dissabte, 28 de juny de 2014

Ja som a l'estiu!

dissabte, 21 / juny / 2014

El sol s’ha cansat de llevar-se aviat i ja surt un minut més tard que ahir. I oficialment, ja som a l’estiu. Recordo els Lluís i Lluïsa... però sobretot, la mare que fa 4 anys que ens va deixar. També prego per la mare d’un noi conegut que ha mort aquests dies.

Cap a les 10 del matí venen en Ramon, en Josep M. i en Joan. Muntem el tàlem i ho deixem tot apunt per demà.

Acompanyo i beneeixo un casament a Calders. Quedo tot jo amarat de suor. Ni que hagués de portar els nuvis a coll-bé!

Tot el dia hi ha  tragí per la doma amb gent que hi porta flors, herbes, serradures tenyides, flocs, marro... quines coloraines!

A la tarda tinc les celebracions a Bonmatí i a Anglès.  

diumenge, 22 / juny / 2014

Des de les 6 del matí hi ha gent que va arribant per confeccionar les catifes de flors. Quin galliner! 

Gairebé em treuen del llit perquè vagi a treure el cotxe d’enmig del pas. Només faltaria.

A la missa de les 9 hi ha una bona volada de gent. A Sant Martí hi som pocs. La missa a l’atri, al pati del davant de l’església, fent servir el padró d’altar... Emotiva. Sembla la missa damunt del món.

Quan vaig cap Anglès, deixo el cotxe aparcat a baix, davant de Can Boix i de Can Centena. Al barri vell tot bull de vida i de colors.

Acabo d’enllestir els  preparatius per la missa i per la processó: creu de plata, custòdia, pa i vi de la missa, repartir lectures... L’església s’omple. Hi ha la mainada de catequesi i molts pares.

Quan acabem la missa, costa d’iniciar la processó i fer-la sortir cap a l’exterior. Sempre hi ha algú que bada i ho encalla tot. A l’exterior ens esperen els grallers i els gegants. Sortim i anem recorrent els carrers: Jacint Verdaguer, Santa Magdalena, Avall, Empedrat, plaça de la Vila, carrer Major... i ja som de nou a l’església. Amb la custòdia i el tàlem, ens plantem al davant de l’entrada principal i ballen els gegants. Quan acaben, beneeixo amb el Santíssim: “Que el Senyor beneeixi tot aquest poble, guardi de tot mal els que hi habiten i els dugui a tots cap a la vida eterna”.

I entrem de nou a l’església i acabem a l’interior. Beneeixo de nou (que bonic és beneir: beneïu, no maleïu, ens diu sant Pau) i reservo el Santíssim . I  reparteixo els diplomes de la primera comunió.  Havia posat només15 llantions damunt l’altar, pensant en els nens que havien rebut la primera comunió. De fet faltaven tres llantions, i curiosament a la celebració han faltat 3 infants.   

I quan s’ha acabat tot, es fa endreça. Abans de les 2 està ja tot net, com si res hagués passat. I vaig a dinar.

A la tarda, quan he descansat una mica, faig la segona processó de Corpus anant a visitar la Mercè, la Lola i la Cecília i portant-los Nostramo: “Vós heu vingut avui, Senyor, enmig del vostre poble: guardeu la vinya que heu plantat l’obra de les vostres mans.”. .

dilluns, 23 / juny / 2014

Al matí acabo de fer endreça per la sagristia i per l’església.  

I puc dedicar una bona estona al treball, llegint, redactant, escrivint...

A la tarda, abans de la missa vespertina, em ve a visitar Mn. Volodymyr. És un capellà ucraïnès incardinat a la diòcesi de Vic amb la finalitat d’atendre les famílies ucraïneses. Parlem de com atendre millor les famílies ucraïneses.

En Josep em telefona per dir-me que en Josep Grabuleda ha portat a casa el llibre dedicat al Terme de Banyoles.

Al vespre, petards i sons de revetlla. Estic cansat i, a les 10, ja m’he acotxat.

dimarts, 24 / juny / 2014

Com diu la Conxita de Can Tants: “avui és sant Joan, festa de canyó, uns en fan, i d’altres, no”.

España va bien: o sigui, segons el darrer informe de UNICEF: Un total de 2.306.000 nens (és a dir, menors de 16 anys), a España,  viuen per sota el llindar de la pobresa (és a dir, gairebé el 30%) . Quina vergonya! I aquests del govern s’atreveixen a anar amb el cap alt i anar posant medalles a les imatges de la Mare de Déu? Sort que Ella no diu res! Però potser si que cal que ho diguem i ho denunciem nosaltres!

Dinem plegats a casa. També celebrem l’aniversari de la Carme. Han parat taula sota la morera. Hi ha bon ambient.

Abans de la missa vespertina, la Teresa em porta fetes les col·leccions del full parroquial del 2013 per enquadernar. N’hi manca un del mes de març. Veurem si el puc trobar o si algú ens el regala.  

dimecres, 25 / juny / 2014

Al mati venen en Ramon i en Joan i acabem d’endreçar els patracols de la processó: desmuntem el tàlem, guardem les vares, endreço la tela...  

De tant en tant, algú em telefona per demanar-me alguna celebració familiar a Vilanna: se n’havien cuidat els mossens de Bonmatí i molta gent encara pensa que és així. Des que vaig arribar (aviat farà tres anys), no se m’encomanà aquesta parròquia que, tot i ser molt propera a Bonmatí i Anglès, és del terme municipal de Bescanó i val més que se’n cuidi en Jordi.
.
dijous, 26 / juny / 2014

Puc dedicar bona estona al treball. Espero que pugui anar tancant capítols. Uf!

A la tarda ve el grup de Vida Creixent o, millor dit, algú de Vida Creixent. Som pocs i no hi ha gaires ganes de fer el treball. Parlem de l’acabament del curs i d’altres coses.

Sembla que vol ploure, però res.  

Demà no podré ser a Anglès i, avui, al vespre, celebrem la missa anticipada dels apòstols sant Pere i sant Pau. Hi ha alguns feligresos més que els altres dies. Acabem fent un breu acte d’Adoració i amb la Benedicció.


divendres, 27 / juny / 2014

Vaig a fer la declaració de la renda a la gestoria d’un amic. Em trobo amb gent coneguda: els pares d’en Vidal, en Frederic... Em comenten la situació del poble.

Ho aprofito per anar a comprar alguna cosa de perfumeria a casa de la Pilar i uns pantalons a casa de l’Albert. També visito la tieta de Can Pons.

A una botiga de ceràmica hi compro un bol i un gerret per batejar. I dino al restaurant El Torn, a l’Aigüeta.

Per anar cap a Banyoles, giro per Corçà per la carretera de Monells. A la recta del veïnat de Sies, intento avançar un autocar de la TEISA. Quan ho estic fent, m’arrambla i em frega per la dreta empenyent-me cap el marge de l’esquerra. La llei del més fort. No em queda altre remei que frenar i situar-me de nou darrera seu i agafar paciència. Amb tot, més endavant, quan s’atura, li faig una fotografia. Una enrabiada i avall.

Arribo a Can Teixidor cap a les quatre. Preparo un xic més la presentació que tenim al vespre.
Cap a les vuit, amb el meu germà, anem cap el Museu Darder. Ja hi ha en Josep Grabuleda, en Guerau Palmada, la M. Àngels Reverter. De mica en mica van arribant altres participants, tots de l’elit intel·lectual banyolina. A més d’en Josep, m’acompanyen la Nuri, l’Assumpta, en Jaume i l’Aniol. També hi ha en Pere Bosch.

Quan arriba en Miquel Noguer, l’alcalde, comencem la sessió. Entre tots, som poc més d’una trentena. L’alcalde inicia l’acte ja que ha d’anar a una altra acte. Seguidament parla en Josep Grabuleda (explicant com s’ho han fet per trobar la documentació pertinent),  segueix en Guerau Palmada (explicant l’elaboració del llibre), i acabo jo, com a representant de l’única família que perviu a una pairalia del Terme des del s. XIII quan s’hi establí un nostre avi, el que inicia la currua d'avantpassats documentats: en Raimon Brugada.

Hi apunto altres temes que no surten al llibre ni s’insinuen al pròleg que hi he escrit: la maçoneria a Banyoles, la història de l’agricultura (des de la fil·loxera cap el 1880 fins la depredació i especulació urbanística entre el 1960 fins el 1992), els esperantistes i l’arribada dels nens refugiats d’Àustria, el moment de les acaballes de la Guerra Civil a Banyoles amb la possible estada d’en Negrín i la instal·lació de l’Hospital Militar al monestir... Sense tenir la gràcia d’en Joan Olivas (també assistent a l’acte) Intento injectar una mica d’humor. No hi he vist, però, ni la Mercè Marín ni la seva germana, la Lola.  

Ningú s’excedeix (ni jo) i cap a les 9 hem acabat la presentació del llibre “El Terme de Banyoles”, dintre la col·lecció Quaderns de Banyoles (n. 15). Quan acabem em saluden en Lluís Pau, en Mateu Butinyà...

Els de casa anem cap a Can Teixidor i sopem una mica. Cap a les 10, tot xino-xano, retorno cap a Anglès. Sembla que m’hagin clavat un clau a la zona lumbar.


1 comentari:

  1. Mossen Martiriá, aquest llibre que explica a el Diari, es pot trobar a les
    llibreries o es solament per la familia ?
    Deu esser interessant, im'agradaría de llegir-lo.
    Aquesta tieta Pons es la Felicia ? dons si es ellla li faré una fotocopia i l'hi
    portaré , precisament avui l'hem anada a veura , amb la Paquita Prat, lameva amiga i hem parlat de vosté, pro ella no ens ha dit res.
    gracies per tot el que fa i travalla que es molt, que el Senyor li doni forces
    i anims per fer-ho molts anys. LLuïsa

    ResponSuprimeix