Per sant Martí, cau la pinya del pi, i has d'obrir la bota del vi

dissabte, 5 / novembre / 2011

Comencem el dia emplujats. Venen la colla de catequesi del matí. Feinejo pel despatx fent un xic de dissabte.  

Les majorales de la Confraria de l’Escombra fan un petit camp de treball per l’església. Comentem els llocs per on entra aigua. Pugem cap el cor: l’escala està ben humida i regalima aigua per tot arreu. La finestra del capdemunt està ben podrida.

Em diuen que, al despatx, alguna vegada s’hi ha embassat aigua al mig i que sembla que l’aigua puja de la cisterna que hi ha sota de l’església. A veure si algun dia hauré de sortir amb una pastera del despatx. 

A la tarda venen dos altres grups de catequesi.  Els grups queden massa escampats i no hi ha manera de fer gaire res de conjunt, ni cants ni pregària conjunta.

A la missa de Bonmatí hi venen en Rodrigo, l’Adrià i la Sandra. Al meu costat, l’Adrià, tot i ser un belluguet, queda embadalit tot seguint els diversos moments de la celebració. La germaneta d’en Rodrigo, quan acabem, em demana que li beneeixi el front. És un gest que vaig aprendre a Manchester i que, amb la mainadeta, dóna bon resultat.

Hi ha una bona participació a la missa de les famílies d’Anglès. Una vintena de mainada m’acompanyen a l’altar i, els pares, segueixen de baix estant. Quan estem a punt de començar arriba en Damià que m’havia fet d’escolà moltes vegades aquests darrers anys. Em comenta que divendres rebrà la Confirmació i que avui ha anat, amb els pares, a Girona. M’agrada que, a la missa, hi vinguin un grup d’uns  8 adolescents: són els que llegeixen les pregàries i recullen els donatius. Caldrà anar donant feina a tothom.  

Quan acabem hi ha un dolç Haribó per cadascú. La Nati em ve a saludar. Està casada a Anglès i és mare de 4 fills. A més de conèixer-nos de família, a ella l’havia tractat a les convivències de Mn. Lluís Vilà i formava part de la colla de l’Enric Tubert, en Joan i Josep M. Gratacós, l’Esteve Angelats...  A Palafrugell, en Jordi ja m’havia dit que en Manel tenia una filla casada a Anglès.

diumenge, 6 / novembre / 2011

I vinga pluja, per l’amor de Déu! A veure si l’aigua arriba fins el campanar d’Anglès!  O, com deia aquell pagès de Batet, “fins que els ànecs arribin a picar, amb el bec, el cul de Déu” (n’he escoltat alguna altra versió més irreverent).

En Miquel Àngel, al Diari de Girona, escriu PERE CASALDÀLIGA: 40 ANYS DE BISBE

Tot i la pluja, la gent ve a missa. A Palafrugell, si plovia una mica, la participació a l’església es reduïa per meitats. La qüestió és que continuem fent curt de fulls. No ho entenc. I això que he demanat a Girona que n’enviïn més exemplars.

A Sant Martí som 25 i hi ha de tot per a tothom. No em puc estar, al final, de cantar la tornada dels goigs de sant Martí musicats per en Ricard Viladasau, tal com els cantava a Palafrugell: “En tota tribulació nostra prec sempre serà: vullau-nos sempre ajudar, sant Martí, nostre patró”. Amb tot lògicament m’hauré d’aprendre’m els que els canten aquí, musicats pel germà Odiló Planas. Quan acabem vaig a Cal Curt i a Cal Flequer.

Ha vingut poca mainada el primer dia d’assaig dels petits cantors. Amb tanta pluja, és normal. Diumenge vinent veurem si serà possible portar endavant la proposta.

Abans de la missa del migdia ve a saludar-me en Miquel Barcelona. Al Diari del Rector vaig parlar d’ell, el 10 de juliol  “El Punt porta una entrevista amb en Miquel Barcelona, un personatge d’Anglès que havia treballat de xofer a La Gavina i havia passejat a tots els artistes i personatges que s’hi allotjaven. Entre en Lluís Molinas, a Palafrugell, i aquest senyor (si m’hi puc relacionar), hauré fet un bon curset de cinema”.  També assisteix a la missa l’Eulàlia Hortal. Ve a presentar a la Mare de Déu del Remei el seu treball definitiu referent al Ball del Ciri i del Ram. I m’assisteixen 4 escolans, tres noies i un noi. I mentre celebrem la missa, plou i plou.

Quan acabem, algú m’adverteix que per l’escala de cor i baixa aigua com en un rec. Pujo a dalt i surto a una petita terrassa que cobria part de l’escenari del teatre de la Catequística. L’aigua no s’escorre per enlloc i salta tota pel forat d’una finestra podrida i va regalimant escala avall. Com puc, aparto una mica de runa, i allà hi apareix el desaigua que, en un tres i no res, s’engoleix tota l’aigua. Sembla estrany que un petit racó desconegut i oblidat pugui portar tants problemes.

Passo pel despatx i em trobo amb un bon bassal d’aigua al centre. Ja hi som! Més aviat n’haguéssim parlat. Em fixo bé d’on pot venir. I maco: un regalim, que amb la calefacció pràcticament s’ha assecat, m’assenyala la finestra per on, amb el ruixat que venia de tramuntana, s’hi ha colat i s’ha anat embassant en un biot al centre del despats. Vet aquí el misteri! Un altre godall mort!

I a cap a dinar: plat únic (macarrons amb bolets, amb tanta aigua és el que correspon), i una bona migdiada. A la tarda em telefonen des de Palafrugell: una Maria, una altra Maria, la Montserrat...  Totes, noies joves, ja fa molts anys.

dilluns, 7 / novembre / 2011

Matí tranquil.  Sembla que arriba un xic d’aire de tramuntana. Faig la comanda de la cera per l’any: ciris d’advent, espelmes per la Candelera i la nit de Pasqua, ciris pels canelobres que està acabant de netejar en Joan Garceso...

A la tarda, amb en Richard, a l’estudi, muntem les lleixes metàl·liques i col·loquem a lloc les enfiles. Tot està empolsegat i brut, però ara ja podré començar a col·locar els llibres i els arxius

Em telefona en Luis Meinecke i em convida a la festa de sant Andreu a l’ermita de Sant Andreu de Bancells, al costat de Can Mont, la seva casa. La celebració serà el diumenge 27 de novembre, el darrer diumenge d’aquest mes. A les 4 de la tarda Mn. Carles Giol hi celebrarà la missa. Tot seguit s’encendrà una foguera i es courà una gran botifarra que es tallarà a trossets als assistents. Em diu que hi convidi qui vulgui venir: cal fer reviure les tradicions de les Guilleries. Ja m’agradà anar-hi! Espero que pugui.

Sembla que no fa fred, o millor dir, el fred que fa a Anglès és diferent del de Palafrugell, allà vora el mar, sempre farcit de garbí i de salobre. Per precaució m’abrigo una mica al sortir. Poc me fa pas gota de nosa la jaqueta que em van regalar la Rosa M. i la M. Lluïsa l’hivern passat. També m’he cofat la musca barretina. Quan surto de missa, les feligreses queden bocabadades, com si no n’haguessin vist mai cap: la Rosita (que em diu n’havia venut moltes), la Remei, la Pilar, la Teresa... I Raval amunt, cap a sa doma.

Mentre vaig pujant penso en la lectura que ha fet la Conxita del llibre de la Saviesa a la missa: pobra Saviesa! Arreu hi ha algun deixeble d’en Fresques.

Queda clar que ni a en Rajoy ni a en Rubalcaba els importa un pito Catalunya ni els despilfarros realitzats en les infraestructures que no serveixen per res.

dimarts, 8 / novembre / 2011

Un xic d’aire de tramuntana és agradable. De bon matí, quan ja m’he estrijolat, resat i esmorzat, obro de bat a bat totes les finestres perquè s’airegi la casa. Diuen que amb mitja horeta ja n’hi ha prou. Tot i així, deixo un parell de finestres entreobertes perquè es continuï airejant una mica el domicili fins a mitja tarda. No crec que, aquí, la tramuntana em reboti cap morter de marbre per terra.   

Hi ha reunió amb els capellans de l’arxiprestat del Ter Brugent. Vaig fins La Cellera a recollir en Ramon. Abans de marxar em mostra l’església, elegant i senzilla, amb les belles imatges de la Mare de Déu de Sales, sant Josep i sant Joaquim tallades pel imatger banyolí Josep M. Bohigas. També s’hi nota l’empremta de Mn. Emili Bohigas, quan en fou rector, en la decoració i amb algunes peces tallades per ell.

Tot anant cap a la reunió ens fixem que, després del Pasteral, a la calçada, pel costat del Ter, hi ha unes inscripcions. Ja m’hi havia fixat l’altra vegada: Arribada, el Torn, l’Escurçó, el Rajolí, Triola, Terrats, el Tritó, la Codina, la Turbina... En Ramon comenta que possiblement corresponguin als diversos controls que es fan quan hi ha la competició de caiacs que organitza el club Salt Ter a mitjans de Setembre. En Ramon em comenta que l’Adrià Bosch, de La Cellera, n’és tot un campió. Quan arribem a la Codina, on tindrem la reunió, ens confirmen que els noms corresponen als controls de la competició, alguns relacionats amb la topografia (Triola, Terrats, Codina), altres relacionats amb les instal·lacions dels embassaments (turbina) i altres, ves a saber d’on surten. A veure si trobo algú que m’ho acabi d’aclarir. Val a dir que l’espectacle cromàtic del bosc convidaria a perdre-s’hi hores i hores.

A la reunió, en Ramon te feina a fer-nos llaurar dret. Qualsevol excusa és bona per parlar del que sigui, fugint de l’ordre del dia i del guió tot enfilant-nos per les branques. La contrasenya d’en Ramon es va repetint com una lletania: “Pxist, prou d’això ja en parlarem dinant”. Però com que aviat s’acaba el temps, ens serveixen el dinar (un bon arròs de muntanya),  ens hem d’asseure a taula i continuar la reunió durant l’àpat: “Primer acabem la reunió”. “Que no: ara ja estem dinant”. La qüestió és que surt de tot: Canadà, Mn. Martirià Brunsó i els seus deixebles, en Modest Prats i les homilies de Medinyà (i no les d’Organyà, com deia el Diari de Girona), la missa d’inici del rectorat d’en Jordi (amb molts joves)... Quan acabem la reunió seria el moment d’anar a donar una volta pels boscos de l’entorn. De fet, en Josep ho aprofita per anar a arreplegar algunes castanyes (i si troba algun bolet, no crec que li faci cap lleig).        

Amb en Pito anem a Sant Martí per veure com hi instal·lem unes estufes elèctriques i un temporitzador que les encengui una estona abans de la missa. Quan obrim la porta, em cauen tot d’animalons al damunt. Al començament m’he espantat ja que pensava que eren abelles. M’hi he fixat millor i m’he adonat que era un eixam de marietes que s’havien refugiat allà. Quan ja havia retornat a Anglès, encara me’n treia del damunt. Espero que no siguin xilòfags i que no ens trobem sense porta.  

Al vespre, sortint de missa, ens reunim  amb l’Arnaldo, la Berta, la Rosa, un noi i jo en  per preparar i parlar de la trobada ecumènica nadalenca pel diumenge 11 de desembre.

dimecres, 9 / novembre / 2011

En Francesc Ten em demanava com es cuina el mufló. La meva neboda, l’Assumpta, en diu  que del mufló només en son bons els lloms, la resta és un òvid de mal rosegar. Per cuinar-lo cal procedir com amb el senglar:  per treure’n la sang, cal netejar molt bé la carn amb aigua i vinagre (o amb llimona o suc de taronja agra) i, trossejat, es deixa en remull  3 o 4 dies, canviant l'aigua cada dia (millor a la nevera) i que es vagi estovant. Quan s’ha fet aquesta operació, s’escorre,  es rosteix una mica a la cassola i s’acaba de coure a l’olla a pressió (a poc a poc). Quan està cuit, s’aboca de nou a la cassola i es guisa amb algun acompanyament adequat (bolets, patates, pomes, peres... ). I que faci la xup-xup una bona estona fins que tot quedi ben cuit. S’hi pot afegir un gotet de vi ranci, de ginebra o d’aiguardent poc abans de fer la darrera cuita.  I si hi ha algú que en sap més, que ho digui.  

En Pere Pont m’envia un inventari de publicacions amb poemes d’en Manel Pont. Li agraeixo. Serà interessant localitzar-ho i anar inventariant i copiant textos d’aquest anglesenc il·lustre: espero que ens en sortim. Serà una bona feina.

A mig matí començo a xaboirejar: i vinga xaboiros, l’un darrera l’altre, com si m’haguessin tirat pebre al nas. I a fe que més aviat puja la temperatura.

Ja només manca fixar les lleixes i prestatges i ja tindré tots el moblatge col·locat. Ara caldrà anar repassant detalls, fixar les enfiles i anar col·locant a lloc llibres i arxius. Caldrà anar penjant els quadres. I, finalment, llegir, estudiar una mica i treballar.

 A la tarda, tornant de casa, vaig al consultori perquè en Jordi em faci una visita rutinària de revisió. Sembla que tot funciona bé.

dijous, 10 / novembre / 2011

La lluna fa el ple. Tindrem 10 hores amb sol i 14 hores, sense.

Sembla estrany que en una església i en una rectoria hi hagi tants racons i tan mal aprofitats! Un cop estigui tot més endreçat, no sé encara per què serviran tants racons. Però el que si és segur que, plens de trastos i d’andròmines, segur que no servirien mai per res. Faig comanda de gasoil per la calefacció.

M’arribo fins les benetes de Sant Daniel per consultar un tema de neteja d’ornaments vells que hi ha per la sagristia. També m’arribo fins a Palafrugell per un parell de gestions. Pel carrer saludo algun conegut: la noia de la Teresa i en Joan, l’Antoni Illescas, un matrimoni gran...  Ho aprofito per anar a dinar de restaurant de la carretera: no encerto per res el menú. No hi ha com menjar a casa.

Al vespre em reuneixo amb un grup dels nois que el maig van rebre la confirmació. Parlem d’alguna activitat per les engires de Nadal. Els veig ben disposats i amb ganes de fer algun servei. I parlem de tot i de res, també dels noms pintats a la calçada de la carretera de El Pasteral,

Europa s’enfonsa? De moment n’estan sortint, per la porta del darrera, en Papandreu de Grècia i, tan poderós que semblava, en Berlusconi d’Itàlia. I aquest any, altres n’han caigut pel món: Gadafi, Mubarak...  Més suaument, també es retira en Zapatero. “Les corones i solis rodolen per la pols, com d’un arbre les fulles, on deixareu gegants les despulles? Babilònia, tes torres on són?” 

divendres, 11 / novembre / 2011

És la diada de sant Martí de Tours. Vaig descobrir-lo al seminari ja que l’església li està dedicada. L’Amo, el Dr. Estela, n’era devot. A Palafrugell és on més he reflexionat entorn d’aquesta figura estel·lar del santoral. Des de Sant Martí Sapresa aniré paint el que he anat coneixent i, sobretot, intentar imitar en el seu esperit d’evangelitzar els pobles petits fins el punt d’aconseguir cobrir, amb el mantell de la fe i de la caritat, la Gàl·lia. I tant de bo, aviat, pugui visitar la seva ciutat episcopal, Tours.  

Al matí tinc reunió amb els responsables de Caritas (Miquel i Carme), de Serveis Socials (Rosario, Rosa) i el regidor i mig de l’Ajuntament. La crisi es fa sentit i algunes famílies (amb mainada) es troben en situació extrema, segons tots els indicatius. De moment es serveix aliments a una vintena de famílies però n’hi ha una mitja dotzena que, amb els aliments, no n’hi ha prou. I el temporal sembla que no es calma.

Quan acabem la reunió visito uns quants avis: l’Agustí i la Montserrat (amb el pati ple d’unes marqueses molt boniques), l’Annita, la Rosa... “Que la pau sigui en aquesta casa i en tots els que hi habiten”. Entre Sant Martí, Bonmatí i Anglès, porto visitades una vintena de llars amb avis o malalts. Encara em cal visitar-ne una desena, alguns que s’han anat afegint a la llista. La germana Teresa ja fa temps que visita les cases d’Anglès i ara també comença ajudar-hi l’Anna – Amparo. A més de marqueses, també he vist algun quadre d’en Cuixart.

Mentre he estat fóra han vingut a carregar de gasoil el tanc per la calefacció: ens costarà més de 2000’- €. Algunes despeses són les mateixes que a Palafrugell, però amb menys gent a repartir-ne el pagament. En Joan Garceso ha fet de campaner i ha obert les portes als repartidors del gasoil. De fet, sap més com va en Joan que no pas jo mateix.

Quan arribo a la doma em trobo el transportista que ve a descarregar la cera que vaig encomanar per l’any. Aquesta vegada han anat molt ràpids. Fins i tot jo me n’estranyo. 

A la tarda ve en Richard que m’ajuda a fer neteja dels racons de la rectoria i dels de l’església. Limpia, fija y da esplendor.

Sortint de cole, venen una colla de mainada a catequesi. Estan ben esverats. Els ajudo a fer silenci i a pregar: tres inspiracions... ara tornar-hi i dir “Jesús”. Sembla que es tranquil·litzen una mica i tant la Vicky com la Maria poden portar millor la sessió.

Venen 5 voluntaris de Caritas. Preparen una cinquantena de lots de menjar per repartir el dilluns. Hi estan des de quarts de 7 fins a quarts de 10. No m’estranya que quedin ben cansades. Sort n’hi ha de persones voluntarioses i responsables com aquestes. Donem gràcies a Déu.