diumenge, 22 de novembre de 2015

Ego in hoc natus sum et ad hoc veni ad mundum ut testimonium perhibeam veritati veritati

dissabte, 14 / novembre / 2015

Feinejo pel despatx preparant les misses del diumenge. Una pregària serà per les víctimes del terrorisme i pels familiars. Però també pregarem perquè Déu tregui l’odi i la supèrbia del cor dels assassins terroristes, de París, del Líban i d’arreu.

Es respira l’impacte de les matances de París amb més de 120 morts. Lamentablement les matances del Líban no es tenen massa en compte. Mediàticament, només es dóna importància al món occidental. Tristament se’ns informa de la suposada nacionalitat dels terroristes mirant de sembrar el dubte envers els refugiats. Segur, però,  que són de nacionalitat occidental. I, d’on provenen les armes que utilitzen? On han estat fabricades? Qui els hi ha facilitat? D’això no se’ns en dirà gaire res.  A més, els grans clubs esportius occidentals estan finançats pels països que també promouen l’islamisme radical. I, finalment, no és cap màrtir el qui mor amb el cor ple d’odi i escampant la mort, matant. És màrtir el que dóna la vida perquè els altres tinguin vida; el màrtir és el qui dóna testimoni de la vida, de la solidaritat, del respecte...

A la missa de Bonmatí fem memòria de la Tarsi. Hi venen una colla de mainada que han participat a les sessions de catequesi els darrers anys. Al final els faig pujar al presbiteri. Quan els veig allà, recordo què em deia ella de cadascun d’ells.

A Anglès hem avançat mitja hora l’inici de la missa vespertina anticipada. Feia dies que ho anunciava i, tot i així, algú ha arribat cap a les vuit del vespre, a més de mitja missa. Però ha anat bé i em va sentir millor.


diumenge, 15 / novembre / 2015

La missa de 2/4 d’11 la celebro a Sant Amanç. Hi participen prop d’una quarantena de persones. Hi commemorem el sant patró i l’aniversari de la benedicció de l’església per part del bisbe Francesc. La celebració acaba amb un xic de coca dolça i un traguinyoli de moscatell. 

A la missa del migdia, a Anglès, hi participa poca gent. A Anglès cal fer un reajustament de misses i eliminar-ne tan sols una. 

Dino a Banyoles. Celebrem el 47è aniversari del casament d’en Josep i de la Carme (el 21 de novembre). També celebrem l’onzè aniversari del casament d’en Jordi i la Collell, que de fet, serà el divendres vinent.  

Al vespre vaig a Bonmatí. hi ha concert a l’església. El concert l’interpreta Orquestra Clàssic Amer, dirigida per Josep Loredo. És a benefici de Duchenne Somriures Valents – Hospital Sant Joan de Déu.  A l’entrada es farà recollida de taps de plàstic.

Arribo a la doma cap a les nou del vespre.   


dilluns, 16 / novembre / 2015

M’arribo a la botiga dels mòbils. M’han de col·locar una nova targeta  i  copiar-hi les dades del terminal vell. Quan ja m’ho han col·locat, vaig a trobar la Nuri perquè me l’acabi d’ajustar. Hi està ben bé unes dues hores. Renoi, si que és complicat! Sort que tinc una bona secretària.

Quan acabo passo per la botiga de Decathlon per canviar un parell de peces que vaig comprar fa un mes i que no em van prou bé. El tipus de camisetes que hi tenen abriguen bé el cos.  

Sortint vaig cap a Sant Dalmai. Dino a la Crossa. Al taulell parlen del Fòrum Gastronòmic de Girona.

A Vilobí d’Onyar, m’aturo al monestir de Santa Clara on hi recullo els butlletins diocesans i els fulls parroquials enquadernats dels dos darrers anys.
Faig un parell de gestions més a Santa Coloma. I vaig cap a Anglès.  

A la doma, ve la mainada de catequesi. Són menys que els altres anys i hi ha tranquil·litat.


dimarts, 17 / novembre / 2015

El nou aparell mòbil em controla les caminades que faig i m’indica els passos que faig, els minuts que camino, els quilòmetres que assoleixo... A veure si li faig cas.

Faig feina de despatx.

A la tarda, amb en Miquel, vaig a veure unes làmpades que està confeccionant per l’església de Sant Martí, amb discs de llaurar. M’ensenya una mostra i queda molt bé. A veure si les podem estrenar per Nadal.

Vaig a veure una imatge d’un dels Sants Metges (diria que és sant Cosme) que guarden a una casa d’Anglès. Es va salvar de la destrucció del 1936. Sembla que a una altra casa hi ha la seva parella (que seria sant Damià). La casa que visito em diuen que si l’altra família la dóna a l’església (d’on va sortir), ells també donaran la seva.

La imatge fa un mig metre. És una talla de fusta policromada. Està força ben conservada i sembla que no ha estat atacada pels corcs. Per l’estil,  la situaria al s. XVI. No m’estranyaria que hagués estat tallada pel mateix que va tallar l’antiga imatge de la Mare de Déu del Remei, la que desaparegué el 1936.

Poc abans d’arribar a la doma, em trobo amb la Matilde, la Pili  i la Maria. Estan descarregant mobles a la casa on viurà la Matilde, al carrer del Raval. A la Matilde i a la Pili  les recordo bé quan venien, quan eren petites, a casa, a Banyoles, amb la Carmelita, la seva mare. La seva àvia, la Camil·la, sempre venia a feinejar per casa.

La Pili viu a Brunyola i atén persones grans. La Maria viu a Tordera. Hi ha una altra germana, la Glòria, que viu a Saragossa. Un germà, en Tomàs, va morir ara fa uns cinc anys. Un altre germà, en Josep, viu a Cornellà.  Ben bé que les muntanyes no es troben.

A la tarda venen els dos grupets de catequesi.

dimecres, 18 / novembre / 2015

A quarts de deu vaig a Sant Martí Sapresa. Ve la Sara, l’arquitecta tècnica de la Fundació Sant Martí, per revisar si s’ha tancat prou bé la rectoria. Sembla que veu correcte com s’ha tancat la porta. El més interessant seria que alguna organització de caire social pogués utilitzar l’edifici.

Al despatx venen un parell de visites. Em comenten que segurament aquest Nadal de nou es representaran els Pastorets a Anglès. I també podria ser que s’instal·lés el Pessebre vivent pels carrers del barri vell d’Anglès. Valdrà la pena: la instal·lació del Pessebre vivent ajudarà a descobrir el barri vell i l’escenari dels racons del barri vell ennoblirà considerablement el Pessibre vivent. Espero que hi hagi força col·laboració.  

Dino a Banyoles.  La Nuri m’acaba d’instal·lar algun programa que mancava al meu mòbil. També hi trasllada els números de telèfon que tenia guardats al terminal vell.

A mitja tarda arribo a la doma. Venen els grups del reforç escolar. Sempre hi ha alguna criatura que té ganes de fer lluerteries. Tots hem estat mainada.

I al vespre, la missa vespertina. “L’ombra cobreix ja la terra amb son mantell de vellut: davant vostre, Reina de la Serra, implorem el vostre ajut. Oh Verge, la més dolça, Mare del Bell Amor: guardeu, Senyora nostra, la puresa del nostre cor”


Dijous, 19 / novembre / 2015

El matí treballo pel despatx especialment redactant el suplement del full parroquial.

A la tarda venen en Ramon i en Joan. M’ajuden a traslladar una taula de despatx que tenia a la galeria. La col·loquem a l’estudi, damunt del despatx parroquial.  També em pengen alguns quadres que tenia sense penjar, ja fa temps. Els fa gràcia els quadres amb caricatures que em va dedicar en Miquel Ros de Palafrugell.

La taula del despatx prové del despatx de l’advocat Congost. El pare li adquirí quan en Congost deixà el despatx que tenia a la plaça de Sant Agustí per traslladar-se a la plaça del Lleó. Amb el lot, també hi havia un sofà i una llibreria que són a can Teixidor. Tot plegat necessita una cura de desinfecció per eliminar-ne corcs.

Quan vaig anar a Sant Jordi Desvalls, on no hi havia cap taula de despatx, la mare em va dir que me m’endugués aquesta ja que a can Teixidor ja n’hi havia una altra. I quan vaig anar a Palafrugell, me la vaig emportar al pis on estava instal·lat, al carrer Ample. Quan, un cop arreglada, vaig anar a viure a la rectoria, la vaig col·locar a l’apartament, a un estudi que vaig instal·lar-hi.  

L’estudi del damunt del despatx va agafant forma. M’anirà bé per tenir-hi a manoi els llibres de la meva recerca.

Al vespre, després de la missa, amb uns quants col·laboradors de Caritas d'Anglès i de Bonmatí, participo, al Centre de La Cellera, a la trobada de formació que dirigeix en Miquel Àngel Ferrés presentant el tema VOLUNTARIS D'UNA ESGLÉSIA SAMARITANA. 

divendres, 20 / novembre / 2015

Surto d’Anglès a un quart de vuit del matí. Aparco al seminari de Girona i baixo cap al Col·legi d’Arquitectes, sota les escales de la catedral. Participo a la III Jornada Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya. Aquesta vegada es dedica a l’estudi de la Salvaguarda del patrimoni religiós català durant la Guerra Civil Espanyola. És un tema relacionat amb la meva recerca i, per tant, m’interessa saber què s’hi cou. La jornada és organitzada pel Museu d’Art de Girona, el Museu Episcopal de Vic i el Museu de Lleida.

Em trobo i em saludo amb diversos coneguts: l’Elena Llorens Pujol de Banyoles, en Marc Sureda, en Patxi Ocio de Sabadell, en  Joaquim M. Puigvert, en Francesc Miralpeix, en Bonaventura Bassegoda...  També m’hi trobo amb en Joan, la M. Antònia... 

Som una setantena de participants, a més dels ponents i omplim la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes. Les ponències són interessants, algunes més treballades o amb més informació que d’altres.

La primera de les ponències és sobre la Guerra Civil i patrimoni de l’Església a Catalunya, una visió general presentada pel professor Francisco Gracia de la Universitat de Barcelona. Segueix la ponència dedicada a La Generalitat republicana i el salvament de l’art religiós: accions pràctiques i discurs polític, que presenta en Joaquim M. Puigvert, professor de la Universitat de Girona.  En Santos Mateos, de la Universitat de Vic, presenta la ponència París, 1937: l’art medieval català, un projectil per guanyar la guerra diplomàtica.

Després de l’esmorzar que ens serveixen a l’entrada, en Francesc Miralpeix, també de la Universitat de Girona, ens presenta la ponència entorn de La Comisión Diocesana de Liturgia y Arte Sagrado del Obispado de Gerona (1939 – 1947);  aquest és un tema que conec i que en podria haver dit també diverses coses. En representació de l’Institut Català en Patrimoni Cultural, la Gemma Domènech presenta la ponència La protecció del patrimoni de l’Església a Girona a través de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic (1936 – 1938). En Joaquim Nadal, director del ICRPC, presenta la ponència La Catedral de Girona entre dues visites pastorals i una guerra enmig (1930 – 1940). I, posant punt final a les sessions del matí, en Joan Bosch, director tècnic del ICRPC, ens parla de El salvament de patrimoni a la zona de Barcelona, Granollers i Mataró.

A l’hora de dinar ho faig acompanyat de Mn. Manuel M. Fuentes, arxiver de l’Arquebisbat de Tarragona, i d’en Joan M. Quijada, tècnic de l’arxiu. Parlem de temes relacionats amb les diòcesis de Catalunya, especialment entorn del relleu a l’arquebisbat de Barcelona. Comparteixo les reflexions lúcides d’en Manel. I és que, de fet, ara per ara, ben poques coses han canviat del funcionament de l’estructura eclesial i que no és suficient amb una emblanquinada de postures “podemites”, per espectaculars que semblin. A la taula hi ha altres persones de l’Institut Català de Patrimoni.

Després de dinar, comença la tercera part de la jornada amb la ponència La protecció del patrimoni a les terres de Lleida durant la Guerra Civil Espanyola que presenta la Carmen Berlabé del Museu de Lleida. Segueix la ponència El salvament del patrimoni artístic religiós a la ciutat de Tortosa l’any 1936: el paper de mossèn Eduard Solé, i que, en representació del Bisbat de Tortosa,  presenta en Joan Hilari Muñoz,  acompanyat dels seus dos fills i de la muller. En Jaume Massó Carballido, del Museu de Reus, presenta el tema “El salvament del patrimoni artístic religiós al Camp de Tarragona i al Priorat durant la Guerra Civil: uns quants exemples. I finalment en Bonaventura Bassegoda, de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta el tema Lluís Rubiralta i Garriga i el salvament de l’art religiós a Manresa durant la Guerra Civil.

Com que les xerrades han començat tard i s’han allargassat, haig de marxar a mitja ponència d’en Bonaventura Bassegoda i, per tant, no puc ser present al debat final i al recull de les conclusions que presenta en Francisco Gracia. També em perdo la presentació del llibre Passió col·leccionista. El museu-biblioteca de mossèn Pere Valls i Vilà (1848 – 1925).

De retorn vaig fent les meves pròpies conclusions: sembla que es volia donar la impressió que no s’havia destruït gaire res, es valora l’esforç i la impotència de la Generalitat del moment per salvaguardar l’art religiós, també hi ha la valoració de l’esforç de molts voluntaris per la salvaguarda de l’art, es passa molt per sobre en relació a la rapinya, tampoc es valora massa l’organització dels piquets o comitès, la composició i, especialment, el lideratge...   

Arribo just per la celebració de la missa vespertina. Quan pujo al pis, em noto un xic cansat. No m’entretinc gaire.



1 comentari:

  1. M'agrada el teu comentari sobre les morts de França.Tens raó, continuament hi han esdeveniments semblants i sembla que siguin morts de segona categoria.

    ResponSuprimeix