Des de fa uns anys, cada mes publico una columna a la Revista de Banyoles glosant el significant d'alguna paraula amb ressó religiós. El que seguei es va publicar a la R. de B. del maig del 2017, poc abans que el Sr. Bisbe em comuniqués que iniciaria el curs següent a la parròquia de Lloret de Mar.  

ROSER

El diccionari  ens diu que és un nom masculí  referit a una planta arbustiva. Aquí però es fa referència a les celebracions populars que es celebren a partir de la Pasqua. I és que a Jesús li és atribuïda la poètica i singular denominació de Roser com s’afirma als goigs dedicats a la Mare de Déu cantats a la nostra terra i dels que en copio la quarta estrofa on es deixa clar quina és la identitat del Roser:  “Gran delit vos presentava vostre Fill ressuscitat amb cinc roses que portava en les mans, peus i costat; per les quals fou Llucifer, qui amb els sants l'infern omplia espoliat en aquell dia, que florí el Sant Roser”. Per això, durant aquesta estació en que floreixen amb ufana els rosers, a les parròquies de l’entorn (especialment les de l'interior),  ha estat costum de celebrar festes en honor del Ressuscitat els diumenges i festes que segueixen la Pasqua Florida o de Resurrecció i denominades  “Roser”  expressant el simbolisme de goig, d’amor, de microcosmos... i fent cert el que diu Juan Ramon Jiménez: “Rosadiós, Dios en la rosa”.