dissabte, 8 de desembre del 2012

Quin cel més blau aquesta nit sembla que es vegi l'infinit!


dissabte, 1 / desembre / 2012

Felicito els Eloi que tinc agregats al face, encara que aquest servei només recorda el dia de l’aniversari dels que hi ha agregats. L’onomàstica és una celebració molt més mediterrània i molt més nostra. A les terres occidentals i als països llatins no hi donen gaire importància. No és res d’estrany que surtin després amb aquells noms tan estrafolaris, mig ianquis, mig llatins, per ells tan eufònics.  

Vaig a comprar i a mirar com va la recapta d’aliments. També hi participo aportant alguna cosa. Passo a recollir les cartolines amb els naixements retallables per la mainada de catequesi. A la doma ja hi ha l’Anna i la Sílvia amb el seu grup de mainada.

Al despatx preparo les misses dominicals.

Dino tranquil. Avui la cuinera ha preparat espinacs bullits amb una patata i ho completa amb un bistec de pobre, una taronja i un got de aigua d’aranyons. Quan acabo, faig una migdiada d’una mitja horeta

Quan vaig cap a Bonmatí, a la rotonda de Can Biel, hi trobo un cotxe esperxat al damunt. A la missa de Bonmatí venen l’Ariadna i en Rodrigo a fer d’escolans. L’Adrià, ja no.

Tant a Bonmatí com a Anglès, engeguem per primera vegada la calefacció. I no hi sobra gens. A les dues misses estrenem repertori d’Advent que anirem repetint a totes les celebracions d’aquests diumenges.

Em miro amb atenció el llibre d’en Joan Anton Abellan i en Josep Grabulesa ELS SENYORS DE BANYOLES. ELS ABATS DEL MONESTIR DE SANT ESTEVE que em van regalar els autors el passat dijous.

diumenge, 2 / desembre / 2012

Avui toca felicitar la Bibiana. També, des de l’altar, felicito els que celebren el sant aquesta setmana: Xavier, Bàrbara, Ada, Elisa... Ho acostumo a fer a totes les misses.

Al migdia, després de la missa, batejo l’Eloi. Espero que els pares (i ell) recordin sempre que va ser batejat l’endemà de la seva onomàstica.

Em conviden a dinar: no hi ha com tenir restaurants de cinc estrelles! Quan he acabat, vaig a visitar en Joan Alsina. Té una bona col·lecció de pessebres que podrem exposar a l’església, els dies de Nadal. Juntament amb els d’en Barcelona, serà una bona mostra.

A la tarda parlo amb diversos amics que tenen necessitar de buidar el pap. Un em ve a trobar inesperadament, i ha vingut de lluny. Un parell més em parlem pel face.

 M’assabento de la mort de Mn. Miquel Bosch Mercader (91a). Havia estat professor meu al seminari menor. També havia estat rector del seminari menor de molts companys més grans.

dilluns, 3 / desembre / 2012

Avui és sant Francesc Xavier. No he visitat encara la seva tomba (a Goa), però he estat al castell de Xavier i també l’he venerat a l’altar del Giesu.

Em poso en contacte amb la Montse, del Museu Monjo de Vilassar de Mar per iniciar-hi les pràctiques. A veiam si tant tant ho aconsegueixo.

Cap a migdia visito Mn. Pere Font. Pinten bastos.Hi coincideixo amb Mn. Josep M. Tort. Li administrem Nostramo: “Mira, sóc a la porta i truco; si algú m’escolta i obra la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi”.

Retorno moix cap a Anglès mentre vaig cantant l’antífona apocalíptica: “Mira, sóc a la porta...”. Dino tranquil. A la tarda endreço papers i llibres de catequesi que hi havia escampats a tots els armaris de la doma.

 A la tarda ve la colla de mainada de catequesi, aquesta vegada si amb totes les catequistes. Els petits porten les nadales que han pintat. N’hi ha de ben castisses. I lliuro a tots el pessebre retallable perquè el portin a la Missa del Pollet, la vigília de Nadal.

Em penso que haurem de tornar a Barcelona. Sembla que els polítics ja no se’n vulguin recordar. I cada vegada més garrotades contra Catalunya i, ara, contra el català. I diuen que ens “estimen”. Potser més valdria que no ens “estimessin” tant. Quin desastre!

dimarts, 4 / desembre / 2012

Quan em llevo, el mestral llepa la finestra del dormitori. Arriba rebombori des del carrer dels senyals de trànsit que cauen per terra amb els bufaruts del vent. Semblaria que hi ha algú al pati de la doma.

Se’m dóna a conèixer aquesta cançó que, a Anglès,  repetia en Miquel Pués:

Els flequers de Barcelona
Ens han apujat el pa
L’han posat a una altura
Que no hi podrem pas arribar.
El venien a quaranta
I l’havíem de tallar prim,
Més li haurem de tallar ara
Que el pugen a quaranta cinc.

Per noies guapes, a Roda,
Llonganisses, les de Vic.
Al Parque de Barcelona,
I al castell de Montjuïc,
Però tant si governa en Pere
Com si governa en Pau,
Ja poden treballar els obrers,
Que no guanyaran un ral.

Del Parque de Barcelona
N’han robat tot l’aviram,
Segons diuen, han sigut
Els mateixos concejals;
A un li han tocat un ànec,
a un altre un capó dels bons,
I a un concejal dels més pobres
Li han tocat els “cordons”.

En Venanci em recorda que, en aquesta diada de santa “Barba”, els miners d’Osor, encenien focs artificials que il·luminaven tota la vall. Jo, avui, poso un llantió al davant de les seves imatges (una al davant de cadascuna, no fos cas que s’enfadés l’una o l’altra ;)  ).

Oficio les exèquies de la Maria Vilà. Feia temps que residia al geriàtric de Santa Coloma. Vivia al veïnat d’en Josep.

Al vespre tinc reunió d’Arxiprestat. Triem els millors dibuixos del concurs de Nadales amb la mainada de catequesi. També elaborem el calendari de les activitats nadalenques a les parròquies i poblacions de l’arxiprestat: pastorets,  pessebres vivents, concerts... I misses... Com diu un cartell que hi ha a l’entrada de l’esplanada de Lourdes: Masses Misses... Sopem al Centre.  La nit és freda. Arribo a la doma després de les 11.

dimecres, 5 / desembre / 2012 

Venen les pabordesses de la confraria de la Mare de Déu de l’escombra. Tot va en dansa.

Al despatx venen diverses persones: per sufragis, per preparar el seu casament...

Porto a l’Arnaldo els cartells per la celebració nadalenca ecumènica que tindrem el diumenge 16, a la tarda.

Els tramoistes  arreglen diversos elements pels pastorets.

Hi ha reunió del Consell Parroquial de Bonmatí. Algú està lesionat i no hi pot participar.

Quan arribo a la doma, cap a les 10, sembla migdia: mainada dansant al pati, una bona colla cantant dintre la sala, els d’atretzo muntant focus...  En definitiva: “Els pastorets s'engresquen i ballen tot sonant, Galant, galant... Els pastorets s'engresquen i ballen tot sonant, Galant, galant... Ballets i contradanses per fer alegrar l'Infant, galant, galant... Per fer alegrar l'Infant!”

dijous, 6 / desembre / 2012

A les 11 faig una xerradeta al costat de l’ermita dels Sant Just i Pastor, a La Cellera. Presidits pel seu rector i acompanyats d’un aire gèlid, hi assisteixen una cinquantena llarga de persones que, abans, han fet una caminada. Els parlo dels nens que hi ha canonitzats al santoral, dels sants venerats a l’església visigoda, dels testimonis de veneració de sant Just i sant Pastor (Prudenci, Paulí de Nolla, calendaris visigots), del martiri dels dos infants...  Gairebé se’m glacen les paraules i quedo amb les mans balbes.

Cap a les 12 vaig cap a Anglès. Hi oficio les exèquies de la Pilar de Can Mandatu de La Cellera. El seu marit era en Tomàs de Cuc que morí el 1998. Un fill morí en un tràgic accident la nit de Cap d’any del 1986.

Dino a Banyoles. Celebrant sant Nicolau, als nebots els regalo el llibre de la Parròquia de Santa Maria dels Turers. Als mini nebots els regalo un petit Naixement per enganxar a la nevera.

A primera hora de la tarda, Mn. Ramon em comunica la mort de Mn. Pere Font Boch. Era fill de Sant Feliu de Pallerols, al nostre arxiprestat. Era de Can Carolina. L’havia tingut de company i veí, essent ell rector de Begur i jo de Palafrugell. Va ser rector de Banyoles quan morí el meu pare. I l’havia tingut de professor de llatí i de litúrgia. Sempre havia estat considerat amb mi.

A la tarda vaig fins a Galliners. Hi recullo  un diorama pessebrístic a casa d’en Joan i de la Dolors. En podria recollir una bona colla però no en puc enquibir cap més al cotxe. A veure si trobaré algú que em doni un cop de mà.

Arribo just a Anglès per la missa vespertina. Preguem pels escolans que venen a ajudar la missa i pels que ho han estat. I preguem per Mn. Pere.

divendres, 7 / desembre / 2012

Del Bisbat, arriba la necrològica de Mn. PERE FONT I BOSCH:

Mn. Pere Font i Bosch va néixer a Sant Feliu de Pallerols el 8 d’abril de 1934. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i es llicencià en Teologia a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma. Fou ordenat prevere el 19 de març de 1957 a l’església del col·legi espanyol sant Josep de Roma. Del 1959 al 1962 fou professor del seminari-col·legi de santa Maria del Collell. Del 1962 al 1964, auxiliar de l’arxiu diocesà. Del 1964 al 1981, professor del Seminari de Girona. Del 1969 al 1973, vicari episcopal de la zona pastoral de Girona. Del 1970 al 1974, fou primer secretari d’estudis i després degà d’estudis del Seminari Major. Entre els anys 1971 i 1976 fou encarregat i ecònom de la parròquia de sant Feliu de Girona. Del 1974 al 1976, arxipreste de l’arxiprestat del centre de la ciutat de Girona. El 1976 fou nomenat ecònom de la parròquia de santa Maria de Banyoles d’on, del 1985 al 1990, en fou rector. Del 1981 al 1984, arxipreste de l’arxiprestat de Banyoles. Del 1982 al 1990 membre del Secretariat diocesà de Pastoral Litúrgica. Del 1990 al 1995 exercí de rector de les Planes d’Hostoles. Del 1993 al 2002 oïdor de comptes del Seminari diocesà. Del 1998 al 2008 fou membre del Col·legi de Consultors i del 1998 al 2009, en representació dels preveres de la zona pastoral de l’Empordà, fou membre de la Junta d’economia diocesana (Fons Comú) i de la Junta de l’Institut especial “Sant Feliu” per a la sustentació i l’atenció de les necessitats dels clergues de la diòcesi de Girona. Des del 1995 era rector de Begur i Regencós i encarregat d’Esclanyà i des del 2008 era coordinador de l’agrupació de parròquies. També fou membre del Consell Presbiteral. Ha mort a Girona el 6 de desembre de 2012

Esmerço el matí a preparar el programa de Nadal de les parròquies de l’arxiprestat. Una bona feinada que hauran de repassar els companys.

També preparo les misses del dia de la Puríssima i del diumenge.

No puc assistir a les exèquies de Mn. Pere, a Begur. Se’m solapa amb la primera missa anticipada, a la tarda. Sé que hi ha participat una quarantena de companys i també altres ex alumnes seus. Hi havia feligresos de les parròquies de Begur i de Regincós, i també de les parròquies on havia estat.

A Bonmatí, en Robert, que hi fa d’escolà, em comenta que demà, anirà a bosc a recollir un tió per fer-lo cagar per Nadal. I tothom passa a venerar la imatge de la Immaculada, una esvelta talla d’en Modest Fluvià.

Quan he celebrat la missa a Anglès, venen els tramoistes dels Pastorets. Jo vaig cap a Bonmatí a fer-hi una volta per veure els fanalets que hi ha a les cases. Un costum ben simpàtic que caldria fomentar com un element que dóna personalitat al municipi. Per carrers, hi faig el següent recompte:

-       Mas Moner                           3
-       Pi                                          3
-       Remences                           3
-       Mestres                                 4
-       Pl. Massana                         4
-       Ipso Lauro                            5
-       22 de febrer                         5
-       Pere Serrat                          6
-       Pisos correus                      6
-       Flaçà                                     7
-       Josep Terradellas               7 
-       Veïnat Cabanes                  7
-       Sant Grau                            10
-       Amer                                    11
-       Lluís Companys                  11
-       Sant Julià                             11
-       Sardana                               12
-       Sant Ramon                        13
-       Eugeni Casacuberta          13
-       Jordi Pujol                            18
-       Germans Griera                  15
-       Pujada Vista Alegre            15
-       Ronda de Dalt                     20
-       R. Muñoz Gonzalez             21
-       Aulina                                   22
-       Balmes                                 24
-       Selva                                    28 
-       Església                               33

Retorno a Anglès quan són més de les 10. La nit és freda. Sort que ja ve l’estiu. Quan he sopat, saludo algun conegut.

Però, abans d’enllitar-me, no puc deixar d’obrir la finestra i, mirant nit enllà, recordar el poema de Joan Maragall NIT DE LA PURÍSSIMA:

Quin cel més blau aquesta nit
sembla que es vegi l'infinit!
L'infinit sense vels
més enllà de la lluna i dels estels...

La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa
que l'ànima s'encanta
enllà...

Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per aqueix blau que ella il·lumina,
deixant més resplandors en cada estel.
Per la nit de desembre ella davalla
i l'aire s'atempera, i el món calla:
davalla silenciosa...

Ai, quina nit més clara i més formosa!

dissabte, 1 de desembre del 2012

Per sant Sadurní, la neu baixa pel camí; i per sant Andreu, n'hi ha a pertot arreu.


dissabte, 24 / novembre / 2012

Al matí segueixo la rutina habitual: 6 matí, llevar-me, oferiment d’obres, obrir les finestres, beure un got d’aigua, fer la bugada, donar corda al rellotge de l’avi, escoltar les notícies, mirar el correu, afaitar-me, servei, dutxa, fer el llit, rosari, laudes i esmorzar, raspallar les dents, obrir l’església, àngelus , pregària pels difunts de la parròquia i oració a sant Miquel... Vaig a comprar i proveir per dinar.

A les 10 ve el grup de catequesi que porten la Sílvia i l’Anna. Entretant, acabo de preparar la celebració de la Confirmació i les misses d’aquest diumenge.

La Consol i la Cris venen a fer tres rams de flors per ornamentar el presbiteri. I ja està tot apunt per la celebració del vespre.

Celebro la missa a Bonmatí sense que m’hi entretingui gaire. No anem gaire més enllà de la trentena. L’Adrià i la Sandra hi fan d’escolà: no havien vingut des del dia de la seva primera comunió. Els lliuro el diploma i els animo a tornar cada diumenge. I quin canvi, l’Adrià. La mare em deia que, amb temps i paciència, fins i tot els nespres maduren.

I cap a Anglès. Ja hi ha l’Àlex que m’espera. Vol fer d’escolà i ha vingut amb la seva àvia i la seva besàvia. Encenc els llums, faig un tritlleig, va arribant la gent i es va omplint l’església.

Quan arriba el bisbe li presento els nois i noies que es confirmen. També li presento els components del cor i altres persones. I visitem el baptisteri que, il·luminat i senzillament ornamentat, llueix. I li presento la mainada de la catequesi. L’Àlex, no s’està d’agafar-li el pectoral i mirar-se’l. Ben bé que la mainada tenen els ulls a les puntes dels dits. El bisbe els pregunta quatre coses i ells van responent correctament, i acabem dient junts el parenostre. I quan entrem a la sagristia, els vuit escolans s’han posat en formació, i per ordre d’alçada: Marc, Eloi, Àlex, Pau, Nuri, Ariadna,   

La celebració es va desenvolupant amb tranquil·litat, cordialitat, senzillesa, familiaritat. La mainada segueix correctament la celebració, tot i que les catequistes han d’anar vigilant els més moguts. Quan s’inicia el ritus de la confirmació, els petits pugen tots al presbiteri perquè vegin ben directament la confirmació. I estan atents. I van desfilant els nois i noies: Tània, Aura, Gregori, Eva, Jaume, Mercè, Martí, Lluís, Rosa Maria    El cor interpreta bé els cants: la Sílvia (infermera), en Josep (el fundador de la campanya “no vull pagar!”), la Pepi (professora a la Vall dels Àngles), la Carme (professora al Pompeu Fabra). El diaca, en Joan Rober, va posant ordre al presbiteri, indicant als escolans els moments que han d’intervenir...

Acabem amb una fotografia de conjunt que ens fa la Maria Tarrès (i qui, sinó?) i que de fet ha anat fent un reportatge. Amb els assistents, anem a la sala de la Doma a fer un pica-pica.

Amb el Bisbe i en Joan, anem a sopar plegats. També s’hi ajunta en Ramon Oller. És un moment de calma parlant de la celebració, de la situació social i eclesial... I abans de les 11 clou la trobada. El Bisbe demà té visita pastoral a Campmany. I jo arribo a la Doma cap un quart de dotze.

diumenge, 25 / novembre / 2012

Quan obro l’església també em cal endreçar tot el que es va deixar empantanegat per la celebració d’ahir.

És el 33 aniversari de la meva ordenació de diaca, a Santa Maria dels Turers de Banyoles. Com ja vaig fer ahir, uso l’estola d’aquell dia, la que em regalà (i confeccionà) la Rosa Morató, la mare d’en Jaume.

A Sant Martí, quan acabem la missa, celebrem santa Cecília. I no m’escapo de menjar un tall de coca.

Al migdia, quan he acabat d’endreçar-ho tot, vaig cap a La Cellera. En Ramon ens convida a celebrar el 50 aniversari de la seva ordenació presbiteral, que va ser el 18 de novembre del 1962. Avui, dia per dia,  s’escau el 50 aniversari de la seva primera missa celebrada amb solemnitat a Santa Maria dels Turers de Banyoles. Ha preparat el dinar la seva germana, la Montse, amb l’ajuda del nebot, en Josep. Hi participem els clergues de l’arxiprestat i també altres dos capellans amics.  

A la tarda, en Pau m’obsequia amb una talla interessant de Sant Francesc d’Assís. Seria del s. XVIII. Tot i que es conserva força bé, cal restaurar-la per afegir-ne algun tros i recuperar la policromia original. Espero que en Toni  Monturiol o bé en Pere Rovira m’orientin.

Al vespre començo a preparar la presentació del llibre de LA PARRÒQUIA DE SANTA DELS TURERS DE BANYOLES:  esquema, fotografies...

I miro els resultats electorals. No m’entristeix la davallada de CiU. M’alegra l’ascens d’ERC, com també m’alegra la irrupció de la CUP. Amb tot es fa patent que, malgrat l’augment del vot independentista,  les forces independentistes no han tret un millor resultat perquè no s’han agrupat en una sola coalició: podien haver escombrat. Aquesta ha estat la primera victòria de els forces espanyolistes ja abans de les eleccions (però que ara s’ha fet palesa). I s’ha parlat d’algunes irregularitats tendencioses.

dilluns, 26 / novembre / 2012

Totes les informacions van plenes dels resultats electorals. I els analistes van dient la seva. El més lamentable és la manca de unitat dels partits més sobiranistes. Ara tothom encerta.

Al matí vaig a l’ambulatori a revisar l’analítica de fa una setmana. Estic millor però encara estic massa enlaire. I sort que no ho miro avui. No puc abaixar la guàrdia.

Oficio les exèquies de la Remei Busquets. Havia nascut a Susqueda fa 75 anys. En el recordatori s’hi llegeix: “Dona de camp, mar i muntanya, visqué la vida tal com la sentia: ha arribat a la seva fi, deixant un llarg i bonic camí”.  

Faig els assentaments de les confirmacions. Em manca alguna dada que hauré de cercar.

En Joan ve a plantar uns quants enciams a l’hort.  

Vaig preparant la presentació del llibre, dijous, i seleccionant algunes fotos per projectar-hi.

A la catequesi només pot venir una catequista. Reuneixo tots els infants (cap una trentena) a la sagristia, el lloc més alegre i més còmode de l’edifici. Cantem, repassem el parenostre, el explico què és l’Advent...  La mainada em van coneixent i ells també es van comportant. Crido, els faig riure, els faig cantar... I tots bocabadats.

Celebrem la primera missa al baptisteri. La impressió és que estem un xic justos, però encara sobren un parell o tres de llocs. Preguem pels feligresos que han estat batejats a la pica que ara també serveix d’altar. La celebració ens fa sentir la intimitat de la casa del Senyor.

Saludo la colla de mainada que assaja els pastorets amb la Quima i l’Esteve. Plou: no acaben de caure uns 10 litres.

dimarts, 27 / novembre / 2012

Vaig a comprar alguna cosa per la manduca. També passo per l’oficina de correus a recollir els tacos calendaris de El Mensajero. I passo a comprar un bufarut per escalfar un xic el baptisteri. Quan el provo, no funciona i em toca baixar de nou per canviar-lo. Ja seria estrany que no m’hagués tocat a mi, mala sort com tinc.  

M’està rondant un refredat: caparrina, endormiscament...

Em visita en Joan Costa i em presenta el seu estudi de les masies de Brunyola i Sant Martí Sapresa: un treball ben interessant. A veure si trobarem la manera de finançar-ne la publicació. M’explica les anècdotes de quan ha visitat les masies: la majoria el coneixen i l’han acollit bé, algú l’ha tractat amb llàstima, algú amb por, algú amb menyspreu... I, finalment, quan han vist el recull, tots se n’han admirat i han canviat la percepció d’ell.

A la tarda hi ha la reunió de l’equip de Vida Creixent. Parlem del tercer tema del programa d’aquest curs: “Compartint la mateixa taula”, a partir del text de la multiplicació dels pans (Mt 16, 34). Ens plantegem com compartir i com afrontar les situacions de pobresa o de dolor extrems. I mira que n’hi ha... Algú li espurnegen els ulls recordant alguna situació dramàtica.

Encara no s’ha aclarit el Cas Palau ni el Cas Pretòria i ja en salta un de nou a la palestra. Ara és el Cas Mercuri, al Vallès. Déu meu, quin país!  I no parlem del país veí: Urdangarín, Gürtel... No s’aclareix res, únicament que cada dia hi ha més retallades, i cada vegada més dràstiques. Em fa por que tot plegat no acabi amb una revolta popular.

En Ramon Pijoan em comunica que ja té el meu llibre a les mans i que pinta bé.

Cap a les 7 del vespre, comença a ploure. I va fent. Sembla que deu ser neu a muntanya. Cauen 10 litres ben bons.   

Estic refredat com una sopa, sobretot ragera de nas.

dimecres, 28 / novembre / 2012

He dormit bé, però el refredat segueix. Pel whatsapp, amb els nebots, ens desitgem el bon dia i comenten que ha nevat cap el Pirineu, cap a Rocacorba, al Bassegoda...

Vaig a Bellaterra. Abans de sortir observo la punta de la muntanya de Sant Gregori i les muntanyes d’Osor (El Coll, Sant Miquel...) que estan enfarinades. Pel camí, també veig el Montseny ben enfarinat i,  el cim, blanc de neu.

Arribo a la Universitat Autònoma cap a les 11. L’aire és fred. Parlo amb la directora del màster, la Montserrat. Sempre és molt atenta i servicial. Enllesteixo definitivament la convalidació de mòduls i la matriculació del curs. També signo el conveni per les pràctiques que finalment hauré de realitzar al Museu Monjo de Vilassar de Mar. M’anirà bé per conèixer la producció escultòrica religiosa del segon terç del s. XX.  Per anar d’una punta a l’altra de la facultat i del campus s’ha d’haver esmorzat.

Faig la tornada amb tranquil·litat. Vaig a enfilar l’eix. M’acompanya el perfil de Montserrat: “Sub tuum praesidium confugimus, sancta Dei Genitrix...” . M’aturo a dinar a Gurb. Sembla que les obres de l’eix ja gairebé estan enllestides i que ara van arrodonint detalls. Tots els operaris van ben abrigats i entaforats fins el nas. La temperatura és fresca i no pugem dels 6º.

Quan arribo a la Doma, ve la mainada del reforç escolar. En Josep els atent. Ens manquen voluntaris. O potser manca solidaritat?.

Al vespre, després de la missa al baptisteri, preparem la celebració de demà, en la que jo no hi seré. La presidirà en Pedro Abrisqueta.

dijous, 29 / novembre / 2012

En meu nebot, en Tiri, ens escriu pel whatsapp:”He anat a la Muntanya Negra, un petit massís de gran valor natural, amb grans boscos de roures, faigs, castanyers i diferents coníferes. S’estén des de Revel, al sud de Castres, per ponent, fins a Clermont l’Herault, prop de Montpeller, a llevant. Cap el sud Castelnaudary, Carcasssona i Narbona... “

Al migdia dino a Banyoles. El refredat no em deixa. Ara toca l’etapa de la tos: sort que no és continuada. A la tarda, a la vora del foc, vaig arrodonint la presentació del llibre.

Cap al vespre, vaig a Santa Maria. Concelebro la missa vespertina amb el rector, Mn. Ramon. Les darreres reformes, amb la capella fonda i la sagristia, han acabat molt bé tot aquesta raconada de Santa Maria. Però a Anglès ara també tenim una sagristia ben eixerida. A la missa hi participa una quarantena de feligresos.

Quan acabem la missa, molts pugen cap a la sala dels locals parroquials. S’ompla amb unes 90 persones. Hi ha el bisbe Carles Soler, quatre dels meus germans (Josep, Pere, M. Àngels i Concepció: la M. Pilar té el marit malalt i no pot assistir-hi); tres dels nebots de Banyoles (Assumpta, Tiri, Collell), companys capellans (Ramon Oller, Josep M. Tor, Josep M. Amich, Enric Tubert...), els historiadors de la ciutat (Josep Anton Abellan, Jordi Galofré, Josep Grabuleda, Miquel Rustullet, Joan Olivas...), amics de Palafrugell i d’Anglès i, la majoria, feligresos de les parròquies banyolines.  
  
Després de la presentació que fan Mn. Ramon i en Josep M. Massip, em toca fer la meva presentació. Saludo i dono les gràcies als assistents, explico la gènesi del llibre (a partir d’un fulletó que m’encomanà en Pere Domènech el 1992), explicito el seu substrat (les fonts d’on ha brollat el meu interès), justifico el plantejament (no una tesi sinó un llibre de divulgació que vol donar fe de vida  d’una presència viva i complexa, generadora de vida, multisecular i transversal, que ens ha engendrat en la fe, que ens planteja reptes de futur...), evoco les contextualitzacions eclesials i socials, tot forma de fitxes bàsiques... i fotografies. I tot plegat, com una mostra d’afecte, d’estimació i d’homenatge als homes i dones que han construït aquesta comunitat parroquial que, sense ser una comunitat excepcional, ha estat i és una comunitat significativa, incisiva...

Quan he parlat uns 45 minuts, els dic que hi ha una projecció de fotografies per acompanyar i il·lustrar-ho millor tot plegat. En Ramon em diu que prou, i la gent, també. He he... 

Quan acabem, diverses persones venen a saludar-me i em demanen que els dediqui un exemplar del llibre. En Ramon m’informa que se n’han venut més d’una cinquantena. La majoria dels assistents fan tertúlia compartint un pica-pica casolà.

Quan surto dels locals, la temperatura és freda. Passo per casa a prendre quelcom calent. I retorno cap a Anglès. El termòmetre va baixant a cada revolt, especialment en els més obacs de la carretera de la vergonya. Arribo a la doma a quarts de dotze. El termòmetre indica 3º negatius. Els pencaires que preparen la infraestructura pels pastorets acaben de finalitzar la feina. I bona nit, cargols.

divendres, 30 / novembre / 2012

Em llevo a l’hora habitual. Quan un ha assumit un rellotge biològic no hi val cap excusa.

El matí el passo un xic endormiscat i vaig fent feina a mig gas. M’arribo al jutjat a lliurar les factures de les reparacions de les destrosses de l’assalt a l’església, fa dos mesos. L’Assumpta passa a prendre un cafetó tot fent de comercial per algunes fusteries de la vall.

A la tarda ve la mainada de catequesi. Comencem a preparar el Nadal i els convido a participar al concurs de dibuix per editar la nadala de la parròquia.

Al vespre, després de la missa, la colla em comenten com els anà la celebració sense preveres d’anit.

Tenim reunió del Consell Parroquial. Revisem el funcionament de les activitats, parlem del calendari de Nadal...

Abans de pujar al pis, passo a saludar la mainada que assagen els pastorets i la colla de pencaires de l’atretzo que acaben d’enllestir l’escenari.

I vaig cap a dalt a menjar un plat de sopa calenta. I cap al llit hi falta gent...

dissabte, 24 de novembre del 2012

De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar.


dissabte, 17 / novembre / 2012

Al matí vaig a fer quatre compres. Quan passo per la plaça de les cols, entro a correus, recullo la documentació per votar i voto. Ja tinc la feina feta. M’atén la Montse i parlem un xic de Palafrugell. M’emporto les llistes sobrants per veure qui són els qui es presenten a cada llista, que n’hi ha de ben curioses.

Quan sóc a la doma vaig repartint el temps a preparar les misses d’aquest diumenge (cants, pregàries, homilia...) i endreçar la sagristia.

La Paquita esta refredada i em comunica que no podrà fer de sagristana a Bonmatí. Li desitjo que millori.  

La missa de les famílies, a Anglès, va bé i és una celebració ben simpàtica. Segueixo l’estil que feia a Palafrugell. Hi ajuden tres catequistes (la Sílvia, la Pepi i la Carme) que porten el cant, amb en Josep Maria (a l’orgue). Sempre hi ha algun moment o alguna criatura que sembla que vingui de Fitor o que baixi de Rocacorba. Però en general, en que do satisfet.

I amb el mecenatge de HARIBO,  hi ha dolços per a tots.    

diumenge, 18 / novembre / 2012

Comencem el dia amb un bon ruixat i tenim un dia cluc. Fins a migdia arriben a caure uns 15 litres d’aigua.

A Anglès, quan acabem la missa, diverses feligreses venen a veure el moble de la sagristia. Em recorden que el qui l’havia fet, en Martí Esteba que se’l coneixia com en Benefici, ja que vivia en una casa que formava part d’un beneficiat. Ara la sagristia queda com un espai agradable, acollidor, alegre, funcional. Esperem que no s’hagi de renovar fins d’aquí uns 70 anys.

L’assistència a la missa de Sant Martí és força regular: una trentena de persones. Quan acabo la celebració pujo al poble i visito la Maria i la Nati.

Vaig a dinar a Banyoles. Entorn de la taula hi som mitja família. Celebrem la fira de sant Martirià en to menor.

De dia recordo amb esgarrifança els comentaris que em feia una mare que se li morí un fillet. A més del dolor que genera un trencament així, perquè provoca tanta inseguretat i tants remordiments?

dilluns, 19 / novembre / 2012

Al seu domicili de Platja d’Aro, ha estat mort brutalment en Jordi Comas, el president de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (la FOEG). Diverses vegades ens havia fet d’amfitrió quan, convidats pel mossèn de Platja d’Aro, als capellans de l’entorn ens tocava celebrar alguna cosa.

També m’assabento de la mort sobtada del músic Joan Vilanova i Vila, director de la cobla – orquestra Costa Brava, que tantes vegades havia dirigit la música que les celebracions de Palafrugell a la que hi participava la cobla: per santa Margarida, sant Sebastià, la Moixiganga...

I és el cent aniversari de l’escriptor Joan Salas, l’autor de la novel·la INCERTA GLÒRIA: per llegir-la i rellegir-la!

En Toni ve a clavar els suports pel banc que posem a tot volt del baptisteri.

Hi ha una catequista que no pot venir i porto la sessió de catequesi amb el seu grup de mainada: els més petitons. Parlem del país de Jesús, Israel. Cal situar-lo en un mapa que inclou la conca mediterrània. No saben pas ni on és el mar Mediterrani, ni Barcelona, ni Anglès... El fet és que, al cole, no miren mapes fins d’aquí un parell de cursos. I què vols... Els explico que la taca blava representa el mar on ens banyem a l’estiu. Arriba aviat la rèplica: “Jo no: jo em banyo a la platja”. Després els demano on podem posar Barcelona, Catalunya i Anglès. I donem la volta a tot el mapa: al Marroc, a Itàlia, a Egipte, a Grècia... Quan ho tenim tot situat, els dic on és la terra de Jesús i els comento els tristos enfrontaments que hi ha entre els que viuen allà.

Seguidament cal fer una sopa de lletres i cercar els noms de cinc profetes. I la feina és explicar què són els profetes. O sigui, que la sopa de lletres l’haig de fer jo. Déu meu, que complicat ens ho fan fer! Aquesta és la manera d’iniciar a la vida cristiana?

Finalment ho deixem tot. I fem un xic de gimnàs: fer una creu al front, l’altre damunt dels llavis, l’altre al pit... I ho provem un per un. Els dic que mirin on hi ha Jesús perquè recordin com és una creu. I després hi posem el recitat: “Pel senyal... “. Els que en saben més també hi diuen la seva: “L’àvia diu: Per lo senyal...” I l’altre: “La mare diu: per la senyal...” Uf. Acabem llegint a poc a poc la pregària de Maria: “Déu vos salve, Maria...”.

Al vespre venen els nois i noies que es preparen per la confirmació i fem un xic de maniobres per situar-se en la celebració.
  
dimarts, 20 / novembre / 2012

El dia comença transparent i els colors de la tardor llueixen a les muntanyes de l’entorn. Quins horitzons tan amables!  

Els fusters, en Pere i en Jordi, venen a arreglar un dels armaris de la sagristia i enllestir la fusteria del baptisteri, per ser utilitzat com a capella ferial. 

Haig de fet de patge dels reis i vaig a comprar una joguina per en Patllari, un dels mininebots de casa, el que m’ha tocat en el sorteig de diumenge. Quan vaig a pagar, resulta que també hi una àvia que compra una joguina semblant pel seu nét que es diu Ferriol. Curiosament el germà d’en Patllari es diu Ferriol.

La sortida també em serveix per anar a pagar per voler anar massa ràpid. També vaig a recollir medicaments i alguna cosa per cruspir.

A la tarda hi ha donació de sang i vaig a l’ambulatori a fer-hi la meva aportació. Sembla que els donants, a Anglès, han baixat una mica. Quedem malament!

dimecres, 21 / novembre / 2012

Al matí, els pintors enllesteixen el baptisteri. Només hi manca unes prestatgeries i ja estarà. Segurament el dilluns vinent ja hi celebrarem la missa ferial.

També ve el tècnic dels altaveus per col·locar millor els aparells d’amplificació i repassar alguna cosa de la instal·lació.

La Carme i en Josep celebrem l’aniversari del casament (44 anys) i vaig a dinar amb ells. Prou s’ho mereixen!

A la tarda passo pel Trueta a visitar Mn. Pere. Està millor. L’acompanyen la seva cosina i una altra persona amiga. També hi ha ingressat Mn. Modest i, a l’entrada, em trobo amb Mn. Ricard.

Vaig a recollir algun petit record pels nois i noies que seran confirmats. També ho aprofito per adquirir algun comentari de les lectures del cicle que començarem.

A la llibreria m’hi trobo amb en Xavier Besalú. Em presenta l’escolapi P. Rafael Díaz-Salazar, professor de la Universidad Complutense de Madrid i que participa VIII Simposi: llengua, educació i immigració. Diversitat religiosa, educació integral i cultura democràtica.  M’aconsella la lectura del llibre de Marie Balmary EL MONJO I LA PSICOANALISTA.

A la missa vespertina, acabem cantant: “La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura a aprendre de lletra...”

dijous, 22 / novembre / 2012

A les nou ja hi ha les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra feinejant per l’església i la sagristia. Toca neteja general. Quina sort que hi siguin!

L’Ajuntament m’ha convocat a Can Cendra per avaluar l’aplicació del Projecte d’intervenció integral al barri antic d’Anglès. A la reunió hi participen representats de la Generalitat de Catalunya, l’alcalde i varis representants de l’Ajuntament i diversos representants de les entitats veïnals, associacions i agents econòmics i socials. Com que no hi ha calés, ens limitem a lamentar-nos del que es podria fer o haver fet i a esperar temps millor per acabar, un any o altre, l’aplicació

Cap al migdia em visita en Jaume. Feia dies que no ens veiem i necessitem trobar-nos periòdicament. Dinem junts i parlem de les nostres vides, de la situació social i eclesial. M’obsequia amb el llibre de la Montse Batlle LO ÍNTIMO Y  LO SAGRADO (Kairós). El pròleg és de l’Antoni Puigverd i en Jaume n’ha escrit el prefaci. També ha participat a les presentacions a Girona (el 7 de novembre) i a Barcelona (ahir).

Quan marxa en Jaume haig d’atendre una visita d’una persona que ve a parlar-me. És un fet usual.

Al vespre, venen a descarregar la tarima que s’instal·larà per la representació dels pastorets. En Lluís Cornellà vetlla perquè tot es faci en correcció.  

divendres, 23 / novembre / 2012

Al matí venen els fusters, en Josep i en Jordi, i enllesteixen el baptisteri. Tot queda col·locat i ho ornamento de forma minimalista. A la capella hi ha el quadre del baptisme de Jesús (que pintà l’avi Viñas),  el Sant Crist que antigament havia presidit la sagristia (darrerament hi havia una fotografia de la Divina Majestat de Baget que hi havia col·locat en Josep M. Pont), una capelleta de la visita domiciliaria de la Sagrada Família, un sagrari amb una capsa de cuir procedent del Níger i que ens obsequià en Josep Frigola...

Cap a les 11 vaig a casa de l’Arnaldo per preparar la trobada ecumènica de Nadal. Serà a la tarda del diumenge 16, a la sala d’entitats de l’antic edifici de l’Ajuntament. També parlem de la situació política, del seu viatge a Cuba visitant diverses comunitats... I acabem fent una pregària.

A la tarda ve en Joan a plantar faves a l’hort. Quan acaba pengem uns quadres a la sagristia, fonamentalment unes sacres que hi havia arraconades per algun calaix de la calaixera antiga. Formen part de tres jocs diferents, tots tres amb marc metàl·lics. Només hi ha un joc sencer, amb les dues sacres petites i la sacra gran, la que es situava al mig de l’altar, amb el text del cànon eucarístic. . D’un altre joc, només hi ha les dues sacres petites (la del lavabo i la de l’inici de l’evangeli de sant Joan). I del darrer joc, només hi ha la sacra gran i una de petita (el de l’evangeli de sant Joan). Repartides per les parets de la sagristia, fan el seu goig.

A la tarda venen tres grups de catequesi. La mainada té clar que demà cal que vinguin a la missa vespertina que, a més de ser la missa mensual de les famílies, serà la missa de la confirmació que presidirà el bisbe.

Al vespre, després de la missa, ve el grup d’adolescents que seran confirmats, els seus padrins i alguns dels seus familiars. Primer fem la celebració del perdó, la celebració de la penitència. I després fem un assaig general de la cerimònia. Sembla que s’ho agafen seriosament i amb il·lusió. Que Déu hi faci més que nosaltres!  

No em puc estar d’acabar el recull de reflexions setmanals sense posar una pregària que m’ha enviat en Miquel Àngel. I qui li piqui, que grati:

“Ja sabem que no podem des de l'altar condicionar el vot directament, però no es podria orientar una mica a través de la Pregària dels fidels? Per exemple, proposo:

"Senyor, us demanem que els convergents de missa de tota la vida no tinguin por de votar CiU altra vegada, que no hi vegin cap deriva sobiranista sinó el seguiment d'un Mas-Messies que ens durà a l'estat propi amb il·lusió". Preguem el Senyor (cantat amb l'afectació de Montserrat...)

"Senyor, us demanem pels sociates perduts en la immensa mar roja d'un federalisme malentès i de la manca de rumb i de lideratge. Que reflexionin fins a fer petar les neurones i aquesta nit se'ls apareguin els fantasmes d'en Pallach, en Raventós, en Nadal, en Maragall, en Castells i la Tura". Preguem el Senyoooor.

"Senyor, us demanem pels peperos perduts en la immensa mar blava del centralisme espanyolista que vol unir de manera indissoluble el vot dels cristians amb el PP. Aparteu per sempre del nostre país el flagell d'en Rouco, d'El Mundo, de la Cope, d'en Wert, d'Intereconomia, de 13TV i de la xerrameca de la Camacho". Preguem el Senyoooor.
...

I com a cant d'entrada, bé podria ser "La marxa d'Espanya", ai, vull dir "La Marxa de l'Església": "CiUUUUUtat celeste, dia sense nit...". O potser en Duran encara no ho té clar...? Per això potser val més anar directament a ERC... on en Jonqueras es confessa cristià, de formació jesuítica i que batejarà el seu fill Lluc, nascut el mateix dia que el fill d'en Messi... I on tinc una germana a l'executiva del partit que em diu que faci campanya entre els capellans, he he... 

Cordialment,

Miquel Àngel”

dissabte, 17 de novembre del 2012

Per sant Martí, les cabres a boquir!


 dissabte, 10 / novembre / 2012

Venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra a fer neteja. Com que estaven treballant els pintors, no van poder fer-ho el dijous. Sort n’hi ha d’aquestes dones!  

Vaig a dinar amb la colla dels col·laboradors i voluntaris de Sant Amanç. També hi participa en Fèlix, que ha estat l’ànima d’aquesta restauració. Al racó de taula on estic parlem de pors, de follets, de bruixes, d’ànimes amb pena... Sort que és a ple dia, però seria per posar-se a tremolar.

Em parlen d’una casa del Mas Llunés on sembla que hi succeeixen fets misteriosos. També em parlen d’una aparició, enmig de les carboneres, d’algú de Can Camps, la nit mateixa que morí... Algú em parla d’un prestigiós hipnotitzador, del Moliner, i d’algú que sap hipnotitzar gallines... Jo crec en el Gran Esperit i els seus àngels,  i ja en tinc prou i de sobres. 

Els comentava les meves experiències i els meus temors a tantes fresses i sorolls que, originàriament, tenen un origen desconegut, sobretot quan vius tot sol ocupant un espai nou.  Recordo que el que em va passar, una nit, quan encara estava al seminari (seria entre el 1976 i el 1977). Quan ja dormia, em vaig desvetllar de cop. Sentia fressa dintre l’habitació mateix, fressa de remenament de papers que tant molesta quan tot és silenci. Vaig obrir el llum i, a l’entorn de la paperera s’hi passejava un ratolí que entrava i sortia del seu interior. Ell em mirà a mi, jo a ell i li vaig dir: si us plau, deixa dormir! Vaig apagar el llum, i de nou arribà el silenci reparador.

diumenge, 11 / novembre / 2012

Quan preparem la missa de les 9, en Josep em diu que en aquells racons de la sagristia, amb tot amuntegat, sembla que estiguem a ca la Baguenya. Jo li dic que a Banyoles parlem de Can Seixanta cinc. Ell em diu que aquesta casa també existeix (o existia) a Santa Coloma.

Ja començo a fer la segona ronda de les celebracions a aquestes parròquies. I avui celebrem sant Martí a la parròquia de Sant Martí, però sense pica-pica ni xocolatada. Els Cors Alegres solemnitzen la missa i entonen els goigs (que són musicats del Germà Odiló Planas, i la lletra del l’antic rector de Sant Martí, Mn. Ramon Cabanas.  

A la missa de migdia hi participa la família Mestre que m’han vingut a veure. El noi va superar la operació d’un tumor i es troba restablert. I cal donar gràcies a la Mare de Déu del Remei, que per això la vàrem atabalar al seu dia.

Dinem plegats i parlem un xic de tot. A Barcelona participen habitualment a les celebracions de l’església de Les Saleses (un edifici de l’arquitecte Martorell), prop de la plaça Tatuant.  

A la tarda, treballo un xic el santoral per Pregària.cat.

dilluns, 12 / novembre / 2012

Vaig a les exèquies de la Rosa Plaja (81a). L’amistat comporta aquests deures d’afecte i de pietat. És l’ocasió de saludar el marit, els fills, les nores, els néts, els germans... I tanta i tanta gent que em vol dir alguna cosa tot fent-nos un parell de petons amb lamentacions a dojo. També hi ha qui es queixa que hi vagi a oficiar les exèquies: com si ho fes a gust o per fer la punyeta a algú!

A Girona vaig a visitar la meva neboda Montse que ahir va parir el seu fill, l’Steven. És el vuitè dels meus mini-nebots, el nét de la meva germana M. Pilar.
També ho aprofito per visitar la Loreto, per acomiadar-me d’ella i per encomanar-la en mans de Déu amb el sagrament de la Santa Unció: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

Es veu que aquest cap de setmana han entrat a robar al col·legi de les germanes. De fet, més que no pas robar, han entrat a destrossar panys. Val més un bon espant que no pas un bon disgust.  

En Joan, a l’hort, hi ha plantat unes quantes cols, unes quantes escarxoferes i unes quantres escaroles: verdura d’hivern.

Els pintors han acabat la seva feina a la sagristia i, en Quim i l’Emiliano se’n van. Ara només falta que vinguin els fusters a col·locar-hi el moble i endreçar-ho tot.

El vespre queda força atapeït: acabada la catequesi amb els tres grups de petits i el grup dels adolescents que es preparen per la confirmació, venen a preparar els lots d’aliments de Caritas i celebro la missa vespertina; i acabada la missa, tinc reunió amb els pares dels nois i noies de confirmació i també venen a assajar els pastorets, amb l’Esteve i la Quima.

dimarts, 13 / novembre / 2012

Quan em llevo a mitja nit per fer una aturada tècnica, sembla que els llums no es volen encendre bé, com si no arribés prou força. Potser és cosa de bruixes. Veurem què passa.

A la matinada, cap a les 6, miro a fora encara fosc i, al cel, els estels hi brillen amb intensitat. Deu fer tramuntana cap a l’Empordà. Però, de mica en mica, el cel es va tapant i la fred va calant.

És curiós. Hi ha una bona quantitat de casos de corrupció que s’han obert ja fa temps (Cas Palau, Cas Gürtel, Cas Pretòria, Cas Urdangarin, Cas Bankia... ). Però tots els implicats volten tranquil·lament pel carrer i es poden estar amb tota impunitat als seus domicilis. En canvi, no consta que hi hagi gaires manies per desnonar les famílies que es troben empantanegades en casos d’hipoteques que no poden assumir i anar pagant. Abans ens explicaven històries d’aquesta mena de països del tercer món, però ara resulta que ho tenim aquí. Quina vergonya!   

A mig matí ve l’Assumpta i fem un cafè tot parlant de temes diversos. Quan se’n va, vaig a comprar alguna proteïna. Amb en Lluís, parlem de la davallada que està fent l’Espanyol. A en Lluís li aconsello que comenci a mirar altres clubs i altres equips: el Betis, el Mallorca...

Venen a descarregar i a instal·lar el nou armari de la sagristia: en Pere, en Marc, l’Eric...        Anirem mudats i tindrem espai per guardar-ho tot. En Pere i en Josep també treuen un rajol d’un forat que queda al darrera. No hi ha ni l’olla, ni la imatge antiga de la M. de D. del Remei, ni cap bomba amb les que es volia dinamitar l’església, ni l’olla...

Reculo una dita castissa: “Si mira, bé que ho va provar la Clara, i li’n va sortir un de dos rovells”. També recullo el motiu amb el que es coneixia a Mn. Marcel  Salleras que , quan era vicari d’Anglès (c. 1960) se l’anomenava Mn. Telegrama: de sentències concises i  clares.   

dimecres, 14 / novembre / 2012

Fa un dia cluc. Hi ha vaga general però encara que els convocants no es mereixin massa crèdit, hi ha raons més que sobrades per fer-ne. Surten al carrer els que no tenen feina, les plataformes de suport als desnonats, les famílies de persones discapacitades... Es mereixen un respecte.

A la sagristia acaben d’instal·lar l’armari. Quin goig que hi fa! I començo a col·locar-hi coses: una creu , la imatge de la Mare de Déu de Núria i gerros que em va regalar la Carme, una imatge de sant Jaume d’en Josep Espelta...

És dia de despatx i venen unes quantes persones per diverses gestions.

S’hamort en Josep Tarrés (el fundador de la fàbrica d’agulles d’estendre roba), se’l coneixia com l’avi Tarrés o també en Tarrés de les agulles.

La M. Pilar em comunica la mort de la Loreto Quera. Al cel sia.

Tenim la trobada de voluntaris de Caritas a La Cellera. HI parla en Narcís Ponsatí. Glosa de paràbola del bon samarità. Sap captivar la gent i hi expressa idees molt interessants.

dijous, 15 / novembre / 2012

A les vuit vaig a l’ambulatori: toca analítica. Mentre esperem, un parell d’homes parlen amb mi sobre diverses coses del poble. M’adono que em consideren com un dels seus.

Quan m’han fet l’extracció de la sang, vaig cap a la doma a esmorzar.

El matí vaig ordenant coses de la sagristia. També preparo el suplement del full.

A la tarda oficio les exèquies d’en Josep Tarrés. Hi destaca la presència d’homes. Entre els assistents m’adono que hi ha en Carles Puigdemont, l’alcalde de Girona, que de fet és d’Amer i de qui conec el pare (i m’ha aportat molta informació sobre la imatge de l’Assumpta d’Amer d’en J. M. Bohigas). Mentre esperem l’hora de començar, la Quima fa sonar un cd amb una música que li agradava especialment a en Josep: Saxo cubano.

Quan acabo la cerimònia, em telefonen per comunicar-me la mort de la Carme Santaló. Al cel sia! Fa poc més d’una setmana que la vaig visitar. Ara veurà què n’he fet de les coses que em va regalar, entre altres, la imatge de la Mare de Déu de Núria.

La Carme era una dona discreta però que sempre s’hi podia comptar: catequista (complidora i molt afectuosa amb els nens), voluntària a l’oficina de Caritas, visitadora de malalts, col·laboradora de l’Hospitalitat de Lourdes (tot i que em penso que no havia estat mai al santuari gascó), de l’Apostolat de l’Oració, gairebé de missa diària... Per altra banda s’havia espavilat i li agradava usar l’ordinador i connectar-se a internet. També tenia les seves coqueteries, només faltaria. Entre altres, li agradava aparentar menys anys dels que tenia. Si alguna vegada se li preguntava quants anys tenia, ella, decidida, responia: “els que aparento”. Tot i que jo en sabia l’edat, vaig provar de fer-li aquesta pregunta i em donà la resposta que he recollit. Quan la vaig visitar a Palamós (després d’administrar-li els sants sagraments), ella mateixa em mostrà el braçalet on hi constaven l’edat i les dades bàsiques: “Mossèn, si vol saber l’edat, ho veurà aquí”.

divendres, 16 / novembre / 2012

Preparo el recordatori de la celebració de la confirmació, el proper dissabte 24 de novembre. A un costat hi haurà el perfil de la M. de D. del Remei, el logo de l’Any de la Fe i un text de Benet XVI a la carta apostòlica Porta Fidei. Al revers hi haurà la data de la confirmació, el lloc, el nom del ministre (el Bisbe), el nom dels que seran confirmats (una persona adulta i 10 adolescents), i el nom del catequista que els acompanya.

Després d’anar a la impremta per preparar el punt de llibre / recordatori, vaig cap a Girona, a l’hospital Trueta, per visitar Mn. Pere Font. M’hi trobo amb Mn. Agustí, amb la Mima, la Neus... També ve el metge que ens anima a tots.

Sortint m’arribo a recollir uns quadrets que havia portat a emmarcar. Feia ja un parell de mesos que els havia de recollir i ha canviat l’iva:  Lluís Bruguera, Miquel Ros, Rosa Serra, Carme Morató...

A la tarda esmerço força estona a col·locar les coses al nou armari de la sagristia i venen unes pabordesses de la Mare de Déu de l’Escombra que m’hi ajuden. També atenc els tres grups de catequesi que venen i un grup del cor dels Pastorets que els assaja la Carme. Tant la tarda del dilluns com la del divendres hi ha força moviment a la Doma.

A la missa del vespre, amb els que hi participen, preguem per la Carme Santaló.