dimecres, 24 d’octubre de 2018

Invitació a la XXXVII TROBADA GENERAL DELS ANIMADORS DE CANT PER A LA LITÚRGIA


El passsat cap de setmana del 20 i 21 d'octubre, a Lloret de Mar, hem tingut la XXXVII TROBADA GENERAL dels ANIMADORS DE CANT PER A LA LITÚRGIA organitzada pel Montserrat. 

La trobada s'anuncià a Igualada el 29 d'octubre del 2017 quan feia escassament un mes que jo havia arribat a Lloret de Mar. A aquella trobada, anunciat la trobada que es faria a Lloret de Mar, es llegí la carta invitació que segueix i que signo. 

Amb tot, la carta fou redactada per l'Anna Blasco. El text recull un bon resum de la història de Lloret de Mar i de la parròquia de Sant Romà. 

Ara la reprodueixo aquí.  


Igualada, 29/10/2017.

Benvolguts participants de la XXXVI Trobada General d’Animadors de Cant per a la Litúrgia:

Ens complau molt d’invitar-vos a la XXXVII (37a.) Trobada General, l’octubre del 2018, a la nostra parròquia i al nostre poble. En aquest cas, el viatge serà cap el nord.

Us farem una mica d’història dels orígens de la població: les restes de tres assentaments de poblats ibèrics de la tribu dels indigets ens han deixat el testimoni de la seva presència durant els segles IV al II aC.

Al segle I aC. arriben els primers romans. Les seves restes en una de les platges ens mostren unes estructures de factories de gran dimensions on es comercialitzava per tot el Mediterrani la producció de ceràmica que produïen al seus forns. Es conserva encara una Torre Sepulcral de data II dC. i excavacions arqueològiques al voltant de l’ermita de Sant Quirze asseguren l’existència d’una basílica paleocristiana i d’una necròpolis que dataria del segle IV dC.

És una vila mil·lenària. El document més antic on apareix el seu nom és de l’any 966. Fou consolidat com a poble l’any 1001 quan el compte de Barcelona, Ramon Borrell dona el terme de la població, segregant-lo del de Maçanet, a Sunifred, vescomte de Girona. En aquesta època es construeix el Castell de Sant Joan, situat vora el mar, que servia de guaita i refugi quan la població estava en perill. El terme feudal estava sota la jurisdicció de la senyora Sicardis i els seus fills. El poble era un escampall de cases de pagès.

L’any 1079, la senyora Sicardis promou la construcció de l’església de Sant Romà, el patró del poble. Va ser la primera parròquia. La protecció del Castell de Sant Joan va fer que la població s’anés establint arran de mar; es dedicaven a comercialitzar els productes de l’interior com llenya, fusta, carbó, etc. Practicaven la pesca i la navegació de cabotatge.

A l’any 1509 es comença a construir una nova església parroquial més gran i més propera al mar on habitaven els pescadors i mariners. Fou acabada al 1522 d’estil gòtic català del moment. Havia de servir de refugi als feligresos durant els atacs dels pirates. Així el campanar fou emmerletat i proveït d’espitlleres i, la porta d’entrada que era llevadissa corria per dintre d’un solc ben profund. El patró continuà sent Sant Romà, el qual es commemora cada 18 de novembre.

La població no deixa de mirar cap el mar, a les seves platges es construeixen petites embarcacions de comerç i pesca. El Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes promulgat l’any 1778 pel rei Carles III fa que a les drassanes es construeixin grans vaixells d’altura: pollancres, bergantins, goletes, fragates i corbetes. Aquests grans vaixells es dedicaven a importació i exportació de productes a les terres del Mar de la Plata, Mar de les Antilles, Golf de Mèxic, Amèrica del Nord, costa de Xile i Filipines. Alguns també varen participar en el comerç negrer.

Principalment entre els anys 1840 i 1880 molts homes de la nostra població decidiren fer maletes i anar a provar sort a Cuba, molts d’ells van tornar enriquits. Eren els “americanos” o “indianos” que es varen fer construir precioses mansions senyorials i sumptuosos mausoleus al cementiri d’estils neoclàssic, eclèctics i modernistes per famosos arquitectes de l’època com Josep Puig i Cadafalch.

Altres obres modernistes son la rectoria parroquial, la façana de l’església parroquial, destruïda durant la guerra civil del 36, la Capella del Baptisteri i la Capella del Santíssim de la qual el 23 de juliol de l’any passat vàrem celebrar el seu primer centenari.

El que poca gent sap és que un dels fills de la nostra terra, Constantí Ribalaigua i Vert va ser el propietari del històric Floridita de l’Havana i va ser un dels inventors de la típica beguda de Cuba: el daiquiri.

Tenim quatre ermites: l’ermita de Sant Quirze, és l’ermita més antiga del poble, tant que es creu que remunta a la victòria d’un general romà i cristià que es deia Quirze; l’ermita de la Mare de Déu de Les Alegries, la que antigament fou la primera parròquia; l’ermita de Sant Pere del Bosc, la més allunyada, és del segle X, antic monestir benedictí fins el 1694, restaurat al 1860 pel indià Nicolau Font i Maig, anomenat Conde del Jaruco qui ho va convertir en asil del poble fins el 1980 data en que l’asil fou traslladat al centre; i l’ermita de Santa Cristina, patrona del poble. Cada 24 de juliol es celebra la Festa Major en honor a la patrona Santa Cristina, en la que es canten els seus Goigs escrits pel poeta Josep Carner i musicats pel germà Odilò M. Planàs, monjo de Montserrat. Dintre dels diferents actes destaca la processó marinera a l’ermita, el Ball de Plaça o Dansa de les Almorratxes i la Regata de Llaguts del “s’Amorra Amorra” a la platja de Santa Cristina.

La bellesa dels paratges del terme ha donat inspiració a nombrosos escriptors, poetes, pintors i músics. Un exemple és Francesc Camprodon que juntament amb Emili Arrieta al 1855 van composar en record de les costes del poble l’opereta “Marina” on hi ha una frase famosa “Costas las de Levante, playas la de ...”

A partir de 1950 les antigues cases senyorials s’anaren derruint per convertir-se en hotels i instal·lacions de servei, les vinyes foren urbanitzades i més tard el bosc, per convertir-se en una població que gairebé arriba als 40.000 habitants, dels quals conviuen més de 100 nacionalitats. Dins el seu terme municipal s’hi troben 7 platges i cales de sorra blanca i aigües cristal·lines de blau intens amb un total de 7 Km. de costa, la qual cosa explica que sigui una de les destinacions turístiques més importants de Catalunya, acollint cada any 1,5 milions de turistes. Per l’ampli ventall d’equipaments esportius i la professionalitat en la gestió han proporcionat la certificació de Vila Esportiva.

Així doncs, sereu molt benvinguts a Lloret de Mar, població del Bisbat de Girona, a la comarca de la Selva. Des de la Parròquia de Sant Romà, junt amb el cor parroquial Alba de Prima (el qual fa dos anys va celebrar el seu 40è any de la seva formació), altres corals que hi ha a la vila i l’ajuntament, ens posem en marxa per acollir amb il·lusió tots el participants i simpatitzants de les Trobades. Ben segur que serà una bona ocasió per cantar i pregar amb entusiasme les lloances a Déu, en l’alegria del retrobament i de l’amistat.

Mossèn Martirià Brugada, rector de Lloret de Mar.

Cap comentari:

Publica un comentari