Som a l'estiu, i a l'estiu, tota cuca viu!

dissabte, 16 / juny / 2012

El sol s’ha cansat de matinar i els matins han deixat de créixer. És sant Quirze i santa Julita, festa major a Calella (Maresme). Hi vaig estar de vicari des del setembre del 1983 fins el setembre del 1987. Venia d’Olot i, quan en vaig marxar, vaig anar de rector a Sant Jordi Desvalls i els pobles de l’entorn. El rector de Calella era Mn. Joan Mollerusa. Des que vaig marxar-ne, hi he tornat ben poques vegades, si bé encara hi tinc algun amic.  

Al matí surto un moment fins a Ca la Loreto per proveir-me de proteïnes. Hi vaig amb el paraguaio posat.  Un parell de persones no em reconeixen i, quan les saludo,  tarden a reaccionar. 

Com dissabte de la setmana passada, de nou torno a Sant Pere Sestronques. El paratge i la capella s’ho mereixen. Hi tinc el bateig d’en Pol, el menut d’una família de l’entorn. La capella sembla que es construí el s. X i hi ha una finestra amb arc de ferradura.  En Sergi, un dels cosinets d’en Pol, va amb els dos braços enguixats. Es veu que s’enfilà a una olivera perquè se li havia esperxat un bumerang, s’hi enfilà tot i haver-hi les branques mullades per la pluja, relliscà i va caure a terra trencant-se els dos canells. Sort que el bumerang no s’havia esperxat dalt d’un roure. Pobre vailet!

Quan acabo la celebració vaig a la rectoria, a cuinar i dinar. La tarda és tranquil·la i puc preparar amb tranquil·litat les celebracions del diumenge. Les començo amb la missa de Bonmatí i la segueix la missa anticipada d’Anglès.

El Barça Regal ens alegra la vesprada. Per contra, lamentar el dramàtic accident, a Sant Dalmai, on han mort 4 joves de Sant Hilari Sacalm.

diumenge, 17 / juny / 2012

El tercer diumenge de juny és el dia de l’Aplec de la Sardana al parc de la Font del Canyo. És l’edició 58, tantes com els meus anys, si bé li porto uns mesos d’avantatge. Hi actuen tres cobles: Ciutat de Girona, Bisbal Jove i Ciutat de Mataró. 

 Al matí celebro amb senzillesa i normalitat les misses: a Anglès (9m), a Sant Martí (10’30m) i de nou a Anglès (12m).

La Carla Reverter, que fa d’escolà a la missa de les 9, em comenta que amb la seva parella de ball (en Lluc Prat de Bonmatí), diumenge passat quedaren campions de la seva categoria al concurs de Manresa de balls de saló i vuitcentistes. I la Carme, que és professora d’en Lluc, ve a felicitar-la.  

A Sant Martí, com ja serà habitual aquest estiu, celebrem la missa a l’exterior, tot i que haurem de canviar la ubicació de l’altar perquè em rebot de ple el sol,  si bé la gent està tota a l’ombra. De música de fons es sent els refilets d’un rossinyol: ni a Barcelona!  Abans de la missa, amb en Lluís, preparem la festa de sant Pere a Sant Pere Sestronques (el 01·07·12). I després de la missa, pujo al poble a visitar la Maria de Cal Curt i la Maria de Cal Fuster.

Dino de restaurant: a Can Tarrés. Al menjador també hi ha els músics de la cobla Ciutat de Girona. Gaudeixo escoltant els seus comentaris. Menjo un plat d’espàrrecs verds i uns peus de porc, tot a la planxa. Per postres, un plat de fruita ja preparada (síndria, pinya i pera), sense cap mena de suc.  Com que és menú de diumenge, pago 17’- €, amb propina i tot.

Quan he descansat i m’he dutxat, baixo al parc de la Font del Canyo. De fet, des de la doma podria escoltar la música de les sardanes doncs, enmig del vent de ponent, del piular dels pardals i dels xiscles de les orenetes, hi arriba bé.  Hi saludo tot de gent coneguda i molts dels col·laboradors de la Parròquia, que també col·laboren en l’organització de l’Aplec. També saludo algun palafrugellenc, algun banyolí... Quan s’ha atorgat el premi Floricel, la Rosa d’Or, a en Lluís Balcells, interpreten la sardana de conjunt, EL SALTIRÓ DE LA CARDINA, la sardana que correspon al dia universal de la sardana. És quan m’afeixeixo a una de les rotllanes.

Em despisto quan iniciem els llargs ja que els vull començar per l’esquerra però, és clar, som a La Selva i correspon ballar segons l’estil selvatà començant les tirades per la dreta. Quan acabem, em ve a saludar en Francisco Vila, el Torroner de Vilanna, consogre de l’Elisa. Em diu que està disposat a ensenyar-me a comptar i repartir. Es veu que n’ensenyà a en Fèlix i, el dia de l’aplec, ballava totes les sardanes. De fet conec capellans molts sardanistes: en Josep Lafant, en Pep Planas, en Josep Casellas...  Jo no em considero sardanista: senzillament, m’agrada escoltar i ballar alguna sardana, i avui tocava.

També em trobo amb uns meus cosins de Figueres, en Josep M. Giró i l’Assumpció, la seva muller. Han anat a donar una volta per la Garrotxa i s’han arribat fins l’aplec. Ens saludem cordialment. Parlem de les germanes de la meva mare, la tia Maria (que és la seva mare) i de la tia Pilar. La tia Maria té 93 anys i, gràcies a Déu, està bé.  

Agraeixo a la M. Àngels González que ajudés a l’Anna a preparar la xocolatada. Amb en Miquel parlem de reposar les creus de ferro que manquen als carrers del barri antic d’Anglès...

Es veu que, quan me n’he anat del parc, ha arribat en Félix per rellevar-me.

dilluns, 18 / juny / 2012

Em telefona en Jaume i em comenta la seva estada al monestir de Bose i el curs sobre els salms que hi ha impartit l’Enzo Bianchi. Ja m’hauria agradat anar-hi, com havia fet alguna vegada!

Cap a migdia vaig a visitar uns quants ancians. Inicio així una ronda trimestral abans d’acabar el mes. Quan surto de la doma, el cel està ennuvolat i deixo el paraguaio. Però quan sóc per vall, surt el sol i pica de valent: tant de bo me l’hagués posat. Vaig a la punta del carrer de les Fàbriques (gairebé fins arribar al semàfor de Sant Julià) i a la punta de la carretera d’Osor. I així vaig visitant la Rosa, en Francisco, en Jaume, la Teresita, la Victòria...  

A la tarda treballo recollint i triant poemes d’en Manel Pont i Bosch. En va escriure un bon piló! Estan tècnicament ben fets i hi expressa sentiments molt intensos. Sempre m’ha sorprès que a Anglès sigui tan poc conegut.

La Sílvia Viñolas, amb el seu marit, en Xavier Domínguez, venen a portar un llantió a la Mare de Déu del Remei. Els dono records per l’Eulàlia Hortal i en Josep Domínguez. Les arrels sempre queden.

El vent que bufa entre llevant i gregal (provences) m’ha deixat aclaparat. Per anar orella dret, no hi ha com l’aire de tramuntana!

dimarts, 19 / juny / 2012

A cap hora, en Joan ja feineja per l’hort. Vaig a la Triassa, a proveir alguna cosa a Can Patalic. Amb en Lluís i la Marta parlem de Bordils, de Mn. Melció Jou, de gent d’Anglès relacionada amb Bordils (Josep Artigas, la Consol que té la filla casada a Can Pou – Costa, del marit de la meva neboda que també és Costa... ). I tot i que en Lluís és periquito, també parlem del Barça i d’en Tito Vilanova.

Des de Beuda em pregunten per la meva relació amb els de Can Fajula de Riudaura: el meu pare es deia Pere Brugada Planadecursach i, per tant, la meva àvia, la Pepa Planadecursach, era de Can Fajula (la seva mare, la meva besàvia, es deia Deu i era del Molí). L’àvia Pepa morí cap el 1930 i, per tant, no l’he coneguda mai: jo encara era a les butxaques del Pare Etern i em faltaven més de 20 anys per arribar a aquest món. El meu pare era cosí germà amb en Pepet, en Ramon, en Joan, la Florentina, Sor Maria Montserrat, Mn. Hermenegild... La mare del  meu avi, en Pep Brugada Agustí, també era de la Garrotxa, de Can Agustí. Tant amb els cosins de Can Fajula (Enriqueta, Concepció, Carles (a.C.s.), Lluís), com amb els de Can Gridó (Toni, Bibiana...) encara hi ha relació.

Vaig a la barberia, a Can Boix. Sembla que aquest darrer mes els cabells han crescut més ràpidament: seria que me’ls faria tallar en mala lluna. En Ramon em comenta que li agrada el barret de palla que portava diumenge, a l’aplec. N’hi hauré de trobar un.

A la tarda començo el gran joc per trobar els papers per preparar la declaració de la renda.

Al vespre m’assabento de la mort de l’Emili Teixidor (78a), l’escriptor de PA NEGRE.  Que el Senyor l’aculli a la vida eterna. Les exèquies les oficiaran a l’església parroquial de Roda de Ter.

dimecres, 20 / juny / 2012

L’aire del matí arriba de cap a tramuntana i es respira bé.

M’assabento que un dels nois de Sant Hilari Sacalm, l’Albert Busquets, que dissabte van morir d’accident a Sant Dalmai, és nebot d’en Ramon Sala.  Quin trasbals, Déu meu!

Dino a casa. La Carme es troba millor: darrerament havia tingut problemes amb la medicació i no acabava de funcionar. Que duri! Tot dinant parlem de la noia de Banyoles que havia desaparegut. Sembla que tot va ser un embolic d’adolescents. Val més així.

De l’hort de Can Teixidor m’emporto uns quants albercocs: són gustosos i flairosos. Jo els he portat uns carbassons i uns enciams de l’hort de la rectoria.

.  

En Tiri, que és de la colla gegantera de Banyoles, ara participa a un curset de gralla i, és clar, li toca assajar. Sort que la casa on viu queda aïllada! Jo, ja sé quin pa hi dóna, això: oi Cesc?

Cap a tres quarts de set vaig a la plaça de Santa Magdalena. L’AULA DE MÚSICA hi celebra anticipadament el Dia Universal de la Música i els alumnes interpreten, per edats i per instruments diversos, un concert. L’ambient és agradable. Quan ha tocat un quart de vuit vaig a dir la missa i, quan pujo, encara tinc temps d’escoltar la darrera peça que interpreten els nois i noies de percussió: ben alegre. A l’acabar, saludo i felicito la M. Àngels, la directora.

dijous, 21 / juny / 2012

Des de poc després de la una de la matinada som a ja l’estiu. I el inici de l’estiu sempre anirà lligat al record de la meva mare, que morí aquest dia 21 de juny del 2010. Curiosament, en el meu interior, sembla que n’han passat ja una desena. De fet, els seus darrers quatre anys van ser durs per tots, a diversos nivells, és clar. 

I és un altre aniversari: en aquesta diada, ara fa un any, a la tarda, se’m va comunicar que vindria de rector a Anglès, Bonmatí, Sant Martí, Constantins, Sant Julià. Contràriament al que després va dir algú de Girona, a Bonmatí, a Sant Julià i a Constantins no hi havia estat mai. A Sant Martí hi havia estat quan tenia uns 12 anys, amb l’Enric Roura, nebot de Mn. Miquel Guitart i company de seminari menor. A Anglès únicament hi havia estat per l’enterrament del pare i del germà d’en Joan Pujol (ja feia anys) i amb Mn. Josep M. Pont i Mn. Isidre (el 1980). El que si és cert és que, quan vaig saber que hi venia, vaig mirar al cercador el més interessant que vaig trobar sobre aquests indrets de la Vall de les Esglésies i aviat vaig assumir els elements més fonamentals.

La confraria de la Mare de Déu de l’Escombra  neteja i endreça l’església de Sant Miquel i tot va en dansa. Els ajudo a canviar algun banc de lloc, a moure el sagrari...

A la tarda visito uns quants ancians i impossibilitats: en Lluís (a qui felicito pel seu sant), la Geno, en David, la Consol, en Salvador, en Genís... També saludo algun altre familiar i assistent. I, de mica en mica, també vaig coneixent la fauna que hi ha per les cases: en Cuqui, la Cotty... La camisa em queda amarada de suor i entro a fer una tònica al bar de Cal Mariner i m’atén en Jonny.

Un dels elements que precedeixen i l’anuncien l’estiu són les olors que envaeixen l’aire,  al matí o al capvespre: la flaire dels til·lers, dels galants de nit, dels llessamins, dels rostolls...

divendres, 22 / juny / 2012

L’aire del matí baixa de tramuntana i és agradable. Tindrem calor seca: val més així. Cap al migdia visitaré un altre grup de malalts i ancians d’Aglès.

Al matí faig alguna gestió pel poble. Els fills d’una persona que sempre m’ha valorat, apreciat i ajudat, em telefonen per comunicar-me que ha estat ingressada i que agrairien que li administrés els sants sagraments. La voluntat d’una persona malalta, en aquest sentit, és sagrada. O sigui que, cap a la una, surto cap a Palamós.

Arribo a Palamós cap a les 2 de la tarda. Fa molta xafogor. Vaig a l’UCI de l’hospital. Em trobo amb els fills que ja m’esperen: ells han vingut de Madrid i de Barcelona. Quan entro al departament, a aquesta persona se li il·lumina la cara. Després de saludar-nos, els fills surten i ens deixen una estona sols. Quan retornen, i seguint el ritual, administro la santa unció: “Que per aquesta santa unció i per la seva gran misericòrdia, el Senyor t’ajudi amb la gràcia de l’Esperit Sant”. I tot seguit, administro la Comunió: “Que nostre Senyor Jesucrist estigui sempre a prop teu per protegir-te...”. Quan acabem, li serveixen el dinar. Tot i els 90 anys, segurament dilluns ja serà a casa seva.

Quan surto de l’hospital, vaig cap a Sant Antoni de Calonge per visitar en Josep Lafont que darrerament s’havia trobat malament, si bé ja està millor. Dinem junts al restaurant “Costa Brava”, on havíem menjat tantes vegades plegats tots els companys de l’arxiprestat. Saludo en Pep Bofill que també hi dina: em recorda que avui és l’aniversari de la mort de la seva mare, la Mercè Miquel.

Amb en Josep parlem un xic de la seva salut però sobretot li comento com estic jo ara. També parlem d’amics i companys comuns, de Ventalló, del casament de la meva mare (on ell hi serví i la seva mare hi cuinà), d’en Pep Frigola... I cap a Anglès, que hi falta gent.

Fa un any que vaig pujar per primera vegada a Sant Julià i, des d’allà, vaig divisar el panorama de la Val de les Esglésies que, dintre de poques setmanes, hi seria destinat.

En Joan ha vingut a regar l’hort. I els col·laboradors de Caritas (avui la Maria, la Isabel, la Consol i en Miquel) preparen les bosses d’aliments per repartir dilluns.

Al captard, retruny algun petard. I els gossos borden embogits. La solució deu ser la del meu germà: els tanca tots al garatge (sis o set), els proveeix d’aliments i de beguda i els posa música de la ràdio a tot gas. Així ells també tenen una revetlla “tranquil·la”.