dissabte, 14 de juliol del 2012

Per sant Cristòfor, banys de mar!


dissabte, 7 / juliol / 2012
 
Al migdia oficio les exèquies d’en Pasqual (90a), el pare d’en Pasqualín. A l’octubre se li morí la seva germana Joana i, al març, la seva germana Concepció i, al maig del 2010, el seu germà Josep. Un bon trasbals per la família! Em comenten que en Pasqual havia treballat a les mines d’Osor i li agradava col·leccionar trossos de minerals, pedres curioses, cristalls, fòssils... Una afició ben interessant. 

Vaig a dinar a ca la Glòria amb les voluntàries de l’Oncolliga. És el dinar de fi de curs que, cada any, es fa una casa diferent de cada una d’elles que convida les demés. Som 16 comensals, és a dir, 15 comensales i jo. Al menú no hi manca de res: quina feinada a preparar-ho, i que bo!

M’assec al costat del finestral des d’on es veuen els patis interiors de les cases i l’església, amb la Catequística, com a teló de fons. M’ajuden a identificar les cases que es veuen: el pati de Can Benefici, a Ca la Juanita llevadora, amb uns arcs oberts a ponent (em fa pensar amb el pati de la fonda l’Estrella), amb un gros nesprer bord. Al costat, a tramuntana, hi ha el pati de Cal Esqueu i, a continuació, un altre pati amb un llimoner reviscolat. Més cap a migdia, a Can Jordi, s’hi veu un liquidàmbar ben ufanós. 

Parlem dels horts que gairebé totes tenen. Es lamenten dels  robatoris de verdura que s’hi realitzen. També parlem dels beneficis terapèutics de la marihuana... Potser que n’hauré de provar.

La coincidència amb la diada de sant  Fermí fa que parlem de les aficions taurines que hi ha a Anglès com també d’algun simulacre de corrida de braus (millor dit, o potser només vedells i vedelles) que s’havia fet a Anglès.

Parlant de roba, m’assabento de quina peça de roba és un dissimulo. I com em passa sovint, parlem dels metges Brugada i s’interessen per si hi ha alguna relació de parentiu.

Un dels moments divertits és quan, al balcó, s’hi presenta el canari que s’ha escapat d’una gàbia del veí. Es veu és un gran aficionat a cuidar-ne i que ha obtingut molts premis. No hi ha pas manera de poder-lo agafar: tu diràs!
 
I a la tarda, les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

diumenge, 8 / juliol / 2012

A les 4 de la matinada em desperta el temperi que m’arriba des de La Cellera. Tot retruny! Sembla que tinc un bafle a sota el llit. Planyo el pobre Ramon!

En Pepet Danès em comenta la corrida que s’organitzà a Anglès, fa uns 66 anys (el 1946?). Es veu que va ser a iniciativa d’en Joan Aulet. Tenia un germà a Dos Hermanas i li va enviar un carregament de vedells. La corrida va ser al camp de futbol. En Joselito volia torejar un vedell i s’hi posà al davant. Es veu que l’envestida i la trompada van ser monumentals, sense que la sang arribés al riu.  

Celebro les misses de les 9 (Anglès), 2/4 d’11 (Sant Martí) i de les 12 (Anglès). L’assistència més aviat ha estat fluixa.

Em ve a saludar una de les filles Fàbregas de Can Figueres, amb la seva mare, l’Anna. L’any passat m’havia saludat a Palafrugell, a les exèquies de la Maria, la mare d’en Colomer (13 d’agost). Els dos avis Fàbregas són coneguts a Anglès ja que en Jaume n’havia estat manescal.

Dino a Ca l’Elisa. Em va bé per caminar una mica anant-hi i tornant-ne. Al menjador hi ha la penya barcelonista que celebra les copes que ha obtingut el Barça aquesta temporada. Amb diversos socis ens hem trobat a missa aquest migdia. Els saludo amb cordialitat i els desitjo que puguin reunir-se per molts anys celebrant èxits del club blaugrana. Amb tot els plantejo si tots són també socis del club de futbol d’Anglès: sembla que no n’hi ha gaires.  

La tarda la dedico a preparar alguns escrits pel programa de la Festa del Terme.

dilluns, 9 / juliol / 2012

Ahir, a Sant Martí, sortint de missa, ens fixàrem en un gran arbre que hi ha al davant de la porta de la rectoria. Ningú en sabia el nom. Hi ha qui em diu que és un pittosporum, però la mena de pittosporum que conec te les puntes de les fulles arrodonides,  són més gruixudes i més petites. La flor també és diferent i, a més, el pittosporum floreix a finals de maig i la flaire s’assembla a la flaire de la flor del taronger. La flaire de la flor d’aquest arbre, si bé és agradable, és més salvatge, més agra... És clar que hi ha més de 200 espècies de pittosporums i ves a saber. D’aquest arbre, n’he vist algun altre exemplar, enmig d’horts, cap al Pla d’Avall. Es veu que les seves arrels s’estenen molt i xuclen molt.

Sortint de la missa vespertina, la Dolors m’obsequia amb el llibre d’en Joan Novich Palahí QUADERNS DE RECERCA. INDRETS PER RECORDAR (2012). Ben segur que m’ajudarà a conèixer una mica més l’entorn.   

També, la M. Àngels, germana de la M. Carme Colomer, m’obsequia amb el llibre de l’Alberta Garcia Gil, JESUS MARIA EN BOLIVIA. 50 AÑOS DE VIDA 1961-2011 per així conèixer un xic millor la feina que fan aquestes religioses a aquell país andí.

dimarts, 10 / juliol / 2012

És l’aniversari de la mort del meu avi Pep, que morí sobtadament a casa mateix, quan s’havia llevat, el 1957. L’avi Benet, el pare de la mare, no el vaig conèixer, com tampoc vaig conèixer l’àvia Pepa,  que morí també sobtadament, anant a recollir llenya, el març del 1930.

Em sorprèn i m’admira trobar joves que guarden un gran record i molt d’afecte pels seus avis. És ben bonic escoltar com en parlen amb enyorança comentant-ne les qualitats i tot el bé que hi han experimentat al seu costat.

En venen a saludar l’Eulàlia Hortal i en Pepe. Em lliuren els dos exemplars (n. 11 i 13) de la revista de l’Esplai on hi ha algun escrit que se’m refereix a mi.

Al migdia hi ha la celebració de sant Cristòfor, el portador de Crist. La celebració l’organitzen els tallers mecànics d’Anglès i també hi participen xofers i conductors.

A la missa hi assisteixen unes 60 persones. Quan s’acaba la missa, traiem la imatge del sant a l’exterior i em poso a beneir els cotxes. En passen una cinquantena, i unes tres motos. Algun cotxe va ornamentat amb un ram de flors. Valdria la pena que tots els cotxes anessin un xic ornamentats!

Un xofer, badant, gairebé envesteix la imatge del sant. Com cada any, es reparteix un clauer a cada conductor. La celebració la va recuperar  Mn. Martirià Pla. És una diada ben simpàtica.

Que cap conductor ens oblidem que Déu ens acompanya i que, a la carretera, ens faci tenir seny. Com deia la mare: “a la carretera, has de tenir seny per tu i pels altres”. De fet, aquesta dita serveix sempre i arreu.

La Maria Tarrés en fa un bon reportatge fotogràfic i, a la tarda, penjo unes quantes fotografies al facebook. Amb la Maria parlem que seria interessant organitzar una exposició fotogràfica de les activitats religioses de l’any, potser per Nadal ja que molts feligresos no fan gasto d’aquestes coses modernes.    

Cap al tard, com que no tinc missa vespertina, visito uns quants ancians. La setmana passada no m’havia vagat fer-ho. Pujo cap el passeig de Floricel i, d’allà, vaig fins a la plaça de Sant Jordi, prop del carrer Bellveí visitant l’Antònia, l’Esteve, la Maria, en Josep, la Francesca i una altra Maria.

Acabo la passejada a Cal Mariner. Porto la camisa amarada de suor. En Jonny em serveix dues canyes i unes patates braves. Ho aprofito per llegir un parell de diaris. Planyo en Jonny per la calor que  hi fa a dintre el local i que deu ser molt més intensa a la cuineta. 

dimecres, 11 / juliol / 2012

Només de baixar, i quan he obert l’església, a l’hort hi recullo enciams, tomates, cogombres, carbassons, albergínies, alguna ceba  i algun bitxo. Per esmorzar, em preparo una amanideta. És quan se’m posa millor.

Quan es tracta d’aclamar la Roja, ens hem d’empassar totes les bestieses que es fan i es diuen a la Castellana. Quan són els miners els que es manifesten, aclamats i recolzats per més de 200 mil ciutadans, n’hi ha prou amb un breu. Deu ser a l’estil del senyor de “los hilitos de pastilina” de quan hi hagué el xapapote. La llista es podria allargar amb els comentaris relacionats amb el tribunal d’Estrasburg (som o no som europeus?), amb les sentències dels Tribunals, amb les apujades que havien dit que no vindrien per enlloc...

Començo a enfilar l’article que se m’ha encomanat pel Museu d’Art.  

Creix el malestar social i el govern ho afronta amb la típica xuleria espanyola: porqué somos mayoria, lo queremos de Almería!

Dino a casa i amb en Josep acabem d’enllestir el programa de la Festa del Terme. Repetiria tota la retòrica de la festa a cada pàgina. Costa molt redactar amb simplicitat. La gràcia del ben escriure és dir moltes coses amb molt poques paraules. Per assolir-ho es necessita molt d’entrenament.

Recordo que, una vegada, la Montserrat em va comentar que una poetessa li havia lliurat un dels seus poemes (en fa com xurros) perquè el fes llegir a en Miquel Martí i Pol. Després de fer-lo llegir al poeta, la Montserrat li va preguntar què volia que digués a la poetessa. En Martí Pol es limità a dir: “De la meva part, li digui que llegeixi molt”.

Per posar-les a la imatge de la Mare de Déu del Remei, van regalar-me dos parells d’arracades del s. XIX, de plata, l’un parell amb quatre topazis de tons grocs ataronjats cada arracada, l’altre parell, amb dos topazis cadascuna. Deuen tenir uns 150 anys. Les vaig portar a netejar a en Rubèn Calvo, el gendre d’en Bartolo de les motos. Avui passo a recollir-les. Han quedat brillants i com noves. Quan dic que són per la Mare de Déu, fa obsequi del seu treball. Sortint de missa les ensenyo a les dones i els hi agrada molt. La Mare de Déu les estrenarà el dia de la seva Assumpció. I potser haurem de començar a pensar en posar un brillant a l’orella del Nen: potser així els nens d’ara se’l miraran amb més simpatia.

En Rubèn també fa escultura ceràmica. Li he vist el cap d’una gàrgola i avui m’ha ensenyat el procés d’elaboració del caparró de la seva filla que té la forma del cap de la Medusa.

A la missa vespertina hi conec la germana Esperança Muntada que darrerament ha treballat al Perú i que, durant els anys 90, havia treballat a Rwanda, amb en Quim Vallmajor i la germana Rosa Dilmè. També és germana de sang am la germana Mercè, que darrerament ha estat operada de cataractes, primer d’un ull i després de l’altre, i ara hi veu fi. Enhorabona.

dijous, 12 / juliol / 2012

A Alemanya, amb 81.702.39 habitants, tenen 150.000 polítics amb sou (que corresponen a 1 polític per cada 554 habitants). A l’estat espanyol, amb 47·190.493 habitants, hi ha 445.568 polítics amb sou (que corresponen a 1 polític per 106 habitants). En comptes de retallar tan en salaris, més valdria que retallessin en polítics.

Venen a descarregar 4.256 litres de gasoil per la calefacció. Això vol dir que s’haurà de pagar 3264’14 € més el 18% d’IVA, que en total seran 3851’€ (si l’hagués encarregat més endavant caldria afegir-hi el 3% a l’IVA, o sigui uns 98€). Val més tenir gasoil que no pas tenir-los al banc.  

Abans de la missa vaig a fer una caminada: baixo per la Triassa fins a Can Mont de davant i, d’allà, fins la carretera d’Osor. Per la Verneda, vaig fins la plaça de la Rutlla i, per la Industria, fins la plaça Catalunya i cap el col·legi de les germanes.

Entre la Triassa i la carretera de Girona hi ha tot d’hortets que, si l’un és ben cuidat, l’altre encara més. Vaig saludant i em van saludant,  i moltes vegades és a la inversa. De fet, a un poble cal saludar a tothom, tant si coneixes la gent com si et sembla que no. Això fa poble. També hi ha qui se n’estranya.  

La germana Teresa és a exercicis espirituals. La comunitat d’estiu de les religioses dominiques la formen les germanes Pilar, Mercè i Esperança. A missa també hi ha en Josep M. (que també fou operat de cataractes), la Rossita i la Maria Amor, la Mercè, en Jaume i l’Anna de Can Figueres i una filla, la Rosa i la Remei de Bonmatí, la Lola...

divendres, 13 / juliol / 2012

Els dies s’han escurçat i això ja es nota, sobretot al matí (uns 10 minuts, des de sant Joan).

A l’hort recullo alguna verdura per dinar. Els mosquits m’ataquen i em deixen ben foradat. Hauré de posar a l’hort algun repel·lent d’aquells que s’endollen, com ja faig per dintre la casa. 

Tinc una visita amb qui parlem de temes parroquials. Sembla que aquesta persona està disposada a donar un cop de mà. També ve a visitar-me l’Asumpta i, com és obvi,  parlem de temes familiars.

Per dinar, em preparo una amanida amb verdura cuita (bullint unes mongetes tendres de l’hort de Bonmatí) i amb verdura crua (tomata, bitxo i una ceba, de l’hort d’Anglès). És ben refrescant.

Vaig a fer una visita al metge. M’atén l’Antoni Vinyes. Ens coneixem de quan vaig ser a Olot: ell era de la colla de la “nineta de l’ull”. Hauré de treure’m una analítica de control i passaré l’ITV.

També vaig a proveir de medicaments abans no ho tornin a apujar-ho tot.  

És sant Enric que va aparellat amb santa Conegunda, la seva muller, si bé el missal només recorda l’emperador. Abans del 1969 es celebrava el 15 i encara hi ha qui ho fa. Felicito els Enric que conec i, sobretot, faig una pregària per la iaia Enrica, la mare de la mare i muller de l’avi Benet. Dintre la mateixa setmana, el sant de tots dos. Els altres dos avis, es avis paterns, tots dos es deien Josep (Pep i Pepa) i, és clar, també celebraven el sant la mateixa setmana. 

1 comentari:

  1. Bona tarda Mossen.
    El saludo desde Valencia, castigada per els incendis, que ja en amainat.
    Com que el Creador a fet la natura sabia, esperem que amb l´ajuda dels forestals, resurgeigin de nou els boscos.
    Mare meva quina pena!
    Que tingui bona setmana.
    Cordialment, Montserrat

    ResponElimina