diumenge, 21 de desembre de 2014

Nadall arriba: oh joia gran!

dissabte, 13 / desembre / 2014

Ve a fer la sessió de catequesi el grup del dissabte. Treballen el tema de Nadal i sembla que hi ha bon ambient. Entretant ho preparo tot per les misses d’Anglès.

Al migdia m’arribo a Sant Martí i ho deixo tot apunt per la missa. Hi contemplo el pessebre que la Carme de Can Rieradevall ha instal·lat al peu mateix de l’altar. L’esglesiola no necessita cap més ornamentació. També endollo les estufes i les deixo al mínim. Només així es trenca la fredor del recinte per sentir-s’hi còmode durant la celebració.

Estudio un xic. Aquests dies estic ressenyant la normativa diocesana, des del 1939 fins el 1965, referent a la col·locació d’imatges a les esglésies. No s’hi expressen gaires criteris artístics, i encara força pobres. El gran criteri que es repeteix constantment és que cal demanar permís a la Comissió de Litúrgia i d’Art.

A primera hora de la tarda vaig a Bonmatí. En Xavier Sarsanedas em grava una entrevista per radiar el proper dissabte. Des de Radio Bonmatí, emeten un especial dedicat al Nadal. És el quart any que hi participo.
I celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.


diumenge, 14 / desembre / 2014

Celebro les misses dominicals del matí. A Sant Martí, quan acabo,  vaig a visitar la Maria.

Al migdia, quan acabo, ho endreço tot i vaig a dinar. Pràcticament comparteixo taula amb en Míliu. Sembla que s’ha ben refet de la intervenció quirúrgica.
A la tarda, l’església d’Anglès s’omple de cantaires. Hi ha el concert de Nadal que organitza Floricel. Hi participen el cor Amaril·lis de Girona (que dirigeix en David Suñer), els Cors Alegres i el cor de nens de la Vall dels Àngels. I jo no podré seguir el concert. Catxis dena!  

En Pep Garcia em regala el llibre fet per ell “D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura”. És un recull molt interessant. M’entroncarà amb les arrels més profundes, ja que la meva àvia paterna era de Riudaura, de Can Fajula, si bé no la vaig conèixer doncs va morir cap el 1930.  
Vaig a l’Hotel d’Entitats: hi tenim la trobada ecumènica amb la comunitat evangelista per celebrar el Nadal. També m’hi acompanya en Ramon de la Cellera. Som unes 20 persones.  

Cap a les 8 vaig al pis. No he pogut caminar gaire.  

dilluns, 15 / desembre / 2014

El dia es lleva plujós. Valdrà més no sortir gaire.  

Treballo un xic pel despatx. I dino al pis

A la tarda, obro la porta a la mainada que ve a catequesi. I vaig a la Cellera, a la reunió dels clergues de l’arxiprestat. és una reunió un xic esgavellada. 

El dia, a la tarda, comença a créixer cap un minut. Al matí, encara es va escurçant,


dimarts, 16 / desembre / 2014

A mig matí ens porten un avet a l’església d’Anglès i un altre a la de Bonmatí. També fa Nadal. Abans, les esglésies, s’ornamentaven amb pins penjats per l’església (encara ho fan a Centelles) i també amb neules / pa d’àngel fen figures d’àngels. 

En Josep M. Oliveras em comunica que aquest divendres, cap a 2/4 d’1, portarà la còpia del retaule de Sant Miquel a l’església de Sant Amanç. Això si que és un bon regal de Nadal. El podrem gaudir a la missa del diumenge 28, a la missa nadalenca de 2/4 d’11.

A la missa vespertina hi participen 13 persones i 3 escolans. Quan acabo, vaig cap a Campllong on em trobo amb l’Enric. Ens solem trobar un parell de vegades l’any. Sopem plegats tot parlant de diversos temes.


dimecres, 17 / desembre / 2014

Al matí atenc un parell de visites al despatx.

Cap al migdia vaig a recollir els programes de Nadal a la impremta per distribuir a les parròquies. Anant a Banyoles, a Bescanó, hi deixo el plec que hi correspon.

Dino a Can Teixidor i retorno aviat.

A la tarda, a l’església de Bonmatí, hi instal·len el Naixement i arreglen l’arbre de Nadal.

A Anglès celebrem la missa a les 6 de la tarda. La mainada del reforç escolar, els fa gràcia veure revestir-me amb els ornaments litúrgics.   

Quan acabo, vaig cap a les Planes. Acompanyo en Jesús a la celebració de la Penitència. Hi ha una quarantena de persones. També ho aprofito per celebrar el perdó jo mateix. Mentre fem la celebració, recordo capellans estimats i coneguts que han servit la parròquia: Mn. Ciurana (fill de Banyoles), Mn. Pere Font, Mn. Josep M. Jou... Al cel sian! Els altres, són ben vius, gràcies a Déu!

Abans de marxar, miro les imatges interessants de l’església, sobretot el gegantí sant Cristòfor d’en Jaume Busquets, el mateix escultor que esculpí l’escena del Naixement per la façana de la Sagrada Família de Barcelona i la imatge de la Mare de Déu que presideix la façana de la catedral de Girona.
Quan pujo al cotxe per tornar cap Anglès, em comuniquen la mort d’en Xavier Torrent Pons. Va néixer a Colòmbia fa 26 anys. Es veu que darrerament ha estat atès per Mn. Sebes que el va conèixer quan va col·laborar amb en Joan Baburés a La Cellera i també quan va estar aquí, els dos anys abans de venir jo.

M’aturo a La Cellera a deixar-hi programes de Nadal i parlem una estona amb en Ramon.


dijous, 18 / desembre / 2014

Cap a les 11 surto cap a Bellaterra. Per la ràdio comenten la dimissió del fiscal Torres-Dulce: són els danys col·laterals del cas Gürtel.

A dos quarts de dues m’entrevisto amb la Teresa Camps i en recullo les principals idees que haig de treballar properament:

S’obren dos camins de treball: (1) la contextualització amb els elements històrics i teòrics i (2) la producció de les imatges. S’entén que situem això en el marc cronològic de 1939 a 1965 i, inicialment, en l’àmbit de la diòcesi de Girona

Des de punt de vista teòric vam apuntar tres criteris a tenir en compte: (1) paper ideològic de la tradició o si es vol, presència de la tradició; (2) aportacions dels autors (3) reglamentacions oficials que imposava el règim.

Pensar en la tradició vol dir  en que la base social de la població catalana esta enriquida per un sentiment  religiós que adopta formes populars, basat en l’educació familiar  i que ve de molt lluny.

Pensar en la tradició vol dir també, d’una manera més propera, la posada en marxa  des d’un punt de vista més “oficial” en el temps del  Noucentisme: pastorets, cançoners. I, sobretot, l’acció del bisbe Torres i Bages i la seva obra “la Tradició Catalana”.

Pensar en la tradició també vol dir que  a Catalunya i des del punt de vista sociocultural   preocupava el tema de la devoció  popular  i les seves formes correctes de representació: congressos i publicacions porten a l’existència de personatges con Mn. Josep Ferrando Roig amb idees clares segurament abans de les formulacions oficials posteriors dels vencedors

Tot això conté un ric bagatge, de manera que potser  no calia que  les doctrines oficials  donessin normes i controls, per què aquí ja en teníem de criteris. En tot cas caldrà veure  si els oficials (del règim) i els d’aquí coincidien o be s’oposaven  i en quines coses.

Els autors van tenir poc marge a la inventiva personal. Haurien de respectar les iconografies. La major part de les obres van ser d’encàrrec i no de producció artística creativa i personal. De tota manera sabrem els autors actius a partir de la recerca de les obres: els noms, qui van ser, quants...

També potser caldrà veure la seva formació, segurament estroncada per la guerra, en quina direcció anaven les seves obres i els seus coneixements.

Veurem que diuen els “reglamentos” i com es van aplicar;  veurem si l’obra feta segueix la reglamentació oficial o si no calia per que ja estava ben feta, això també ens ho han de dir les obres i la documentació oficial que existeix.

Pel que fa a les obres, ens han de servir per verificar tot això. També ens diran les quantitats, els autors i les preferències iconogràfiques. Potser també ens ajudaran a detectar artistes poc coneguts i de qualitat poc reconeguda.

Potser veurem l’efecte de la tradició o de la repressió en alguns o molts casos, dit d’una altra manera: si entre nosaltres el sentiment religiós anterior a la guerra era prou viu i adient al culte que no calien les normes,

Si els nostres autors van  respectar el sentiment i la tradició populars (penso en la forma de representació dels sants de les ermites, sovint resols amb trets de caràcter volgudament popular). Si les restauracions van ser totals, parcials, si es va fer obra nova, i amb quins criteris... En fi, els dos camins es troben i es recolzen mútuament.

Uf, quina feinada!

A la tarda vaig fins La Cellera a saludar els pares d’en Xavier. Hi trobo una bona colla de coneguts que els acompanya. Una bona sotragada.


divendres, 19 / desembre / 2014  

Vaig a fer un parell de gestions al poble. Al peatge de la Roca del Vallès, se’m va bloquejar la targeta de crèdit. Ja m’ha passat alguna altra vegada. Vaig a l’oficina bancària perquè m’ho solucionin.  

Assisteixo a les exèquies d’en Xavier que oficia en Sebas. L’església s’omple de companys d’ell i dels pares. El dolor es fa punyent.  

A dos quarts d’una vaig al trencant de Sant Amanç. El retaule arriba puntualment. I el pugem fins a l’església i el presentem al lloc on quedarà instal·lat. Renoi, com lluirem!

Al vespre tenim la celebració de la penitència d’Anglès i l’església s’omple (més de cent-cinquanta persones). Hi ha una volada de gent que venen dels pobles de l’entorn: Osor, Amer, la Cellera... També hi ha uns amics de Palafrugell que estan tips de missatges tremendistes. M’acompanya en Jesús i podem enllestir més aviat.

Quan acabem, anem a menjar unes torrades amb pernil. I el dimoni, que estossegui.


Cap comentari:

Publica un comentari