CRISTINA, CRISTIANA DE NOM I DE FETS Història i gènesi d’un llibret

A la darrera entrada que vaig publicar recollia la invitació a la festa de santa Cristina, patrona estimada i venerada de Lloret de Mar. 

Ara publico l'article que es va publicar també al Butlletí Informatíu de l'Obreria de SAnta Cristina en ocasió de la Festa Major de Lloret d'aquest 2018, a les pàgines 28 i 29. 

CRISTINA, CRISTIANA DE NOM I DE FETS

Història i gènesi d’un llibret

El gener del 2007, el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL) m’edità el llibret Cristina, cristiana de nom i de fets.  És el n. 126 de la col·lecció Sants i santes, en la que, actualment, ha publicat una vintena de llibrets que he redactat (dintre el conjunt de 260 títols). El darrer llibret que he redactat i s’hi ha publicat és Sant Romà, la fe que s’encomana.

En el moment d’escriure aquestes ratlles dedicades als devots de santa Cristina, m’ha semblat que seria interessant reflectir un xic la gènesi d’aquest llibret i, en general, dels altres 20 que jo he publicat.

Avui dia, per conèixer la vida d’un sant, sovint es fa recurs a les informacions que es poden baixar de les xarxes. Però ens enganyaríem si únicament utilitzéssim la informació que hi apareix, sovint excessivament escadussera i no sempre contrastada.

En primer lloc cal fer esment al perquè d’aquesta ressenya. Com a previ vull recordar el conjunt 291 ressenyes setmanals que vaig escriure, d’unes 20 línies, recollint i sintetitzant informacions biogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, artístiques... de de sants i santes amb projecció a les comarques gironines,  que es publicaren al  Full Parroquial del Bisbat de Girona, ininterrompudament des del n. 3.626 (27·04·1997) fins el n. 3917 (24·11·2002), amb una tirada superior als 20.000 exemplars, distribuït a les comarques de Girona i Alt Maresme. La redacció d’aquestes ressenyes fou una de les maneres de focalitzar l’afició que se’m desvetllà quan vaig realitzar els cursos de llicenciatura d’història (del 1987 al 1992) en el camp de la iconografia i de la iconologia i, a partir d’aquí, en el camp de la hagiografia i de la hagiologia.  I fou així que també vaig fer un primer apropament a la figura de santa Cristina que el publicà el Full Parroquial del 19 de juliol del 1998.

També, a partir d’aquestes ressenyes, en Josep Lligades m’oferí la possibilitat de col·laborar en la col·lecció SANTS I SANTES. El primer número que vaig preparar (n.. 44) fou Sant Roc, camí i servei, el 2000. Com les que seguiren, l’edició és en català i en castellà i, en aquest cas, també en portuguès.  

La gènesi més immediata de la ressenya dedicada a santa Cristina va ser quan, el dia de santa Cristina del 2005 vaig predicar a la missa de la festa major de Santa Cristina d’Aro. Fou aleshores quan el rector d’aquella parròquia, Mn. Josep Colomer, em demanà que publiqués la vida de la santa a la col·lecció del CPL. Així, després de que en Josep Lligades m’acceptés la proposta, aquell curs vaig anar aplegant material sobre la santa i, el 2006, vaig redactar-la i, enviant-la a l’editorial a començament d’octubre d’aquell any, es publicaria el gener del 2007.

Fonts d’informació

Per obtenir la informació sobre la vida i sobretot sobre el seu martiri vaig partir de l’entrada que té dedicada CRISTINA, la santa i màrtir de Bolsena, al volum IV de la Bibliotheca Sanctorum  (B.S.) editada Roma el 1964 (si bé l’edició de la que disposo és del  1987), des de la columna 330 a la columna a la columna 338.

A aquesta publicació també s’hi troba informació sobre altres santes homònimes: Cristina da L’Aquila, Cristina di Markgate, Cristina de Persia, Cristina di Retters, Cristina da Spoleto, Cristina di Stommeln, Cristina di Termonde, Cristina di Winchester.

L’article  dedicat a santa Cristina de Bolsena té dues parts. La primera amb la informació biogràfica redactada pel franciscà Agostino AMORE O.F.M. i, el 1964, professor de Història Eclesiàstica al Pontifici Ateneu Antonià de Roma.

Les fonts bibliogràfiques que utilitza Agostino Amore són diverses, la més actual un estudi de P. PASCHINI, Ricerche agiografiche. S. Cristina di Bolsena, in Rivista di Archeologia Cristiana (1924).

La segona part de l’entrada estudia la iconografia de la santa i fou redactada per la professora i doctora Isa BELLI BARSALI de Roma. La informació bibliogràfica l’obté de G. B. DE ROSSI, Il sepolcro della martiri Cristina di Bolsena e il suo cimintiero, publicat a Milà el 1890; també a Louis REAU, Iconographie de l’Art Chrétien, publicada el 195, al volum III, pp. 302-304.

Si bé la informació que s’hi ofereix és correcta, hi ha informacions posteriors que amplien i matisen la que es publica en aquest volum editat de la B. S., com he dit, el 1964. En aquest cas cal fer esment a l’obra dirigida per Claudio LEONARDI, Andrea RICCARDI i Gabriella ZARRI, el Diccionario de los Santos, en dos volums, (es publicà en italià amb el títol Il grande libro dei santi  editat a Milà per Edizioni San Paolo, el 1998) i en castellà, amb el títol esmentat, editat a Madrid per l’editorial San Pablo, el 2000). A les pàgines 582 i 583 es publica l’entrada dedicada a Cristina de Bolsena redactat per Mauro DONNINI, professor de llatí medieval a la Universitat de Peruggia. Aquest, sense menystenir les informacions aportades a l’estudi d’Agostino AMORE anteriorment esmentat, també recull la referència de l’estudi de J. E. CROSS i C. J. TUPLIN “An Unrecorded Variant of the Passio S. Christinae and the Old English Martyrology”, publicat a  Traditio, n. 36, el 1980, a les pàgines 161 – 236.  

Les dues obres esmentades anteriorment es centren en les informacions sobre la vida, el martiri i el sepulcre de la santa. Amb tot també és interessant recollir informació sobre la seva iconografia. En aquest cas cal fer referència a les obres més bàsiques. En primer lloc l’obra clàssica de Louis REAU, Iconografia del arte cristiano, editat en castellà en 10 volums, a Barcelona, el 1997, traducció de la versió original, en francès, Iconographie de l’Art Chrétien, publicada el 1957, una obra de referència en aquest camp.

Hi ha moltes altres obres referides a la iconografia. Faig esment a altres dues que disposo. Una és la de George KAFTAL, Iconography of the saints in central and south italian painting, dos toms voluminosos editats a Florència per la Casa Editrice Le Lettere el 1995.  L’obra ve acompanyada de dos altres volums, un dedicat a la Toscana i l’altre la Itàlia nord occidental. A santa Cristina se li dediquen les columnes 280 i 281 del  primer volum esmentant i s’esmenten i descriuen les pintures que té dedicades a Palerm, a Monreale, Carpignano, Ascoli Picceno i, òbviament, a Bolsena. Suposo que els altres volums, dels que no disposo, esmenten altres representacions de la santa a les zones que estudia.

Per conèixer la iconografia de santa Cristina

Un altre estudi iconogràfic més proper és el de Josep GUDIOL i Santiago ALCOLEA I BLANCH, Pintura gòtica Catalana, editat a Parets del Vallès per Edicions Poligrafa el 1987. En aquest inventari de la pintura gòtica (al n. 16, p. 27) s’esmenta el retaule o frontal de les darreries del s. XIII o principis del s. XIV dedicat a santa Cristina provinent d’una ermita propera a Olot (Garrotxa) i actualment al Museu Episcopal de Vic. L’altre retaule que s’esmenta (al n. d’inventari 520, p. 183) és el retaule de les darreries del s. XV dedicat a santa Cristina provinent de l’ermita de Santa Cristina de Corçà (Baix Empordà) atribuït a l’anomenat Mestre d’Olot (sembla que seria Miquel Torell) i actualment al Museu d’Art de Girona.

En aquest estudi de Gudiol i d’Alcolea no s’esmenten òbviament les taules conservades del retaule del 1617 del pintor Jaume Forner  ni la pintura de l’escola genovesa a altar major (d’abans del 1795) de Santa Cristina de Lloret, com s’esmenta a l’obra de Salvador PALAUDELMÀS I CASALS, Santa Cristina de Vallarnau. Lloret de Mar, imprès a Santa Coloma de Farners per Gràfiques Cantalozella el 2013. I encara cal fer esment al llibre de J. M. PONS GURI, El llibre de santa Cristina d Lloret, imprès a Barcelona per Tipografia Empòrium el 1977 on dedica el capítol IX (p. 129 – 133) a LES IMATGES DE LA SANTA.

Igualment cal fer esment de les taules de l’antic retaule de Santa Cristina d’Aro també del s. XVI (del pintor Joan Sanches Galindo, segons han estudiat Lluís ESTEVA I CRUAÑAS i Jordi BAUTISTA I PARRA, a “El retaule renaixentista de Santa Cristina d’Aro”, a Estudis del Baix Empordà, n. 12, (1993) p. 151 – 172).

Rastres de la seva veneració

A més del tema iconogràfic, hi ha la geografia de la veneració de la santa. Cert que els vestigis artístics ofereixen ja una topografia concreta. Però no és suficient. En primer lloc enumero l’obra Josep M. MARQUÈS, Ermites i santuaris de la diòcesi de Girona, editat a Girona, Diputació de Girona, el 2000. L’obra deixa constància de l’ermita que tenia dedicada el 1337 a L’Armentera (p. 44), la que té dedicada a Corçà ja el 1235 (p. 70) i la nostra de Lloret de Mar el 1354 (p. 97). Del mateix autor, faig referència a les “Notes històriques sobre la diòcesi de Girona i les seves parròquies”, editat com Annex de la Guia del Butlletí de l’Església de Girona el 1996. Allí s’esmenta la parròquia de Santa Cristina d’Aro, existent el 1041. També s’esmenta l’antiga parròquia de Santa Cristina de Canadal (actualment dedicada a sant Jaume), existent abans de l’any 1000 (p. 103). Evidentment, per una recerca més exhaustiva sobre els llocs dedicats a santa Cristina cal fer referència a altres obres com els 27 volums del conjunt dirigit per Jordi Vigué i Antoni Pladevall CATALUNYA ROMÀNICA i també els 29 volums editats per Josep M. GAVIN, Inventari d’esglésies (per comarques), editats del 1972 al 1980.

Hi ha, encara, la dimensió folklòrica de la festa en honor de santa Cristina. En aquest cas, a més dels estudis locals, es disposa de l’obra de Joan AMADES, el cinc volums del Costumari català, editats el 1953. Al cinquè volum, dedicat a l’estiu (pp. 581- 585) parla dels costums relacionats amb la festa de santa Cristiana, gairebé tots vius a Lloret de Mar.

Queda encara per esmentar les diverses edicions de goigs en honor de la santa. J. M. PONS GURI, en El llibre de santa Cristina d Lloret ja esmentat en fa un bon estudi dels que se li han dedicat a Lloret de Mar (p. 135 – 176). Em reservo per una altra ocasió parlar-ne recollint els que se li han dedicat a altres indrets.

I bé, per acabar, cal esmentar els llibres editats a Bolsena:Devozione a Santa Cristina, editat a Bolsena el 1998, de la reedició i ampliació del mateix llibre el 2006, amb l’estudi biogràfic i del culte a la santa de Marcello MOSCINI. Una altra publicació és la de Filippo GENTILI, Santa Cristina di Bolsena, editada a Torí, per Editrice Elledici, el 1999 (reeditat el 2005). Finalment esmentar l’obra de Marcello MOSCINI, Cristina di Bolsena, culto e iconografie, editat el 2002, on es recull un estudi exhaustiu de la vida i martiri de la santa, del culte i la iconografia i, òbviament, de la famosa representació dels episodis o misteris de la seva vida, tan populars a Bolsena. 

I consultant aquestes obres fou com vaig anar redactant el llibret intentant sintetitzar-hi la informació recollida.