dilluns, 19 de desembre del 2016

Voldria eliminar el desembre del calendari: es pot fer?

dissabte, 10 / desembre / 2016

Em llevo amb dolor agut que baixa de la zona lumbar cap a la cama esquerra. Gairebé no puc moure’m. Un cop d’aire? Cansament? Ciàtica?...

Farcit de calmants, vaig fent feina com puc. Després de dinar faig una estona de migdiada.

A la tarda celebro les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès. No m’hi entretinc gaire.

Camino poc i  cap a dormir aviat.  


diumenge, 11 / desembre / 2016

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. Hi participa força gent.

Vaig a dinar a La Cellera amb en Ramon, la Montse i en Josep. Sobretot parlem de Banyoles i del monestir.

I a la tarda també descanso. Sembla que em vaig trobant millor.


dilluns, 12 / desembre / 2016

Després de la missa del matí em ve a veure en Manel Xarles per comunicar-me la mort del seu germà, en Joan (54 anys).

Abans del migdia m’arribo a la farmàcia a recollir algun medicament i a comprar altres productes.

Cap al tard,, després de rebre la mainada de catequesi vaig cap a Girona


dimarts, 13 / desembre / 2016

A mig matí vaig al monestir de Santa Clara (Vilobí). Hi tenim la reunió trimestral d’arxiprestes amb el bisbe, el vicari general i els vicaris episcopals. Parlem de les celebracions de la Paraula en absència de preveres.

A la tarda la Nuri i la Collell em comenten que, en Josep, mentre feia llenya per la llar, s’ha tallat el tendó del dit gros de la mà esquerra. L’han portat al Trueta i l’operen d’urgències.  


dimecres, 14 / desembre / 2016

A les 10 oficiem les exèquies d’en Joan Xarles. Presideix la cerimònia Mn. Carles Giol, el rector de Sant Hilari Sacalm, que és cosí germà de la mare. L’enterrament, pròpiament, el realitzen al cementiri de Cogolls, on havia nascut el noi i on estan enterrats els avis, els Xarles i els Pruenca. Precisament a la Pruenca, la casa dels avis materns, durant la guerra civil, s’hi havia refugiat Mn. Josep Oriol Clos, el que estaria de rector a Palafrugell.

Cap a migdia vaig cap a Girona, a visitar en Josep al Trueta. Està a la setena planta. Rellevo la Nuri. En Josep està tranquil, després de l’esverament d’ahir. Porta el braç ben enguixat, si bé el pot moure bé i també mou els dits. Quan arriba la Collell, vaig a dinar a la cafeteria de l’hospital. I quan pujo, marxa la Collell. Cap a les 4 marxo i ve en Tiri.

Quan deixo l’habitació ho aprofito per passar a visitar l’Annita, la mare de la Isabel, la dona del meu cosí Lluís. A l’Annita també la conec de quan vaig estar a Sant Jordi Desvalls. A l’habitació m’hi trobo amb la Conxita, l’altra filla. I quan surto ve a visitar-la la Margarita Jofre.

Després del Reforç Escolar, vaig a la Biblioteca Joaquim Bauxell d’Anglès. Tenim la presentació de l’Agenda Llatinoamericana. Som 10 persones, entre les quals l’Alcaldessa. La presentació la fa en Jordi Planas.


dijous, 15 / desembre / 2016

Em passo bona part del dia preparant la classe del vespre.

A la tarda vaig cap a Barcelona. M’aturo abans al monestir de Santa Clara a recollir uns llibres que m’hi vaig deixar el dimarts.

Quan arribo a la facultat enllesteixo algun problema administratiu a secretaria. M’hi trobo amb en Joan Planellas i estem una estona parlant.

Abans de la classe tinc temps de pregar una mica, tot voltant pels claustres de la facultat.  Ara que està de moda la “filosofia peripatètica”, he redescobert la “pregària peripatètica”, ben interessant. De fet me la va fer descobrir una àvia de Palafrugell (l’àvia Francesc), que vivia al carrer de la Constància i que venia a l’església a pregar tot donant voltes a l’església: de tant en tant s’aturava davant una imatge i semblava que se les tenien, de tu a tu.

A la classe avui toca parlar de l’art de la primera etapa de l’Edat Mitjana, l’Alta Edat Mitjana. També dono alguna pinzellada de nocions de litúrgia. La preparació dels alumnes és força notable. De fet, és un curs de màster i ja tots són llicenciats.

Anar a Barcelona per Vilobí / Riudellots són 106 km., fins l’edifici de la facultat. Tornar-ne, sortint per Hostalric, són 96 km, val a dir, però, que el trajecte des d’Hostalric fins a Riudarenes és infernal, a més, avui amb boira i jo que em sentia cansat.

Arribo a la doma quan estan tocant les onze. Com que sento gana, em preparo un bon plat de sopa de verdura a partir de les sobres del dinar. I un ou dur per acabar-ho d’adobar. Em fico al llit que toquen les 12.  


divendres, 16 / desembre / 2016

Cap a migdia oficio les exèquies d’en Rafael Tenllado (87 anys). És la primera vegada que, un dels fills, em demana que l’oficiï en castellà. A Palafrugell gairebé la meitat de les exèquies les oficiava en castellà i alguna vegada em tocava anar-ho a fer a alguna parròquia veïna perquè el capellà d’allà no volia fer-ho en castellà.

Tenim un matí plujós. Al migdia passo a recollir en Ramon i anem a dinar a El Pasteral, a Can Quer. A més d’en Ramon, també hi ha en Jordi de Bescanó, en Jesús i un capellà de Paraguai, l’Alcides-Ceferino Negrete, amic d’en Jesús. Havia estat capellà del santuari de Caacupé i ha vingut a Barcelona per celebrar la festa de la Mare de Déu amb els paraguaians que treballen a Barcelona i a l’entorn. Ens comenta que a Paraguai estaria a 40º. També ens parla de la situació religiosa del país. I que allà la llengua oficial primera és el guaraní  i l’espanyol, que es coneix, no es parla gaire. O sigui que allò dels “500 millones” és un pur mite.

A la tarda faig un xic de migdiada i, cap al tard, vaig cap a Girona. Vaig a comprar-me unes sabates que em siguin còmodes i calentes. Em penso que ho encerto. A la missa a l’església dels Dolors som una vintena. Després de la missa hi ha una mica de celebració i m’obsequien amb una panera nadalenca. Que bé!

De retorn vaig a la Cellera. Hi ha la pregària jove de Nadal. Hi participen uns 30 adolescents i una vintena de persones de Vida Creixent. Tothom en surt animat. Tant l’Ignasi com en Josep M. Quer fan tot el possible perquè vagin funcionant aquestes trobades. D’Anglès, a més d’en Josep M., hi 6 joves. Deo gratias!

Tornant d’Anglès, m’aturo a la Burés. Estan assajant els pastorets. M’hi estic una estona. Fa fred. Arribo a la doma cap a les 12. Sort que només hi ha un mes de desembre, perquè això no es pot aguantar gaire més.


  

2 comentaris:

  1. Desembre?? Esperi's, que després vénen gener i febrer...
    Joan Castillo

    ResponElimina
  2. Desembre?? Esperi's, que després vénen gener i febrer...
    Joan Castillo

    ResponElimina