Banyoles. Dinem a Can Tarrès i parlem bona estona del Pessebre Vivent. La Dolors em regala dues participacions d’un sorteig d’una panera de productes diversos regalats per molts establiments comercials i així ajudar a sufragar el pessebre vivent.
A la tarda venen els electricistes a fer la instal·lació elèctrica per l’estudi biblioteca del damunt de la torre. En Richard comença a fer neteja dels racons amagats de la rectoria i de l’església. La pols em provoca tos de la forta.
A la missa vespertina en sufragi dels difunts hi participen una trentena de persones. L’Albert s’ho mira embaladit.
Renoi, quin dia! sort que és un poble tranquil!
dijous, 3 / novembre / 2011
A la nit i a la matinada ha plovisquejat, i continua fent-ho. Si continua sense fer massa fred, encara veurem algun bolet.
Mentre els lampistes van fent la instal·lació a l’estudi, començo a visitar els malalts d’Anglès. Ho faig pels que viuen més lluny del centre i em vaig apropant. Quan surto de la doma fa una mica de ruixat i aviat s’atura. Em limito a visitar la Victòria, la Rosa, en Lluís i la Consol (i el gos), en Genís i la Genoveva (i el gosset). Tothom m’acull amb exclamacions de benvinguda. I també alguna llàgrima. M’ha costat de localitzar alguna de les cases. Però així també vaig coneixent la geografia del poble. Quan arribo a la rectoria baixa un altre ruixadot.
Per correu electrònic, envio les invitacions a les famílies per endegar un petit cor de mainada, els Petits Cantors del Remei. Alguns pares han mostrat interès. El dirigirà en Josep M. Quer: li fa respecte però el veig capacitat i amb bona disposició. Un cor és un projecte educatiu interessant. Espero que la Mare de Déu del Remei ens hi doni un cop de mà.
A la tarda s’engresca a ploure de valent i no es pot sortir al carrer. Els electricistes han acabat la seva feina i, amb llum, l’estudi ja es veu del tot diferent. Ara cal acabar de pintar i, finalment, millorar els escalons que hi accedeixen. Amb les lleixes i els llibres col·locats, serà un bon niu.
Cap a les 7 s’anima a ploure de nou i sembla que obren del tot el bagant del cel. Vaig ràpid a tancar els portals de l’església que, amb el vent, hi entra aigua. M’equipo bé, agafo un paraigua de pastor que guardo de quan era a Olot, i vaig cap a l’església de les germanes. Quan ja hi arribo, gairebé ja no plou. A la capella només hi ha les quatre religioses. Ningú més? On són els que volen fer “adoració”? Mentre celebro la missa, cantant i pregant, em venen al cap imatges i moments de la pel·lícula DES HOMMES ET DES DIEUX. Sovint ens enderiem en gran muntatges i potser oblidem la força de moments com aquest.
Amb tanta aigua, al vespre no ve ningú a la doma.
divendres, 4 / novembre / 2011
Comencem el dia amb un bon ruixat. A mig matí reparteixo circulars convidant a formar part del cor de mainada ELS PETITS CANTORS DEL REMEI pels alumnes de l’escola Pompeu Fabra d’Anglès i de l’escola Sant Jordi de Bonmatí.
A Bonmatí ho aprofito per visitar els avis impedits i a donar-los Nostramo (la Carmeta, la Maria, la Fina, la Margarita, en Joan). M’acullen amb afecte i cofois. Els recomano que no em donin més feina de la imprescindible ja que no m’agrada treballar massa (i menys en segons quines feines, que si bé cal fer-les, no són precisament alegres). També vaig a comprar. No només hi ha botigues a Anglès!
A la tarda toca netejar. Amb els electricistes, el pintor i la pluja tot ha quedat fet un poti-poti. I per adobar-ho, quan arriba la mainada dels grups de catequesi, plou un bon ruixat. Vinga, aigua, que de vi, ja en venen!
Després de la missa, venen els del teatre, per descarregar els trapaus per la representació dels Pastorets els dies de Nadal. Per l’església hi descobreixo un parell de degoters: “Limpia, fija y da esplendor”. Veu-t’ho ací es objectius pastorals.
La humitat, el moure mobles, el calçat... no sé pas qui en té la culpa, però el cert és que, des d’ahir a la nit, el reumatisme o la ciàtica em rosega des de la zona lumbar fins el peu dret.
Al matí vaig a comprar quatre coses pel dinar d’aquests dies. Em lliuren el pressupost per netejar el teulat de l’església de Sant Julià: qui no repara la gotera, ha d’arreglar la casa entera. Haurem de desembutxacar cap a 400 euros. Demanaré a l’ajuntament si hi pot donar un cop de mà.
L’equip responsable dels pastorets venen a mirar-se com els caldrà preparar l’església per la representació la tarda de Nadal i de sant Esteve i el divendres d’aquella setmana. Ja hi tornem a ser.
A la tarda vaig un moment a Bonmatí per preparar les coses. Retorno a Anglès per assistir al inici del consell d’agrupament amb els caps escoltes i guies sobretot per presentar-me. Són molt amables amb mi.
Les dues vegades que he anat cap a Bonmatí, al pont abans de Sant Julià, hi veig una parella que, per la indumentària, semblen indis. Miren el Ter i hi llencen el que penso que és menjar pels peixos. Però també veig que fan uns gestos gairebé religiosos.
La Rosa em mostra els locals parroquials endreçats i amb el magatzem de menjar ple dels aliments que es van obtenir del Banc d’Aliments i que, amb una furgoneta de la brigada municipal, es van recollir. També s’han obtingut uns mobles d’oficina i unes lleixes d’algú del poble que ha renovat els seus. A la missa de Bonmatí hi fa d’escolà la Joana. La seva mare és de Camós. La carona em recorda la del seu pare quan era menut i participava a les colònies de Sant Feliu de Guíxols: “Som cent goril·les, de moltes viles, que fem vacances durant l’estiu, passant vint dies sense manies a les colònies de Sant Feliu”.
Quan arribo a Anglès, no podem accedir a la sagristia per la porta de l’església: portava la clau a la butxaca i ves a saber on ha anat a parar. Les claus són un dels meus turments: sempre carregat de claus i mai trobo la que cal. Em toca anar a voltar per la doma i recollir una altra clau al despatx. A la missa hi fan d’escolans tres nenes i un nen. Un noi que està cursant 3r d’ESO em diu que també li agradaria fer d’”acolitus”, com diuen els portuguesos.
diumenge, 30 / octubre / 2011Ens han fet canviar l’hora i, per tant, ens han deixat dormir una hora més: i bé que l’he dormida. Em llevo sense que gairebé em faci mal la cama. Llegeixo l’article d’en Màrius Serra MODESTIA A PRATS dedicat a Mn. Modest Prats en ocasió de la presentació del llibre d’en Modest Prats HOMILIES DE MEDINYÀ (Empúries). M’agrada el que hi diu sense oblidar que en Modest es mereix molt més. En Francesc Feliu i en Francesc Ten han participat en la preparació del llibre.
Les celebracions del matí són tranquil·les. En Pepet Valentí em comenta que se’n va a Girona a celebrar-hi la festa major amb els fills. A Sant Martí preparo més partícules (una trentena) i, de nou, em toca fer la multiplicació dels pans. Sempre més i mai menys. I fins dimarts, si a Déu plau. Sortint acabo d’arribar al poble i, com cada diumenge, visito en Joan i la Maria. També visito en Manel i l’Assumpció. Un s’adona que quan es visita una persona malalta també cal assistir i donar la pau a qui l’atén.
Baixant cap Anglès em fixo en el grandiós ciclorama panoràmic que desfila davant la meva mirada encisada. Primer, cap a gregal, apareix Rocacorba; més avall, el perfil cantellut de Les Serres i de Sant Roc fent de dosser del turó de Sant Julià; segueixen les gepes de Finestres, ja cap a tramuntana; i finalment el tron solemne de El Far, cap a mestral. Quin bellesa ens ofereixen Déu i la natura, amb els tons tan càlids de la tardor que van llepant tot el paisatge. I com, amb desagraïment, la petjada humana, va destrossant-ho tot en nom d’un suposat avanç tecnològic i energètic: els repetidors de Rocacorba, l’antena de Sant Julià, sobretot els tendals esgarrifosos de la MAT. No sempre el que proposa Prometeu és en bé de la humanitat d’una manera clara i definida. L’atreviment d’Ícar acaba malament un moment o altre.
Quan he acabat la missa de migdia, endreço els objectes (llibres i vasos sagrats, papers... ), apago els llums i vaig per tancar l’església. En aquell moment, al cancell, m’hi trobo en Xavier i la Roser amb els seus fills, la Clara i l’Àlex, que venen des d’Olesa a visitar-me. De fet venien amb la intenció de participar a la missa del migdia, però anaven un xic despistats i, com bé diem, , han arribat a misses dites. Però em donen una gran alegria. En Cecco s’ha quedat a casa per estudiar: la universitat és cosa seria.
Els mostro el meu niu (cada dia que passa el tinc més endreçat, encara que avui hi ha roba estesa arreu (la pluja i la humitat no m’han facilitat cap més alternativa) i els racons que espero anar arreglant.
Anem a dinar a Ca l’Elisa. En el menjador hi ha diversos grups familiars. La majoria em coneixen i em saluden. Jo trio cargols a la llauna que resulten ben bons i peus de porc a la brasa, el meu plat preferit de la carta que preparen. I com gaudeix l’Àlex, el menut, amb uns peus de porc guisats! Parlem de la feina de cadascú, dels nous models de família, de les adopcions, dels Garcia Ureta, de les darreres famílies que vaig conèixer (la de l’Octavi Mestre, la de Jesús Antón i els seus pares Alfonso y Charo...).
Acabem l’estona de convivència amb una passejada pel parc de la font del Canyo. Quin indret tan interessant. És una llàstima l’estat en com es troba. Per ser un centre d’interès no només cal tenir un potencial –com el que té Anglès- sinó que també cal que estigui tot endreçat i curiós. Pel parc hi ha un grup de joves indis jugant al criquet. També hi saludo un grup de joves portuguesos.
I tot xino-xano vaig cap a la doma a recollir-me. dilluns, 31 / octubre / 2011
En Jordi Fornells està estudiant les formes dialectals de Banyoles i el Pla de l’Estany: ieismes (sobretot suplint la ll com ai, i no all), l’acabament dels verbs en t o c (marxot, i no marxo; posot, i no poso; portot, i no porto), vocabulari propi (esperxar) ... Comenta el mal que han fet els mitjans audiovisuals imposant la variant central del català central com si aquest fos l’única variant correcta. Ja li dic jo a la Maria que no deixi de parlar el seu català i que no ha de deixar que els néts la corregeixin. En Miquel-Àngel em comunica que s’edita un recull de poemes, escrits i anècdotes de Mn. Lluís Fluvià Ayguabella (1926 – 2011) a Can Trinxeria d’Olot per sant Martí, el dia 11·11·11. El llibre s’anomena EL DO DE LA PARAULA.
Cap a migdia vaig a Bonmatí. L’equip de Caritas ha netejat el local on s’atendrà la gent. Pensava passar a registrar la meva signatura a l’oficina bancària de la població: tot tancat i barrat, sense cap cartell que n’indiqui la raó. Després m’assabento que els altres establiments també estan tancats.
El pintor ja acaba la primera capa de pintura de l’estudi. Però l’electricista encara no ha vingut a fer-hi la instal·lació. Espero que se’n recordi.
A la tarda preparo la invitació a formar part del cor de Petits Cantors per enviar a la mainada de catequesi i repartir a les escoles. A veure com es respondrà a la iniciativa.
A les misses anticipades de Tots Sants hi participa una bona volada de gent, gairebé com un diumenge. A Bonmatí la celebrem ja a les 6 (una horeta abans de l’hora que la celebràvem). Em donen la sorpresa en Miquel, en Josep M. i la Rosa M. A Anglès hi arribo amb més temps per preparar les coses i saludar la gent.
I ja som més de 7 mil milions d’habitants a aquest planeta. L’haurem d’eixamplar.
dimarts, 1 / novembre / 2011
En Pepet està satisfet d’haver anat a festa a Girona. Però com que hi té una bona fillada, encara hi tornarà avui i demà. El faig anar de bòlit amb les cançons i em diu que sempre en trio de noves. Encara bo que les cobles, “Remei d’Anglès” sembla que ja fa uns dies que la coneix. Quan acabem la missa l’entretinc per la sagristia i, quan se n’adona de l’hora, surt ràpidament dient que se li escaparà el tren. No m’estranya. I cap a Sant Martí: església plena i en Sergi d’escolà. Quan acabem la missa, una dona em comenta que vindrà amb el tractor i la mitja canya i netejarà l’entorn de l’església. Amb el bardissam que hi ha, anirà prou bé. Les companyes diuen que elles arrancaran les eures que s’enfilen per les parets.
Quan arribo a Anglès, em trobo amb en Josep M. i la Rosa que venen a visitar-me. Els agrada molt el poble i l’església: i doncs, què us pensàveu? Quan acaba la missa una mainada em fan comprar participacions per la loteria de Nadal. Els dic que, si no surt premiat el número, m’hauran de tornar els euros que els he donat. I què més, mossèn!
Vaig a dinar a Can Teixidor. A Bescanó quedo embaladit amb els tons entre grocs i vermellosos dels liquidàmbars. A casa, la buguenvíl·lia, d’un to granat intens, em dóna la benvinguda. La Carme ha fet arròs de muntanya, dues nebodes han fet els panellets i l’altra neboda ha fet la ratafia que avui encetem. En Ferriol fa 4 anys i ja és més gran. L’Aniol i en Patllari no estan pas de romanços i van menjant. Els dos Jordi, en Josep i jo fem l’honor a les cuineres. Quan marxo passo pel cementiri a pregar pels pares i pels de casa: doneu-los, Senyor, el repòs etern! I miro cap Els Àngels, les Gavarres, les muntanyes de Begur... Quants records, quanta gent, Déu meu!.
Pausadament retorno per Sant Gregori, Llorà, Les Serres, Contastins... i em capbusso dintre el cromatisme tardorenc que em va amarant de dolça melangia i em va calant endins.
La Montserrat Llambies em comunica la mort del seu fill, l’Enric. Per una mare (i per una mare d’edat), quin dolor tan agut porta la mort d’un fill!
Quin partidàs, el Barça!
dimecres, 2 / novembre / 2011
Els meteoròlegs diuen que, el matí, no plourà. I, de fet, es veu el cel clar i m'ho crec. Quan fa poc que he estès la bugada, es posa a ploure i, a corre cuita, entro cap dins la roba, ara encara més mullada.
Faig el recorregut visitant els cementiris de les parròquies que tinc encomanades i fent-hi una pregària pels difunts. Com que ho havia anunciat a les misses d’ahir, a cada cementiri em trobo amb un grup de feligresos que s’uneixen a la pregària. A més de jo, a Sant Martí hi participen 6 dones (i es lamenten que no siguin més feligresos perquè molts són a les exèquies d’en Pere, a Brunyola, i les famílies s’han repartit entre Brunyola i el cementiri); a Anglès, hi participen 24 persones (hi ha uns 3 o 4 homes); a Sant Julià, hi participen 5 dones i 2 homes; a Bonmatí, 18 dones i 1 home; a Constantins, 3 dones i 3 homes, on em lliuren un petit plànol amb la trentena de cases habitades i els seus noms, com també el de les 9 cases en ruïna. Déu faci que les pugui anar visitant, de mica en mica, especialment aquelles on hi viu algú tota la setmana. Quins noms tan bonics: Llorà Gros, Nihern, Furroy, Timba, Bora, Frou, Rabasseda, Perris, Bessagó...
I així s’ha fet una pregària exequial per tots els feligresos. Totes les persones m’han anat mostrant els nínxols familiars i vaig escoltant les relacions que els vinculen amb els difunts que hi reposen. M’entendreixo especialment quan són mares que em mostren el nínxol d’un dels seus fills. Tan de bo hagi sabut ser signe d’Aquell que “eixugarà totes les llàgrimes dels nostres ulls”. Se’m mostren les tombes dels rectors que van ser martiritzats el 1936: els germans Griera (a Bonmatí) i Mn. Pere Ramonet (a Sant Martí) i venero les sagrades relíquies.
A Anglès m’esperen la Dolors i en Ramon. M’han telefonat per venir a visitar-me i anar plegats a dinar. M’obsequien amb un pessebre / diorama que ha confeccionat el germà de la Dolors, en Josep Llach, un dels millors pessebristes de Banyoles. Dinem a Can Tarrès i parlem bona estona del Pessebre Vivent. La Dolors em regala dues participacions d’un sorteig d’una panera de productes diversos regalats per molts establiments comercials i així ajudar a sufragar el pessebre vivent.
A la tarda venen els electricistes a fer la instal·lació elèctrica per l’estudi biblioteca del damunt de la torre. En Richard comença a fer neteja dels racons amagats de la rectoria i de l’església. La pols em provoca tos de la forta.
A la missa vespertina en sufragi dels difunts hi participen una trentena de persones. L’Albert s’ho mira embaladit.
Hi ha reunió dels voluntaris del reforç escolar de Caritas i plantegem l’inici de curs. Entre els voluntaris hi ha la Dolors Condom, una mestra jubilada nascuda a Ultramort. És cosina germana d’en Genís Paretas, que havia estat bon company meu quan estudiàvem batxillerat a Girona. La Dolors em diu que guarda molt bon record de Mn. Vicenç Colomer (+ 1997). Un altre voluntari és en Josep Artigas, també jubilat i que havia estat mestre a Palafrugell (entre el 1973 i el 1989), al Torres Jonama i al Barceló i Matas. Coneix bé Palafrugell i molts palafrugellencs. Entre altres havia conegut bé Mn. Tapiola, Mn. Lluís Vilà, el Sr. Bonany, en Joan Mató...
Quan acabo vaig a l’Hotel d’Entitats. Hi ha reunió de la comissió de la Fira de Sant Antoni: avui si. I parlem una estona de diversos elements de la celebració i d’alguna innovació.Renoi, quin dia! sort que és un poble tranquil!
dijous, 3 / novembre / 2011
A la nit i a la matinada ha plovisquejat, i continua fent-ho. Si continua sense fer massa fred, encara veurem algun bolet.
Mentre els lampistes van fent la instal·lació a l’estudi, començo a visitar els malalts d’Anglès. Ho faig pels que viuen més lluny del centre i em vaig apropant. Quan surto de la doma fa una mica de ruixat i aviat s’atura. Em limito a visitar la Victòria, la Rosa, en Lluís i la Consol (i el gos), en Genís i la Genoveva (i el gosset). Tothom m’acull amb exclamacions de benvinguda. I també alguna llàgrima. M’ha costat de localitzar alguna de les cases. Però així també vaig coneixent la geografia del poble. Quan arribo a la rectoria baixa un altre ruixadot.
Per correu electrònic, envio les invitacions a les famílies per endegar un petit cor de mainada, els Petits Cantors del Remei. Alguns pares han mostrat interès. El dirigirà en Josep M. Quer: li fa respecte però el veig capacitat i amb bona disposició. Un cor és un projecte educatiu interessant. Espero que la Mare de Déu del Remei ens hi doni un cop de mà.
A la tarda s’engresca a ploure de valent i no es pot sortir al carrer. Els electricistes han acabat la seva feina i, amb llum, l’estudi ja es veu del tot diferent. Ara cal acabar de pintar i, finalment, millorar els escalons que hi accedeixen. Amb les lleixes i els llibres col·locats, serà un bon niu.
Cap a les 7 s’anima a ploure de nou i sembla que obren del tot el bagant del cel. Vaig ràpid a tancar els portals de l’església que, amb el vent, hi entra aigua. M’equipo bé, agafo un paraigua de pastor que guardo de quan era a Olot, i vaig cap a l’església de les germanes. Quan ja hi arribo, gairebé ja no plou. A la capella només hi ha les quatre religioses. Ningú més? On són els que volen fer “adoració”? Mentre celebro la missa, cantant i pregant, em venen al cap imatges i moments de la pel·lícula DES HOMMES ET DES DIEUX. Sovint ens enderiem en gran muntatges i potser oblidem la força de moments com aquest.
Amb tanta aigua, al vespre no ve ningú a la doma.
divendres, 4 / novembre / 2011
Comencem el dia amb un bon ruixat. A mig matí reparteixo circulars convidant a formar part del cor de mainada ELS PETITS CANTORS DEL REMEI pels alumnes de l’escola Pompeu Fabra d’Anglès i de l’escola Sant Jordi de Bonmatí.
A Bonmatí ho aprofito per visitar els avis impedits i a donar-los Nostramo (la Carmeta, la Maria, la Fina, la Margarita, en Joan). M’acullen amb afecte i cofois. Els recomano que no em donin més feina de la imprescindible ja que no m’agrada treballar massa (i menys en segons quines feines, que si bé cal fer-les, no són precisament alegres). També vaig a comprar. No només hi ha botigues a Anglès!
A la tarda toca netejar. Amb els electricistes, el pintor i la pluja tot ha quedat fet un poti-poti. I per adobar-ho, quan arriba la mainada dels grups de catequesi, plou un bon ruixat. Vinga, aigua, que de vi, ja en venen!
Després de la missa, venen els del teatre, per descarregar els trapaus per la representació dels Pastorets els dies de Nadal. Per l’església hi descobreixo un parell de degoters: “Limpia, fija y da esplendor”. Veu-t’ho ací es objectius pastorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada