dimarts, 30 d’octubre de 2018

SANT NARCÍS, PATRÓ DE GIRONA


EL SENYAL, revista de la diòcesi de Girona (número 192, octubre 2018, a la secció REFLEXIÓ (p. 22) publica l'article que se m'encomanà, amb alguna petita retallada. 

Aquí publico l'article sencer, i en cursiva, els fragments que han estat retallats. 

Dedico aquest article al meu padrí, Narcís Cornellà, casat amb una cosina del meu pare, la Cinteta Sarquella Brugada. El meu segon nom de baptisme és també Narcís. 

A casa seva, al carrer Sant Antoni M. Claret de Girona, hi vaig anar algun any a celebrar la festa de sant Narcís. I ell, amb la Cinteta, havien vingut algunes vegades a Banyoles, a Can Teixidor del Terme. Posteriorment es traslladà a viure a una caseta al barri de Santa Eugènia. El padrí morí el dia 11 de novembre del 1965. 

Posteriorment la Cinteta anà a viure a casa de la seva cunyada, la Lola Cornellà, casada amb el músic i compositor Eliseu Boix i Galís (La Cellera de Ter, 1899 - Girona, 1979). 



Recordo una anècdota atribuïda al Dr. Jaume Marquès on s’explica  que quan l’aleshores bisbe Narcís Jubany va fer la seva entrada solemne a Girona (1964), el docte canonge li etzibà: “Si vostè arriba a sant, serà el primer bisbe sant de Girona que es diu Narcís”.

Perquè doncs a sant Narcís se’l fa bisbe de Girona, de la primera comunitat cristiana de la ciutat? Vull fer esment d’un costum generalitzat i documentat per en Joan Amades: quan un sant és molt venerat a un indret, fàcilment se’l fa oriünd del lloc, especialment quan el sant és poc documentat: sigui sant Gil a Núria, sant Aniol a Aguges, sant Sever a Barcelona, Anastasi de Lleida o el mateix sant Ponç de Girona. I d’altres en podria enumerar resseguint el Costumari Català. El costum es manté quan a algun personatge se’l fa “ciutadà honorari” d’una ciutat no per haver-hi nascut sinó per alguna vinculació posterior.

El cert és que el sant Narcís no apareix a la documentació fins el s. VIII, a un manuscrit procedent del monestir dels sants Ulric i Afra  d’Augsburg sense però que es digui que sant Narcís fos originari de Girona.  

No serà fins el 1087 que l’abat del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, adreçant-se al bisbe Berenguer  Guifré de Girona (1051 – 1093) li demana alguna relíquia de sant Narcís. A partir d’aquesta demanda, es sap que a Girona es conservava el cos  del sant i que, per no desmembrar-lo, envien a Augsburg trossos dels ornaments litúrgics que cobrien el cos del sant. Però tampoc s’esmenta gairebé res del martiri del sant, únicament el dia de la seva celebració, el 29 d’octubre. Som però a les darreries del  s XI. 

Aquí cal fer esment de l’homilia atribuïda a l’Abat Oliba (971 – 1046) dedicada al sant i que es pot situar al s.  XI.  I serà el 1387 que se’l proclama patró de la ciutat de Girona vinculant la seva celebració a una important fira (amb el rei Martí, el 1339). El 1864 se’l proclama patró de la diòcesi de Girona.  

Francesc Xavier Dorca (1737 – 1806) és qui atribueix al bisbe Miró de Girona (970 – 984) el trobament o invenció de les relíquies de sant Narcís per protegir-les de la profanació de les invasions àrabs. Posteriorment es van afegint dades sobre la veneració del sant: el 1285 les relíquies foren profanades per les tropes franceses, la construcció del sarcòfag per Joan de Tournai (s. XIV) i la construcció de la nova església on són venerades les seves relíquies juntament amb les de sant Feliu (ss. XIV i XV), la nova capella i el nou sarcòfag amb el bisbe Tomàs de Lorenzana (1775 – 1796).


Així doncs, qui seria el nostre sant Narcís? Tot fa pensar que seria un desdoblament del seu homònim, bisbe de Jerusalem, que moriria cap el 212.  Segurament facilitarien la confusió la transcripció errònia del nom Jerusalem. Aquest sant bisbe està ben documentat, i  profusament, pel pare de l’Església  Eusebi de Cesarea  (c. 264 – c. 339).
El martirologi d’Adó (c. 858) col·loca la celebració de la seva festa el 29 d’octubre. I, és clar, hi ha la possibilitat que les relíquies de sant Narcís venerades a Girona fossin les de sant Narcís de Jerusalem i que, en un moment obscur de la nostra història, fossin traslladats a la ciutat dels quatre rius. Sant Agustí d’Hipona (354 – 430) és molt crític amb el comerç de relíquies que, en aquell moment, es generalitzà. Seria en aquell moment que arribaria a Girona el cos atribuït a sant Narcís de Jerusalem? També hi ha la possibilitat que, algun bisbe de l’església de Girona dels primers segles, anterior al primer bisbe documentat de Girona, Frontinià (516-517), se’l volgués comparar al sant bisbe de Jerusalem fins a denominar-lo amb el mateix nom i ser venerat també com a sant. Però, com saber-ho? Ara per ara no podem anar més enllà de les dades històriques esmentades.

Acabo fent referència a les principals publicacions referides a sant Narcís de Girona. Malgrat la brevetat, darrerament n’ha fet un bon estudi l’Àngel Rodríguez al llibret Sant Narcís, el sant de les mosques, editat pel CPL el 2014. En to apologètic, Mn. Josep Mercader i Bohigas, publicà Vida e historia de san Narciso, glorioso obispo, apòstol, màrtir y patrono de Gerona, editat el 1954. El llibre recull, sense anàlisi crítica, la documentació i el llegendari relacionat amb el sant i seu el culte. D’aquell moment també tenim l’obra de J. PLA CARGOL, Santos Mártires de Gerona, publicat el 1955. Amb la introducció del bisbe de Girona Josep CARTAÑÀ, els canonges Josep CARBÓ, Josep MORERA, Carles de BOLÓS, Lluís PUIGMITJÀ i Tomàs NOGUER publicaren l’article “Secular al patrón de la Ciudad san Narciso” al Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona (Extraordinari), n, 11, 28 octubre 1939. I reculant, cal fer referència a l’obra de Francisco Javier DORCA (1737 – 1806), Colección de notícies para las vides de los Santos de Gerona del 1796. Més reculada és l’obra de Onofre RELLES, Historia apologètica de la vida y martirio de s. Narciso, editada el 1679. I encara les referències de Joan Gaspar ROIG I JALPÍ , al Cronicón de Liberatoo, del 1669, i la de Pedro de RIBADENEYRA, a el Flos Sanctorum , del  1599.

Finalment recullo  la pregària que resem en la festa de sant Narcís. Amb pietosa prudència i amb saviesa encertada diu:
Esguardeu, Senyor, la vostra Església aplegada avui per celebrar la festa de sant Narcís i concediu-li que guardi amb integritat i manifesti amb les seves obres la fe que li va ser anunciada, per la predicació dels antics pares. 

Cap comentari:

Publica un comentari