dissabte, 11 d’agost de 2012

Per sant Salvador, totes polles i, el gall, cantador


dissabte, 4 / agost / 2012

La durada del dia ja s’ha escurçat sensiblement, tant el matí (mitja hora) com la tarda (20 minuts).

El matí, després de sortir a comprar, l’esmerço a preparar les misses del diumenge. En Josep em comunica la mort d’en Lluís Toy (91a) i d’en Joan Arbonès (92a) de Bonmatí. Tant a l’un com a l’altre, cada mes, els portàvem la comunió. La germana Teresa visitava en Lluís (jo l’havia visitat tres vegades) i jo visitava en Joan.

Quan vaig a Bonmatí, passo a saludar la Margarita i a expressar el meu condol a la família. En Joan Marcó, el gendre, em comenta que, encara que ell sigui d’Amer, el seu pare passava els rebuts de l’aigua a les cases d’Anglès.

Celebro la missa a Bonmatí i la d’Anglès. En Josep M. em comenta que surt de vacances, cap a Galícia. En Joan, també ha sortit de vacances. Suposo que quedarà algú.

Una mare em comentava que, després de la Mare de Déu d’agost, han de realitzar un catèter al seu fill, d’uns 14 anys. Ja de petitó l’havien operat del cor i també de a caròtide. Que la Mare de Déu del Remei els ajudi.

diumenge, 5 / agost / 2012

Tot fa pensar que tindrem un dia d’estiu ben radiant. No crec que, per aquí, caigui cap nevada com diuen que passà a Roma (s. V) quan la Mare de Déu volgué indicar el lloc on s’havia de construir la basílica de Santa Maria la Major. Però una bona ploguda, seria d’agrair.

A la missa de les 9, oficiem les exèquies d’en Lluís, el més gran dels tres germans Toy: en Joan (morí el 2010) i en Màrius, el petit (morí el 2005). Un d’ells era rellotger, no se pas quin. Es veu que en Lluís acostumava anar sempre cofat amb barretina, que tant podia ser vermella com musca.

A la missa de Sant Martí hi ha poca gent, però la celebració a l’aire lliure és simpàtica i agradable. També hi participen en Joan Bofill, dos dels seus fills i la seva muller, que viuen a Salitja. I parlem de l’escoltisme.

A Anglès, a una de les misses, em ve una mare a demanar-me que li ajudi a donar gràcies a Déu i a la Verge del Remei perquè el seu fill ha superat molt correctament unes intervencions al cor per unes anomalies que li detectaren, i això que és ben jove. Renoi, en dos dies, gairebé el mateix problema que afecte dos joves.

A la missa de les dotze hi ha la família Boix Casas que ve a acompanyar l’avi Ramon que celebra els 90 anys. Li faig la broma preguntant si el que celebra són 90 anys de casat. I ell em contesta: “Ui, no: això no s’aguantaria!”. La Maria, la seva muller, s’ho escolta amb bonhomia. Em presenten els seus fills: la Carme (que viu a Girona), en Josep, l’Enric i en Joan (que és el cunyat de la Carme Torns de Palafrugell, casada amb en John, neozelandès). Un dels néts va amb la cama enferulada, ja que hi porta un mecanisme que li estira la tíbia i el peroné que no creixien bé. Vaja quin estiu deu passar, pobre vailet!

Després de la missa del migdia batejo en Tim.

Aquest cap de setmana se’m desvetlla una reflexió entorn del sofriment dels adolescents. Per fóra, i a l’engròs, sembla que tots s’ho passen bé. Però per poc que estiguis atent a la realitat, n’hi ha molts que s’ho passen molt malament.

Els bisbes han començat a dir alguna cosa davant la crisi econòmica. Hi ha qui diu que en Rouco es deu als qui li van finançar la JMM del 2011 i que per això calla i voldria que tothom callés.

dilluns, 6 / agost / 2012

He passat la nit del lloro sense tenir cap preocupació especial. Feia molt que no em passava. Fins cap a les 2 de la matinada uns 4 o 5 adolescents, al peu de la porta del pati de la doma, han estat jugant a cartes, asseguts a terra. No feien gens de xivarri però, dormint amb finestres obertes i desvetllat com estava, els sentia.

Quan em llevo, cap a les 6, comença a tronar i a llampegar. I també comença a ploure. Cauen uns 5 litres. Cap a les 8, para. A dos quarts de nou s’hi posa de nou: ara plou amb més ganes. I cauen uns 10 litres més. Cap a Banyoles, n’han caigut cap a 50.  

Poc després de 2/4 de 8 del matí, quan a Montserrat estaven començant les laudes, l’aparell explorador Curiosity ha aterrat a Mart. Recordo quan l’home arribà a la lluna per primera vegada, el 21 de juliol del 1969.

Vaig a Bonmatí a oficiar les exèquies d’en Joan. L’església s’omple.

Al migdia vaig cap a casa, a dinar amb la Carme, en Josep i la Nuri. Parlem de la pluja.
A la tarda, vaig a veure en Ramon Pijoan per parlar del llibre de la Parròquia. Ara resulta que en Lluís Martí està indisposat. Renoi, aquest llibre! Sembla que estigui maleït.

dimarts, 7 / agost / 2012

El matí és tranquil. Vaig fent pel despatx: assentaments, alguna visita... També baixo al poble. La Carme m’obsequia amb patates del seu hort. El dissabte, en Joan em portà unes quantes prunes clàudies. Per aquí, no crec que em mori de decandiment.

A la tarda em telefona en Jaume i em fa dentetes comentant-me la seva passejadaen caiac pel cap de Creus amb els “nens” (és a dir, els homes) de l’Escola de Mar de Cadaquès.  Quina enveja!

Quan surto passo per casa de l’Adelino. Amb la seva mare quedem que celebrarà la primera comunió a la missa vespertina del dissabte 25 d’agost, a les 8 del vespre.

Quan passo per la plaça de Catalunya, ja cap el carrer Ponent, una colla de mainada em saluden. Tenen uns 10 anys cada un. “Hola, mossèn. Quants anys tens?” Els dic que ho endevinin: l’un me’n fa 40, l’altre 60, l’altre 75... El que s’hi apropa més és el que em diu que en tinc 57, si bé el que me n’ha fet 60 també s’hi ha apropat força. I després els he preguntat els noms: Moha, Raül, Hajub, Miquel ... “I tu, com et dius?”. Quan els dic Martirià, tots el repeteixen i no se n’estranyen de res. I encara em pregunten: “I perquè portes barret?”. “Ho faig perquè som a l’estiu i no em va massa bé que em toqui el sol”, els dic. Finalment ens acomiadem: “Adéu, Martirià”. I encara, quan anava per girar i pujar cap el carrer Canigó, han repetit: “Adéu, Martirià”. Els he retornat la salutació amb la mà alçada.   

dimecres, 8 / agost / 2012

Es presenta un dia calorós, tot i que com que l’aire és sec, no m’espanta tant. Al matí hi ha despatx, si bé avui no es presenta ningú. En Ramon ve a comptar la moneda i a repassar els comptes. Vaig feinejant tot redactant el suplement del diumenge. Aquests caps de setmana d’agost hi publico una fitxa explicant la història resumida de cada parròquia. Això comporta la seva feineta. Em telefonen alguns amics: la Montserrat, la Carme, l’Enric, la Pilar...

A la tarda vaig a proveir de begudes per portar cap al campament, demà, quan visiti els nois i noies de l’Agrupament Sant Miquel, a la quinta forca. També em passo una bona estona mirant mapes de carretera, apuntant els punts estratègics i el quilometratge per veure com anar-hi. Espero que no quedi esperxat damunt del Pedraforca.

Sant Domènec: un dia per recordar Mn. Domingo Casanellas que fou vicari d’Anglès entre el 1954 i el 1959. A Anglès tenen un bon record de Mn. Mingo, com se’l coneixia. En Venanci sovint em parla  amb emoció dels primers cursets que va iniciar a Anglès i a Sant Climent d’Amer. També va ser gràcies a ell que s’inicià l’Agrupament Sant Miquel.

dijous, 9 / agost / 2012

El dia és clar i lluminós. Els pronòstics parlen de sequedat alta i calor intensa. Vaig a visitar els nois i noies de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Miquel que acampen prop del Pedraforca, a Saldes (Berguedà).

Surto d’Anglès poc desprès de les 9 i pujo cap a la Vall de Bas i Torelló, pel túnel de Barcons (uns 50 km) on m’aturo a fer un tallat. Segueixo amunt i, poc abans de Ripoll, giro cap a Les Lloses amb revolts i més revolts. Quan passo prop d’Alpens, faig memòria dels oncles del meu pare que hi van ser assassinats, un dissabte, tornant de mercat, per en Quico Sabater. 

Passo per damunt de l’embassament de La Baells fins arribar prop de Berga des d’on m’enfilo per l’eix del Llobregat fins al Castell de Guardiola on giro per agafar la carretera direcció Gósol fins a Saldes. El panorama del Pedraforca ho absorbeix tot i el pic és com un imant per la mirada.

Al mirador de l’Espà, baixo cap a Feners. La carretera va fen-te més dolenta, com si ja s’hagués gastat. Vaig baixant i trobo un parell de campaments, entre altres un de La Garriga. Vaig baixant però m’adono que m’allunyo massa. Quan reculo, em fixo en tres cotxes aparcats, un amb matrícula de Girona i amb un adhesiu d’Anglès. Aparco. He fet 157 km i passen 10 minuts de la una. El termòmetre indica 32º. Cau un sol de justícia que estavella les cues dels cans.   

Em cofo el barret i m’enfilo un xic pels marges, i aviat veig l’acampada. Quan hi arribo, trobo els nois i noies estellats i cansats. Els petits (castors i llobatons) han anat a Berga. Els grans, al Pedraforca.

Saludo els caps i la mainada coneguda. Els darrers en arribar són els del truc. Estan exhausts. Mentre es van refrescant i relaxant, a intendència es prepara el dinar: cigrons amb tomata, ceba, olives, tot amanit amb un bon raig d’oli d’oliva, i una hamburguesa de porc. Per postres hi haurà unes begudes i coca de pa de pessic que els he portat. Ni a l’Alianza!

Encara que no conegui massa el personal ni la dinàmica del campament, m’hi sento ben acollit. Dino amb els caps que van comentant diverses incidències. Els estanya que els nois i noies tinguin tanta gana i mengin tant, especialment els adolescents. Bufa una mica d’aire sec i calorós. Pel mòbil, els arriba als caps la prohibició de fer foc.

Recordo i comento que en Pere Artigas, quan era vicari a Arbúcies (fa uns 50 anys), va acompanyar els nois d’Arbúcies a acampar per aquest indret i que els van traslladar, des d’Arbúcies, amb camions de la llet. Xarbotats, segur que hi van arribar.

Després d’un xic de tertúlia, els nois i noies es distribueixen per grups, es disfressen i preparen un concurs d’himnes de cada grup. Trec algunes fotografies.

Cap a dos quarts de sis, m’acomiado (i m’acomiaden amb afecte) i pujo de nou cap a Saldes per baixar cap a Castell de Guardiola. El Pedraforca em queda a l’esquena i el paisatge muntanyós no em resulta tan fascinant. Baixo per l’eix del Llobregat: Cercs, Berga, Puig Reig, Navàs, Balsareny, Sallent. Aquí, entro a l’eix transversal: Avinyó, Santa Maria d’Oló, Gurb. Fins a Vic, el trànsit és intens. Tot el trajecte està d’obres. El límit de la velocitat varia constantment entre 80 i 60. A Osona el termòmetre indica 34ª. I per avall fins a Santa Coloma i Anglès on hi arribo cap a un quart de 9 del vespre. El trajecte de tornada ha estat de 172 km (uns 15 km més ) i encara que segurament és un xic més ràpid, ha estat més estressant. En total, he fet cap a 330 km passant les comarques de la Selva, la Garrotxa, Osona, Berguedà, Bages... No 
sé si he passat per alguna altra d’escallimpantes. I si bé el cotxe és refrigerat, he passat calor.   

Mentre feia el trajecte, tant a l’anada com a la tornada, he anat escoltant diverses emissores de ràdio: Catalunya Ràdio, RAC 1, Catalunya Informació, Catalunya Cultura, Catalunya música... Les tertúlies són força decebedores. Entre els temes que destaquen es parla de l’assalt al supermercat, de l’onada de calor i dels riscos i prevencions, de la crida d’en Mas, dels golden goodbye...

Al vespre em telefona en Gaietà. Sortim a parlar de l’afirmació de sant Pau (1 Tes 5, 6): “Sou fills de la llum i del dia: no som pas fills de la nit ni de la foscor”. Es veu que ha topat amb algú que defensa el contrari i, a en Gaietà, li sembla que aquesta afirmació s’ha d’expressar en tots sentits, també en el físic i material, de manera que el nostre entorn se n’adoni.

A la doma, abans de beure alguna cosa, em dutxo i m’estrijolo per refrescar-me.

divendres, 10 / agost / 2012

És la diada de sant Llorenç: se suposa que és el dia més calorós de l’any ja que juntament amb la calor que emet el sol en la diada del seu sant (el nom del sol és Llorenç, i avui està molt content) s’hi afegeix la calor que desprèn la brasa on van rostir sant Llorenç.

Cap a mig matí em ve a recollir en Ramon i anem cap a Bescanó a celebrar l’ofici del patró. Just quan tancava les portes de l’església per marxar, arriben l’Olga i en Marc que venen a agrair-me que els acompanyés el dia del seu casament, però no puc entretenir-me. Vatua l’olla!

La missa es celebra a l’església vella de Bescanó. Saludo en David Suñer que havia dirigit la coral Harmonia quan jo hi cantava (ara dirigeix la coral de Bescanó, on també hi veig la Maria Badia que hi canta). Hi som tots els capellans de l’arxiprestat i el diaca, l’Ignasi, i també en Josep Frigola (de qui, avui, a La Vanguardia, se’n publica una entrevista).

En Jordi, el rector, ens presenta als assistents: l’Elies és el rector de Sant Feliu de Guíxols i, quan se n’adona i ho corregeix, el fa rector de Sant Feliu d’Hostoles; jo sóc el rector de Sant Feliu de Llor i, el diaca, l’Ignasi, és un florero enmig dels capellans. Predica en Pep Frigola. 

En Jordi, des de Sous, m’envia un missatge per comunicar-me que assisteix a la primera missa del mil·lenni al més que mil·lenari monestir de Sant Llorenç de Sous (citat per primer cop en un document del 872). I tant com m’hauria agradat assistir-hi.

Els companys, convidats per l’alcalde de Bescanó, anem a dinar al restaurant de La Barca. Al costat s’hi asseu una colla que fan tota la pinta de militars (o policies). Nosaltres no ens estem de parlar de la possibilitat i la probabilitat de la independència de Catalunya, de la intervenció d’Europa, de la crisi general, dels mitjans de comunicació... Arriba un moment que parlem dels pressupostos de l’estat i òbviament critiquem els pressupostos de defensa i de la casa reial (mentre es fa pagar els medicaments a gent que viu molt precàriament). Els comensals de la taula del costat aixequen les orelles i algun d’ells fins i tot ens mira. Com diria en Guardiola: “Que n’aprenguin!”.

Amb en Ramon, ens aturem un moment a casa de la Neus a fer el cafè amb en Pep Frigola i la família. Estan contents amb el rector, que ja coneixen de fa temps.
Quan retornem cap a Anglès, ens arribem fins la Impremta Pagès per revisar el programa de la romeria a Montserrat, el 6 d’octubre.

 El dia de sant Llorenç ha fet honor a la seva fama de ser el dia més calorós de l’any. I suposo que també ho serà la nit. Però les llàgrimes de sant Llorenç no les veurem fins demà o diumenge.

1 comentari:

  1. Bona nit Mossen Matiriá, el saludo desde la calurosa Valencia. Avui en el meu blog faig manifestació de la meva Fe Cristiana, a través del Credo de la Misa Campesina "Jo crec amb Vos Crist Obrer..."
    PAU I BE, Montserrat

    ResponSuprimeix