Per sant Nin i sant Non, pebrots i tomates

dissabte, 28 / juliol / 2012

Tot el dematí feinejo. Em va bé per preparar un xic les misses, els cants, les pregàries... Em telefonen un parell d’amics per comentar-me diverses coses. És ben bé que, de la missa, no en sabem ni la meitat. Com deia aquell, el dia del Judici Final, quan tot se sàpiga, ens farem uns bons panxons de riure.

Dino tranquil. A la tarda hi ha la missa a Bonmatí. Els escolans fan vacances. La presència de la família Bonmatí es fa notar, però només a la nau. Quan acabem la missa, la gent saluda els senyors.

A la missa d’Anglès, tampoc hi ha escolans que també fan vacances i les fan llargues. Quedo amarat de suor.

Quan m’he rentat una mica i m’he canviat la camisa, vaig a la plaça de la Vila. És la festa de la Vila Vella, del barri antic. Segurament és una reminiscència de les celebracions de santa Magdalena. Al barri de Can Serra van celebrar la festa veïnal el dissabte passat, però allà no hi fan cap àpat conjunt.

En tres còmodes i llargues taules, hi ha una bona colla de veïns: uns 120. M’han portat els coberts i en Manel i la Soledat de Can Camps, que , amb l’Emília, són els qui m’han convidat. A mi em situen al costat d’en Pedro Abrisqueta, de la Teresa i, al davant, en Josep Font i de la Victòria. En Josep de fet és de Trullàs i, encara que avui també fan la festa a Mas Llunès, prefereix venir a Anglès. A Trullàs hi fan la festa a les engires de sant Bartomeu, que hi té dedicada una esglesiola romànica.

En Josep havia tingut una vaqueria i havia fet societat amb en Cuixa i amb l’Eudald Bassols. És ben conegut al poble. Ell és tranquil, murri, atent, i va encaixant les dites i acudits.

El sopar se m’ha fet agradable, menjant meló amb pernil, pollastre i botifarra a la brasa, gelat i amanida. L’Emília de Can Tresa, tot cofoia que no cap a dintre, em va presentant el  seus néts, des del més menut (d’uns 2 anys) a les més grandetes (d’uns 15). Finalment li regalo un tovalló perquè es pugui eixugar. I a riure.  

Cap a les 11 em retiro cap a la doma. Quan hi arribo ja es sent la música de la ballaruga.

diumenge, 29 / juliol / 2012

Celebro tranquil·lament les misses del matí. A Sant Martí s’hi afegeix més gent. No sé si és que es pensen que es tornarà a repetir de coca o bé que els agrada la missa a l’exterior. Quan l’acabo, visito la Maria i la Nati.

A la missa del migdia hi ha una volada de gent: la família de la Maria Viñolas (entre altres la seva cosina Eulàlia Hortal), la família de la Codina de Susqueda i la família de cal Flequer Nou. I és que, un cop acabada la missa, hi ha el bateig de la Júlia, la pubilleta de cal Flequer Nou. La Maria, que és la besàvia,  estava tan contenta que semblava que se la batejava a ella.

La calor m’ha arreplegat i tinc els peus que em bullen. Dino lleuger a Cal Mariner: un plat combinat, amb amanida, quatre patates fregides i llom a la planxa, amb una clara. Només m’hi sobra els grans de blat de moro i és que  els americans ens volen convertir en gallines transgèniques.  

A la doma, descanso una mica i em prenc una dutxa. A un veí se li acudeix de clavar claus i cops de martell (o, si més no, és el que sembla) i pam, pam, pam... Sort que la casa és gran.

A la tarda repasso el que se’n diu les galerades del llibre de Santa Maria de Banyoles eliminant i afegint coses. Sembla que un llibre, no s’acaba d’acabar mai. He trobat un nou racó de la casa per treballar més tranquil, més fresc i amb més bona llum.

Es veu que, a l’autocar de línea, hi ha hagut sarau perquè una dona, que ha pujat a Trullàs, no ha volgut pagar el bitllet. Deu ser una nova modalitat de la campanya “no vull pagar” però en versió autocar i aquesta vegada començada per una dona deTrullàs.

Al vespre, parlo amb un parell d’amics. M’ajuden a esbargir-se.

dilluns, 30 / juliol / 2012

És la diada dels sants Abdó i Senén. A casa sempre els hem tingut devoció. Som de família d’arrels pageses i, com que a Catalunya n’han estat sempre patrons, ho recordem bé. De fet, a Banyoles, la festa es celebrà ahir. Sembla que la participació va ser força semblant a la del any passat,   

A la tarda oficio les exèquies d’en Josep Vall·llovera (96a). Procedia de Cassà de la Selva i, de jovenet, havia estudiat al Seminari. Havia treballat al laboratori de les mines d’Osor, analitzant les mostres del material que se n’extreia i que anava tot als Estats Units per fer porcellana. Es veu que va ser un gran caminador. M’adono que els assistents participen en les respostes, els cants...

Vaig a celebrar la missa dels sants Abdó i Senén en sufragi dels difunts del Terme, a Santa Maria dels Turers. Hi participen uns 70 assistents. Concelebro amb  Mn. Ramon Pijoan (el rector) i amb Mn. Josep M. Amich. Al principi no coneixia cap dels assistents, fora del meu germà, la meva germana, la meva neboda. Però, de mica en mica, els vaig identificant, especialment quan reparteixo la comunió i, al final, quan venen a venerar la relíquia dels sants: la germana de la Margarita de Can Ping-pong, la Llúcia de Can Pipa, la Lola Avellana, la Teresa Tor, en Lluís Martí, unes quantes senyoretes de Casa Nostra, la Meri Sitjà, la Dolors de Can Lloveras, la Pepita Castany... En Pere Frigolé fa sonar l’orgue amb suavitat, bon gust, exquisidesa, professionalitat... I cantem els goigs que entonen el cor (amb la Fina)  i que tan bé sonen.  La missa és una trobada de família, de la família dels fills de Déu, amb els que ens hi veiem, amb els que no hi poden venir, amb els que ja són a l’altra riba, fent la graellada amb el Senyor.

En Ramon Pijoan m’obsequia amb el llibret d’en Jordi Galofré, Josep M. Massip i Miquel Rustullet ELS VITRALLS DE SANTA MARIA DELS TURERS que fa poc s’ha presentat.

A casa, la Carme ens serveix el sopar: una mica de sopa de verdura, un tall de truita de carbassó, una amanida de tomata i pa beneït a la missa dels sants.    

De retorn, quan he passat Salt, trobo ben pocs vehicles per la carretera de la vergonya. Arribo a la doma cap a les 11.

dimarts, 31 / juliol / 2012

Al migdia oficio les exèquies de la Teòfila Mudarra. Ve a saludar-me la seva neboda, la Juliana, que és religiosa dominica de l’Anunciata. A Anglès, la Cellera i Amer, la família Mudarra hi té varies branques.  

Per dinar, menjo crema de verdura i  unes mandonguilles amb amanida de tomata.A la tarda venen l’Eloi i en Lluc per recollir el tendal de la parada de l’Oncolliga per fer-la servir aquests dies que l’Agrupament Sant Miquel fa l’acampada .

Vaig a fer una caminada per la carretera de Girona i la Triassa fins arribar a la gasolinera. Als jardins de Can Cendra estan plens de mainada jugant. Pel camí, agafo algunes avellanes d’un avellaner que queda damunt de la vorera i, tot caminant, les vaig trencant i menjant-me-les. Encara que un xic verdalenques, són ben bones.

Després de la missa vespertina, recordo als assistents que, quan hi hagi un enterro amb missa (o com es diu aquí, amb missa completa i amb comunió), els avisaré el dia anterior i no hi haurà missa vespertina.

També els recordo que si algun dia no puc ser a la missa vespertina, es farà una celebració comunitària llegint les lectures del dia, les pregàries, el parenostre i repartint la comunió, com ja s’ha fet algun cop. A la vegada, els adverteixo la importància de valorar aquesta mena de celebracions comunitàries en absència del prevere que ens ajuden a valorar millor la comunitat que es reuneix i el do del Senyor que s’hi fa present en la seva Paraula i en el Pa del seu Cos eucarístic. Algú bufa perquè, quan s’assabenta que no hi sóc, s’escapoleix a La Cellera per tenir la “missa completa”. Però les comunitats cristianes caldrà que s’hi vagin acostumant.

dimecres, 1 / agost / 2012

És la festa de Sant Feliu i vaig a la missa solemne que s’oficia a Sant Feliu de Pallerols. Quan arribo, tot respira festa. Entro a l’església abans que arribi la comitiva dels ancians del poble, ja que també hi ha la Festa dels Vells. També hi trobo gent de Bonmatí.

Ens ha convidat el rector, Mn. Elies, i hi som tot el clergat de l’arxiprestat: en Ramon (que és l’arxiprest), l’Ignasi, que és el diaca, en Josep, jo i, quan ja hem començat la missa, en Jordi. L’església és fresca de si i s’inaugura la pintada de les capelles laterals i la nova il·luminació. Tot fa molt de goig i els elements més nobles hi destaquen molt i molt. Hi ha un cor que canta molt bé. També hi participa l’escriptor Josep Valls i la seva muller.  

Em toca proclamar l’homilia. M’encomano a Déu. Parlo de les arrels profundes de la nostra fe i de la nostra comunitat cristiana de les que n’hi ha mostres des dels principis del s. IV i sobretot amb el martiri de sant Feliu. Comento com aquesta comunitat cristiana ha perdurat al llarg del temps donant fruits de vida cristiana. Faig referència als màrtirs de les darreres dècades: els capellans, religiosos i seglars assassinats per la seva fe a la guerra civil i esmento Mn. Joan Alsina i el P. Quim Vallmajor. També faig referència a la situació difícil que viuen les comunitats cristianes a Síria, al pròxim Orient, a Nigèria, a la Xina... Finalment, fent referència a l’expressió de la carta als Hebreus, convido tots plegats a donar testimoni de vida cristiana enmig de la nostra societat inhòspita, indiferent, egoista, ambiciosa mostrant l’alternativa de l’Evangeli.

A Sant Feliu de Pallerols hi havia anat, quan jo era seminarista, els caps de setmana, els cursos 1974 / 75 i 1975 / 76. Quan acabem la missa, algú diu que ho recorda. Amb l’Elies acabem de mirar l’església: són interessants els relleus de les clau de volta de la nau central (amb St. Feliu, St. Mateu, St. Marc, St Lluc i St. Joan) i de les capelles laterals (Immaculada, St. Pere, Sta. Llúcia, Nom de Jesús i altres sants que no he identificat encara). També són d’admirar la solemne pica de batejar (que és romànica i, d’un costat, retocada el s.. XVI) i, sobretot, la noble imatge d’alabastre de la Mare de Déu del Patrocini (s. XVI).

Mentre estem encantats mirant els racons de l’església, dos vailets –en Francesc Roura i en Pau Font- demanen a Mn. Elies per fer sonar l’orgue ja que els agradaria interpretar un parell de peces. Sembla que ho diuen seriosament tot. Tot i que l’Elies hi és una mica reticent si bé, finalment, hi accedeix. I comença a sonar Bach... Renoi! Ho fan bé i amb seguretat. Si seguim per aquí, això acabarà bé. 

Quan sortim de l’església un tomb per nucli antic del poble. I anem cap a Can Finet, a dinar. El menjar és casolà i l’ambient agradable. És una fonda de tota la vida  i que es coneix des del 1865. Ara és la cinquena generació qui mena la fonda. A més dels avis (que ja conec de quan venia a Sant Feliu fa 35 anys i que van venir a Lourdes, el juny) conec la noia (la Pilar) que és religiosa josefina,  i el noi (que quan venia jo feia d’escolà), i ara també se’m presenta la jove, la Teia Corcó que ens coneixíem de quan jo era vicari a la parròquia de Les Fonts d’Olot. Recordem el darrer campament on coincidírem, cap a Albanyà. Ara tot aquell indret ha quedat arrasat pel foc. I em dóna records per l’Assumpta, de qui n’era amiga.

Quan els companys ens acomiadem, pujo fins la rectoria de Sant Feliu passejant pel carrer del Puig. M’adono que totes les cases, a més del número identificatiu, hi tenen el motiu antic: Can Lau, Can Mamagués, Can Antina, Can Saloto, Can Mei, la Quadra, Can Botets, Can Daina, Can Ventura, Can Manela, Can Vedruna, Can Bora, Can Andalet, Can Mònic, Can Falé, Can Ferrer, Can Masnou, Can Paisa, Can Ton... No m’he adonat si als carrers cèntrics del poble també repeteixen aquesta iniciativa tan encertada.

Retorno cap a Anglès. M’aturo a la font Picant d’Amer. La calor va pujant de graus. Estem a uns 35º i la humitat és elevada, amb tot de boira que embolcalla lleugerament els cims.  

dijous, 2 / agost / 2012

“Dels àngels, Mare i Regina, a tot mal deu-nos remei: vós que teniu milers d’àngels posats al vostre servei”. Vet aquí que dues advocacions marianes, per mi ben entranyables (Àngels i Remei), queden unides en una mateixa advocació.

Al migdia venen a visitar-me la Montse Pi i en Joan Mató. Visitem l’església, l’hort, la doma i el pis. Entretant, anem comentant temes diversos des de punts de vista ben diferents. Em porten a dinar a l’Aliança i, mentre fem la degustació dels plats més significatius,  anem fent desfilar les informacions i les precisions més o menys conegudes: murals, alcaldes, padrines, restaurants, escots, casaments, papus, independència, medalles catalanes, bacines, Nou Palafrugell, oliveres, neures, l’euro per barril de petroli que segons sembla s’embutxaca algú de la Sarsuela... Això si, tot són informacions certes i de fiar.

En Joan em comenta que va néixer i va ser batejat a Estanyol on el seu pare, provinent de Bèlgica, hi adquirí el mas Roure. Hi visqué fins els 4 anys, quan la família es traslladà de nou a Bèlgica.

Avui tot va per terra: en Giovanni Carlos Bourboun que es fot de lloros, la bandera gegant de la plaça Colom que cau, íbex que va avall... Quins grans presagis de futur!

Quan faig la caminada, al captard, un home em comenta que Mn. Àngel, quan donava classes al institut d’Anglès, venia des de Bonmatí corrent.

En Joan Fontané, des de Bonmatí, m’envia la lletra que el seu pare cantava a l’autocar el dia de l’excursió (04·07·12) amb els col·laboradors de les parròquies:

EL RUC QUE VOLIA SER SAVI

Un dia al despertar el ruc va dir:

"vull aprendre de llegir,

si els savis fan això,

també vull ser savi jo". (bis)

Alçant-se se n'anà sense més raons,

cap al mestre de minyons:

"bon dia senyor mestre sóc aquí,

vull aprendre de llegir". (bis)

El mestre li digué:

"molt ben pensat, n'aprendràs, si ets aplicat."

I li posà davant un cartipàs

ple de lletres com el nas. (bis)

"Aquesta que aquí veus que és talment,

la teulada d'un convent,

és la primera lletra i és diu A,

digues A per començar". (bis)

El burro obrí una boca de tres pams

i engegà un parell de brams

i el mestre satisfet digué: "bé va,

dius perfectament la A". (bis)

El burro, inflat d'orgull, pegà un gran bot i digué:

"doncs ja ho sé tot."

I ruc com va venir, se’n va entornar

i de ruc mai més passà. (bis)

divendres, 3 / agost / 2012

Cap a les 11 surto per visitar els ancians malalts de Bonmatí. La calor els té ben atuïts i alguns fins i tot ha estat hospitalitzat. Un cop he aparcat el cotxe a la rectoria, vaig caminant a totes les cases: carrer Balmes, carrer germans Griera, carrer Eugeni Casacuberta, pujada de Vista Alegre... M’hi passo dues hores ben rodones. Les assistentes, noies uruguaianes o paraguaianes, són molt amables amb els ancians i els porten amb safata.

En Ramon Vinyes, el fill del Dr. Àngel Vinyes, em comenta que, a l’església d’Anglès, l’altar de la M. de D. de Montserrat va estar sufragat per la família Vinyes Miralpeix, en concret per l’avi Ramon, que n’era el patriarca. La muller de l’Àngel i mare d’aquest Ramon,  la Montserrat Gassó i Buxó era germana dels monjos de Montserrat  P. Josep M. (1912-1976) i P. Pius (1913-1948). El P. Josep Ma. fou un gran dibuixant d'escenes religioses amb un estil molt peculiar que el distingeix, encara avui, per la representació dels rostres de sants sempre de perfil, sants sopars, escenes bíbliques vàries, marededéus, etc. Moltes il·lustracions d'aquestes han tingut gran difusió en el món religiós, estampes, cartells commemoratius, etc. El projecte de l'altar fou del P. Josep M. Gassó.  A Can Peix es conserven  els plànols del projecte. Tant de bo en puguem disposar d’una còpia per l’arxiu parroquial! Malgrat la seva simplicitat, aquest altar conté una elegància inusual que contrasta amb el disseny del presbiteri.

Per santa Magdalena, l'avellana és plena

dissabte, 21 / juliol / 2012

Al mati preparo les misses del diumenge. Les pregàries que ens arriben del Centre de Pastoral Litúrgica són cada vegada més indigeribles, amb tants adverbis, adjectius, subordinades... Prefereixo fer-ne una versió més pròpia de la Vall de les Esglésies. 

A la tarda tinc reunió amb els caps de l’Agrupament Sant Miquel: Sergi, Eloi i l’altre Eloi. Em comenten la propera acampada prop del Pedraforca. Miraré de visitar-los. També parlem de l’ús dels locals de Santa Magdalena i de les línees bàsiques del proper curs.  

A la missa de Bonmatí hi participen les àvies de la família Bonmatí que acostumen a passar l’estiu al vell casal que hi tenen, arrel de la colònia.

Em visiten la família Giménez Gich de Granollers i participen a la missa vespertina d’Anglès: en Josep, la Mercè, en Joan Enric, la Mercè en Xavi i en Francesc, el petit. És una família vinculada a la parròquia de Sant Esteve i em parlen dels mossens que hi han conegut. També participen a la Peregrinació diocesana del setembre a Lourdes.

Vaig a sopar a La Cellera, a casa d’en Ramon. Precisem algunes informacions que s’han conegut i algunes de noves que hem conegut. També parlem de temes banyolins, especialment de la família Villaret de Banyoles (Busquets, Alavedra, Moner...). Em comenten com en Macià, amb la mainada del carrer de Girona, quan s’acostava la festa del carrer, el recorrien amunt i avall fent esquellots perquè la gent s’aplegués davant de la capelleta de la Mare de Déu del Carme per dir-hi el rosari tots els veïns reunits, com es feia a molts altres veïnats. No sé si ara també ho faria. I pensar que en Joan Alavedra va arribar de l’exili pràcticament amb la roba que portava al damunt!.

diumenge, 22 / juliol / 2012

De bon matí el cel és tapat i mestraleja.

Després de la missa a Sant Martí, les Carme de la colla, ens conviden a compartir coques que elles han elaborat. Renoi, pràcticament n’hi ha la meitat per cada assistent. També hi abunda el xarel·lo que bevem amb porrons molt lliberals. Es veu que hi ha ganes de repetir l’experiència cada vegada que algú (o una colla) celebrin el seu sant. Mentre anem fent la queixalada, comprobem si les avellanes estan plenes, i és així. Quan ja no n’hi queb més, vaig al poble a visitar dues Maries. També em volen que faci beguda.

Dino a Can Tarrès. Quan començo, som dues persones. Aviat arriben els altres clients habituals. Un dels que arriba pregunta sonorament quin dia és sant Jaume, a Anglès. L’altra que ja hi era abans, tot sorneguer i només perquè ho senti jo, respon: “Suposo que deu ser el mateix dia que als altres pobles”. Ho diu amb gràcia, i li somric.  

Entre els que arriben hi ha en Joan. L’acompanyen els seus fills i una neta i ell  me’ls presenta. També entra la germana del P. Lluís Masachs, amb la filla i el gendre. Ens saludem tots plegats. De mica en mica vaig coneixent la gent, i la gent, a mi.

Des de les 4 de la tarda fins les 9 he estat treballant per enllestir l’article fent un comentari iconogràfic del quadre de la Dormició de la Mare de Déu deMateo Gilarte.  Ja feia dies que hi donava voltes. Escriure un article és com passar un mal de ventre. L’he enllestit i l’he enviat de dret al Museu d’Art. No vull pas donar-hi més voltes. I és que les exigències són com una cotilla: dues pàgines de 30 ratlles cada una i de 70 caràcters cada ratlla. Quin patir. Però ha està. Estirar la cadena, i per avall. Escatològic? Bé,  els poetes ho comparen a un part, però es clar, jo no he parit mai. En tot cas he fet parides.

S’ha iniciat un foc molt virulent a la Jonquera i que la forta tramuntana ha escampat aviat cap a la part muntanyosa de l’Alt Empordà. Per la paga, també se n’ha iniciat un altre a Port Bou. Que trist! Les notícies en van plenes i la xarxa, també. En Joan Garcia ha hagut de córrer per fer un informatiu especial tota la tarda, a Catalunya Radio.

dilluns, 23 / juliol / 2012

El paisatge està lleugerament emboirat i es sent certa flaire de cremat. Fins aquí arriba el fum dels focs de l’Empordà.

A mig matí em visita l’Assumpta i comentem el casament de la Rosa i d’en Xavier, ahir, a la capella els Dolors d’Olot. Es veu que l’Aniol va fer un gran paperàs recitant el poema i lliurant la toia. També parlem del foc a l’Empordà que, des de Can Balcons, es veu bé i fa basarda. En Jaume està a la reserva per si ha de córrer.

En Lluís Cornellà ve a recollir el vist-i-plau i el segell per la compostel·lana:farà uns kilòmetres del Camí de Sant Jaume.

La Roser, la mare de la Blanca,  ve per preparar el dibuix per un punt de llibre ben castís que es repartirà el dia de la Mare de Déu del Roser. L’acompanyarà un poema d’en Dídac Faig.

Quan vaig cap a casa, ni des de l’autopista ni des de l’autovia hi veig cap columna de fum especial, si bé el paisatge està tot emboirat de fum.

Dinant amb la Carme, en Josep i la Nuri, el tema dominant és el del foc a l’Alt Empordà: l’espectacularitat, les olors (al començament com si fos xocolata desfeta torrada, que és l’olor característica del suro cremat ), els panorames vermellosos des de Mas Usall (especialment a la nit), la inconsciència generalitzada que no valora el dany que pot provocar una burilla..

Recullo les galerades del llibre dedicat a Santa Maria dels Turers. Cal donar-hi una ullada per polir-ne algunes coses bàsiques.

Amb en Josep, anem a la impremta per repassar la impressió del programa de la Festa del Terme. Queda prou bé. No crec que cap altra entitat de Banyoles faci un programa tan maco i tan complert.

Reflexió vespertina del dia: estem en una societat que ens fa agressius i interessats. Si intentes el contrari, fàcilment se’n fan falses interpretacions que poden ploure de tots costats i de tota mena. Lamentable.

És curiós com els periodistes de Barcelona transformen els noms dels pobles afectats pel incendi de l’Empordà: Llers per Llès, Darnius per Parnius, Cistella per La Cistella o Cisteller... i d’altres.  I van repetint...

dimarts, 24 / juliol / 2012

La mare em comentava que, quan hi hagué el foc del 1982 a les Gavarres, ella era a Els Àngels. Es veu que va passar-hi molta basarda i necessità uns dies de descans per refer-se’n. La família de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amiga del capellà de Els Àngels, se l’endugué a passar unes setmanes  al seu xalet, a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols, per així fer-li passar l’espant.  

Tinc reunió a la Cellera i hi vaig caminant. Són uns 2 km i el camí és planer i agradable. La reunió és amb els companys de l’arxiprestat per tractar el tema de la seguretat a les esglésies, com solem fer cada any. També hi assisteix en Jesús, el cap dels mossos a la Selva.

Després de dinar, mentre baixem cap a la Cellera amb en Ramon, parlem del Marmolista de Banyoles. Era un home tranquil i amb molta bonhomia. Vivia al carrer santa Maria. Els vespres, sovint anava al bar de Els catòlics. Es veu que a la seva dona li deia que anava amb el vicari, que de fet sovint feia d’aquell local el seu despatx. Quan tornava a casa seva, sobretot a l’estiu, baixava tot sol. Però, quan arribava davant del portal de casa seva deia: “Bona nit, mossèn Anton”. I, en un altre to de veu, ell mateix contestava: “Bona niiiit”. Així la dona, a l’interior de la casa, contenta i enganyada, tenia la sensació que si, que el seu marit tornava amb el vicari, Mn. Anton.

Retorno caminant. Fa un sol de justícia. Sort del barret i que gairebé tot el camí queda cobert pels arbres. Poc abans d’arribar al pont em trobo amb un noi del Panjab,  en Hardin. Deu tenir uns 13 anys. Em saluda cordialment com si ens coneguéssim de sempre i se’m presenta breument. Em comenta que ve de treballar el seu hort. Hi va tres dies a la setmana. Hi cultiva tota mena de verdures, fins i tot patates. I, els vespres, els esmerça a reparar ordinadors dels familiars i amics. Segur que no s’avorreix.

Quan arribo a la doma em recordo que haig d’anar a recollir el cotxe que l’havia portat a fer la revisió. Em cal anar caminant fins el final de la Triassa, a gairebé un quilòmetre. Ja m’ho ha dit la Montserrat: “on va, mossèn, amb aquest sol!”. Retorno a la doma amarat de suor i vaig de dret sota la dutxa.

A les 6 de la tarda oficio les exèquies d’en Ramon, en Puig paleta. Algú em diu que era de Can Figueras. Un dels fills, també és paleta. Un altre, s’està a Suïssa.

dimecres, 25 / juliol / 2012

Al matí, surto a l’hort a recollir alguna cosa: tomates, cogombres, carbassons, bitxos... Els mosquits es ben diverteixen amb mi.

Atenc diverses visites al despatx. És una bona manera d’anar prenent el pols a les persones, a les famílies, al poble. En Josep em telefona per comunicar-me la mort d’en Jaume Colomer (85 anys). Fa un mes que el vaig visitar. Procedia de Brunyola. La seva filla, la M. Carme, és religiosa de Jesús Maria i treballa a Bolívia. El seu gendre, en Miquel, és el responsable del servei d’aliments de Caritas. Al cel sia. El fill treballa als EEUU.

Cap a migdia surto de la rectoria. Em trobem amb en Pep Frigola per dinar plegats. No ens havíem vist des de fa 4 anys. Ens han convidat en Jordi Tauler i l’Amèlia. Mengem ajoblanco –que bo!- i calamars farcits –que bons, també-. Parlem una mica de tot el que ens uneix, de les dificultats d’en Pep al Níger, del llibre que està preparant parlant d’en Quim Vallmajor, de les misses tridentines i pretridentines i de les neures dels capellans...

Arribo just a Anglès per la missa vespertina. Com que és sant Jaume, la celebrem a l’església parroquial.

Felicito els Jaume que conec: en Jaume Angelats, en Jaume Barnó...

dijous, 26 / juliol / 2012

Felicito els Joaquim i Anna que conec, entre altres, una meva mini neboda. 

Vaig a la Triassa a comprar alguna cosa pel rebost. En Lluís i la Marta em presenten els seus fills, en Joan i en Francesc, ben escotorits. En Joan, amb l’Octavi, se’n va cap a Santa Bàrbara amb bicicleta. Suaran! En Francesc fa de dependent per la botiga. Tant l’un com l’altre, són ben amables amb mi.

Fins el migdia preparo el suplement del full i preparo un dinar lleuger: un carbassó trossejat i bullit amb quatre grans d’arròs i quatre mandonguilles.

A la tarda vaig a fer donació de sang. Hi trobo en Toni que em fa una revisió de la pell que la tinc amb tot de petites nafres de tan gratar les picades. Mentre m’extreuen la sang, sembla que estic voltat de hurís que em van atenent: una em porta una ampolla d’aigua, l’altre em punxa amb delicadesa, l’altra em dóna conversa perquè no em maregi...

Sortint de l’ambulatori, vaig cap a la farmàcia Bonmatí per comprar el producte amb cortisona per les nafretes i que m’ha receptat l’Antoni. I cap a la doma. I, al vespre, la missa vespertina a les hermanes. Entre una cosa i altre, ja hauré fet una caminada.   

divendres, 27 / juliol / 2012

El dia comença pesat i amb boires altes. El matí, baixo a comprar alguna cosa. Em regalen una safata amb 5 nectarines ben maques.

Feinejo pel despatx i atenc alguna visita i alguna telefonada. Començo a repassar les galerades del llibre de Santa Maria de Banyoles. Així, mig enquadernat, el llibre fins i tot arriba a fer goig.

Cap a les 3 fa una tronada i cau un ruixadot. No crec que arribi a ploure un litre. És pluja de calor i deixa enfangats els cotxes.

A la tarda oficio les exèquies d’en Jaume Colomer. Havia nascut a Brunyola, a Can Casals i anà a viure a Can Tino, on era masover de l’advocat Congost. A Anglès algú també l’anomenava en Tino, si bé no tenia cap relació de parentesc amb els de Can Tino d’Anglès. Hi assisteix gent de Brunyola, de Sant Martí... i de l’Obra.

Acabo el dia amb cert ensopiment.

Pel juliol, treu-te la roba al vol

 dissabte, 14 / juliol / 2012

Al migdia, a Sant Martí, hi batejo en Pep. Em saluda l’Albert Ciurana, comissari de la demarcació dels minyons escoltes que ha participat a la celebració.

A Bonmatí hi recullo una caixeta de prunes de l’hort. En tindré per uns quants dies.

Al vespre hi ha la presentació de ANGLÈS PER LA INDEPENDÈNCIA als jardins de Can Cendra. Déu n’hi do! Si el moviment independentista més o menys funciona igual als altres pobles, ja podem estar contents.

Recullo reflexions en veu alta:

L'Ausàs ha estat detingut i acusat d’estraperlo. Ara pla! Un italià diria: tanti! Però, del cas PRETÒRIA, ¿ja ningú en parla? ¿Com és que s'ha esfumat tot aquest rebombori on hi estaven embolicats polítics destacats dels grans partits de Catalunya? I ja veiem com va anant el cas PALAU que, en paraules del mateix jutge, es va fonent enmig de corriols que s’endinsen en les boires administratives i bancàries.

En Xavier Trias, sembla que s’ha queixat de que li rebaixen el sou d'alcalde de Barcelona: quina manera d’ensenyar ses orelles!

Els sindicats convoquen manifestacions de protesta pel dijous vinent. ¿Voleu dir que no seria millor convocar una nova manifestació de tots els catalans per LA INDEPENDÈNCIA? Això si, una manifestació demanant la independència, però sense els polítics, únicament la societat civil. Si després de dos anys de la gran manifestació demanant la independència, l'única cosa que els preocupa és el pacte fiscal, ja podem plegar.

I ara, què em diuen què li passa a la família de la Letizia? Jean Charles de Bourbon, tens mala peça al teler!

diumenge, 15 / juliol / 2012

Ahir, a Bonmatí, van fer d’escolans en Rodrigo i l’Ariadna. En Josep M. va posar-hi la banda sonora. En Joan i la Tarsi van proclamar les lectures.

A Anglès, a la missa vespertina, no hi havia escolans. La Pepi va vetllar per tenir lectors: en Manel, la Mercè i la Conxita. En Pedro va posar-hi la banda musical. A les nou, ha estat en Pepet qui ha vetllat perquè tot anés bé: la Carla, d’escolà; en Joan, la Carme i el mateix Pepet, de lectors; i la banda sonora, en Pedro. Al migdia ha animat la celebració la Maria, que també ha fet de lectora juntament amb en Joan i en Josep; i els escolans han estat la Núria i en David.

El dia l’he centrat a Sant Martí. A més de la missa parroquial (quina delícia celebrar-la in facie ecclesiae) i de la visita als malalts (avui només la Maria), cap a les dues he participat al dinar de la colla que provenen de Sant Martí però viuen fóra del poble. Ha estat a Can Valls. El dinar el van iniciar els anys 90 els religiosos i religioses nascuts  al poble que viuen a diversos llocs: 

en aquell moment eren unes 10 i ara són mitja dotzena.

Hi hem participat 63 comensals. A l’esquerra hi tenia la germana Montserrat de Cal Curt i, a la dreta, hi tenia Mn. Rosendo Roca, de Can Font, rector de Massanet. També hi ha originaris de Can Rajoler, Can Fuster, Can Soldat, Can Jan, el Cassot, Casa Nova d’en Feliu, Ginestries, Can Font, Can Baró, Can Mariano, Can Tona, Can Pujades, Can Ramonàs, l’Hostal de Baix, Can Grau, Can Sabater, Can Parés, Can Gepa... Quins noms tan entranyables!

Amb la germana Montserrat parlem de les religioses Concepcionistes. Van ser les primeres religioses que es van instal·lar a Palafrugell per atendre l’Hospital dels Pobres. Però només hi van perdurar uns tres anys i, tot seguit, van suplir-les les Carmelites Vedrunes. De fet, a Palafrugell,  van deixar-hi únicament vestigis documentals. També parlem de la seva estada a Guinea i a Veneçuela. Ara s’està a Mataró.

Parlem també de les contraccions lingüístiques que es fan de forma natural amb els noms de sants: santa Bàrbara per santa Barba, sant Guerau per sant Grau, sant Simplici per sant Simplí, sant Martirià per sant Martrià...

Recullo una dita que no és gaire afalagadora per la veïna ciutat de Santa Coloma de Farners: “A Santa Coloma de Farners, si no tens diners, no hi vagis més”.

Amb la bona companyia, parlant i rient, també hi posem un bon serviment: aperitiu variat amb freds i calents, uns peus de porc a la brasa i un sorbet de llimona. De plat fort, altres han preferit xai a la brasa, magret d’ànec, sèpia, bacallà, lluç... I el dimoni que estossegui i, si pot ser, que s’ennuegui i s’afogui, tal com deia la mare. I feina a fer la digestió.

Dilluns, 16 / juliol / 2012

Encara volta alguna broma pel cel, però es presenta el dia calorós.

Ens notifiquen els nomenaments que s’han efectuat a la diòcesi. El més proper és el d’en Ramon Oller que, a més de ser el rector de La Cellera, també ho serà d’Amer (i de Sant Climent).  El telefono per parlar-ne i també en parlo amb algun altre company.

Dino amb la Carme, en Josep i la Nuri celebrant la M. de D. del Carme. Porto a la meva cunyada un braser que era d’en Cels, el seu germà. En Joan l’ha ben netejat. Ara fa goig. És un braser de llautó,  petitó, dels que s’acostumaven a posar en una taula camilla per tenir els peus calents. Les varius en quedaven ben servides.   

A la tarda, amb en Josep, anem a la impremta on imprimeixen el programa de la Festa del Terme. Amb la Sílvia, anem fent els retocs pertinents. També parlem de l’artista Lluís Vilà.

dimarts, 17 / juliol / 2012

No es veu cap núvol i el cel es blau i brillant. Feia dies que no es veia l’atmosfera tan neta i tan serena. De bon matí, l’aire és fresc i el termòmetre no puja dels 17º.

Cap a les 11 vaig cap a Cadaquès. Passant per l’autopista, vaig bé. Però la carretera s’embossa entre Figueres i Roses. Al darrer trajecte, fins la carretera del Pení, es posa al davant un camionet amb una barcassa. I es fa una gran cua. Arribo a Cadaquès cap a la una del migdia.

A la rectoria saludo la mare d’en Jaume (la Rosa), la Montse i en Modest, el matrimoni que ajuden en Jaume. I vaig cap a l’església on hi trobo el primer grup de companys. Mirem les darreres reformes de l’església: el terra, el presbiteri, l’altar major avançant la gran llosa antiga de l’altar que, al meu entendre, conté una inscripció medieval mig esborrada. Val a dir que tot ha quedat molt bé, com no podia ser d’altra manera.

A la mateixa rectoria, hi dinem. La Montse és bona cuinera i els plats estan ben preparats i ben presentats. Som en Jaume, en Josep M., en Joan, l’altre Joan, en Pere, en Miquel Àngel, en Benet, en Ramon, l’altre Pere i jo.

Parlem dels canvis, de la situació social, de companys malalts... No surt el tema del jacuzzi ni el tema dels majordoms, però en surten d’altres tan o més pintorescs o sucosos, sense deixar de comentar les limitacions de l’aixovar litúrgic de la catedral ni dels silenci dels bisbes davant la greu crisi que afecta a tanta gent (sembla que hi ha algunes servituds lligades a la JMJ i al cardenal Rouco).

Retorno tranquil·lament per les carreteres nacionals: mal senyalitzades, entrebancs a cada pas... No esta pas pensades per circular-hi sinó per desviar la circulació cap el negoci de l’autopista. Arribo a la doma poc desprès de les nou, tanco els portals de l’església, pujo cap al pis.

dimecres, 18 / juliol / 2012

Santa Marina: per molts anys, mare!

Vaig a comprar un xic de manduca per dinar. Amb la calor, prefereixo fer un bon esmorzar i un dinar més lleuger. Amb tot, alguna cosa em cal menjar. Pel face, ajudo un noi que ha de preparar el dinar pels de casa seva. Li comento com fer una amanida barrejada de verdura bullida (patata i mongeta tendra) i de verdura crua (tomata, enciam, cogombre, bitxo...). Espero que li surti bé i que no ho hagin de llençat tot a les escombraries: suposo que ja m’ho comentarà.

Preparo els escrits que cal publicar a la revista L’AMIC de Bonmatí (que es reparteix l’agost) i al programa de les Gales d’Anglès. L’esquema és el mateix: al cap de gairebé un any de la meva estada aquí, agrair l’acolliment que m’ha fet la gent i valorar el treball que tantes persones fan en bé de les nostres parròquies.

A primera hora de la tarda la Concepció i la M. Àngels venen a saludar-me. Em porten unes quantes postals per la col·lecció de postals marianes. En dec tenir cap a 4mil. Quan era a Calella (Maresme), la Lluïsa Blanquer (a. c. s.) me les va ordenar. Ara caldria fer-ho de nou perquè pràcticament s’ha doblat i, també, inventariar-les. Em penso que aquesta col·lecció vaig començar-la cap el 1973 i en tinc d’arreu. També tinc alguna altra col·lecció amb més o menys peces: aiguabeneiteres, pintures dels llocs on he estat, quatre xapes...

Abans de la missa em telefona l’Enric. La seva mare ha caigut i s’ha trencat el fèmur. Després de la missa vaig cap a Girona a visitar-la i li porto Nostramo. Si bé està un xic nerviosa, està bé, i es va lamentant del mal moment que ha tingut. Quan la deixem es posa a llegir la novel·la de Sarah Lark LA CANCIÓN DE LOS MAORÍS.

Amb l’Enric anem a prendre alguna cosa a El Pati Verd tot comentant la situació actual i diverses anècdotes dignes d’una revista del cor o, millor encara, de El Jueves: la família real, els embolics de faldilles que hi ha al poble com un autèntic sainet ...  Arribo a la doma cap a la una. 

dijous, 19 / juliol / 2012

L’Arxiu Municipal de Banyoles i la Generalitat ha netejat digitalitzat la música gravada del Pare Mariver, Mn. Josep M. Verdura Torrent (Calella, 1923-Camós, 1996). Es mereixen una felicitació!  Mn. Verdura era bon amic del anglesenc Manel Pont amb qui col·laborà diverses vegades. 

Llegeixo les notícies que fan referència al relleu de Mn. Ignasi Forcano i tot l’enrenou que ha generat. Anglès ja sap de què va això, i jo, també.  tothom sap que ningú escolta. I tothom es va convencent de que ningú escolta. 

Redacto el full, enllesteixo els articles pel programa de les Gales i per l’Amic...

El dinar que va preparar dimecres aquell noi, es veu que va sortir molt bé, és a dir, no es va llençar a les escombraries sinó que s’aprofità tot i no en quedà res.

divendres, 20 / juliol / 2012

El pensament, vulgui o no, va cap a Palafrugell: és santa Margarita, la festa major.

Quan trec el nas a l’hort, m’adono que ha quedat engegat el motor de la cisterna i ha anat traient aigua tota la nit. Tot ha quedat ben regat i amarat d’aigua. Dit d’una altra manera, la cisterna ha quedat buida del tot. Ara, fins i tot hi podria baixar jo. En tot cas, els maldecaps podrien ser per sortir-ne. A veure si trobo algú que vulgui ajudar-m’hi.  

Vaig comprar un braçalet per repel·lir els mosquits. Me’l poso abans de sortir a l’hort a collir un parell de tomates. Quan sóc al pis, haig de gratar arreu. Els mosquits s’han ben divertit amb mi, per molt que portés el braçalet. Ja dic jo que n’hauria de portar un a cada canell, un a cada turmell i un al coll, com els gossos. I encara veuríem si me’n sortiria.

Vaig a comprar. El poble es veu tranquil.  Per telèfon, parlo amb en Ramon Oller i amb en Josep Casellas. És ben curiós que el delegat de turisme el treguin d’una parròquia turística i el situïn a una parròquia d’un barri de Girona. En canvi, a tot un doble doctorat en periodisme, el van apartar de la proximitat amb Girona (on es genera i s’intercanvia molta informació) i se’l destinà a un poble de la costa. Sembla que hi ha altres contradiccions.

Al vespre, abans i després de la missa, faig una passejada voltant el nucli antic. Sempre em faig la mateixa reflexió: el nucli antic d’Anglès és molt interessant, és miri d’on sigui, però no fem lluir res. La façana que queda damunt de la variant de Girona i del molí, amb tot de cases que podrien ser tan o més maqués que les cases del riu Onyar o del costat de l’Arno;  els carrerons de l’interior que estan cada vegada més deshabitats...

Per sant Cristòfor, banys de mar!

dissabte, 7 / juliol / 2012

 

Al migdia oficio les exèquies d’en Pasqual (90a), el pare d’en Pasqualín. A l’octubre se li morí la seva germana Joana i, al març, la seva germana Concepció i, al maig del 2010, el seu germà Josep. Un bon trasbals per la família! Em comenten que en Pasqual havia treballat a les mines d’Osor i li agradava col·leccionar trossos de minerals, pedres curioses, cristalls, fòssils... Una afició ben interessant. 

Vaig a dinar a ca la Glòria amb les voluntàries de l’Oncolliga. És el dinar de fi de curs que, cada any, es fa una casa diferent de cada una d’elles que convida les demés. Som 16 comensals, és a dir, 15 comensales i jo. Al menú no hi manca de res: quina feinada a preparar-ho, i que bo!

M’assec al costat del finestral des d’on es veuen els patis interiors de les cases i l’església, amb la Catequística, com a teló de fons. M’ajuden a identificar les cases que es veuen: el pati de Can Benefici, a Ca la Juanita llevadora, amb uns arcs oberts a ponent (em fa pensar amb el pati de la fonda l’Estrella), amb un gros nesprer bord. Al costat, a tramuntana, hi ha el pati de Cal Esqueu i, a continuació, un altre pati amb un llimoner reviscolat. Més cap a migdia, a Can Jordi, s’hi veu un liquidàmbar ben ufanós. 

Parlem dels horts que gairebé totes tenen. Es lamenten dels  robatoris de verdura que s’hi realitzen. També parlem dels beneficis terapèutics de la marihuana... Potser que n’hauré de provar.

La coincidència amb la diada de sant  Fermí fa que parlem de les aficions taurines que hi ha a Anglès com també d’algun simulacre de corrida de braus (millor dit, o potser només vedells i vedelles) que s’havia fet a Anglès.

Parlant de roba, m’assabento de quina peça de roba és un dissimulo. I com em passa sovint, parlem dels metges Brugada i s’interessen per si hi ha alguna relació de parentiu.

Un dels moments divertits és quan, al balcó, s’hi presenta el canari que s’ha escapat d’una gàbia del veí. Es veu és un gran aficionat a cuidar-ne i que ha obtingut molts premis. No hi ha pas manera de poder-lo agafar: tu diràs!

 

I a la tarda, les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

diumenge, 8 / juliol / 2012

A les 4 de la matinada em desperta el temperi que m’arriba des de La Cellera. Tot retruny! Sembla que tinc un bafle a sota el llit. Planyo el pobre Ramon!

En Pepet Danès em comenta la corrida que s’organitzà a Anglès, fa uns 66 anys (el 1946?). Es veu que va ser a iniciativa d’en Joan Aulet. Tenia un germà a Dos Hermanas i li va enviar un carregament de vedells. La corrida va ser al camp de futbol. En Joselito volia torejar un vedell i s’hi posà al davant. Es veu que l’envestida i la trompada van ser monumentals, sense que la sang arribés al riu.  

Celebro les misses de les 9 (Anglès), 2/4 d’11 (Sant Martí) i de les 12 (Anglès). L’assistència més aviat ha estat fluixa.

Em ve a saludar una de les filles Fàbregas de Can Figueres, amb la seva mare, l’Anna. L’any passat m’havia saludat a Palafrugell, a les exèquies de la Maria, la mare d’en Colomer (13 d’agost). Els dos avis Fàbregas són coneguts a Anglès ja que en Jaume n’havia estat manescal.

Dino a Ca l’Elisa. Em va bé per caminar una mica anant-hi i tornant-ne. Al menjador hi ha la penya barcelonista que celebra les copes que ha obtingut el Barça aquesta temporada. Amb diversos socis ens hem trobat a missa aquest migdia. Els saludo amb cordialitat i els desitjo que puguin reunir-se per molts anys celebrant èxits del club blaugrana. Amb tot els plantejo si tots són també socis del club de futbol d’Anglès: sembla que no n’hi ha gaires.  

La tarda la dedico a preparar alguns escrits pel programa de la Festa del Terme.

dilluns, 9 / juliol / 2012

Ahir, a Sant Martí, sortint de missa, ens fixàrem en un gran arbre que hi ha al davant de la porta de la rectoria. Ningú en sabia el nom. Hi ha qui em diu que és un pittosporum, però la mena de pittosporum que conec te les puntes de les fulles arrodonides,  són més gruixudes i més petites. La flor també és diferent i, a més, el pittosporum floreix a finals de maig i la flaire s’assembla a la flaire de la flor del taronger. La flaire de la flor d’aquest arbre, si bé és agradable, és més salvatge, més agra... És clar que hi ha més de 200 espècies de pittosporums i ves a saber. D’aquest arbre, n’he vist algun altre exemplar, enmig d’horts, cap al Pla d’Avall. Es veu que les seves arrels s’estenen molt i xuclen molt.

Sortint de la missa vespertina, la Dolors m’obsequia amb el llibre d’en Joan Novich Palahí QUADERNS DE RECERCA. INDRETS PER RECORDAR (2012). Ben segur que m’ajudarà a conèixer una mica més l’entorn.   

També, la M. Àngels, germana de la M. Carme Colomer, m’obsequia amb el llibre de l’Alberta Garcia Gil, JESUS MARIA EN BOLIVIA. 50 AÑOS DE VIDA 1961-2011 per així conèixer un xic millor la feina que fan aquestes religioses a aquell país andí.

dimarts, 10 / juliol / 2012

És l’aniversari de la mort del meu avi Pep, que morí sobtadament a casa mateix, quan s’havia llevat, el 1957. L’avi Benet, el pare de la mare, no el vaig conèixer, com tampoc vaig conèixer l’àvia Pepa,  que morí també sobtadament, anant a recollir llenya, el març del 1930.

Em sorprèn i m’admira trobar joves que guarden un gran record i molt d’afecte pels seus avis. És ben bonic escoltar com en parlen amb enyorança comentant-ne les qualitats i tot el bé que hi han experimentat al seu costat.

En venen a saludar l’Eulàlia Hortal i en Pepe. Em lliuren els dos exemplars (n. 11 i 13) de la revista de l’Esplai on hi ha algun escrit que se’m refereix a mi.

Al migdia hi ha la celebració de sant Cristòfor, el portador de Crist. La celebració l’organitzen els tallers mecànics d’Anglès i també hi participen xofers i conductors.

A la missa hi assisteixen unes 60 persones. Quan s’acaba la missa, traiem la imatge del sant a l’exterior i em poso a beneir els cotxes. En passen una cinquantena, i unes tres motos. Algun cotxe va ornamentat amb un ram de flors. Valdria la pena que tots els cotxes anessin un xic ornamentats!

Un xofer, badant, gairebé envesteix la imatge del sant. Com cada any, es reparteix un clauer a cada conductor. La celebració la va recuperar  Mn. Martirià Pla. És una diada ben simpàtica.

Que cap conductor ens oblidem que Déu ens acompanya i que, a la carretera, ens faci tenir seny. Com deia la mare: “a la carretera, has de tenir seny per tu i pels altres”. De fet, aquesta dita serveix sempre i arreu.

La Maria Tarrés en fa un bon reportatge fotogràfic i, a la tarda, penjo unes quantes fotografies al facebook. Amb la Maria parlem que seria interessant organitzar una exposició fotogràfica de les activitats religioses de l’any, potser per Nadal ja que molts feligresos no fan gasto d’aquestes coses modernes.    

Cap al tard, com que no tinc missa vespertina, visito uns quants ancians. La setmana passada no m’havia vagat fer-ho. Pujo cap el passeig de Floricel i, d’allà, vaig fins a la plaça de Sant Jordi, prop del carrer Bellveí visitant l’Antònia, l’Esteve, la Maria, en Josep, la Francesca i una altra Maria.

Acabo la passejada a Cal Mariner. Porto la camisa amarada de suor. En Jonny em serveix dues canyes i unes patates braves. Ho aprofito per llegir un parell de diaris. Planyo en Jonny per la calor que  hi fa a dintre el local i que deu ser molt més intensa a la cuineta. 

dimecres, 11 / juliol / 2012

Només de baixar, i quan he obert l’església, a l’hort hi recullo enciams, tomates, cogombres, carbassons, albergínies, alguna ceba  i algun bitxo. Per esmorzar, em preparo una amanideta. És quan se’m posa millor.

Quan es tracta d’aclamar la Roja, ens hem d’empassar totes les bestieses que es fan i es diuen a la Castellana. Quan són els miners els que es manifesten, aclamats i recolzats per més de 200 mil ciutadans, n’hi ha prou amb un breu. Deu ser a l’estil del senyor de “los hilitos de pastilina” de quan hi hagué el xapapote. La llista es podria allargar amb els comentaris relacionats amb el tribunal d’Estrasburg (som o no som europeus?), amb les sentències dels Tribunals, amb les apujades que havien dit que no vindrien per enlloc...

Començo a enfilar l’article que se m’ha encomanat pel Museu d’Art.  

Creix el malestar social i el govern ho afronta amb la típica xuleria espanyola: porqué somos mayoria, lo queremos de Almería!

Dino a casa i amb en Josep acabem d’enllestir el programa de la Festa del Terme. Repetiria tota la retòrica de la festa a cada pàgina. Costa molt redactar amb simplicitat. La gràcia del ben escriure és dir moltes coses amb molt poques paraules. Per assolir-ho es necessita molt d’entrenament.

Recordo que, una vegada, la Montserrat em va comentar que una poetessa li havia lliurat un dels seus poemes (en fa com xurros) perquè el fes llegir a en Miquel Martí i Pol. Després de fer-lo llegir al poeta, la Montserrat li va preguntar què volia que digués a la poetessa. En Martí Pol es limità a dir: “De la meva part, li digui que llegeixi molt”.

Per posar-les a la imatge de la Mare de Déu del Remei, van regalar-me dos parells d’arracades del s. XIX, de plata, l’un parell amb quatre topazis de tons grocs ataronjats cada arracada, l’altre parell, amb dos topazis cadascuna. Deuen tenir uns 150 anys. Les vaig portar a netejar a en Rubèn Calvo, el gendre d’en Bartolo de les motos. Avui passo a recollir-les. Han quedat brillants i com noves. Quan dic que són per la Mare de Déu, fa obsequi del seu treball. Sortint de missa les ensenyo a les dones i els hi agrada molt. La Mare de Déu les estrenarà el dia de la seva Assumpció. I potser haurem de començar a pensar en posar un brillant a l’orella del Nen: potser així els nens d’ara se’l miraran amb més simpatia.

En Rubèn també fa escultura ceràmica. Li he vist el cap d’una gàrgola i avui m’ha ensenyat el procés d’elaboració del caparró de la seva filla que té la forma del cap de la Medusa.

A la missa vespertina hi conec la germana Esperança Muntada que darrerament ha treballat al Perú i que, durant els anys 90, havia treballat a Rwanda, amb en Quim Vallmajor i la germana Rosa Dilmè. També és germana de sang am la germana Mercè, que darrerament ha estat operada de cataractes, primer d’un ull i després de l’altre, i ara hi veu fi. Enhorabona.

dijous, 12 / juliol / 2012

A Alemanya, amb 81.702.39 habitants, tenen 150.000 polítics amb sou (que corresponen a 1 polític per cada 554 habitants). A l’estat espanyol, amb 47·190.493 habitants, hi ha 445.568 polítics amb sou (que corresponen a 1 polític per 106 habitants). En comptes de retallar tan en salaris, més valdria que retallessin en polítics.

Venen a descarregar 4.256 litres de gasoil per la calefacció. Això vol dir que s’haurà de pagar 3264’14 € més el 18% d’IVA, que en total seran 3851’€ (si l’hagués encarregat més endavant caldria afegir-hi el 3% a l’IVA, o sigui uns 98€). Val més tenir gasoil que no pas tenir-los al banc.  

Abans de la missa vaig a fer una caminada: baixo per la Triassa fins a Can Mont de davant i, d’allà, fins la carretera d’Osor. Per la Verneda, vaig fins la plaça de la Rutlla i, per la Industria, fins la plaça Catalunya i cap el col·legi de les germanes.

Entre la Triassa i la carretera de Girona hi ha tot d’hortets que, si l’un és ben cuidat, l’altre encara més. Vaig saludant i em van saludant,  i moltes vegades és a la inversa. De fet, a un poble cal saludar a tothom, tant si coneixes la gent com si et sembla que no. Això fa poble. També hi ha qui se n’estranya.  

La germana Teresa és a exercicis espirituals. La comunitat d’estiu de les religioses dominiques la formen les germanes Pilar, Mercè i Esperança. A missa també hi ha en Josep M. (que també fou operat de cataractes), la Rossita i la Maria Amor, la Mercè, en Jaume i l’Anna de Can Figueres i una filla, la Rosa i la Remei de Bonmatí, la Lola...

divendres, 13 / juliol / 2012

Els dies s’han escurçat i això ja es nota, sobretot al matí (uns 10 minuts, des de sant Joan).

A l’hort recullo alguna verdura per dinar. Els mosquits m’ataquen i em deixen ben foradat. Hauré de posar a l’hort algun repel·lent d’aquells que s’endollen, com ja faig per dintre la casa. 

Tinc una visita amb qui parlem de temes parroquials. Sembla que aquesta persona està disposada a donar un cop de mà. També ve a visitar-me l’Asumpta i, com és obvi,  parlem de temes familiars.

Per dinar, em preparo una amanida amb verdura cuita (bullint unes mongetes tendres de l’hort de Bonmatí) i amb verdura crua (tomata, bitxo i una ceba, de l’hort d’Anglès). És ben refrescant.

Vaig a fer una visita al metge. M’atén l’Antoni Vinyes. Ens coneixem de quan vaig ser a Olot: ell era de la colla de la “nineta de l’ull”. Hauré de treure’m una analítica de control i passaré l’ITV.

També vaig a proveir de medicaments abans no ho tornin a apujar-ho tot.  

És sant Enric que va aparellat amb santa Conegunda, la seva muller, si bé el missal només recorda l’emperador. Abans del 1969 es celebrava el 15 i encara hi ha qui ho fa. Felicito els Enric que conec i, sobretot, faig una pregària per la iaia Enrica, la mare de la mare i muller de l’avi Benet. Dintre la mateixa setmana, el sant de tots dos. Els altres dos avis, es avis paterns, tots dos es deien Josep (Pep i Pepa) i, és clar, també celebraven el sant la mateixa setmana. 

El juliol és l'amo del sol

dissabte, 30 / juny / 2012

Cap a mig matí vaig cap a casa. Tenim dia de brigada a Can Brugada per fer bugada. Avui toca fer tria, neteja i endreça a l’antiga sala d’estudi dels nebots i la feina és sobretot d’ells: llibres de quan feien EGB, alguna cartilla amb notes (n’hi ha de tots colors), algun petit diari...

No hi participen la Collell i la seva família que són a París i a Disney. Si que volten per allà en Pol, l’Anna i els seus pares. En Jaume es cuida de preparar el dinar, amb la Carme, i preparen una fideuada de pagès.

Em toca dinar tot sol perquè haig de marxar aviat cap a Anglès per oficiar-hi les exèquies de l’Esperança, l’àvia de qui m’havia acomiadat el dimecres al vespre. 

O sigui, hi ha l’enterro de l’Esperança. A Palafrugell, en un espai de dues setmanes, vaig oficiar les exèquies primer d’una senyora que es deia Fe, al cap de poc, de l’Esperança i, per acabar-ho d’arrodonir, de la Caritat. Per fer-se’n creus!

Feia 9 mesos que l’Esperança havia quedat vídua (de l’Àngel Cornet). El fill havia estat professor a l’escola Pompeu Fabra i la Carme, la filla, treballa a la floristeria d’en Ricardet.

A Bonmatí fan d’escolans: Rodrigo i l’Ariadna. En Josep M. fa sonar l’orgue. En Joan, la Tarsi i la Maria proclamen les lectures. Sortint de la missa en Manel Roura em comenta que havia treballat a Banyoles, a Can Tubert, i em parla dels germans Tubert. Era quan encara tenien el taller a la plaça de les Rodes, abans de traslladar-lo cap a Camós. Ell feia vida a l’Hostal de la Parra, també a les Rodes.

A la missa anticipada d’Anglès ningú hi fa d’escolà. En Pere fa sonar l’orgue, la Pepi es cuida de l’animació de la missa. Fan de lectors en Manel, la Imma i la mestressa de Can Gamell.   

Em ve a saludar la Joana Taberner i Xumetra. Fa pocs dies el seu fill em va atendre en una oficina bancària. Resulta que és vídua d’en Sebastià Jou Carandell i, per tant, cunyada de Mn. Joan Jou i de Mn. Josep M. Jou, que quan jo era a Olot l’anomenàvem El Padre, d’acord amb el que sentencià d’ell Mn. Salvador Batalla. Mn. Josep també va ser rector de Santa Cristina d’Aro, on coincidirem de companys d’arxiprestat, i també en va ser de Les Planes. Morí en un dramàtic accident, fa uns anys.

Acabada la missa, amb uns amics que han vingut a visitar-me, anem fins la plaça de la Rutlla a prendre una cervesa acompanyada d’alguna tapa.

diumenge, 1 / juliol / 2012

Sembla que ha passat la primera onada de calor de l’estiu, i encara som vius. Deo gratias! El dia es lleva emboirat i fresc.

A la missa de les 9 hi fan d’escolà la Carla i la  Marina. L’animador litúrgic, com de costum, és en Pepet. Els lectors són les dues Montserrat, totes dues nascudes a Anglès i vinculades a institucions religioses: una, dominica de l’Anunciata i, l’altre, una de les responsables de la Comunitat de les Benaurances, a París. En Pere fa l’acompanyament musical.

Com que els feligresos de Sant Martí em van dir que no calia celebrar missa al matí, vaig a donar un tomb pel mercat d’Anglès. Hi ha una mica de tot. I si bé és més petitó que el de Palafrugell (una quarta part) no li té res a envejar.

Al migdia celebro la segona missa. Hi fan d’escolans en David i L’Ariadna. L’animació musical la porta en Josep M. i els lectors són en Joan, en Miquel i en Josep. 

Mentre celebro la missa es posa a ploure, no gran cosa, i continua fent-ho fins a mitja tarda, un total d’uns cinc litres.

Dino tranquil·lament a Can Tarrés i, a la tarda, descanso una mica llegint una estona el llibre de David Leavitt , FLORÈNCIA, on es presenta la ciutat i els seus rerefons culturals actuals i del segle passat. .  

A les 5 administro el baptisme a una nena d’arrels angleses i anglesenques: la Jordina.  I, a les 6, celebro la missa de l’aplec de l’església de Sant Pere Sestronques. Hi participen una cinquantena de persones i, al seu capdavant, alguns membres de la família Feliu de Cendra Bassols. Se’m comenta que hi assisteix poca gent, com era habitual els altres anys. Semblaria que la pluja ha espantat l’assistència.

En Lluís de Can Janot ha preparat un remolc d’ampolles d’aigua de Sant Aniol ben fresques. Deu ser que a casa seva n’hi ha un magatzem. També hi ha un parell de porrons carlins de moscatell que ronden de mà en mà, i unes capses amb llaços de pasta de full de Castellfollit.

Quan acabo la missa, un cop m’he acomiadat de la gent, vaig fins a Can Padrosa, a visitar la Conxita, que ha estat uns dies malalta perquè el cor li donà un ensurt. L’acompanyen la seva germana, la germana Carme, i la Roser. Parlem una mica de la família, amb una bona colla de germans. En Lluís Puig Estany viu a Olot i el conec de quan jo era allà. És el propietari de l’Hotel l’Estrella i s’ha dedicat molts anys a servir àpats col·lectius per tots els pobles, també havia vingut a Palafrugell. Conec un altre germà, en Joan, que viu a Vilafresser. Era massatgista i alguna vegada havia atès a la mare. Un altre germà, en Josep, era salesià i va morir a un país llatinoamericà.

dilluns, 2 / juliol / 2012

Els germans ens anem fent grans i la meva germana petita avui en fa 65.

La nit ha estat agradable i s’agraeix la frescor. Menjo la primera tomata de l’hort: quin gust!  

Baixo a comprar alguna cosa. Quan arribo, feinejo pel despatx: assentaments, contestar missatges...

A la tarda atenc alguna visita i preparo un matrimoni mixt que comporta una mica més de paperassa. Si bé amb el temps han disminuït els casaments, la preparació i la paperassa s’han anat engruixint.

Em contacte en Pep Frigola. Fa pocs dies que ha arribat de Níger i passa uns dies de vacances a casa de la seva germana, a Figueres i a Llançà. Només d’arribar ha arreplegat un refredat: no està acostumat a la frescor d’aquí. Parlem d’alguna possible entrevista a TV3, a Catalunya Radio, a La Vanguardia...

dimarts, 3 / juliol / 2012

A la tarda, a Anglès, oficio les exèquies de la M. Rosa Creus. És una persona coneguda.  El seu pare, en Josep, era de Can Paiella de La Cellera i l’avi Paiella tenia una colla per anar a bosc a fer carbó que servien a les carboneries de l’entorn. El germà de la M. Rosa, en Jaume, ha estat regidor a l’Ajuntament d’Anglès fins fa poc. A les exèquies també hi participa el P. Jordi Turón, ja que la M. Rosa era molt amiga de la seva germana. Em comenta que la M. Rosa tenia un do especial pel consell i que havia estat vinculada a la institució de Villa Teresita amb les també anomenades  Auxiliars del Bon Pastor.

En Pere Espinet em comenta que finalment l’estat ha atorgat el crèdit necessari al municipi per pagar els deutes pendents d’Anglès.

Al vespre, després de la missa vespertina a les dominiques, vaig cap a Bonmatí per reunir-me amb l’equip de Caritas. Sobretot parlem del funcionament: cada vegada més gent a demanar (sempre derivats pels serveis socials de l’ajuntament) i cada vegada menys menjà a repartir.  

Recullo una mica de verdura de l’hort de Bonmatí: cebes i mongetes tendres.

A tots els pobles, a totes les parròquies,  hi ha lectors que els arriba la inspiració mentre llegeixen i així, on el text diu “oracle del Senyor”, es llegeix “honorable del Senyor”; on el text diu “Abbà, Pare”, es llegeix “Au va, Pere”; on diu: “la muntanya del Carmel”, es llegeix “la muntanya del caramell”...

dimecres, 4 / juliol / 2012

Hi ha la sortida amb els col·laboradors de les parròquies. Ens trobem a la plaça del Bacallà. També hi venen en Rodrigo (un dels escolans), el seu germà Flàvio  i la germaneta, la Dèbora. En total som una trentena a més del xofer (en Joan) i jo. La Tarsi em comenta que en Flavio és company de curs del seu nét, l’Octavi Fontané i que fa pocs dies van fer el viatge de final d’ESO a Itàlia i que els agradà molt.   

La primera estació la fem vora l’estany de Banyoles. Esmorzem al Mirallac i, quan acabem, uns quants, caminant, anem gairebé fins els desmais.  

La segona estació la fem a Palera. Ens hi esperen Mn. Martirià Pla i la Carmen.  Hi visitem l’antiga basílica del Sant Sepulcre. Els boscos, sobretot d’alzines, es veuen molt secs, amb un sotabosc que sembla un lluquet.

La tercera estació és a Beuda. L’església és semblant a la de Palera, i si bé a Palera cal pujar una mica abans d’entrar a l’església, a Beuda ens cal baixar. Una curiositat que també s’observa a d’altres llocs (p. e. Porqueres) i que potser no se n’ha analitzat massa el perquè.

  

A Beuda, si alguna cosa cal admirar és la monumental pica de batejar amb algun relleu esculpit. A Oix se’n conserva una de dimensions semblants i a Sant Joan les Fonts, també, encara que molt més treballada.

Dinem a Ca la Montserrat. Per 11 € mengem tan com volem i el menjar és bo i casolà. Els àpats de disseny només serveixen per quan no hi ha gana i no es sap de què fer dels diners.   

Em saluda en Marcel·lí, el propietarti. Resulta que coneix, de fa temps, el meu germà Josep, en Barretina. També em saluda la M. Teresa, la filla d’en Marcel·lí,  que és la companya d’en Jordi Planadecursach de Can Fajula de Ridaura, el fill d’en Lluís. El pare d’en Lluís (en Pepet) i el meu pare eren cosins germans. Ben bé que les muntanyes no es troben!

Mentre la M. Teresa em comenta tot això, la Tarsi, que seu al meu costat,  s’interessa per la relació que tinc amb els Planadecursach. Quan li he explicat em diu que ella va ser mestre de Riudaura, que va ser el primer lloc on exercí i que, entre les alumnes, tenia les “nenes” de Can Fajula, l’Enriqueta i la Concepció. Visquia a Can Galobart, al carrer Trencaculs. Ves per on: acabarem que tots som parents.  

A la tarda anem a Besalú. Quan hem traspassat el pont, ens asseiem a la plaça a prendre algun refresc. És un lloc ben agradable. Estem davant mateix de l’Ajuntament i vaig a saludar la noia que ens farà de guia pel poble. Resulta que és la néta d’en Jaume Teixidor de Can Gomis. En Jaume és el germà de la Tia de Mn. Riu, d’en Martirià Teixidor, de la l’Angelina Teixidor (la mare de la Mercè Caballeria)... Total, tot queda a casa.

Ens acompanya a veure els punts més interessants: la Miqvé, un audivisual evocant l’evolució del poble, Sant Julià, el monestir de Sant Pere...

 ,   

Sortint de veure audiovisual no puc deixar de fer memòria d’en Pasqual de Palafrugell que, en una visita semblant, quedà enlluernat i va saltar-se els tres escalons de la plataforma d’accés. Gràcies a Déu no va ser res. Però l’espant, encara el porto al damunt.  

A Sant Pere hi celebrem la missa. Ens omplim de la frescos de l’església. Concelebrem Mn. Martirià i jo. Li agraeixo que, a Sant Cristòfor les Fonts d’Olot, ell em va ensenyar a dir la missa, ja que van ordenar-me estant allà.  

La Maria del Pa, tot el viatge ha estat traient fotografies i en fa alguna de ben castissa. Retornant cap a l’autocar,els tres germans Silva (en Flavio, en Rodrigo i la Dèbora)  estan encantats de veure un parell de tortugues que neden per dintre el riu.

Pel camí escolto, com una música de fons, com regategen a la Maria perquè vengui una clau de ferro. I no paren de massicar. En Joan Fontané li dóna per cantar cançons de l’any de la picor. Si haguera portat un casset, li hauria gravat.

Arribem a Anglès cap a les 9 del vespre. A la Triassa, hi veig l’Hugo que passeja el seu gosset.

dijous, 5 / juliol / 2012

A dos quarts de vuit del matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra. Renoi!  També ve en Joan a netejar un xic l’hort i a regar-lo.

A dos quarts de 10 del matí oficio les exèquies de l’Antonio. Les nétes li fan un sentit homenatge. Tothom em diu que era un bon home. Tot això tindrà de més.   

Vaig a dinar a casa. En Josep està passant la febre anyal de la Festa del Terme i és a massicar-ne subvencions. No sé si se’n sortirà. Després de dinar venen dos dels mini nebots, en Patllari i en Ferriol. Em comenten una mica de la seva visita a París, a la torre Eiffel  i a l’Eurodisney. En Ferriol té un dit ben negre d’un sangtraït que li va fer, jugant, un cosinet. Té molta xerrera, com si s’hagués cruspit un bon plat de fideus. En Patllari va pujar la torre Eiffel caminant, amb el seu pare, que és bon caminador. De l’Eurodisney només en comenten que van veure la Blancaneus de debò. Ves per on!  

Amb en Josep preparem una mica el programa de la Festa del Terme. Aquest any hi ha dos aniversaris a recordar: el 25 aniversari de la erecció de la Creu de Terme (esculpida per en Modest Fluvià) i el 60 aniversari de l’Aplec del Blat de Moro, a Canaleta. De l’Aplec del Blat de Moro en parla en Rustullet, a la Revista de Banyoles. Al programa es publicarà un fragment d’un estudi que va fer la Marta Bramon i Comas, el 97. També s’hi publicarà alguna cosa sobre els compositors que han dedicat alguna sardana a la festa...   

Quan comença la nit, cap a les 11, arriba un bon temporal amb llamps, trons i pluja forta. El pluviòmetre indica que han caigut 15 litres, en poca estona (poc més de mitja hora).

divendres, 6 / juliol / 2012

Al matí visito els ancians de Bonmatí i algun que n’hi ha pel camí: total, onze. A tots els pregunto si ja han anat a marina, a banyar, com diuen per aquí. Algú em comenta que, a Bonmatí, des de sempre el jovent va a banyar a una mica de platja que fa el Ter, al davant de Can Pipeta. Els més atrevits, es poden tirar a la gorga des d’una roca que hi ha. Algú em comenta que anava a banyar al canal de Can Jaumó, cap el Carrer Vell (al costat del Pont Vell) de Sant Julià. Van deixar d’anar-hi quan els vigilants dels que feien treballs forçats, fent la canalització de l’aigua dels embassaments, les empipaven i les volien empaitar.

Me’n torno cap a casa no només amb el cor eixamplat sinó també amb fruita: prunes de dues classes (ara en comença el temps), albercocs i un plat de carbassó fregit a la romana.  

Sortint de missa em trobo amb en Pere Espinet que em comenta que aquests dies fa projeccions de cinema a la fresca: Amer (avui), Colomers (demà)...

A la tarda passa en Ramon Oller a deixar-me els clauers que es reparteixen el dia de sant Cristòfor, quan passen a beneir els cotxes. Parlem una estona de la moguda cultural de La Cellera que, aquests dies, bull. El més destacat és el FADE (Festival d’Art Digital i d’Electrònica). També n’han parlat a Ràdio Bonmatí, la ràdio de la Vall de les Esglésies.  Avui hi fa una xerrada l’Arcadi Oliveras.