Les caramelles  - RdB maig 2018

La paraula prové del diminutiu “càlamus” (canya) i es refereix a un instrument rústic de vent fet de canya com el grall o la flauta de pastor que s’utilitzava originalment a les  cantades de cançons populars interpretades per colles per Pasqua Florida celebrant la Resurrecció de Jesús i, a la vegada, la primavera. També inclouen composicions de contingut satíric sobre l’actualitat. Es documenten al s. XVI al món rural. El text més antic usat a les caramelles són els goigs dedicats a la M. de D. del Roser. Al s. XIX el costum s’introduí i s’adoptà a les ciutat i es revitalitzà amb nous elements i noves peces musicals. S'acompanyen d'instruments musicals diversos, especialment de percussió. Amb una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, s’arriba fins al balcons, d’on, en correspondència, s’hi col·loca un donatiu: en el passat es recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, principalment ouades, el mateix dia, a la tarda, o uns quants dies més tard.

.