diumenge, 20 de març de 2016

O vos omnes qui transitis per viam, attendite et videte: Si est dolor similis sicut dolor meus...

dissabte, 12 / març / 2016

El dissabte és un dia tranquil. Preparo les misses del diumenge.

A la tarda, passo per Amer, la Cellera i Bescanó repartint els programes de Setmana Santa de l’arxiprestat. Tothom els espera.

Després del la missa de Bonmatí i després de la missa d’Anglès, diversos col·laboradors, es distribueixen els barris, carrers i veïnats per repartir els programes de Setmana Santa. Tant de bo arribin a totes les cases dels pobles. És una manera de donar fe de vida i de donar a conèixer la vida parroquial.

diumenge, 13 / març / 2016

Celebro les misses del matí a Anglès, a Santa Marti i a Anglès. Acabem de repartir barris, carrers i veïnats on distribuir-hi programes.

Després de la missa del migdia, vaig a la Torratxa (al carrer Major). La M. Teresa Tafanell lliura a la parròquia d’Anglès una fotografia antiga i emmarcada de la Mare de Déu del Remei abillada amb els vestits postissos que portava abans del 1936. Val a dir que la imatge tenia una cara bonica. I la col·loco a la sagristia de l’església de Sant Miquel. Hi lluirà.

Amb un amic, anem a dinar plegats. És indi i comentem costums indis diversos relacionat amb els menjars i amb els casaments.

Al vespre em comuniquen la mort d’en Ramiro Arnau Roca (84), el darrer germà de la muller del meu germà.

Dilluns, 14 / març / 2016

Entro unes instàncies a l’ajuntament d’Anglès: una per demanar permís per fer el viacrucis al carrer el divendres sant i l’altra demanant un espai per la trobada ecumènica de Pasqua el dia 3 d’abril.

En Danés em comunica la defunció d’en Luís Ortíz de Bonmatí. Demà caldrà oficiar-ne les exèquies.

Vaig fins a casa de l’Arnaldo. També hi saludo la seva muller, la Shona. Preparem un xic la trobada pasqual del dia 3 d’abril. Quan hem acabat parlem de les famílies. L’Arnaldo em comenta que el seu pare era l’escriptor i periodista Adelardo Fernández Arias (1880 – 1951) que sovint signava amb el pseudònim El Duende de la Colegiata. Va treballar per diversos periòdics, va escriure diverses novel·les i obres de teatre i també dirigí pel·lícules.

Quan acabem, m’arribo fins l’ambulatori. Demano hora per ser visitat ja que algun medicament dels que prenc no acaba de funcionar.

Dino tranquil·lament al pis. Tinc caparrina i em ronda un refredat.

Al vespre venen a assajar els Cantaires de Sant Miquel. Amb en Josep M. acabem de fer la tria dels cants del diumenge de Rams.

dimarts, 15 / març / 2016

Vaig a Banyoles. Arribo a Santa Maria quan baixen les campanades de les nou. Miro els passos de la processó dels Dolors. Els dos d’en Bohigues, estan molt bé: l’encontre de Jesús i Maria i la Pietat. Són sobris i senzills, si bé crec que el de la Pietat el van malmetre una mica amb una restauració que li van fer fa uns anys: en Bohigas tenia una forma de policromar molt peculiar. El pas que no m’agrada és el nou, de Jesús amb la creu i un soldat romà.

A la sagristia m’atén un noi colombià que es prepara per ser ordenat aquí. Fa pocs dies va localitzar una imatge de sant Josep a la capella de l’hospital Santa Caterina. Em comenta que està llicenciat en arts escèniques. Ves per on!

De mica en mica arriben els familiars d’en Ramiro: la Margarita, la Lourdes, en Jordi, els gendres, els néts... Les exèquies les oficiem amb senzillesa i amb sentiment, com pertoca. Una religiosa josefina, la germana Agustina Arimany (que és de Les Planes) porta els cants: “Quantes coses a la vida, que semblen omplir-ho tot, i no són més que mentides que s’amaguen dintre el cor. Tu has omplert la meva vida estimant-me de debò. Jo voldria, Mare bona, ser com tu... “
Hauré oficiat les exèquies de tots els germans Arnau Roca: en Pepet i en Joan a Barcelona, en Paquito a Borgonyà de Terri, en Celso a sant Cugat de Salt i l’Antoni a Mata. Els seus pares procedien d’Amer (en Miquel) i de Sant Esteve de Llèmana (la Llúcia, de qui també vaig oficiar-ne les exèquies). 

Quan acabem vaig a recollir el cotxe que he aparcat al carrer Jaume Butinyà. Em cau l’ànima als peus veient com està l’edifici del convent de la Divina Providència: no se pas qui va badar! Damunt del carener de Can Ametller hi ha una puput que va cantant: s’acosta la primavera.

Passo un moment per Can Teixidor per estar una estona amb la Carme i en Josep. També hi ha l’Assumpta. Em trobo amb en Joan Figueres que em parla del seu consogre, el meu metge. Abans de sortir de Banyoles, al carrer de Mata, m’aturo a proveir una mica. I cap a Anglès.

A la tarda, a Bonmatí,  tinc les exèquies d’en Lluís Ortiz, el pare de la Dulce, la mestressa de la Codina.

I al vespre, celebro la missa vespertina. El refredat va empenyent: eixavuirar, regera de nas, caparrina...

dimecres, 16 / març / 2016

Em ronda un refredat i he passat mala nit i m’ha agafat insomni. He pres una infusió pel refredat i una aspirina. I m’he posat a caminar pel pis. He arribat a fer 2 mil passos, o sigui, uns 1500 metres.

Quan he esmorzat i endreçat la casa, vaig a casa de la Montse a beneir-li la casa. Fem una breu pregària, beneeixo l’aigua i amb un bri d’olivera, beneeixo les portes i finestres invocant i demanant la protecció de Déu sobre tots els que viuen a la casa.

A les 10 ja estic al despatx. Hi atenc diverses visites. També trucades de telèfon, amb esternuts i mocs inclosos.

A la tarda estic força espès i el refredat m’ha deixat atuït. De fet, tampoc em puc queixar ja que és el primer de la temporada. Els altres anys, especialment a Palafrugell, el mínim eren tres cada temporada.

L’Anna, la directora del reforç escolar, obsequia els voluntaris (i a mi) amb tres bunyols dintre una bosseta amb un llaç i un pensament bíblic. No em puc estar de fer memòria d’en Bernat Caussa que, per Setmana Santa, m’obsequiava amb un sol bunyol. Jo sempre li deia: “només un??” I la resposta d’en Bernat era contundent: “si a Palafrugell tothom l’obsequiés amb un bunyol, no se’ls acabaria”. Una veritat com una catedral!

dijous, 17 / març / 2016

Estic refredat com una sopa. A la nit ha plogut a gust i ha nevat a les muntayes de l’entorn. Deo gratias! Ja tenim 12 hores de claror i 12 hores de foscor. Ara arriben els dies més agradables del calendari.

El dematí enllesteixo el suplement parroquial. Queda un xic massa ple, però la Setmana Santa i Pasqua són dies intensos. .

Al vespre, després de la missa, vaig cap a Bonmatí. L’Eva i en Xavier em fan una entrevista per emetre per ràdio Bonmatí. Sobretot cal parlar dels horaris de Setmana Santa fent destacar els elements més populars.

divendres, 18 / març / 2016

Ha mort Mn. Josep M. Ballarín (96 anys). Em va ajudar molt a la meva primera etapa de seminarista al seminari major de Girona. Ens va dirigir uns exercicis i ens va fer un curset d’espiritualitat. També l’havia visitat a Queralt i hi havia portat un grup de joves des d’Olot. Els llibres d’ell que més m’han agradat són Francesco (1967, i que em penso que va ser el primer que va escriure)  i la Història de l’Espiritualitat (que no recordo el títol). També he llegit altres llibres seus .Tal com escriu en Miquel Àngel, un bon company, “Mn. Ballarin va ser per molts cadells de capellà el Bergoblio de la nostra joventut”.  

Pel matí feinejo per la casa i per l’església. Cap a les 11 surto i vaig a Girona. Sembla estrany que per fer 19 km s’hi estigui gairebé una hora. Aparco al seminari i vaig a l’església del Dolors. Hi celebro la missa de la Mare de Déu dels Dolors. Hi participen una vintena de devots. M’atén i m’assisteix en Narcís Palahí. M’obsequia amb una fotografia de la imatge que hi havia a l’església abans del 1936, una talla d’en Josep Llimona.

Quan marxo vaig cap a Vilanna, al barri de l’altra costat del pont de Bonmatí, a sota els Pujols.  Ens trobem a dinar els companys capellans de l’arxiprestat a Can Rajolet. Parlem de la festa dels Dolors a Amer (hi va el bisbe!) i de temes del nostre món. Acabem cap a les 3.

Passant per Trullars, Mas Llunés, Sant Dalmai...  vaig al monestir de Santa Clara de les clarisses de Vilobí per comprar-hi partícules per la missa ja que faria curt.

A Anglès, al vespre, fem el Via Matris, el Camí de Maria, i celebrem la missa. Quan he acabat, torno cap a Girona. Aparco a la muralla i vaig de nou a l’església dels Dolors. Està plena de gom a gom. Hi canta la coral del GEiEG: Stabat Mater, O vos omnes... Celebra la missa Mn. Pere Domènech. Al final de la missa em presento als assistents i els felicito per la diada i per la participació.

Tothom passa per l’antiga sagristia. Les cambreres de la Mare de Déu hi serveixen bunyols i beguda. Vaig saludant diverses persones conegudes i altres que em volen conèixer.

Amb en Pere, anem a sopar a casa de la Dolors Vidal i d’en Salvador Sunyer, una casa d’indianos situada al davant mateix de l’església dels Dolors. Celebrem el sant de la Dolors, el d’en Salvador i sant Josep. Diversos comensals també han assistit a la missa. Hi participen els germans de la Dolors, altres amics: en Pep Nadal, la M. Josep Balsach... També diversos fills i nebots. És un sopar distès i agradable.


Arribo a la doma cap a les 12 de la nit.  

Cap comentari:

Publica un comentari