dissabte, 15 / abril / 2017
Venen les pabordesses a ornamentar
l’església per la Pasqua i col·loquem cada cosa al seu lloc: ciri pasqual,
aigua per beneir, flors...
També em cal preparar la Vetlla
Pasqual i hi esmerço bona part del dia: lectures, fulls de cants, pregàries...
Una estona abans de la Vetlla Pasqual
venen els nois i noies que fan la Professió de Fe: la Núria, l’Anna, en Lluc,
en Quim. Preparem la seva intervenció i acabo d’explicar el sentit de la celebració.
Entretant, els Cantaires de Sant Miquel i els Cors Alegres preparen els cants
de la celebració.
A la Vetlla Pasqual hi participa un
centenar de persones, representant totes les parròquies de la Vall de les
Esglésies.
Hi venen en Xavier i la Roser d’Olesa:
ens coneguérem a Palafrugell i tenim una bona relació. També venen els pares
d’en Xavier. A Palafrugell hi ha un oncle amb qui ens saludàvem sovint. També
tenia un oncle capellà que treballava a Mèxic amb la mainada del carrer. Saben
que m’agraden els fulls de goigs i m’obsequien amb l’edició de diversos fulls
de goigs de la parròquia de Santa Maria de Capellades, comentats per Mn. Joan
Barat: els de la Mare de Déu dels Dolors (lletra de Mn. Joan Colom, música de
Mn. Valentí Miserachs, il·lustrats per Antoni Gelabert, editats el 1978); els
del Sant Crist Miracler (lletra de Mn. Pere Ribot, música de Mn. Valentí
Miserachs, edició del 1981); els de St. Sebastià (amb lletra de Mn. Climent
Forner, música de Mn. Valentí Miserachs,
il·lustrats per en Llucià Navarro, editats el 1982); els de St. Isidre
(lletra de Mn. Pere Ribot, música de Mn. Calentí Miserachs, dibuixos de Llucià
Navarro, editats el 1983).
diumenge, 16 / abril / 2017
Celebro les misses del matí de Pasqua.
A totes hi ha més gent que els altres diumenge. A Sant Martí, mentre celebro, em
pesen les parpelles i se m’acluquen els ulls. Quan acabo la missa de Sant
Martí, baixant cap a Anglès, busco una raconada, al costat de la carretera,
després del cementiri, i hi aparco i hi vaig una becaina.
Arribo just per la missa a Bonmatí. A
la missa hi participen una seixantena de persones. I quan acabem fem plegats un
vermut, a la porxada de l’església.
Quan arribo a la doma, m’hi trobo els
nebots i mini nebots de Banyoles, també en Josep i la Carme. Han preparat el
dinar i aviat ens posem a taula. Ben servit i ben peixat, només haig d’anar
dient on es troba alguna de les coses que em demanen.
A mitja tarda la casa queda endreçada
i buida. Quan he fet la migdiada
contesto les felicitacions que m’han arribat.
dilluns, 17 / abril / 2017
Poc després de les 10 vaig cap a Sant
Amanç. Hi tenim el Roser de Pasqua. Hi participen unes 65 persones. Els cants
els dirigeixen els joves que m’acompanyen a la missa, cada divendres, a
l’església dels Dolors: els germans Ortiz Frigola. Canten cants que els
assistents coneixen bé i tot sona molt bé.
Sortint de l’església es serveix
l’esmorzar: talls de coca dolça de sucre de can Centena, preses de xocolata,
moscatell, ratafia, aigua, refrescs...
Hi ha molt bon ambient.
Acabada la celebració, vaig a deixar
els patracols a la doma. I marxo cap a Palafrugell. Dino a La Pera. Cap a les 4
arribo a la Residència Ntra. Sra. de Montserrat. Estan per començar el rosari.
Estic una estona amb la Felícia. No parla gaire. Li ensenyo fotografies de les
celebracions de Setmana Santa.
Ho aprofito per anar a visitar la meva
padrina, la Tia Lola. Fa una tarda esplèndida. L’Empordà es fa entranyable com
mai: com desitjo aquests paisatges amples, oberts, retallats al fons per les
muntanyes: Montgrí, serra de Rodes, serra de les Salines, el Mont, el Canigó...
fins a donar tot el tomb. El cor s’eixampla i s’oxigena, la mirada s’amplia a totes bandes... I vaig
passant pobles i poblets d’aquesta xarxa laberíntica de carreteres: Vulpellac, Canapost,
Ullastret, Serra de Daró, Sant Iscle, Parlavà, Ultramort, Verges, La Tallada,
Viladamat... Recordo la dita que em repetia en Ton paleta de Sant Jordi
Desvalls: “Si i tens
una filla i no l'estimes gaire, casa-la a Albons o Bellcaire; i si la
vols veure morta aviat, casa-la a Viladamat”. Arribo a l’Arbre Sec i, a la
rotonda, enfilo la carretera de Ventalló i m’aturo a Valveralla. Però l’ocell
ha fuit del niu! La padrina no hi és. Ho pregunto a la “llar del jubilat” i no
en saben res. Quan em veu, ve la Isabel, la jove de la tia Lola. Ve a
saludar-me i em diu que la padrina és a Badalona, amb la seva filla, la Dolors.
I m’obsequia amb algunes pomes. No puc estar de menjar-me’n una. Que bona!
Faig el camí de tornada passant per
Valldevià. Hi faig memòria dels feligresos que venien a missa a l’esglesiola de
Sant Mateu, entre altres, els Poch, la família d’en Paulí Castells, la Mercedes
de Robert... També passo pel davant de Can Quintana, d’on provenia una
rebesàvia meva (Margarida Quintana) que el 1751 es casà amb en Salvador
Brugada. Baixo per Vilopriu, Colomers...
Em ve al cap la dita que em repetia en
Joan de la Berta: “Si vols veure el món al revés, vés a Sant Jordi, Vilopriu o
a Colomers”. Abans de la recta de Sant Jordi, sense adonar-me’n, el cotxe gira
cap a Gaüses. Crec que no hi havia estat més des del 1994. Quan arribo al
poble, afluixo la marxa. Hi ha mainada que juga a la plaça. No conec a ningú.
Agafo pel carrer per anar cap a l’església. Hi trobo tres dones, abaixo el
vidre i els pregunto si són del poble. I una es posa a exclamar: “Ets mossèn
Martirià!” Indubtablement són del poble: la Pepita, la seva cunyada de Figueres
i una àvia. Ens saludem i evoquem alguns records: sobretot, la primera missa
que vaig dir al poble, a la botiga, perquè el dissabte havia fet un temporal i
es feia impossible arribar a l’església.
Quan arribo a l’església, a
l’exterior, m’hi estic una estona. Encomano a Déu tots els que hi venien a
missa quan n’era el rector, tan els que són vius com els difunts. Ara, es veu
que celebren missa cada 15 dies i la celebren a la capella de Sant Roc.
Gaüses, amb poc més d’una cinquantena
d’habitants, té tres barris: Gaüses de dalt (on hi ha l’església), Gaüses del
mig (on hi ha tot de cases disseminades (moltes que són segones residències) i
Gaüses de baix (on hi ha el nucli principal de la població).
De retorn, em torno a trobar amb la
Pepita i les seves companyes. Certament, passejar per aquests camins, plens de
flors florides i d’ocells que hi piulen (hi escolto el primer rossinyol de la
temporada), dóna molt de gust, i més en un dia lluminós com aquest.
Abans de sortir del poble no em puc
estar d’anar a saludar els de Can Costa. Aparco a l’era. La Consol i en Jaume
estan parlant amb una noia que ara és mestre a Verges. Quan m’aturo, em miren
fixament i tot d’una, la Consol es posa a exclamar: “És Mn. Martirià”.
Em fan entrar a la casa i em serveixen
un bon plat de brunyols amb moscatell. Em parlen de les filles, dels néts, del
poble, de l’ermita de Sant Roc, de les anades a els Àngels, de les
excursions... “Pensa que molt sovint parlem de tu”. Com se m’estova el cor:
però no sé pas què devia fer-hi!
I surto de Gaüses. Els records
m’envaeixen, sobretot la simpatia i l’hospitalitat que hi vaig trobar. No sé si
aquell escalf s’ha repetit enlloc més. Dos records em resulten especialment
entranyables. Una vegada va venir el bisbe Jaume a celebrar la missa: era el
matí d’un diumenge fred de ple hivern. I els feligresos, agraïts, van obsequiar
el bisbe omplint-li tot el porta paquets d’embotits, pots de mel, coques, mig
xai esquarterat, mig porc... Jo mateix vaig quedar bocabadat. Un altre record
és quan a una casa em van cridar per assistir l’avi. Els vaig preguntar si
havia fet testament i semblava que no. Aleshores vaig anar a buscar paper, vaig
demanar que vingués el metge de capçalera i algú més de pes i vaig redactar el testament d’acord
amb el que l’avi va ratificar: l’únic testament que he fet com a rector. I
sembla que en van tenir sort.
Val a dir que, a cada poble, hi podria
recollir un munt d’anècdotes entranyables, especialment aquest pobles on hi
vaig ser rector per primera vegada.
Passant per Sant Jordi Desvalls també
hi faig una pregària per tota la gent que hi vaig conèixer: vius i difunts.
Berta, M. Collell, Ton...
Arribo a la doma cap a les nou.
M’encomano a Déu: In manus tuas...
dimarts, 18 / abril / 2017
Sembla que comencem a reprendre la
normalitat. Al dematí feinejo per l’escriptori. Sembla que vaig avançant feina.
Baixo un moment al poble a fer alguna gestió.
Al vespre, des de Palafrugell, em comuniquen
la mort de la Carme Morató Albert (94a) havia nascut el 1923. El seu pare va ser un dels grans impulsors de
l’havanera. El 1939, amb tota la família, els tocà fugir cap a l’exili tot i
ser molt bones persones. I els va tocar estar retinguts al camp d’Argelés. Era
terciària carmelitana. En ocasió de la Missió 2000, va ajudar-me a molts
nivells. Havia enterrat la seva germana (fa uns 15 anys). Darrerament compartia
pis amb la seva cosina, la Lluïsa, que segur li haurà dedicat un bon poema. Al
cel sia!
dimecres, 19 / abril / 2017
A la tarda ve la mainada del reforç
escolar. En fallen una colla i els altres no porten gaire feina. Sembla que
hauria estat millor reiniciar el reforç la setmana vinent.
M’assabento de la mort d’en Jaume
Guasch Palau. Havia nascut el 1922. Ens trobàvem sovint pel carrer de la
Caritat. A més de saludar-nos, parlàvem un xic de tot, especialment de la
situació social i política.
dijous, 20 / abril / 2017
La Rita em comunica la mort de la seva
mare, la Montserrat Miquel Rigau. Havia nascut el 1929. Amb el seu marit, en
Joan Ferrer, formaren una gran família, tots molt implicats a la vida de la
vila.
Tenim el panorama polític ben embolicat.
Ha de ser molt gros que els mateixos fiscals s’han revoltat contra el fiscal
general de l’estat. I segur que el que coneixem és ben poc. El més estrany és
la passivitat de les formacions polítiques. Segurament prefereixen callar i no
dir gaire res per allò de “cuando veas la barbas de tu vecino pelar...” i així
amagar-se les vergonyes l’un a l’altre.
divendres, 21 / abril / 2017
Celebro la missa com cada dia i feinejo per
l’estudi.
Amb en Ramon, dinem a Can Vernis. En Jesús i
en Jordi són a córrer món. També hi ha altres companys que volten: a Andalusia,
al sud d’Itàlia... És la setmana dels vicaris, clar, però ara, de vicaris, n’hi
ha ben pocs.
A la tarda assisteixo a la ofrena floral
davant del bust de la Francesca Bernadas i recitat de poesies dels nens i nenes del
Pompeu Fabra. Enguany el dediquen al 50 aniversari de la publicació del “Zood’en Pitus”
Al vespre celebro la missa a l’església dels
Dolors de Girona. Quan en torno, m’aturo a Bescanó a comprar una pizza per
sopar.
Espero que tot vagi bé i que aviat veurem noves entrades al diari. Bona Pasqua!
ResponElimina