dissabte, 16 de març de 2013

Francesc: pau i bé!


dissabte, 9 / març / 2013

El dia es lleva clar i lluminós, si bé una bona colla de núvols solquen el cel. Segueixo la rutina dels dissabtes amb tranquil·litat. Tinc caparrina.

Quan marxen la mainada del grup de catequesi, en Ramon i en Joan venen a podar els dos arbres de l’hort. Quedem que el millor és arranar-los, gairebé coronar-los. Espero que l’olivera tregui nous brots a l’alçada de les mans i, el llorer igualment.

A la tarda celebro les dues misses anticipades. Res especial. Segueix la caparrina. Sopar i dormir aviat.

diumenge, 10 / març / 2013

Al matí celebro les misses. En general, hi participen pocs feligresos. Possiblement es podria passar amb menys celebracions.

Després de dinar, vaig a fer un tomb per escampar la boira. M’arribo fins a l’embassament de Suqueda. Em pensava que, les darreres pluges, l’haurien omplert. Però encara està força buit. També m’arribo fins a Sant Climent d’Amer i retorno pel pont de Sant Julià.
En Joan Olivas em comunica que parla de mi al bloc banyolí XISCA DE GARDI. Quan s’adreça a mi, sempre m’anomena “Mn. Tià”.  Amb tot, la gent de Banyoles es mengen la primera i, i m’acostumen a anomenar Martrià (en Martrià de Can Teixidor del Terme). Els de la comarca, però, acostumen a anomenar-me en Marturià de la Botiga Nova. A Sant Jordi Desvalls van començar a anomenar-me en Tiri (un diminutiu que ha heretat el meu nebot). I a Palafrugell, n'hi havia que em deien Martí (perquè els resultava llarg i estrany això de Martirià). Alguns companys m’anomenen “el noi de la Marina”.

dilluns, 11 / març / 2013

El  text de l’evangeli d’avui, segons sant Joan, presenta la guarició del fill del funcionari reial. L’episodi també el recullen sant Mateu i sant Lluc, cadascú amb peculiaritats particulars. Si bé al quart evangeli es parla d’un funcionari reial, els altres evangelis parlen d’un centurió. I si bé sant Joan diu que el qui estava malalt era el fill, Mateu i Lluc parlen del criat. Val a dir que l’episodi reflecteix certa ambigüitat. De fet, algun estudi exegètic parla de la relació peculiar del centurió / funcionari amb el servent i que Joan diu que era un fill. Ves a saber.

Amb en Toni Puig, anem a mirar com està la rectoria de Sant Martí per tapiar alguna obertura i repassar els teulats. Caldrà posar-s’hi.  

Dino a Can Teixidor. Parlem de la copa catalana internacional de BTT que es va competir en terrenys d’en Josep, especialment al Ros i al Pissarrí (i no pas a La Draga, com diu el diari).

Al vespre, a la missa, preguem perquè els cardenals encertin amb la votació i s’elegeixi un bon Bisbe de Roma.

dimarts, 12 / març / 2013

Comencem el dia amb pluja menuda i arriben a caure un parell de litres. Faig via cap a Vilassar de Mar sense cap incident destacable. Al Museu Monjo vaig inventariant l’obra de l’Enric Monjo i familiaritzant-me amb el seu estil, la seva producció, les seves composicions... I familiaritzant-me amb el programa informàtic, amb el personal que són un sol (la Montse i la Gemma), l’espai...  

Val a dir que algunes vegades em faig un tip de riure (que comparteixo amb la Montse) amb les descripcions de les fitxes anteriors: un peix amb tres boles (en comptes de dir: al·legoria de l’Eucaristia amb un peix i tres pans); un be amb gent al seu entorn (en comptes de dir: glorificació de l’Anyell de Déu)... I les fitxes de paper estan fetes fa 30 anys (quan “semblaria” qui hi havia més cultura religiosa) per part d’algunes persones que tenen alguna responsabilitat en el món de la cultura. 

Les maquetes que he inventariat corresponen a unes al·legories esportives (corredors, tirador de pes o de javelina, vela, arc...), alguna preparació pel retaule de l’Adoració a la capella del Bon Consell (adoració dels reis, adoració dels pastors... ), un baldaquí amb la glorificació de l’Anyell de Déu, algun àngel...

Quan surto del museu, faig un tomb fins la riera i pujant cap on tinc el cotxe, a l’altra punta del carrer Cristòfor Colom. A més de caminar, fotografio algunes de les cases noucentistes que donen tanta personalitat a la vila.   

A la tarda, a Anglès, miro una estona com els cardenals fan el jurament abans de cloure la capella sixtina i d’iniciar el conclave pròpiament. Curiosament el cardenal Lluís Martínez Sistach fa el seu jurament just al minut 17 i 14 segons: una premonició profètica? Tant de bo!

A la missa preguem de nou perquè els cardenals facin una bona elecció. I quan sortim de la missa m’assabento de la primera fumata negra que ha sortit de la xemeneia de la capella sixtina.    

Plou una estona. Cauen uns 4 litres.

I al vespre, el Barça (i Messi) ens ofereixen un festival de gols. Tant de bo també sigui una bona premonició. S’escolten els petards de rigor (que és com m’assabento dels gols) i miro la repetició (i ja en tinc prou). Tot el demés, per mi, és patir.   

dimecres, 13 / març / 2013

Cap a les 7 comença a ploure i ho fa fins a mig matí. Arriben a caure gairebé 10 litres. Val més així.

És matí de despatx. Atenc alguna visita, responc algun correu, faig un assentament...

A la tarda passo a Can Pagès a recollir-hi el programa de Setmana Santa de les parròquies de l’arxiprestat. Ha sortit prou bé. La fotografia del sagrari del Coll amb la figura del Bon Pastor,  li dóna solemnitat. També ho acompanya el poema Crec d’en Joaquim Ruyra. Porto el paquet que li correspon a Bescanó i els altres a La Cellera.

Venen la mainada  del reforç. Hi ha tranquil·litat.

Poc després de la set pujo al pis i connecto la televisió. Acaba de sortir la fumata blanca de la xemeneia de la capella sixtina. O sigui, ja tenim papa. Com és normativa, faig repicar les campanes i les faig repicar cinc vegades, una vegada per cada una de les parròquies que tinc al meu càrrec, ja que no puc passar parròquia per parròquia fent-les sonar.

A la missa preguem pel nou papa, sense que encara en sapiguem el nom. Temo que en surti algun dels que més assenyalaven els mitjans de comunicació.

Quan acabo pujo a mirar la televisió. Cap a un quart de nou surt al balcó el cardenal protodiaca que, afectat de parkinson, ha de fer esforços per sostenir-se, però amb veu prou clara proclama: “Habemus papam”. Faig un bot quan en sento el cognom: Bergoglio. I encara faig el bot més amunt quan sento el nom escollit: Francesc. O sigui que ni Joan Pau, ni Benet, ni Pius... Jo el tenia per candidat a l’anterior conclave, el 2005, quan sortí elegit Benet XVI. Potser al proper conclave (d’aquí uns 10 anys?) surti en Philippe Barbarin. Qui lo sa? Veurem.

I em venen al cap els comentaris que fèiem els companys a la trobada de dijous passat: que no es posi Joan Pau II, s’hauria de posar Ireneu o Calixte (deia jo), serà el Bergoglio de Buenos Aires i s’anomenarà Francesc (profetitzà en Ramon Alventosa, el rector de Santa Coloma)...

L’allau de sorpreses han continuat quan ha sortit a la llotja de les benediccions. Semblava que estava electritzat, amb un pectoral senzill, sorprès de ser on és, saludant a la gent com si els trobés pel carrer... Només li faltava dir: éte, y si! ha començat amb el Parenostre, l’Avemaria, el Glòria...

Si bé la meva postura és d’esperança i d’acceptació, no es pot negar que també se li retreuen ombres. Esperem, en tot cas, que les ombres ajudin a que agafin relleu els seus aspectes més positius.

dijous, 14 / març / 2013

El turó de Sant Gregori, enfarinat de neu, treu el nas darrera de Puig d’Afrou. També es veuen enfarinats els turons que queden darrera d’Osor: la Creu de Sant Miquel, el Coll... Però el dia és clar i lluminós.

Venen les pabordesses a fer neteja de l’església. Els agrada comentar l’elecció del papa Francesc. Tot són bones sensacions i bons auguris.  

Vaig a visitar un parell d’ancians i a dinar amb la Maria i en Josep. També hi ha l’Enric i ve a saludar-me en Joan.  

Al programa La Tribu, entrevisten un responsable de la comunitat jueva de Barcelona, procedent de Buenos Aires i amic del Sr. Bergoglio (que és com anomena el papa Francesc). Comenta les seves impressions de les vegades que, a Buenos Aires, s’havia reunit amb Bergoglio.  

Comentant els primers moviments de Francesc, canvio algunes impressions amb en Joan Garcia, amb en Jaume, amb en Francesc Romeu... La conclusió: no sé si canviarà gaires coses, però descol·locarà tothom, començant pels més propers (com ara en Marini que, com em deia en Ramon, val més que comenci a triar a quin país de missió anirà) i tots els que són més papistes que el papa, que en coneixem una colla.

Felicito la Matilde.

divendres, 15 / març / 2013

Comencem el dia amb una temperatura baixa: 3 graus negatius. El cel és clar i lluminós. Els pics del Pirineu, a tramuntana, es veuen blancs i radiants.

No tinc classe a la UAB i ho aprofito per anar a Vilassar i avançar feina. Les peces que inventario són varis estudis de medalles commemoratives, del 400 aniversari de la fundació de la ciutat de Saint Augustine (el 1565), del 150 aniversari de la fundació del First National City Bank of New York, d’un projecte d’una part del retaule major de la catedral de Miami... I plego. Ja porto feta una tercera part de les hores de pràctiques que em toquen.

Quan surto, faig una petita ronda pel nucli de la vila i m’hi vaig familiaritzant. No em faria res viure-hi. I retorno cap a Anglès, aturant-me a dinar a Gualba, a Can Blanché, poc més enllà de mig camí.

A la tarda, amb la Maria Àngels Boadella, visitem les dependències de Santa Magdalena. A veure si hi podem fer alguna cosa de conjunt.

Venen la mainada de catequesi i preparo el viacrucis i la missa del vespre. Hi assisteixen 25 persones.



1 comentari:

  1. Bones tardes Mossen el saludo desde Valencia en Falles.
    M´encanta el nou Papa Fransico I, i miran la seva imatge i sentirn-lo parlar per la TV. amb trasmet Pau, sencillesa, bondat.
    L´alte día pensaba en la película que vareig veurer fa molts anys "Las Sandalias del Pescador".
    El sadulod cordialmen, Montserrrat

    ResponSuprimeix