El mes de les flors, el mes dels amors.

dissabte, 26 / maig / 2012

És la diada de sant Felip Neri: l’he venerat diverses vegades a Roma. Fa 52 anys que vaig rebre la primera comunió. Aquell any era l’Ascensió. M’havia fet de catequista Mn. Amadeu Diumé i el rector interí era Mn. Francisco Sala ja que feia poc havia mort Mn. Fernando Simón. Demà farà 47 anys que vaig celebrar la comunió solemne. M’havia fet de catequista Mn. Salvador Batalla i el rector era Mn. Joan Serra.

Cap a les 10 surto per anar a comprar un xic de proteïnes a ca la Loreto. El carrer de la Indústria està ple de paradetes de la fira “La botiga al carrer”. S’hi veuen més firaires que no pas gent.

Cap a les 4, cau un ruixat ridícul. No tinc la missa anticipada a Bonmatí, ja que demà hi ha l’ofici de la festa major.

A la tarda vaig caminant fins a dalt mateix de l’avinguda Floricel on s’inaugura la plaça dedicada a l’Escoltisme d’Anglès en ocasió del 55 aniversari de la seva fundació. Es fa una inauguració simpàtica.

Arribo a l’església just per començar la missa anticipada de les 8. Hi participen uns bons amics de Palafrugell. A la celebració es fa notar com la gent canta i participa com mai. És d’agrair. Deu ser que l’Esperit Sant bufa una mica.

Després de la missa, quan he endreçat les coses, vaig a sopar al pavelló, també a la celebració del 55 aniversari. M’assec al costat d’en Lluís Riera, en Lluís Sigma, com es conegut a Anglès,  o com diu la seva néta, l’avi pallasso.

En Lluís Riera i la seva muller van ser els primers caps de l’escoltisme a Anglès i em comenten les facècies de l’etapa que van viure: ell treballava a Breda i, quan vingué a treballar a Anglès, Mn. Domingo Casanellas l’animà a formar un equip de caps i iniciar el moviment.

El cau el tingueren a diversos racons de la parròquia: sota l’altar de sant Antoni (van obrir una nova porta per accedir-hi des de l’exterior), al garatge de casa seva, on actualment hi ha la caldera de la calefacció de l’església (els llobatons)... I em comenta la relació amb els capellans i els vicaris de la parròquia. Ell va cloure els ulls de Mn. Josep (el rector d’aquella època), Mn. Domingo fou el més emprenedor (Cursets, escoltisme... ), Mn. Manel Albà (que volia iniciar un moviment comarcal de joves fonent-hi l’escoltisme), Mn. Josep Colomer (fundà la Legió de Maria!), Mn. Josep M. Pont (que també era consiliari d’un grup parroquial del MIJAC, l’altre moviment amb joves de la parròquia amb relacions complicades amb l’escoltisme)...  Alguna vegada, amb la seva Vespa, en Lluís s’arribà a Girona per parlar amb el bisbe Juvany del moviment. 

També em parla d’Olot, ja que actualment viu al Pla de Dalt. És un bon col·laborador de Mn. Lluís Solà i d’activitats parroquials diverses, especialment Vida Creixent.

A l’altra costat de la taula hi ha les noies caravel·les. Quan hi arriben en Narcís i l’Adrià, totes es reviscolen: tu diràs!

Cap a dos quarts de dotze surto del pavelló. Per l’avinguda del Carrilet s’hi veuen poques persones i ens anem saludant.  Cap a tres quarts de dotze entro a la Doma i, cap a mitjanit, m’acotxo. I bona nit que nos do!

 diumenge, 27 / maig / 2012

Com ahir al vespre, a la missa del matí també hi ha una bona assistència i una bona participació. A Sant Martí, una bona feligresa no es troba gaire bé i surt a l’exterior. I comencen a sortir altres feligreses per si cal ajuda. Sort que en queda alguna a dintre. De fet, totes tornen: no es volen deixar prendre la trobada personal amb Jesús. A més, sembla que no ha estat gaire res.

A Bonmatí és festa major i hi ha ofici. Com que tinc temps, dono una ullada a l’hort que també es va convertint en un jardí. Veig el cirerer amb forces cireres i, és clar, en tasto alguna. Hauré de venir a recollir les altres.

Saludo l’alcalde (sembla que li ha passat alguna cosa al coll, però sóc discret i no pregunto), les pubilles (que guapes!), en Pepe Cruz, en Jordi Frigola, en Rodrigo...  A l’homilia animo els participants a ser, enmig del poble, llevat de bona convivència i de bon veïnatge, que d’això es tracta.

En Pepe i en Jordi em conviden a dinar. També altres em volien convidar, però ja m’havia compromès amb ells. Anem a L’Aliança. “Bona taula, bona brasa i bon pa que Déu ens do; amb Jesús a cap de taula es farà més partidor”.

En Pepe em comenta la seva participació, amb en Carles Pons, al congrés Constantí, el primer emperador cristià? Religió i política en el segle IV que tingué lloc a Barcelona entre el 20 i el 24 de març passats. Es veu que en Carles Pons es va fer amic amb el cardenal Raffaele Farina, l’arxiver i bibliotecari del Vaticà i que, posteriorment, ja s’han escrit alguna vegada. Espero que en Carles no s’oblidi que la seva bona mare, la Maria, era molt devota de Maria Auxiliadora i que el cardenal Farina és salesià. 

I de la immoralitat de Bankia? És clar, tant els del PSOE com els del PP s’hi van fer les sopes. O millor dit, s’hi van posar les botes. Ara, a retallar d’ensenyament, de sanitat, de prestacions socials... O sigui que correu-hi tots que el país s’enfonsa; bé, el seu país (no el meu), però que l’haurem de pagar tots. I després parlaran de nacionalismes excloents, de postures radicals dels indignats...  i la mare que els va matricular... Callo!  Déu meu, voleu dir que aniríem més malament si Europa ens intervingués? Voleu dir que no seria millor que, d’una vegada, ens intervingués Europa? Em penso que en Jandro i en Santi ho farien millor!

També parlem d’altres temes: relació entre fe, agnosticisme i ateisme, d’en Joan Sales i la seva novel·la INCERTA GLÒRIA.

dilluns, 28 / maig / 2012

El matí feinejo una mica pel despatx i, al migdia, vaig cap a La Cellera a recollir en Ramon per anar a Sant Feliu de Pallerols a celebrar el Roser. No havia estat dintre del poble des del 1976 quan hi anava a ajudar Mn. Pere Soler. Ara el trobo molt arreglat, elegant, acollidor... Vora el Brugent hi ha la simpàtica escultura del noi pescallunes.

“S’explica que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna a l’aigua de la riera. Tan embaladit en va quedar de la bellesa del satèl·lit que molt brillava en la foscor de l’aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i en to burleta li preguntà si volia pescar la lluna. Des d’aleshores als de Sant Feliu de Pallerols ens diuen PESCALLUNES, gent amb il·lusions, somnis i molts projectes”

Davant de l’església hi ha l’Elies que ens espera. Ens convida a visitar-la. Una vegada més m’admiro davant la bella talla d’alabastre de la Mare de Déu del Patrocini (finals del s. XVI). També contemplo l’elegant talla de marbre de sant Isidre d’en Ramon Albert Casellas (1958): aquest escultor marbrista quedà eclipsat tallant escultures d’altres artistes (p. e. Fita).  L’església és una elegant construcció de línies gòtiques de finals del s. XVI i començament del XVII. Comentem alguns elements decoratius. A la sagristia ens mostra la custòdia, una bona peça de finals del s. XVIII o principis del XIX.

Quan sortim, comença a ploure. Sort que a Can Finet és al costat mateix. El dinar és de festa major: arròs de muntanya i rostit. A fóra plou fort i calamarseja. També arriba en Jordi que pel camí ha trobat pluja i calamarsa forta. Parlem de la festa del Roser, dels rectors que hem tingut essent vicaris... Segons en Jordi, sembla que almenys tres companys han refusat anar destinats a Castelló.  

Quan acabem vaig a la cuina a saludar la mestressa i a donar-li records per la seva filla, la Pilar Serrat. La vaig conèixer quan anava a Sant Feliu a ajudar Mn. Pere Soler i em cuidava de la catequesi dels adolescents. Després encara ens trobàrem a les convivències, amb Mn. Lluís Vilà. Ara és religiosa, germana de sant Josep, o sigui, butinyana.

Sortim al carrer, anem fins el Firal i visitem la capella de la Mare de Déu del Roser,  molt acollidora. Va fent la xim-xim i sembla que no ballaran ni es gegants, ni es cavallets ni sa mulassa, però en fem memòria:

Mulassa verda, lleganyosa,
mal d'ulls, seca de ràbia,
farta de criar, cul de perola,
nas de cirera, ves-te'n a dormir!

Retornant, cap a Les Planes, a les vores de la carretera, es veu tot ple de calamarsa, com si hagués nevat, amb gruixos que semblen d’una mà. No sé si ha afectat gaire als arbres i sembrat. Cap a Amer i La Cellera ja no es veu calamarsa. A Anglès han caigut uns 20 litres.

dimarts, 29 / maig / 2012

Al matí treballo un xic amb el llibre de Banyoles. Cap a migdia surto a proveir per la manduca. Cap a tres quarts d’una em telefona en Josep Frigola des de Niamey. Se’l sent lluny, lluny, com si truqués des de l’Africa. D’aquí a quinze dies vindrà a passar uns tres mesos cap aquí. A veure si el puc fer venir.

Vaig a comprar-me un xic de minestra. Després del dinar d’ahir, avui toca menjar verdura, porros. Amb el que sobri, prepararé un xic de crema pel vespre.

A la tarda hi ha reunió amb el grup de Vida Creixent. Treballem el cap. 16 de l’evangeli de sant Marc, o sigui, la Resurrecció de Jesús. Les reunions acostumen a ser animades, sense marxar del guió. A la tertúlia, parlem de l’hort de la rectoria (que fa de molt bon veure), de la Pruenca de Cogolls (on, el 1936, s’hi havia refugiat mig any o més Mn. Josep Oriol, el que fou rector de Palafrugell des del 1957 fins nou anys abans d’anar-hi jo), de Mn. Domingo (que segons diuen passava gana a la rectoria i, d’amagatotis, anava a la cuina i feia un foradet a cada punta de l’ou i en xuclava el contingut, clara i rovell: i quan la majordoma volia fer servir aquell ou, misteriosament se’l trobava borat). També assenyalem el 28 de juny (la vigília de sant Pere) per celebrar la revetlla de fi de curs del grup.

Vaig a Bonmatí. A l’hort hi recullo dos grapats de cireres, no fos cas que se les mengessin els estornells, que estan fent estralls. Amb el Consell Parroquial, fem una repassada de la vida parroquial: Caritas setmanalment proporciona aliments a 16 famílies de Bonmatí i, pel curs vinent, està previst un grupet per visitar vells que viuen sols i un equip de reforç escolar; la catequesi dels infants sembla que va bé i, pel proper curs, caldria animar un grupet d’adolescents per preparar-se per la confirmació; les celebracions sembla que segueixen bon ritme... I, cap a les 7, hem de plegar perquè en Josep ha d’anar a joc, no voldria pas que se’ns adormís per aquí: això si, a quarts de cinc de la matinada, ja voltarà pel bosc. I m’agrada conèixer motius: avui he sabut qui és en Canela.

Sortint de missa, a Anglès, al davant del col·legi, la Fina Barcelona em comenta que, quan era nena, una vegada que entrava a l’església pel portal principal, s’havia escapat una vaca de l’escorxador, a Santa Magdalena. En Joan Julià li anava al darrera per atrapar-la. Però la vaca anava tan esverada –tu diràs!- que va saltar-se el mur del baluard i va precipitar-se daltabaix (uns 5 m.), al davant de la font. I la vaca encara va córrer i va fer córrer el pare d’en Jaume i de la Dolors una estona,  com si res hagués passat.   

dimecres, 30 / maig / 2012

Quan vaig a obrir els portals de l’església, faig una ronda a l’hort. Potser la setmana vinent ja podré fer una truita de carbassó. Després de la reunió de Vida Creixent, em comentaven que quan es treuen els carbassons, en van sortint més. De mica en mica potser sabré alguna cosa d’un hort i en trauré algun profit.

Al despatx venen tres visites. La gent ve per coses concretes però és l’ocasió que es pugui parlar de neguits diversos i així fer-los un xic de costat.

Cap a migdia ve l’Assumpta. Comentem la sortida a la Salut de Terrades i Albanyà, amb en Jaume i el seu fill. Fa més de dos anys que no he estat per aquells verals.   

He conegut la Lluna, una gossa molt maca diguem que pastor alemany. Sempre que passava davant del seu clos es posava a lladrar com una ximpleta: és la seva feina. Quan avui ha vist que jo enraonava amb el seu amo, ha quedat com sorpresa i nyingolava com disculpant-se amb el seu amo perquè abans m’havia lladrat. I segur que acabarem essent bons amics.

A quarts de cinc fa un bon ruixat. Es veuen caure llamps cap a les muntanyes de damunt de Susqueda. Hi ha tot de rebombori continuat de trons però sense fer estremir. En total arriben a caure uns 10 litres d’aigua.

Preparo la sortida de fi de curs amb els col·laboradors de les parròquies. Anirem a Besalú i Beuda, a la Garrotxa. He reservat l’autocar, el mossèn de Besalú, el restaurant... Segurament serà el dimecres 4 de juliol. També preparo una trobada amb persones amigues que volen visitar-me. 

dijous, 31 / maig / 2012

Surto aviat d’Anglès. Tinc reunió amb en Ramon Pijoan i en Lluís Martí per polir el llibre de Santa Maria dels Turers de Banyoles. El faig en forma de fitxes. Segurament queden moltes coses al tinter, però Déu n’hi do les que s’hi recullen.  Comencem la reunió poc després de les 10 i acabem a la una tocada. No ens aturem a fer gaires comentaris col·laterals, tot i que se’n podrien fer molts i molts. El repassem de dalt a baix. Ara cal afinar algunes coses i tornar-nos a trobar per posar-hi el punt final. En Lluís serà qui ho il·lustrarà amb fotografies. I l’Anton M. Rigau serà l’editor. A veure si ho deixem tot lligat abans de l’estiu.

Faig una altra gestió pel centre de Banyoles i vaig aviat cap a Can Teixidor. Al dinar hi som la Carme, en Josep, la Nuri i jo. Parlem dels reajustaments de personal que es preparen a l’administració i com algun trepa ja s’ha assegurat el lloc.

A la tarda vaig a proveir i, un cop a la doma, repasso alguna cosa del llibre de Santa Maria.

I, cantant i xiulant, ja s’ha acabat el mes de maig, mes de les flors, mes de Maria... En Joan Olivas Coll fa una crònica desenfadada del què era el mes demaig a Banyoles i de la conclusió. 

divendres, 1 / juny / 2012

I ja som al juny, mes de Juno. Quan s’escollí un mes per dedicar-lo a Maria (els jesuïtes italians i sobretot sant Felip Neri, a Roma), es trià el mes que, al calendari,  està dedicat a Maia Maiestas, la deessa bona, una divinitat secundària que també es la més gran de les plèiades.  És el mes que, a l’entorn del Mediterrani, esclata la primavera i arreu abunden les flors. En llengua russa, Maia és el nom amb que s’anomena Maria, la Mare de Déu. I, encara, en el budisme Maia és el nom de la mare de Buda.

Juno, en canvi, és la deessa mare, protectora de les dones i de la maternitat,  reina de l’Olimp i esposa de Júpiter, la Mater Magna (d’aquest qualificatiu en deriva el topònim Madremanya). Però, des de fa uns tres cents anys, a la pietat popular, el més de juny s’ha dedicat al Cor de Jesús centrant-se en la celebració del divendres posterior al diumenge de Corpus. Doncs aquí estem: més centrat en l’amor intens, immens i profund.

Es primer divendres i vaig a visitar els ancians de Bonmatí: en Lluís i la Maria, en Quimet i la Maria, la Corona, la Pepita, la Carmeta, en Joan i l’Antonieta, en Pepito i la Lolita, la Maria, en Joan i la Margarita, la Carmeta...

Sempre que ho faig, se m’eixampla el cor, se m’enganxa el somriure als llavis, les mans s’omplen amb alguna cosa (avui, un parell de menjades de pèsols de l’hort –ja pelats- i un parell de grapats de cireres). 

L’un em parla de quan va fer el servei i l’arreplegà la guerra, l’altre em parla de l’hort i de com es poden els cirerers... L’un contesta bé quan administro la comunió; l’altre, quan dic: “Senyor, tingueu pietat”, respon dient: “Ai, Mare de Déu”. No n’hi ha cap que, aquest estiu, vulgui anar a la platja i, la majoria, em diu que no hi ha anat mai. Quan eren joves, tan a Bonmatí com a Anglès, en tot cas el jovent es banyava al Ter: les noies Ter amunt i, els nois, Ter avall. I sembla que més d’un es despistava i anava  cap al mig.

A la tarda m’arribo fins a Sant Martí per deixar-ho apunt pel casament que hi ha demà dissabte. Beneirà el matrimoni Mn. Josep Clavaguera.

El termòmetre ens diu que avui és el dia més calorós del que portem d’any. I si tot s’acabés aquí, ja hi firmaria.