dissabte, 28 d’abril de 2012

Sant Jordi mata l'aranya i esclafa el cap ...


dissabte, 21 / abril / 2012

El matí es presenta assolellat si bé alguns núvols es van enteranyinant el cel.

A Bonmatí, l’hort ja comença a llevar i marxo amb unes cebes tendres i un enciam. Però també m’emporto un bon disgust perquè una colla de bons col·laboradors em revelen que són del Madriz. Però, que badem, senyors?

En Josep M. ha començat a inventariar les partitures que hi ha guardades a la sagristia de Bonmatí. Em presenta la primera carpeta dedicada als cants marians amb composicions de  Ramon Casajoana, Narcís Paulís, Ramon Capell, Josep Ferrer Viñolas, Miquel Blanch, Luigi Bottazzo, Lluís Brugarolas, C. Ferrari, Nicolau de Tolosa, Domènec Mas i Serracant, Cèsar Franch, J. Cumellas i Ribó, Josep Musset i Ferrer, Lluís Romeu, J. Colomer, Camil Geis, Sebastià Dorca, J. M. Àlvarez, Tomàs Luís de Victoria, Joan Camps i Arnau, X. Maimí i una colla d’altres.  

Abans de la missa a Anglès, l’Elisa em porta tastets de casa seva i un parell de llibres que els hi van deixar per mi els de l’Esplai de la Gent Gran: Soren Kierkegaard, EJERCITACIÓN DEL CRISTIANISMO, també el de Guy Debord LA SOCIEDAD DEL ESPECTÁCULO.  Caram, volen que sigui savi!

Sopar a La Cellera, a Can Roura, on havia viscut la família Caritg i ara hi viu la família d’un dels nois de la Professió de Fe.

El Barça ha perdut. O sigui, ni pa ni circ. I ja que no ens podem refiar d’aquesta satisfacció, caldrà fixar-nos millor en les preses de pèl polítiques i econòmiques.

diumenge, 22 / abril / 2012

Després del daltabaix del Barça, tot i ser diumenge pasqual, potser hauríem de celebrar misses de Passió. I per acabar-ho d’adobar, el dia és cluc i gris.

Celebro les tres misses del matí amb tranquil·litat. A Sant Martí, quan acabo, visito l’Encarnació i la Maria.  Després de la missa del migdia, batejo la Júlia. Està un xic nerviosa però un cop li he mullat el caparró amb l’aigua del Baptisme, es relaxa i acaba la celebració cofoia i satisfeta.

Dino amb menjar del que em portà ahir l’Elisa. A més també tinc croquetes de la Carme, amanida de Bonmatí,  avellanes torrades de la Carme de Sant Martí... És a dir, minestra per tota la setmana. Visca l’abundància!

A la tarda, per esbargir-me un xic, vaig a fer un tomb. M’arribo fins a l’església de Les Serres. També m’enfilo fins a Sant Andreu de la Barroca. No m’atreveixo a baixar cap a Amer per la carretera vella: potser hi quedaria esperxat i hauria de baixar a peu. Tot és solitud. Sembla que ressegueixo els Sots Feréstecs.

Quan passo per La Cellera, hi respiro l’aire de la festa del Roser.

dilluns, 23 / abril / 2012

Sant Jordi. No puc deixar d’iniciar el dia recordant el poema d’en Josep M. de Segarra i que em recitava en aquesta diada la mare (a. C. s.):

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.


Felicito els nebots i amics que porten el seu nom.

Cap a les 12 arriba en Pere Artigas, bon company. Donem una volta per Anglès visitant el nucli antic de la vila. També passem per la plaça Catalunya on hi ha les parades amb llibres on en compro un. Anem a dinar a La Cellera celebrant el Roser. Ens convida el mossèn i és d’agrair.

Anem cap el Pasteral, pel camí de les serps, a Can Japet. També hi venen el mossèn d’Amer, el de Les Planes i Sant Feliu i el de Bescanó. Amb una bona arrossada de bolets, ens omplim la panxa de grans tot parlant dels Borbons, d’en Narcís Mallol, de la situació preocupant de l’Església...

A la tarda, retorno aviat cap a Anglès per oficiar les exèquies de la Maria de Can Ros del Castell (la Conxita em diu que abans se’n deia a Can Pixulives). Va treballar tota la vida com a minyona de la casa del Dr. Vinyes.  Amb el seu noi, en Lluís, que som de la mateixa lleva, ens saludem sovint ja que també viu al barri vell, i treballa a una impremta de Bonmatí especialitzada en imprimir capses de medicaments. I com que no hi ha l’avi Venanci, em toca fer-ho tot i tot sol.

Celebrem la missa vespertina amb solemnitat. Hi participen més de 30 persones. Beneeixo les roses i els que les han regalat. Al final venerem la petita imatge de bronze del sant.

Al vespre, comparo la iconografia popular de sant Jordi vencent el drac i la descripció que fa el llibre de l’Apocalipsis del Messies cavaller victoriós (19, 11-16). Com succeeix altres vegades, una imatge bíblica es projecta plàsticament en la figura d’un sant.  Al repertori iconogràfic, és poc coneguda la imatge del Messies cavaller vencedor.

dimarts, 24 / abril / 2012

Sant Fidel de Sigmmarigen, sant Benet Menni... Sembla que el dia vol començar assolellat, però aviat els núvols van enteranyinant  la volta del cel.

Faig una primera i breu passejada anant a comprar alguna cosa per menjar. Toca anar cap a la Triassa. Compro mongets. Aquí també en diuen fesols menuts. A alguns llocs els diuen banyolins; alguna vegada, mongets de l’ull negre, i encara, caragirats, perquè tenen dues cares... I per acabar d’arrodonir el dinar, encara tinc enciam, croquetes, botifarra... dels presents que vaig tenir el cap de setmana.

Al migdia passo a pagar un petit deute i a recollir paperassa a una oficina bancària. De nou faig una breu caminada.

A la tarda preparo la reunió que, al vespre, tinc amb els pares: elaborar bé el llistat de mainada, preparar el sorteig, enllestir la carta que es repartirà i fer-ne còpies...

Quan pujo de celebrar la missa a la capella de les germanes, un cop he tancat i barrat les portes de l’església, a primera hora del vespre tinc la reunió amb els pares de la mainada de primera comunió per ultimar detalls: bancs, flors, lectors... Tot i haver-hi futbol, hi ha una quarta part dels pares i, les tres altres quartes parts, són les mares.

Els fa gràcia que els indiqui que, els familiars que no volen respectar la celebració, serà millor que s’esperin a algun bar, a la plaça de la Rutlla o a la plaça Catalunya.  Totes són indicacions de sentit comú, si bé va bé recordar-ho. La celebració de la primera comunió és un dels moments forts de la vida parroquial.

El Barça – Chelsea: quin daltabaix! Que han jugat bé? Com deia Mn. Josep Llobet, gols són trumfos. O sigui que, bona nit, i tapa’t!. Demà, ofici de difunts.  

dimecres, 25 / abril / 2012

Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu!

La Concepció Gelada, la regidora de cultura a l’Ajuntament d’Anglès, dimiteix i deixa el seu càrrec. Què ha passat ara?

Al despatx, atenc un parell de visites. M’arriba el carregament de partícules per les misses dels propers mesos, si més no fins l’estiu. L’eficaç eficiència de la M. Teresa és d’agrair.

A la tarda reparteixo berenar als nois i noies que venen al reforç escolar. Amb els ensenyants que venen de voluntaris parlem com s’està deteriorant la societat: i quan un foraster indocumentat tingui una malaltia infecciosa, què es farà? I quan tingui tuberculosis?...  No nem pa bé.

Quan acabo d’atendre la mainada del reforç, baixo a l’ambulatori: avui hi ha donació de sang. M’atén el Dr. Madrenys. Les infermeres parlen de les companyes que se’n van a treballar a d’altres països: Suècia, Dinamarca, Noruega, França... Quina tristesa! La sanitat se’n va a Can Pistraus i el jovent millor preparat, a pastar fang. 

El Bayern de Munich ens ajuda a agafar el son amb més satisfacció. Demà, ofici de glòria, que és el que toca (som a Pasqua).  

dijous, 26 / abril / 2012

En Juan va arreglant l’hort. De moment hi ha tomateres i cebes. Ha portat canyes per asprar i unes nyinyoles per plantar arrenglerades les altres coses. Quedarà fet un jardí. En un racó hi ha una bona clapada de muguet que comença a florir. És la flor per excel·lència del mes de Maria. Al costat hi creixen brots de lil·lar.

Em notifiquen la mort d’en Joan Font de Cal Sastre Americano.

Vaig a Girona per deixar les plantilles a l’ortopèdia perquè les enfundin: arribo al migdia, just abans de tancar.

A Can Teixidor, tot dinant, parlem de la campanya NO PAGO. ABERTIS no hi pot fer gaire res per aturar-ho i per molt que diguin que només són un centenar d’usuaris que es neguen a pagar, el virus es va escampant. També parlem de la neteja de peixos que han fet a l’estany i de la reintroducció de peixos autòctons que s’hi ha fet.

Amb la Carme parlem de la procedència dels seus pares. L’avi Miquel Arnau havia nascut a Ca l’Hereu, al veïnat de La Jonquera, a Amer. La seva mare, la Llúcia Roca, va néixer a Ca l’Arbreda, damunt del molí d’en Sala, a Sant Martí de Llèmana, anant cap a Granollers de Rocacorba. Possiblement el punt d’encontre de la parella hauria estat algun aplec que es celebrava entre Amer (Santa Brígida, Sant Climent...) i Sant Martí de Llèmana (Sant Roc, La Barroca, el Puig d’Elena... ), encara que cent anys enrera era decisiu el paper dels pares en el moment de triar la parella.

Quan acompanyo els mini nebots al cole, amb en Patllari parlem de les plantes que veiem als marges del dos recs, sobretot del dent de lleó que la flor s’anomena pixallits i, quan espiga, fa una tofa d’àngels. També parlem de les flors de bruixa, de les falgueres de pou... Parlant i xerrant, en Ferriol s’enfila a un banc, s’entrebanca i cau de nassos a terra. Però no diu ni piu: té una personalitat molt forta i li sabria greu plorar i “quedar malament” davant del tiu. Si jo hagués caigut com ha fet ell, ara ja seria a l’hospital ben masegat.

Pels recs, sobretot al d’en Brugada Teixidor, hi ha una bona colla de parelles d’ànecs collverd. Una ànega, amb els seus aneguets, passeja per la bassa del molí que donava a casa. Quan la saludo imitant el so dels ànecs, es posen a raucar una bona colla de granotes que hi ha a la bassa. I com més ho repeteixo, més fort rauquen. Potser que em presenti al concurs de granotes raucant.   

A la tarda torno a aturar-me a Girona per recollir, ja enfundades, les dues plantilles.  

Quan pujo de celebrar la missa a les dominiques, rego un xic les tomateres i les cebes. També arreglo un parell de testos posant-hi dues branques de ficus de fulles petites. La Maria em regalà el ficus i, amb el fred d’aquest hivern, semblava que s’havia mort. Però ara s’ha reviscolat i té dues branques plenes d’ulls que estan brotant. I replanto el ficus en dos testos. Veurem.

divendres, 27 / abril / 2012

Dels catalans, sempre en sereu princesa!

El matí feinejo pel despatx i intento fer on line la preinscripció per iniciar un  màster a la Universitat Autònoma. Quin garbuix! Sort que, finalment des de la secretaria, la Laura, em va guiant per fer-ho bé.   

Cap al migdia vaig a Santa Magdalena. Els alumnes del Pompeu Fabra fan una ofrena floral davant del bust de la poetessa local Francesca Barnadas Masoliver (1925-1972) i es presenta el fulletó CONCERT INSTRUMENTAL (Recull de Poemes – Sant Jordi 2012). Una presentació ben castissa amb simpàtics poemes dels infants dedicats als instruments musicals (Biel Margarit, Martina Pont, Pau Rossell, Fran Niño, Paula Roca, Diksha Rani, Arnau Planagumà, Chaymaa Boulahfa, Mireia Ramos, Roger Masqueda, Mar Vilamitjana, Roger Sarmiento, Marina Font, Mar Aleixandre, Paula Calvo, Ariadna Quer, Maria Rossell, Íria Caballé, Adriana Sarmiento, Aniol Bosacoma). Tenen un accent català que a mi encara em sorprèn, obrint molt les a i marcant molt les o. També n’hi ha algun d’algun professor (Carme Carrasquilla) i d’algun adult (M. Carmen Palma i Ricard Bonmatí).   

Després de dinar i descansar un momentet, a la tarda vaig enfilant la feina. .

Oficio les exèquies d’en Joan Font, de Cal Sastre Americano. Es veu que el nom els ve dels avis que havien anat a Cuba i, quan retornaren, s’establiren com a sastres a Anglès. L’església s’omple del tot.

Un xic més tard tinc la celebració de la Penitència amb la mainada de Primera Comunió. També hi participen alguns pares. Ho faig amb to planer i senzill. La mainada segueix bé, encara que els trobo molt verds. Estava acostumat amb mainada un any més grans.

A la missa en honor de la Mare de Déu de Montserrat hi participen més d’una trentena de persones. L’altar ha quedat ple de flors de tota mena.

La Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra fa una repassada a l’església i posen bé els rams de flors. 

1 comentari:

  1. Hola,
    Com m'agrada llegir el que escriu el mossèn i descobrir-lo tan proper! Un apunt si em permeteu: a Can Pixulives li deien així perquè es veu que en aquesta casa es dedicaven a fer oli i en deien "Can Trepitjaolives", amb el temps suposo que el nom de la casa es va anar escurçant...
    Joan Castillo

    ResponSuprimeix