dissabte, 28 de gener de 2012

Pel gener, el millor ofici és el de flequer

dissabte, 21 / gener / 2012

Em llevo un xic més tard, quan ja falta poc per les set. M’empairo de llegir els diaris i vaig per avia.

Quan en Miquel acaba la catequesi amb el seu grup, vaig a Contestins. Allà, tot és solitud. Preparo les coses per la missa que hi celebraré demà en honor de sant Vicenç, el patró titular de la parròquia. Hi portaré el calze de ceràmica que em regalà la Felícia aquest estiu i, mentre jo en sigui el rector, quedarà a l’església. Em fixo en les làpides sepulcrals que hi ha al davant del portal, a l’exterior de l’església i en copio les inscripcions:

D. O. M. Aquí descansen los restos mortals del Rt. D. Genís Viñas i Ros Ecònom que fou de aquesta parròquia des del 29 de juny de 1879 hasta el 18 del mateix mes de 1882 que morí a la edat de 55 anys.

 Aquí descansen los restos mortals del Rvt. Martí Frigola que morí el 13 de juny de 1870 als 75 anys de edat.

D. O. M. Aquí descansen los restos mortals del Reverent Josep Ridevill Nova Gacias Rev. Rector que fou de aquesta parròquia des del 3 de febrer de 1890 y que morí al 24 de març de 1909 a la edat de 50 anys. Pregueu per ell.

M’aturo a Bonmatí a proveir d’alguna cosa. I vaig cap a dinar. Quan arribo a la rectoria són ja dos quarts de dues.

M’adono que la porta que accedeix a l’escala de l’antic campanar també ha estat forçada amb una eina, i de dos llocs.

Algú em comenta que, a una llibreria del poble, sembla que aquesta setmana també haurien intentat d’entrar-hi. En Pere també em comenta que també ha notat alguna cosa a la porta de casa seva. A veure si també ens haurem d’organitzar com els pagesos comencen a fer! 

A Bonmatí només hi fa d’escolà en Rodrigo. A Anglès hi venen l’Àlex, en Gerard, en Martí, en David, la Nuri 1 i la Nuri 2.

diumenge, 22 / gener / 2012

Diuen que el dia de sant Vicenç, o sigui avui, el sol baixa pels torrents.

Mentre espero que arribi la gent, a Sant Martí Sapresa, em dóna per copiar les inscripcions de tres làpides sepulcrals de dintre l’església de Sant Martí Sapresa  (n’hi ha dos més que són illegibles) i que aquí transcric:  

Sepultura del Reverent Dalmau Riera, Rector – 1646

D. O. M. Hic jacet Rt. Laurenti Pont et Buso Parr. ex Font... et rectoris St. Martini Sepresa obiit die 27 martii 1830. 

D. O. M. Aquí descansan los restos del Rdo. Pedro Viñas y Coll cura parroco de Sant Martín Sapresa. Murió a los 30 de setiembre de 1864. E. P. R.

A la missa del migdia, a Anglès, hi participa l’Arnaldo amb un grup de la seva comunitat.

Poc després de la 1 del migdia hi ha la missa a Contastins, celebrant sant Vicenç, el titular i patró de la parròquia. Hi participen 30 feligresos veïns o quasi veïns del poble. És la meva primera celebració a aquesta església. Si bé a l’església hi fa fresqueta, es respira calidesa i familiaritat. La celebració, com no podia ser d’altra manera, acaba amb el cant dels goigs.

Al davant de l’església s’hi ha parat una taula per fer un xic de pica-pica i així tenim l’agradable oportunitat de saludar-nos més personalment i parlem de la vida del poble.

En Ricard Casadevall em comenta alguna tradició llegendària del poble:

-       Un avi de Can Casals (una casa ja desapareguda) era negociant de bestiar i venia de fer un tracte a Amer. Tot retornant se li va fer de nit i temia que l’assaltessin els bandolers. Com que arribà a casa sà i estalvi, i amb la bossa intacta, l’home va fer col·locar una planxa de ferro al portal de l’església de Sant Vicenç de Constantins, com encara es pot veure.

-       Més dramàtic va ser el cas de Can Niern, al veïnat de Calders. Es veu que una de les àvies de la casa, temps era temps, fou acusada de bruixeria i cremada viva allà mateix (em resulta un xic sorprenent). A Can Teixidor del Terme, a casa, havia sentit explicar que una àvia havia estat cremada viva (a la llar o al forn de pa) en ocasió d’una invasió de tropes franceses. Pobres àvies! També havia sentit dir, d’alguna casa, que una criatura s’havia amagat al forn de pa i, quan van posar-hi les feixines, no el veieren i quedà cuit allà mateix. Sant Nicolau ens valgui!

Quan acabem del vermut, em conviden a visitar l’interior de la rectoria, on hi viu la Consol. La casa és gran, solejada, ben arreglada... Es veu que el darrer rector que hi visqué fou Mn. Joan Pagès (+ 12·01·02). Em mostren el dormitori del rector des d’on s’observa bé tot el pujant que va cap a la rectoria (on, anys a, un rector hauria vist que se li apropaven uns bandolers si bé els esquelets dels difunts els foragitaren).

M’aturo a dinar a Bonmatí, a Can Jans. Bé. Al menjador hi ha una família que celebra el 72 aniversari de l’avi, acompanyat dels fills i dels néts: quin goig! També m’hi saluda l’alcalde.

A la tarda participo al culte de l’església evangelista d’Anglès. Hi assisteixen unes 10 persones de la parròquia i una vintena de la seva comunitat, majoritàriament procedents d’Hondures. Em toca comentar un fragment de l’evangeli de sant Joan (cap. 17, 11 – 34). L’Arnaldo m’ho agraeix.  

Quan acabem, a les pabordesses (Caritas, Oncolliga, Vida Creixent, neteja... ) encara els queda corda per anar a ballar. Voldrien que les acompanyés. Amb en Josep M. pugem cap a la vila vella. Abans de reclourem cap el pis, passo a tancar els portals de l’església. Bona nit, Mestressa, i vetlleu per aquest poble i per tots els que porto al cor, per una raó o altre.

dilluns, 23 / gener / 2012

Quan toquen les vuit, ja he obert de nou els portals de l’església i li he comentat quatre coses a la Mare de Déu. I vaig cap a Girona. Arribo amb puntualitat. L’Anna és la que em fa la ressonància magnètica a les lumbars. Mentre la màquina va fent, intento resar el rosari però quedo ben clapat. No hi ha millor mantra. Tinc la sensació que una immensa au m’està covant: croc, croc, croc...  O com si estigués sota una immensa cafetera Nespresso, esperant bocabadat sense que en ragi res Quan acabo de la ressonància, vaig al costat per fer una analítica de la sang. Podré recollir els resultats la setmana vinent.

Ja són cap a les 10 i encara vaig amb l’estómac buit o sigui que  la gana em fa córrer. Vaig on era la casa del meu padrí i hi faig un bon esmorzar. Hi saludo un noi de Palafrugell que és policia local de Girona i que també hi està esmorzant. A La Vanguardia hi llegeixo un entrevista a en Marco Politi que la trobo ben interessant: ELVATICÀ TRAVESSA UNA TRIPLE CRISI.

I vaig fins a Casa Carles. Passo per la Llibreria Diocesana a pagar els deutes i a proveir d’alguna cosa (llibres de catequesi, pa per la missa... ). M’hi trobo amb Mn. Pou: el veig fresc com una rosa. Va guarnit amb una manteleta damunt les espatlles i només li falta portar les agulles de fer mitja i una troca de llana. Ens saludem afectuosament. També em trobo i em saludo amb Mn. Pere (el jutge!), Mn. Josep M. (que havia estat encarregat d’Anglès quan marxà Mn. Jordi Puigdevall i abans de Mn. Josep Tomàs)... Quan acabo pujo cap dalt per parlar amb el prelat de tot i de res: de moment no hi ha ganes de fer canvis.

Pel camí em saluda la dependenta de Cala Teresa de Palafrugell (ens hem saludat cada dia de cada dia durant una bona colla d’anys!). També em saluda efusivament la Noemí Gou (havia estat reina de les Festes de Primavera de Palafrugell l’any que hi vaig arribar, el 1994, i encara és ben maca en tots sentits i, com que s’assembla a l’àvia, ho serà sempre. Com no podia faltar, li dono especials records per l’àvia Lola. I cap a Anglès, que allà hi falta gent.  

Quedo content de la mainada de la catequesi i del inici de la sessió d’avui, cantant alguna cançó (He nascut en un poble, Jo crec en l’amor, Poble de Déu... ), fent silenci (ara ja saben què significa aclucar els ulls, aspirar... ), dir a poc a poc el Parenostre... I els més moguts, al costat de la Gna. Pilar i de la Gna. Teresa, són com angelets. O potser és que avui fa més bon temps?

dimarts, 24 / gener / 2012

El matí comença tranquil. Repassem les portes que han estat forçades. De la porta de reixa de la doma, n’ha saltat la maneta.  La porta de l’escala del campanar vell té el pany forçat i no es pot obrir: encara bo que podem passar per darrera i hi posem un parell de barres clavant la porta pel darrera.

Tinc reunió amb l’assistenta social, la Rosario, i la Carme. El nombre de famílies que estan malament no baixa, ni milloren la seva situació. I l’administració se les va traient del damunt. Si ja ho fan amb els qui voten, que no faran amb els que no votaran mai.

El campanar queda sense electricitat i es bloqueja el rellotge. Quan vaig a celebrar la missa a la capella de les dominiques, veig que al carrer Ponent hi ha els bombers, la policia, l’ambulància... Es veu que s’ha incendiat un transformador situat damunt de Can Espinet. El rellotge ha deixat clara l’hora de l’incident: tres quarts de set.

Quan surto de la missa tinc reunió a la Doma amb els pares dels nens i nenes que es preparen per la primera comunió. Plantejo la possibilitat de que els nens facin la comunió, amb el seu grup, distribuïts en tres dies. Alguns pares prefereixen que la mainada facin junts la comunió tots el mateix dia. Faig una votació i quan està decidit que ho facin tots el mateix dia (el 6 de maig), la mateixa persona que havia proposat que es fes en un únic dia, ara diu que seria millor que es fes en dos dies. Ni que fos el joc del Pare Carbasser!

dimecres, 25 / gener / 2012

Preparo alguna factura que cal pagar.  Passa un grup que em diuen que van a Sant Jaume de Galícia. Són de Vic. Els pregunto si Sant Jaume és cap a Sant Pere de Rodes. M’informen que ja han iniciat el camí cap aquella zona i que una de les moltes ramificacions del Camí de Sant Jaume s’inicia cap allà i que ara van cap a ponent, com pertoca.

Passat el migdia arriben en Ramon Oller, en Josep Balateu i l’Elies Ferrer. Fem una reunió – trobada d’arxiprestat en to distès. Els ensenyo els racons de la casa i l’estudi de dalt de tot parlant de tot i de res. Cap a quarts de dues anem a Bonmatí. Dinem a Can Duc de l’Obac. En Jordi Pou arriba un xic més tard: li ha tocat anar a declarar per haver estat agredit quan defensava una dependenta en un establiment. Quan fem la sobretaula parlem d’activitats de l’arxiprestat, d’un parell de xerrades de Quaresma, d’una sortida a Lourdes organitzada per l’arxiprestat, d’una possible sortida a Roma...

Quan acabem el dinar i la sobretaula anem a visitar l’església de Bonmatí. Ningú s’explica el perquè de l’altar tan descentrat i ni la blanca fredor general de tot l’espai.

Retornem cap Anglès passant per la carretera que transcorre pel pla de Sant Julià. Quan arribem a la Doma ja hi ha l’Adelino que ronda per allà. Li demano si ens pot dir el Parenostre en portuguès. No es fa pregar massa: “Pai nosso, que estáis no céu...”. I xut a la pilota. La mainada que sembla més tremenda acostuma ser la més castissa.

Miro el rellotge del campanar i m’adono que encara està aturat. Vaig a mirar què ha passat i veig que encara està desconectat. El poso en funcionament i, al cap de poc, ja sonen correctament les campanes. Les busques de l’esfera comencen a girar fins a posar-se a lloc  (tarden un parell d’hores per situar-se correctament).   

L’Albert –que n’és el president- em comunica que els socis de L’Esplai de Palafrugell volen venir a visitar Anglès el mes d’abril, amb missa als peus de la Mare de Déu del Remei i dinar a Cala Elisa, dintre del mateix pack. Veurem si serà així.  

S’ha acabat l’allau de visites des de Gran Bretanya al bloc. No crec que l’Elena Sirés en fos la responsable. Ara hi ha la “normalitat” habitual d’algunes visites des de França (en Josep Capellà o la germana de la Montse Torres), Estats Units (en Dani Flores?), Níger (en Pep Frigola), Alemanya, Països Baixos, Rússia, Bèlgica...  (força habituals). Em resulta curiós el interès que motiva aquest Diari del Capellà. I ningú m’aclareix el perquè. I m’agradaria que el Diari del Capellà motivés un intercanvi de missatges plantejant aclariments, demanant més informacions, fent comentaris...  I tant de bo fos possible la creació d’una mena de comunitat virtual. En fi, a veure si se m’expliciten algunes raons per escriure aquest Diari del Capellà i per aclarir-ne la validesa, si és que en té alguna. De moment, jo m’ho passo bé.  

dijous, 26 / gener / 2012

És sant Titus. Aquest sant sempre m’ha recordat l’apel·latiu afectuós que la germana de Mn. Miquel, la Lola, dedicava al seu fill, l’Enric Roura: “Ai, titus!”.  

Al matí faig alguna gestió bancària, pagant alguna factura i enviant un donatiu a la M. Carme Colomer, a El Alto – Bolívia. Segur que faran més favor allà que no pas aquí.

Abans d’arribar a casa passo a proveir alguns productes pel rebost. En Jordi està arreglant per l’era de casa, davant de la cabanya.  

Dino amb la Carme, en Josep, en Jordi i la Nuri. Quan acabem, acompanyo en Patllari i en Ferriol a l’escola. Entretant la Nuri em posa al punt en nou ordinador. El vell ja no aguantava per més. 

Quan sóc a Anglès vaig a la barberia, a Can Boix. N’està sortint en Joan amb qui ens coneixem fa uns trenta anys. Amb cortesia em pregunta com em va per Anglès i li dic que, per ara, sembla que la gent em suporta bé i que jo suporto molt bé la gent d’aquí. Ell em diu que no ho havia sentit a dir mai que a Anglès algú suportés a algú altre. A la barberia els ha explicat que el dia dels Innocents ja no és el 28 de desembre i, a partir d’ara, serà el 25 de gener per allò de “Innocent en Camps, innocent en Ricardo Costa...”. També comentava que, en una ocasió, va tenir pana amb el cotxe i, volent demanar ajut amb el mòbil, anava marcant els números. Tot d’una, veient que no acabava de funcionar, s’adonà que l’aparell que tenia a les mans no era un mòbil si no que era el comandament a distància de la televisió. I és de tothom coneguda aquella vegada que una reconeguda joieria de Girona no el van voler atendre i el van fer sortir pensant que anava begut, amb una carta que ell mateix envià als diaris protestant pel tracte vexatori que havia rebut. I, encara, la vegada que amb el toro, atropellà el seu amo i se n’adonà quan va veure que saltaven unes ulleres. I encara.... Amb tantes anècdotes, i amb la gràcia amb que les comenta, queda clar que en Joan és un home amb sentit de l’humor.  

divendres, 27 / gener / 2012

Avui és el dia de sant Mer, el sant abat i llegendari fundador del monestir de Banyoles, seria a principis del s. IX. També és el 100 aniversari del naixement del pare, al cel sigui.
Col·loquem alguns quadres per la casa. Ja feia massa que els tenia de qualsevol manera. A més de ser pintures (olis, aquarel·les, gravats...), tots contenen algun missatge subliminar entranyable com els que em recorden la meva estada a les Fonts d’Olot, Sant Jordi Desvalls i Palafrugell, o de persones que he anat coneixent en el meu trajecte. Curiosament  no n’hi ha cap relacionat amb Calella.

Faig un xic d’endreça a l’arxiu parroquial. Déu n’hi do la documentació que hi ha entre les cinc parròquies! Estaré entretingut uns quants dies.
A la tarda venen els nois i noies de Confirmació i la mainada de catequesi. Al vespre iniciem el grup d’estudi de l’evangeli de sant Lluc amb uns joves universitaris. Semblen esponges.

Commemoració de l’Holocaust.: jueus, gitanos, homosexuals, capellans (com Maximilià Kolbe), religiosos (com Edtih Stein), pastors (Dietrich Bonhoeffer )... I la humanitat encara no ha escarmentat.  Quantes torres de Babel cal construir encara?

1 comentari:

  1. Hola Mossèn Martirià, sóc la Nuri Torres (la germana de la Montse) tal com ha ben dit una de les seves seguidores des de França. Vaig començar a llegir "Diari del Rector" que em feia sentir més a prop del meu poble i ara encara que vostè ja no estigui a Palafrugell continuo amb "Diari del Capella". Suposo que el que m'agrada del seu blog es que s'hi explica de manera molt senzilla el dia a dia d'un poble i tot el que això comporta.
    Salutacions des de Cabestany.

    ResponSuprimeix