Junts escriurem amb lletres lluminoses la història de la nostra llibertat...

dissabte, 5 / setembre / 2015

Quan em llevo, em diuen que hi ha un parell de cigonyes al campanar. A qui m’ho ha dit, li comento que deu veure les broques del rellotge. Quan baixo i obro les portes de l’església, veig que les cigonyes estan situades al costat occidental i, clar, des del dormitori no les veia. També en veig algunes damunt de les cases del poble i es veu que també n’hi ha als arbres del jardí de can Cendra. Sembla que es van acostumant a agafar aquest trajecte per fer el retorn cap a zones més càlides. Per fer el camí d’anada cap el nord, encara no se les veu passar per aquí.

Al matí preparo les celebracions del cap de setmana. I, cap el migdia, vaig cap a Calders a beneir el matrimoni d’en Bernat i de la Jennifer.  Ara també s’agafen fotografies amb un dron. Cada vegada es compliquen més les celebracions: entenc que molta gent no es vulgui casar.  

A la tarda, oficio les misses anticipades de Bonmatí i la d’Anglès. Quan he acabat, al pis hi arriba la murga de les gales.

En Miquel Àngel em comunica la mort del seu oncle, l’escultor  Modest Fluvià i Aiguabella. Nascut a Sant Esteve de Bas fa 90 anys, ha mort a Olot aquest dissabte  05·09·15. Fou l’escultor que tallà les imatges de la Immaculada i del Sant Crist de l’església de Santa Maria de Bonmatí (1975). Cal agrair-li també tantes imatges venerades a altres esglésies del les nostres comarques: St. Martí (Romanyà de la Selva), St. Esteve (Sant Esteve de Bas), St. Vicenç (Maià de Moncal), St. Sebastià (Cadaqués), St. Cugat (Salt), St. Cebrià (Flaçà), St. Pere (Gombreny), St. Joan (Borgonyà de Terri), St. Hilari (Cardedeu),  St. Josep (Catedral de Lleida),  M. de D. de Finestres, M. de D. d’Erols (Llambilles), M. de D. de Sant Pere de Banyoles,  M. de D. del Tura pel geriàtric del Tura d’Olot,  Creu de Terme de Banyoles ... També ha tallat nombroses figures de pessebre. Encomanem-lo a Déu.

diumenge, 6 / setembre / 2015

Celebro la missa de les 9 del matí i la de Sant Martí. No em puc estar d’arreplegar i menjar alguna figa de les moltes que hi ha a les figueres que hi ha per l’entorn de l’església de Sant Martí. Sort que només duren 15 dies!

Vaig a visitar la Maria. Em conviden a prendre llet i cafè i a menjar alguna avellana torrada. És el costum.

A les dotze hi ha la missa solemne de les Gales d’Anglès. A la missa invoco el patrocini de sant Miquel, el titular de la parròquia. Animen la celebració els Cors alegres i els Cantaires de Sant Miquel. Hi assisteixen l’alcalde, el tinent d’alcalde i tres regidors. Proposo que les nostres parròquies hauríem d’acollir alguna família refugiada.

Quan acabo la missa surto cap a Bonmatí per  oficiar-hi les exèquies de la Paquita, la sagristana de l’església de Bonmatí durant tant temps. Hi assisteixen els Frigola de Calella ja que un dels néts de la Paquita treballa a la seva oficina, i n’estan molt contents.

Dino a la Barca de Sant Julià. Està ple a rebotir. Però per mi hi ha encara un lloc. Passo la tarda a la doma llegint, escrivint, parlant amb amics...

dilluns, 7 / setembre / 2015

A primera hora ve el fuster. Anem  a Sant Martí Sapresa. Cal arreglar un parell de finestres i col·locar un parell de suports per imatges de sant Salvador d’Horta i sant Dalmau Moner, unes imatges del taller d’en Josep Espelta.

Al migdia, a Anglès, celebrem la missa dels difunts. M’hi acompanyen en Ramon Oller, l’Enric Costa, en Félix Mussoll, en Pere Domènech i en Jaume Angelats.  Predica l’Enric i parla dels anys que va ser capellà de Sant Martí compartint les responsabilitats amb el d’Anglès, que era Mn. Josep Tomàs. També havia estat rector d’Amer.  I es fa escoltar.

Anem a dinar plegats. I la conversa es va animant parlant de la situació esperançadora del país, parlant de companys, de la nostra feina...  Alguns han de marxar aviat. Amb en Jaume i en Pere continuem la tertúlia al pis. Ens podem al dia de tota mena d’informacions.   

Quan se’n van, vaig a la Sala Fontbernat a visitar l’exposició de pintures del col·lectiu 9ART ANGLÈS a la sala Fontbernat amb pintures de Angés García Ibáñez, Enric Rubió, Tomàs Vila, Pere Ventura Julià, Monika Gryguerm, Joan Abras, Cristóbal Pérez García, Lluís Parramon, Fermí Colomer, Àngel Asensio, Joan Colomer, Ana Hernández,  Xavier Bisbe, Francesca Escobar, Javier Zorrilla, Odu Carmona, Cesc Farré.

També visito l’exposició de fotogràfica “Colors” d’en Jordi Gamell, en fill de la Conxita Balaguer, a la biblioteca Joaquim Bauxell, la biblioteca nova.

dimarts, 8 / setembre / 2015

Per la ràdio, escolto les declaracions del teòleg Krysztof Charamsa que forma part de la Congregació de la Doctrina de la Fe de la Santa Seu. Afirma que la doctrina cristiana reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles i desautoritza les declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola.

També llegeixo la carta oberta d’un col·lectiu divers de cristians catalans demanant als cristians d’Espanya respecte a les aspiracions nacionals d’Espanya. Entre els signants hi ha Mn. Ballarín, el Pare Manel, el P. Hilari Raguer, Mn. Xavier Morlans, el P. Pere Lluís Font, .o en Josep M. Cullell que forma part d’un organisme del Vaticà..   Es veu que per poder publicar aquesta carta a El Mundo només han pogut fer-ho pagant com si fos publicitat.

Dino a Banyoles celebrant el sant de la Nuri. Som una colla.

Torno aviat cap a la doma.

Apareix de nou en Taras que ve a fer d’escolà. Aquest estiu ha estat a Ucraïna. El veig un xic més fet. Em comenta que la setmana vinent l’han d’operar d’un peu, a Sant Joan de Déu.

dimecres, 9 / setembre / 2015

És matí de despatx. Hi ha tranquil·litat. Puc enllestir el suplement del full. Hi copio la declaració dels bisbes de Catalunya en motiu les eleccions del 27 de setembre on reconeixen el valor plebiscitari que tindran. També hi reprodueixo la nota del bisbat de Girona per organitzar l’acollida de famílies de refugiats.

Cap a les dues em telefonen que vagi a assistir una persona malalta que sembla que vol travessar l’Estígia. Sort que a l’altra riba hi ha el Senyor fent una brasa per convidar-nos a compartir la calidesa de la seva tendresa.

Acabo tard i vaig a dinar a La Rutlla. Hi ha una colla d’homes que hi arreglen el poble. També hi ha un grup de mestres que  estan dinant: ja han començat a preparar el nou curs i els desitjo bona feina.

A mitja tarda quedem sense corrent elèctric. Faig un tomb pel barri vell per assegurar-me que no només és problema de la doma.  Sembla que el problema arriba fins La Cellera. Renoi, i després anaven dient que amb la MAT es solucionarien tots els problemes de subministrament.  La Pilar em comenta que s’ha cremat una torre elèctrica entre Anglès i la Cellera.

dijous, 10 / setembre / 2015

El matí feinejo pel despatx i acabo un article de la imatge de la Mare de Déu de Solius  per la Revista del Baix Empordà.

Vaig a un parell de botigues de xinesos. Les tenen farcides d’estelades de tota mena. Sembla que els xinesos ho tenen més clar que els del PP.

De Palafrugell, venen a veure’m en Lluís Molinas, en Ferran, en Josep Esteve i en Joan. Em conviden a dinar a la Fonda Tarrés. M’informen de diverses coses de Palafrugell. També parlem del pintor Guillem Soler. Es veu que han adquirit diversos esbossos de les pintures que va realitzar per les nostres esglésies. És  una pena que es dispersi aquest patrimoni.

Quan pujo a la doma, em truquen des de Sant Martí Sapresa per comunicar-me que han esbotzat la porta de la rectoria. Vaig a comprar un cadenat i m’hi adreço.

Abans d’entrar a la rectoria, truco els mossos d’esquadra. No tarden pas mitja hora. Entrem a la rectoria. Les portes d’accés estan destrossades. Se n’han endut dues làmpades d’aranya que les guardava per restaurar quan hi haguessin diners suficients. També se n’han endut un peu de ciri pasqual i els tubs de les canonades d’aigua.

Un cop fet l’atestat, vaig cap a Santa Coloma a fer la denúncia. Em poden atendre gairebé immediatament i acabo aviat.

Torno a Anglès i celebro la missa. Jesús, a l'evangeli, ens diu que si ens prenen la capa, també els donem el vestit. 

Quan acabo pujo al pis a preparar alguna cosa per endur-me demà. I vaig cap a l’antiga estació del carrilet on es forma la marxa de les torxes.

Ens trobem amb Mn. Ramon que ve de la Cellera. Entre tots fem una bona colla. Anem pel barri de Cuc, carrers Verneda i  Independència. Ens trobem plegats a la plaça dels Horts. Es fa la lectura del manifest, es llegeix algun altre escrit, parla l’alcaldessa, es canta els Segadors...  Hi manca un xic d’escenografia però no hi manca gens d’entusiasme.

divendres, 11 / setembre / 2015

Em telefonen des de Constantins. Estan netejant l’església per la festa major, aquest diumenge. Es veu que ha entrat molta aigua a la sagristia.

Col·loco bé les estelades a la doma i surto cap a Bonmatí. Es serveix un esmorzar popular a favor de la independència. Em toca fer un tast de les coques que s’hi ha presentat a concurs.

A dos quarts de dotze, a l’església,  celebro la missa de la festa dels vells. Quan acabem hi ha un parlament de l’alcalde i la coral interpreta algunes cançons populars catalanes. Tot plegat és un clam a favor de la independència.

Vaig cap a la doma, menjo un xic de fruita i prenc els medicament, em vesteixo la camiseta de la Via lliure  i recullo la motxilla. Vaig cap al carrer Pau Casals. Tot bull d’alegria i es branden senyeres i estelades de tota mena i de tota mida. Saludo els que vaig trobant: catequistes, membres del consell parroquial, col·laboradors litúrgics, cantants... Observo que hi ha gent diferent de la que hi participà l’any passat. La diada va esclatant.

Els vuit autocars surten ordenadament. També hi ha cotxes particulars. I cap a Barcelona que allà hi falta gent. Pel camí faig una becaina.  Cap a les 3 estem situats a la Ciutat Meridiana i, al cap de poc, l’autocar aparca al carrer Marina, prop del tram on ens situem els d’Anglès. Tot està a rebotir de gent. Vaig a un bar i em cal fer una estoneta de cua per anar al servei.

Estem a la rotonda de l’encreuament de la Meridiana amb els carrers Marina i Almogàvers. El nostre tram és el 126 i estic on acaba el 125. Estem darrera l’edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. És el tram a favor de l’eix de la cultura i de l’educació. Portem els punters de color taronja. Són dos quarts de quatre i ens cal esperar un parell d’hores perquè comenci la demostració.

Al meu entorn hi ha molt jovent d’Anglès. Van cantant el virolai i em miren quina cara hi poso i jo que m’hi afegeixo i els convido a venir a l’església a cantar-hi quan aconseguim la independència. En Marc podria dirigir bé la colla dels cantaires.

Mentre esperem, a més de cantar, prenem el sol, es fan fotografies, xiulem els helicòpters de la policia, enviem whatsapp als familiars i als companys situats a ves a saber quins trams, clamem per la independència, els diversos assistents ens anem saludant...  Al nostre entorn hi ha professors d’universitat, professors d’instituts, mestres, professionals qualificats,  gent gran i molta gent jove...

El moment culminant és quan passa el punter gegant que s’adreça cap el Parlament. Tothom esclatem en crits i salts a favor de la independència.  Quan finalment el punter arriba a terme, tothom salta d’alegria. I segueixen els parlaments. Tots han estat interessants, però un pèl llargs: en català, castellà i anglès; el president d’Òmnium Cultural, un representant de Suma, la delegada de les relacions internacionals, el president de la ANC.

I segueix la rumba d’en Peret: “Ella té molt poder, ella té molt poder, Catalunya és poderosa, Catalunya té molt poder”. Tothom, taral·lejant-la, santa i balla al ritme de la música.  Finalment s’interpreta els Segadors i acaba l’acte.

És el moment de desfer la Via Lliure a la República Catalana.  Passo per un bar. Em toca fer cua mitja hora per accedir al servei. I cap a l’autocar. Abans, tot esperant, estem asseguts a les voreres airejant-nos i relaxant-nos.

Sortim a les vuit tocades. Sortim per la Ronda de Baix, direcció Besós. Abans no hem sortit de Barcelona hi estem cap una horeta. Està tot embussat. Finalment, sortim per l’autopista del Maresme i, a Mataró, pugem pel Corró cap a l’autopista A2.

Ens aturem a l’Àrea del Montseny. Està tot embossat de gent. Hi trobo molta gent de Palafrugell, entre altres la Rita i en Miquel. .    

 Cap a les onze arribem a Anglès. La caminada em va bé per relaxar-me. Davant meu, a uns 50 metres, caminen la Teresa i en Pedro. Cap a dos quarts de dotze arribo a la doma. Menjo una fruita i miro un xic els informatius. El contrast és impressionant: entusiasme i admiració, els uns; els altres, menyspreu i ràbia. Què hi farem. Potser per això hi ha aquesta moguda i aquest procés.

Cap a la una vaig al llit i, en definitiva, molt satisfet d'haver participat a la manifestació a la Meridiana, a la Via Lliure cap a la República Catalana. Envio missatges de felicitació als organitzadors i a tots els participants,

No sé els participants han estat 500.000, 1.500.000 o 2.000.000. Tant se val. Però enlloc es parla dels que voldrien haver-hi participat i no han pogut:  persones grans, gent que estava treballant, gent amb obligacions familiars, els que han quedat retinguts als passadissos del metro, la gent dels balcons...

En aquest sentit seria interessant saber quantes persones han quedat tota la tarda penjades davant la pantalla de la televisió admirant l'espectacle i enyorant poder-hi participar

I faig memòria: aquesta ha estat la quarta vegada que participo a la moguda del 11 de setembre organitzada per l’Assemblea Nacional de Catalunya. Vaig participar a la primera (el 2012), a la cadena humana (2013), a la V (2014) i ara a la Via Lliure. Som molts els que hem repetit, molt els que ja no hi són, molts els que s’hi ha afegit, molts que no els ha estat possible assistir-hi però voldrien haver-hi assistit...

I els altres, fent el sord.

Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada (salm 31)

Dissabte, 29 / agost / 2015

Al migdia vaig cap a Les Planes d’Hostoles, a Els Til·lers. A la capella de la Mare de Déu dels Til·lers, hi beneeixo el matrimoni de l’Arcadi i de la Marta. Els seus avis, l’Avel·lí, la Maria i la Paquita, estan molt i molt cofois.

A la tarda, Mn. Pere em comunica la mort de Mn. Anton Recio. Havíem estat companys 17 anys, ell a Calella de Palafrugell i Llafranc i jo a Palafrugell. Sempre em va tenir molta consideració i m’ajudà a situar-me a aquella parròquia i em va fer sempre costat.  

A Bonmatí em comenten que, entre dijous i divendres, es van aturar una cinquantena de cigonyes a les xemeneia de fàbrica i als arbres de l’entorn.

Sortint de la missa de Bonmatí m’assabento de la mort d’en Jordi Coll.

A la nit, la lluna fa el ple: el darrer ple de l’estiu. És espectacular. Una vegada més, a la nit, sento la música de la festa de Sant Julià de Llor. Primer les havaneres interpretades pel grup Terra Endins, que puc anar seguint i identificant. I tot seguit, el grup BLUE MOON interpreta música de balls clàssics. El sarau s’acaba cap a dos quarts de dues. Avui no ha estat tant sorollós.

diumenge, 30 / agost / 2015

Celebro la missa a Anglès. Quan vaig a l’església de Sant Martí, gaudeixo menjant figues de les que hi ha per l’entorn de l’església. Aquí, ningú els en fa cas. I jo, tantes que en menjaria (tot i que haig d’anar alerta, perquè porten molt sucre, però bé, d’aquí un mes, ja no n’hi haurà). A Sant Martí, una persona no es troba gaire bé. Sembla que només ha estat un desmai.

Quan acabo a Sant Martí, pujo a Sant Julià del Llor. Tenim l’ofici de la festa major. Hi participen una cinquantena de persones. Estrenem els goigs de sant Julià. Ben segur que ajudaran a recuperar la devoció al sant titular de l’església. La Remei m’ha ajudat a imprimir-los.

A les misses d’avui i a la meva pregària tinc un record per Mn. Mn. Antoni Recio i Rodríguez. Va néixer a Florida de Liébana (Salamanca) el 1933. La seva família es va traslladar a Blanes i ell va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1958 a Santa Maria de Blanes. Va ser vicari de la Cellera de Ter i de Cassà de la Selva. El 1961 fou destinat a Beget i Rocabruna i Bolós. També, un temps, va ser vicari de Palafrugell. El 1963 fou rector de Biert i, a partir del 1965, de Rocacorba i Adri i de Canet d'Adri (1966). Del 1970 al 1978 fou capellà del col·legi "Pericot" de Girona i consiliari de la Delegació Provincial de la Joventut a Girona. El 1971 fou també rector de Cartellà, Sant Medir i Montcal. El 1976 de nou va ser vicari de Palafrugell i el 1978, director titular del col·legi diocesà "Prats de la Carrera", fins al 1994 (quan el vaig succeir). El 1980 rector de Llofriu i el 1986 de Calella de Palafrugell i el 1987 de Mont-ràs. Es jubilà el 2013 i va anar a viure a la residència "Bisbe Sivilla" de Girona, on ha mort el 29 d'agost de 2015. 

dilluns, 31 / agost / 2015

A primera hora del matí ve el fuster per mirar alguna feina que ha de fer per la rectoria. Un dia o altre es farà.  

De nou porto el cotxe al taller per fer-hi una revisió i a reparar l’aire condicionat. Si em dóna gaires més disgustos, ja sé que em tocarà fer. Però esperem un any, a veure si puc rendibilitzar les darreres reparacions. L’Emili Rams m’acompanya amb el seu tot terreny. 

Vaig a cal apotecari i a l’oficina de correus per demanar el vot per correu.

Al migdia oficio les exèquies d’en Jordi Coll Arnau (82 a) de Can Fanera de La Cellera. Estava casat amb la Conxita Viñolas i tenen tres filles, una viu a Banyoles. L’església s’omple. Havia estat bon col·laborador de la parròquia.

Quan acabo les exèquies, en Manel em porta a recollir el cotxe i vaig a dinar a La Cellera celebrant sant Ramon. També hi ha en Félix que ens explica les sortides d’aquest estiu.

A la tarda vaig cap a Canet d’Adri, a les exèquies de Mn. Antoni Recio. D’aquesta parròquia, on havia estat rector, hi tenia bons amics i en guardava molts bons records i, a més, també hi té enterrats els seus pares.  

Només de baixar del cotxe em trobo amb la Lluïsa Bonal. Quan entro a l’església, atapeïda de gent, especialment de Calella de Palafrugell, Llafranc, Llofriu i Palafrugell. Hi saludo en Martí Pagès i la Pilar i els pares de la Pilar, l’Àngela Piferrer, la Victòria, en Jordi Castelló, la Rosa Salabert, la Isabel Castelló, el seu marit, els fills (en Marc i la Lídia) i una colla de companys del col·legi Prats de la Carrera: en Josep Miquel, en Joan Vilardell,  en Josep M. Farrerons, en Josep M. Mora, en Josep M. Soler i la Roser, la M. Àngels Gamundi, la Rosa Salabert, en Vicenç Rigau (el director), en Pere Pòrtulas... També hi trobo altra gent coneguda de La Cellera, de Palafrugell, de Llofriu... M’estranya l’absència del que ha estat company seu i successor. Presideix la cerimònia el bisbe i l’acompanyem una quarantena de capellans tots d’edat provada.

Al llarg de les exèquies i sobretot un cop han acabat puc admirar les pintures d’en Joan Orihuel i Barta que decoren l’església. En Palahí em contenta el que està fent per dignificar-les. El més interessant és una pintura que representa la anunciació. A la sagristia hi ha, desmuntat, el retaule de l’altar major. També, a una capella lateral,  hi ha el retaule del Roser amb els misteris del Rosari. I, en un armari, s’hi guarden els plafons del Viacrucis. Les pintures tenen un regust neoromànic però amb una personalitat remarcada.  

Quan acabem, marxo cap a Anglès, passant per Girona. I pràcticament hi ha els mateixos quilòmetres que passant per les Serres, que és per on he vingut.

  

dimarts, 1 / setembre / 2015

Em passo bona part del dia preparant el document comentant el desenvolupament del pla d’activitats i el pla de recerca per lliurar a la comissió avaluadora del Departament d’Art de la Universitat Autònoma. Espero que ho trobin correcte. I sinó, a repetir el primer curs.

També preparo un article sobre la imatge de la Mare de Déu de Solius que esculpí en Josep Martí Sabé, el 1968.

Un noi em ve a donar les gràcies perquè el vaig orientar per trobar feina i sembla que n’ha trobat. Millor així. Però li aconsello que ara no deixi d’estudiar.

 dimecres, 2 / setembre / 2015

Tinc matí de despatx. No hi ve gaire ningú. Venen les confraresses de la Mare de Déu de l’escombra a esterrejar l’església. S’acosten les gales i cal que estigui endreçada i neta.

Cap a migdia surto per anar cap a Banyoles. Avui passo per Sant Gregori passant per Constantins. Llàstima que la carretera no estigui tota asfaltada.

A Can Teixidor, la Nuri em fa una repassada de l’ordinador. Hi guardo masses coses i s’embussa el correu.  

Em comuniquen la mort d’en Ramon Huix de Can Lledó, germà de la Cecília de can Perich. Feia quinze dies que havia participat a la missa d’aniversari en sufragi de la seva muller, la Nativitat Mascort, que morí fa un any.

Al vespre tinc la missa vespertina. Prego per en Ramon.

dijous, 3 / setembre / 2015

A la tarda, a Sant Martí Sapresa, oficio les exèquies d’en Ramon Huix Güell de can Lledó. L’església i l’atri queden plens de familiars, amics i veïns. Tothom canta i participa. Es coneix que en Ramon era un home de missa, com tota la família.

Sortint, m’entretinc a agafar figues per berenar. Sembla que, per aquests pobles, no els agraden massa les figues.

Per cert, tot mirant la rectoria de Sant Martí Sapresa mig abandonada, m’ha vingut al cap que el bisbat podria posar a disposició de les famílies de refugiats sirians les rectories que estan tancades i deixades de les nostres comarques sense que se’n tregui cap rendiment de cap mena. Aquesta no és l´única.

Acompanyo en Jan i en Raül a Santa Llogaia d’Algama. Van a fer caiac cap a França i aquí els recollirà un seu company de cap a Besalú.

Quan acaba la missa vespertina, després del toc d’oració, sona el tut d’Anglès. Es nota que comencen les gales, la festa major. 

divendres, 2 / setembre / 2015

Al matí visito els ancians impedits de cap a Bonmatí. Quan visito la Paquita m’adono que ja ha fet les maletes per marxar. M’acomiado d’ella i l’encomano a Déu amb la unció dels malats. No sé si arribarem a diumenge.

Quan acabo la passejada per Bonmatí, vaig cap a Constantins i cap a Sant Gregori per la carretera que voreja el Ter: llàstima que no estigui asfaltada (o potser millor). Plou una mica. Porto uns papers a l’ajuntament i m’entrevisto amb l’alcalde, en Joaquim Roca. Quedem per fer una visita al bisbat per si es pot reparar un xic l’església de Constantins.

Torno a la doma, dino i descanso una mica. A la tarda preparo una mica les misses del diumenge. 

Cap al tard en Josep em comunica la mort de la Paquita Amat (93a), la muller d’en Rosendo Casteyó de can Canela. Havia fet molt temps de sagristana de l’església de Bonmatí, amb Mn. Àngel, amb Mn. Joan i amb mi. Al cel sia!

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Al campanar hi ha tot de cigonyes. Recullo en Ramon i anem cap Amer, a la sala d’actes de la parròquia en Manel Cardellach hi fa una xerrada presentant arguments de pes a favor de l’opció independentista per part dels cristians. La xerrada l’ha organitzada el consell parroquial d’Amer. També hi ha Mn. Jesús Calm, alguna religiosa, algun professor d’universitat...  Entre tots superem les 80 persones.  

En aquest poble airós us invoquem amb fervor: sigueu nostre protector, Julià, màrtir gloriós

  Dissabte, 22 / agost / 2015

Envio un missatge de felicitació a en Dani i l’Austin pel seu casament, a Washington.

Ahir, al taller, em van deixar un Citroën petit per anar amunt i avall tot fent la feina d’aquests dies. No hi vaig gaire segur. Però aviat m’hi acostumo.

A Bonmatí, els mosquits es diverteixen amb mi. Fins ara, semblava que els havia foragitat tot untant-me de Vicks vaporub. Em diuen que menjar espàrrecs els repel·leix.

diumenge, 23 / agost / 2015

Avui toca felicitar alguna Rosa que conec: és santa Rosa de les joves i, el 30 d’agost, santa Rosa de les velles.  

Celebro les misses del matí. A Sant Martí tenim l’aniversari de la Nativitat i església s’omple. La família Mascort és llarga.

Al migdia, després de descansar una mica, dino tranquil·lament. A la tarda, vaig a donar un tomb. Pel camí puc berenar amb quatre figues que trobo (sembla que per aquí no s’aprecien gaire perquè n’hi ha moltes per terra). També menjo avellanes tendres, que ja són ja ben bones, un préssec boníssim d’un presseguer mig abandonat, quatre grans de raïm...

Però els mosquits també continuen divertint-se amb mi.

dilluns, 24 / agost / 2015

Em passo bona estona llegint i cercant informació sobre les destruccions del 1936. 

A mig matí vaig a trobar-me amb l’Emili Rams per si disposa d’uns llibres que estic buscant.

A la tarda m’arribo a l’ambulatori per demanar hora per una analítica que tinc receptada. Ho aprofito per anar a caminar una estona.

dimarts, 25 / agost / 2015

Al matí baixo al poble a fer-hi alguna compra. A la tarda passejo i completo la caminada del matí

Al despatx em ve una noia que busca en Francisco Isach. Em comenta que li han dit que morí el febrer del 2014 però que ella no s’ho acaba de creure. Li confirmo el fet. Ella diu que no pot ser, que ningú li havia dit res.  

Al vespre, des de Palafrugell, em comuniquen la mort de la Maria Dolors Bofill Colls. En poc temps l’han precedit les altres dues germanes seves: primer, la Rosa, i seguidament, la Montse. Que al cel es trobin totes.

Dimecres, 26 / agost / 2015

A mig matí vaig a recollir el cotxe. S’ha canviat tot l’embragatge. Entre una reparació i l’altra me’n faig la mesada.

Poc després del migdia surto cap a Solius. Em trobo amb l’Albert i parlem de la imatge de la Mare de Déu que presideix l’església. És una talla molt elegant que va ser tallada el 1968 per en Josep Martí Sabé i que va ser un obsequi del aquell moment bisbe de Girona Narcís Jubany.

Quan acabo la feina fem la pregària de sexta amb la comunitat monàstica. També hi participen Mn. Francesc Catarineu, rector de Sant Fèlix de Sabadell, el seu vicari i alguna altra persona. I un cop acabada la pregària del migdia, anem al refetor, a dinar.

A la taula som una 15 de persones, entre monjos i hostes. Mentre dinem, llegeixen la vida de Jorge Bergoglio. L’etapa que es llegeix és el moment de la seva joventut. I després de dinar, de nou anem a l’església per la pregària de nona.  

Abans de marxar, pujo a l’arxiu del monestir a cercar fulls de goigs. Trobo els goigs de sant Julià de Briude, celebrat el 28 d’agost. En faig còpia. Aniran bé per l’ofici del proper diumenge, a Sant Julià del Llor.

Aprofito la tarda per anar a visitar a la tieta de can Mateu. Feia dies que no la veia. Està tranquil·la. Tinc la oportunitat de saludar el bisbe emèrit de Lleida, Mons. Joan Piris, que passa uns dies al geriàtric.

I cap a Anglès, que hi falta gent. Hi arribo ben suat i una bona dutxa se’m posa bé. Celebro la missa vespertina.  

Al vespre envio la lletra dels goigs de sant Julià a la Remei. En fa un full molt ben presentat per cantar el proper diumenge.

dijous, 27 / agost / 2015

A primera hora vaig a l’ambulatori. Mentre espero que m’atenguin, vaig saludant i em van saludant la gent coneguda. Avui m’extreuen sang per fer una analítica.

Quan pujo cap a la doma, ho aprofito per anar a sacar pa i un xic de coca de flequer, a Can Centena.

Després d’esmorzar, surto cap a Barcelona.  M’hi haig d’entrevistar amb la professora Teresa Camps.

Arribant a la Meridiana, me la imagino tota plena, el dia 11 de setembre. Es veuen moltes senyeres i moltes estelades. També es veu alguna rojigualda, però la proporció és baixa.

Giro pel carrer Sant Antoni Maria Claret, passo per sota l’hospital de Sant Pau i per sota el col·legi del Cor de Maria dels claretians fins arribar al passeig de Sant Joan. Travesso i m’entaforo pel barri de Gràcia pel carrer Tordera fins arribar al carrer Torrent de l’Olla, on deixo el cotxe aparcat. I, tot caminant, m’enfilo pels carrer de l’antiga vila: Travessera de Gràcia, Terol i, finalment, carrer Astúries. Seguint-lo, passo per la plaça del Diamant i arribo a la plaça de la Virreina presidida per la façana principal de la parròquia de Sant Joan de Gràcia. Recordo que a aquesta parròquia hi havia estat de rector un company meu, en Carles Mas de Xexars.

Al costat mateix de la plaça de la Virreina hi ha la casa de la Teresa. Allà em rep, al seu despatx. Les parets estan totes entapissades de llibres fins el sostre mateix. La majoria són, òbviament, d’art.

Parlem del treball que entre mans porto, o sigui sobre l’estudi de la destrucció i reposició del patrimoni religiós a la Diòcesi de Girona (1936-1962) i especialment de l’acció de l'església en la reposició del seu patrimoni desprès de la guerra civil a les parròquies de la diòcesi de Girona. És una recerca complexa amb moltes finestres per anar obrint i molts fils per anar estirant. El problema és anar trobant les finestres que cal obrir i els millors fils que cal estirar. Però bé, alguna cosa he anat trobant al llarg del curs passat.

Estem parlant una bona estona. M’ajuda a definir la graella de la investigació que es podria estar estenent a cada branca que es presenta. I sempre m’anima i m’empeny.   

He arribat a casa de la Teresa a les dotze tocades i acabo cap a les dues. Quan surto retorno cap el Torrent de l’Olla tot fent ziga-zagues. Fa calor. Dino a un restaurant del carrer Bonavista proper als jardinets del passeig de Gràcia, que ara es diuen jardins de Salvador Espriu. El restaurant és petit però s’hi escolten molts d’idiomes, també molt el català. Em dóna la sensació que tothom parla de viatges i de vacances.

Quan acabo, trec el cotxe de l’aparcament baixant el darrer tram del Torrent de l’Olla fins a desembocar a carrer Còrsega, gairebé on hi ha la seu de Convergència i, baixant per Pau Claris, vaig a trobar el carrer València. Un cop allà, giro a l’esquerra i m’adreço de dret cap a la Meridiana sortint així de la ciutat comtal. Hi ha trànsit, però no és intens.

A l’àrea del Montseny m’aturo a fer una becaina. Quan reprenc el retorn, em trobo amb un embús: sembla que un camió ha perdut càrrega. Arribant a Santa Coloma m’aturo un moment a fer-hi alguna gestió i, finalment, a quarts de sis, arribo a la doma. Estic xop de suor. I cap a la dutxa.

Sembla que l’aire condicionat no funciona bé. Renoi: t’arreglen una cosa i se n’espatlla una altra. O potser vol dir que haig de canviar de vehicle? Em balla pel cap alguna cosa tipus furgoneta o quatre x quatre. Però, una furgoneta grossa o una de petita? Per anar a la universitat o cap a Girona, m’anirà bé? I els aparcaments, com aniran? S’accepten idees.

divendres, 28 / agost / 2015

Sant Agustí: m’havien convidat a participar a la celebració solemne a la parròquia de Maria Reina de Barcelona. Però necessito calma i tranquil·litat. Aquesta setmana ja he voltat prou. També és el dia de sant Julià de Briude, patró de Sant Julià de Llor. 

Per les notícies, es veu que tenen ganes de trobar un Gürtel i un Botin catalans. Però sembla que no se n’acaben de sortir.  Em fa l’efecte que es fa molt soroll de boixets però no es fa gaire punta.

Vaig a dinar a Banyoles. I quan vaig per marxar, el cotxe m’adverteix que li falta oli al motor. Renoi. Vaig al taller i m’ho solucionen. I em diuen que l’aire condicionat no funciona. Ja m’ho semblava que alguna cosa no anava bé. A veure si serà veritat que hauré de comprar un cotxe nou. Però 150 mil quilòmetres no ho justifiquen massa. Això si, no penso gastar-m’hi pas gaire: o un furgó o una furgoneta, i avall.

Cap a les 11 em fico al llit i sento la gatzara que m’arriba des de la pista de Sant Julià de Llor. Hi actuen els MAPI’S FRIEND BAND CampiKipugui. Sembla que estiguin al pati mateix de la doma. Fa calor cal tenir oberta la finestra del dormitori. O sigui que fins cap a les 2 no s’acaba el rebombori. La doma i el pis fa com una mena de caixa de ressonància que fa que qualsevol soroll del poble o del mateix edifici sotragui els fonaments, les parets i les teules.

Vostra santa Assumpció celebren els cristians...

dissabte, 15 / agost / 2015

Al dematí celebro les misses habituals dels dies festius: a les 9 i les 12 a Anglès i, a dos quarts d’onze, a Sant Martí.  A la una del migdia, a Bonmatí,  oficio les exèquies de la Conxita Noguer (87 anys), la vídua d’en Pere Costa. Un dels fills és el propietari dels Àrids Vilana. La seva cunyada és la Rosita d’Anglès.

Dino a Banyoles celebrant el sant de l’Assumpta. Amb la Carme, en Josep i els seus fills. Un dels gendres, precisament el marit de l’Assumpta, en Jaume, està treballant. També hi ha la seva mare, la Rosa, amb l’Assumpta. Dels mini nebots hi falta en Ferriol que és a colònies.

En Martirià prepara diverses mostres de pasta que ha portat d’Itàlia. Ens comenta les seves vacances acampant al costat del llac de Bracciano, al nord de Roma. Entre les coses que més els ha agradat han estat la visita a Roma (especialment la piazza Navonna, els musei Capitolini, el Foro, el Colisseu... ), la gran necròpolis etrusca de Cerveteri i un castell medieval de per allà.

Quan he descansat una mica, a la tarda retorno cap a Anglès. En Pep Frigola ens ve a celebrar la missa vespertina. Em porta salutacions dels amics comuns que tenim a Palafrugell. Tristament, a la missa hi participa poca gent, escassament una cinquantena de persones. En Pep regala a la parròquia un fulard que servirà per adornar l’altar major. La capsa de cuir que ens regalà fa tres anys, serveix per contenir la Reserva al Sagrari. Als assistents a la missa, els regala un volum del seu llibre Una vida para Àfrica (2010), la versió castellana del seu llibre Tota una vida per Àfrica (Cossetània, 2008), ja exhaurit.

Amb en Pep anem a sopar a La Cellera, amb en Ramon. Sopem al Centre. Quan acabem en Ramon em retorna a Anglès però abans ens cal fer un gran joc pel poble, fent ziga-zagues, per localitzar el seu cotxe.

diumenge, 16 / agost / 2015

Sembla que el dia es lleva més lluminós que els darrers. Celebro les misses del matí i, després de la que celebro a Sant Martí, visito un parell d’ancians.

Quan acabo la missa del migdia, des de Palafrugell, em comuniquen la mort de Mn. Vicenç Fiol i Navarra. Havia nascut a La Jonquera el 1938. Va estudiar al seminari de Girona i fou ordenat capellà el 1961 a l’església del seminari. Successivament fou vicari de Tordera, Caldes de Malavella, Sant Pere de Figueres i Palafrugell. El 1981 fou nomenat rector de Regencós i Esclanyà on continuà enfortint des d’aquestes parròquies veïnes les vinculacions amb la Vila del Peix Fregit. Des del 1978 fins el 2010 fou rector d’Ullà, tampoc massa lluny de Palafrugell. Fou capellà obrer vinculat al Col·lectiu de Capellans obrers dels Països Catalans i amb la HOAC. També participà amb Justícia i Pau i fou cofundador del Fòrum Joan Alsina. Darrerament col·laborà amb l’associació Àkan i amb el Col·lectiu de Dones en l’Església i altres col·lectius compromesos.  Del 2008 fins el 2014 fou rector d’Albons, Bellcaire d’Empordà, Marenyà i La Tallada d’Empordà. Des del 2014 vivia a la residència Bisbe Sivilla de Girona.  Havia començat a relacionar-me amb ell quan formàvem part del mateix arxiprestat estant jo a Sant Jordi Desvalls i els pobles de l’entorn, del 1987 al 1994. La relació fou més propera quan, essent jo rector de Palafrugell, compartírem amistats i esdeveniments familiars diversos. Sempre l’he tingut per un bon company.

Dino tranquil·lament i, a la tarda, surto a fer una mica de caminada, una mitja horeta. Desemprés, al pis, llegeixo una mica i escric alguna cosa: penjo el DIARI DEL CAPELLÀ corresponent a la setmana passada i envio la ressenya de sant Maurici per la Revista de Banyoles.

dilluns, 17 / agost / 2015

Al matí rondo per la rectoria i pels locals de la doma. Dino aviat.

A la tarda vaig cap a Ullà, per participar a les exèquies de Mn. Vicenç Fiol. Ens comuniquen que, per voluntat pròpia, no presideix les exèquies el bisbe ni hi concelebren els capellans assistents. També expressà el desig d’una cerimònia senzilla i familiar.

Tots els carrers d’Ullà estan col·lapsats de vehicles. Després de voltar una estona, trobo aparcament cap al camp de futbol. Quan arribo a l’església la trobo abarrotada. Em situo, amb els companys, prop del presbiteri. Entre els assistents s’hi veuen moltes cares conegudes. La nau barroca la presideix la noble i venerable imatge de la Mare de Déu de la Fossa, la Marededéu més antiga de les comarques de Girona (s. XI). Porta la cerimònia Mn. Rossend Darnés i l’assisteix Mn. Lluís Costa.

El guió i els textos de la cerimònia han estat redactats pel moment. Sabent geografia, un es va situant. Pràcticament només el Parenostre és el que coneix i repeteix tothom. L’Eucaristia té una durada de més d’una hora.

Es clou la cerimònia amb intervencions diverses en nom de la família, dels capellans obrers de Catalunya, dels grups on ha treballat, de les parròquies on ha estat rector i, la darrera, de la Quima Tomàs, interrompuda sovint pels aplaudiments que li impedien acabar la seva llarga i entusiàstica reflexió. 

El fèretre amb el difunt ha entrat a l’església poc abans de les 4 iniciant tot seguit la missa. L’acte ha acabat a les 5’45, quan s’ha portat el fèretre a l’exterior. I tot seguit he saludat molta gent, especialment molts amics, coneguts i saludats de Palafrugell. I també molts companys.

Surto d’Ullà a les sis tocades. Vaig per Verges, Jafre, Colomers, Sant Jordi Desvalls... Quants records, quants amics, coneguts i saludats... Quants trossos de la meva memòria i del meu cor per aquests camps, per aquests giravolts, per aquestes cases, per aquestes esglésies...

Arribo a Anglès per celebrar-hi la missa vespertina. Fa d’escolà en Víctor. “Preguem, germanes i germans, per Mn. Vicenç, amb aquesta Eucaristia i que aquesta trobada nostra amb Jesús ressuscitat ens ompli de pau i d’esperança i sigui agradable a Déu, Pare omnipotent”.

Dimarts, 18 / agost / 2015

Em trobo bé i animat. Treballo en la recerca per la tesi. Toca documentar el daltabaix del 1936 i els efectes en el patrimoni artístic de les nostres esglésies.

A la tarda venen la Maria Jarabo i l’Elisabet Juncà. Quan es presenta, la Maria em comenta que és germana de Mn. Ferran; la Elisabet em comenta que és germana de l’Eva, una de les nores de can Vilallonga de Sant Martí. Han estat alumnes del Institut de Ciències Religioses de Girona i venen recomanades per en Pere Carreras.

Em demanen orientació per elaborar uns itineraris de cultura popular i religiosa pels carrers de Girona, a partir de les capelletes que hi ha en algunes façanes i altres elements religiosos que es poden observar a l’exterior. Més endavant tenen ganes d’elaborar uns altres itineraris per la geografia del bisbat.

Els comento el poc que sé i els indico la bibliografia bàsica on poden trobar informació fonamental per començar aquesta recerca. També els mostro la meva disposició a ajudar-les per  quan ja ho tinguin més elaborat i necessitin ampliar la informació. 

Celebro la missa vespertina. Fa d’escolà en Víctor.

dimecres, 19 / agost / 2015

Al matí treballo pel despatx. Ve alguna visita. També ho aprofito per fer recerca per la tesi. Estic treballant el tema de les destruccions del 1936, un capítol ben trist i lamentable de la nostra història. Alguns historiadors gairebé ho silencien, com si únicament haguessin estat alguns incidents aïllats.  Altres ho aprofiten per culpabilitzar únicament els governants del moment. Altres amplifiquen el paper d’algunes autoritats. Molts, però, s’obliden que, a més de destruir, hi hagué molt pillatge. I encara, cal afegir l’heroisme astut d’alguns que s’arriscaren per salvar peces de gran valor: Cadaqués, Beget, Arenys de Mar... 

Entretant, ens assabentem de l’assassinat cruel d’un dels arqueòlegs més respectats de Síria, a Palmira. 

Mn. Ramon és fora. A la tarda vaig a La Cellera a oficiar les exèquies d’en Llorenç Suy Isach (76 anys). L’església queda plena. Hi veig una volada de gent d’Anglès i de Bonmatí. També n’hi ha de Palafrugell: em venen a saludar la Teresa, en Gil i en Lluís Batllosera, que és familiar d’una de les nebodes. En Lluís em comenta que fa tres mesos és pare d’en Martí. 

Oficiar a La Cellera, sota la mirada de les imatges de la Mare de Déu de Sales, de sant Joaquim i de sant Josep, tallades pel banyolí Josep M. Bohigas (1906 – 1971) , remarca més la proximitat de l’assemblea: és com fer-ho a casa. 

Al vespre, a la missa vespertina d’Anglès, hi fan d’escolans en Quim, en Víctor i en Yasser.

dijous, 20 / agost / 2015

El dolor a l’espatlla no ha pas marxat del tot i, de tant en tant, em fa arribar un recordatori perquè no me n’oblidi. Al matí treballo un xic pel despatx.

Quan s’arriba el migdia vaig cap a Banyoles. Amb els de la junta de pabordes de la Confraria dels sants Abdó i Senén, dinem a Can Xabanet: dinar de menú i pagant-s’ho cadascú.

A la taula ens hi trobem el rector, Mn. Ramon Pijoan, en Joaquim Soler (el Noi Jan, el paborde més antic, amb 89 anys) i la seva muller, la Josepa Masó, en Joan Grau Masó (amic dels de can Soldat de Sant Amanç i d’en Lluís i molt xerrapeta), amb la seva esposa, la M. Dolors Pujol, en Josep (el meu germà), i la meva cunyada, la Carme, en Jaume Famada, la Dolors Sala i el seu marit, en Lluís Coll, que a la sobretaula, amb el seu acordió, ens regala amb un concert de música popular diversa, entre altres, els goigs de sant Patllari, de qui n’és devot.

divendres, 21 / agost / 2015

Al matí vaig cap a Olot. M’aturo a Amer per pagar l’autocar de la sortida a Banyoles del passat dia de sant Jaume. De passada també pago el de la sortida del 2014 a la Vall d’Aro: qui no té memòria, ha de tenir cames.

Quan baixo la pujada de la Solfa, a Olot, noto que el pedal de l’embragatge se m’encalla. Però puc arribar bé al centre i al taller de l’Art Cristià. M’atén molt bé l’Alícia. Alguns treballadors ja han acabat les vacances i m’atenen. Les imatges de sant Pere i de sant Pau ja estan enllestides però, com que no hi ha el treballador que les hauria d’embalatxar, no me les puc endur. De passada els dic que enfosqueixin un xic els cabells de la imatge de sant Pau. Els deixo la imatge del Nen Jesús eucarístic i la de la Dolorosa al peu de la Creu. Cal repassar els pelats. I quan estiguin arregladetes, bé que lluiran a l’església de Sant Martí, a casa seva. I feina, ja els n’hi donarem. Ara només mancarà reparar les imatges del Sagrat Cor i de sant Josep.

Vaig a prendre un té amb llet, a una cafeteria darrera de la Caritat. De passada compro una peça de pa. I retorno cap a Anglès. De nou, a la Solfa, el pedal de l’embragatge se m’encalla. Haig d’aturar el cotxe i arrencar de nou. A Les Preses em passa un parell de vegades més. Renoi! No anem pa bé!

Amb la mosca darrera l’orella, vaig tot xino-xano cap a Anglès. Sembla que no repeteix el problema. Però el deixo al taller de reparacions. Veurem què li passa. Espero que no me n’hagi de fer el patrimoni. I vaig a la Rutlla a fer un mos. A fora hi ha en Jaume i, a dintre, l’altre Jaume, el caçador. Es comenta la mort d’en Dídac, el noi de Santa Coloma de Farners que, amb 15 anys, ha mort d’accident.

A la tarda faig arribar el meu condol al rector de Santa Coloma, en Ramon. Sé el que significa enterrar algú jove. Quan m’ha tocat fer-ho, m’he fet un tip de plorar. Encara m’esborrono quan em venen a la memòria aquells nois i noies (o nens i nenes) que havia tingut a colònies, que els havia batejat o administrat la primera comunió, que havien estat alumnes o que, senzillament, eren d’alguna família del poble, i que un dia se’m digué que hauria d’oficiar les seves exèquies. Si, com per emborratxar-se i perdre el món de vista una estona, un cop finalitzada la cerimònia, a l’estil dels protagonistes  de les novel·les de Graham Greene.

I veient les notícies, sobre l’allau de refugiats que volen entrar a Europa, recordo la novel·la de Nikos Kazantzakis, EL CRIST DE NOU CRUCIFICAT. És per llegir-la de nou. Europa, tan cristiana... 

Cada dia surt el sol i tot recomença...

dissabte, 8 / agost / 2015

Entre dos quarts de quatre i dos quarts de cinc de la tarda plou a bots i barrals. A Anglès, arriben a caure cap a 75 litres.

Surto per anar a celebrar a Bonmatí. Mentre obro i tanco el portal de l’aparcament, a la catequística, quedo xop. El carrer d’Avall gairebé queda tapat entre l’aigua que cau i la que baixa dels teulats. El torrent de sota el poble baixa ple fins dalt. Amb prou feines puc transitar per la carretera. Els desaigües i embornals semblen embossats i l’aigua queda tota embassada amb biots que gairebé impedeixen la circulació.

Vaig al darrera d’un camió de bombers. Al pont de Bonmatí treuen una branca abatuda i que ha quedat enmig del pas. A Bonmatí, les cases de la colònia, es veuen com si flotessin enmig de l’aigua. Enmig de l’embassament hi trobo l’alcalde, en Marc, intentant coordinar diversos homes que fan el que poden per fer córrer l’aigua. Segur que l’aigua haurà fet mal especialment entrant als soterranis de les cases.

Es veu que, a l’aiguat de l’octubre del 1940, el nivell de l’aigua arribà a prop d’un metre i mig de la planta baixa de les cases de la colònia. El problema bàsic és que aquests blocs estan situats a un nivell baix on conflueixen els desaigües de la part nova del poble.

Quan arribo a la capella de can Bonmatí, pràcticament ha deixat de ploure, però no puc accedir al seu interior. A la plaça del davant hi ha un biot que no s’acaba de buidar. Amb una branca, intento obrir camí a l’aigua perquè vagi saltant escala avall. I quan l’aigua estancada pràcticament s’ha escorregut, entro a l’església.

Ben poca gent participa a la missa. Preguem per tots els que no poden venir perquè l’aigua els ho ha impedit. No arribem a la dotzena de persones, la majoria de la família Bonmatí.

A la missa anticipada d’Anglès també hi participa poca gent. Tothom parla de l’aiguat que ha caigut. Llàstima que no s’hagi repartit millor. I és que mai plou al gust de tots.

Diumenge, 9 / agost / 2015

Al matí celebro les misses dominicals de costum. Quan acabo, dino tranquil·lament i descanso.

Cap a les 5 amb en Ramon, en Jesús i en Jordi ens trobem a l’aparcament del Dia. Anem cap a Cornellà. Ens hi ha convidat l’Ignasi que, amb la seva muller i en Jofre, també ens fan de guia.  

Anem a l’estadi de l’Espanyol on juga amb el Betis. En Pau, el fill de l’Ignasi, és el porter.  A les grades hi ha una assistència d’un 33 %.

Recordo els altres estadis que he visitat. El 1986, quan era a Calella, vaig assistir al Camp Nou. Ens hi convidava el germà de Mn. Manel Gil. El que més hi gaudí fou Mn. Joan Mollerusa (a. c. s.).

També he visitat els estadis del Manchester United i el del Manchester City

Seria el juliol del 1991, del 1992 o el del 1993, quan anava a la ajudar a la parròquia de Saint Berdard’s Burnage. I em balla pel cap haver estat dintre l’estadi del Sarrià, quan vaig acabar el batxillerat a Barcelona.  

A l’estadi Santiago Bernabeu difícilment hi posi els peus, per convicció, a l’estil del Valle dels Caidos o de Torreciudad.

El partit entre l’Espanyol i el Betis es veu clar que és de costellada i els periquitos no guanyen fins el darrer moment. En definitiva, l’Espanyol era qui convidava als del Betis.

El retorn és tranquil i arribem a Anglès cap a les onze.

Dilluns, 10 / agost / 2015

Com cada dia, vaig a recuperació. El fisioterapeuta que m’atén és de nou en Johny, que ha tornat de vacances. M’assabento que és d’Arbúcies i que juga amb l’equip de hoquei de Palafrugell. Segons diu, nota que he millorat.

Surto abans per anar cap a Bescanó, a l’ofici solemne de la festa major en honor de sant Llorenç. Presideix en Jordi i predica en Pep Frigola. També hi ha en Ramon.

Quan sortim, fa calor. Anem a dinar a Can Casilda. A la taula s’hi afegeix en Jesús. El moment de dinar és una bona ocasió per parlar, per intercanviar informacions, opinions... 

A les 4, a Anglès, hi oficio les exèquies de la Maria Noguer Xumetra (81a).  Una filla seva morí el juliol del 1988 a la Vall d’Aran, participant a l’acampada dels escoltes, quan tenia tot just 17 anys. Un germà de la Maria, en Josep, morí als 59 anys sobtadament el febrer del 1992.

Un cop acabades les exèquies, acompanyo uns nois a La Pilastra que vaig a recollir després de la missa vespertina

.

Dimarts, 11 / agost / 2015

Quan surto de la sessió de rehabilitació, porto el cotxe a reparar. Ha superat ja els 150 mil quilòmetres i convé canviar corretges i altres elements. Tindré el cotxe pràcticament nou, però ja puc preparar la cartera. En Santi fa vacances i el porto al taller de l’Albó. De fet, podria ser client de qualsevol taller de per aquí perquè tots ho fan bé i tots atenen amablement.

El cotxe anterior no ho vaig fer a temps i, quan anava a Barcelona acompanyant uns pares anaven a les exèquies del seu fill mort a conseqüència d’un accident al pati del Casal, la corretja petà el moment d’entrar a Barcelona. Els pares anaren a les exèquies al tanatori de Sancho de Àvila amb el metro. Jo, vaig deixar el cotxe a un taller. Crec que la reparació no fou feta massa bé i el cert és que el cotxe, mai més va ser altre. El tenia des del 1992 i resistí fins el 2006.

El que tinc ara és el quart que he fet córrer. Els dos primers van ser de la casa Renault, un 4L. El primer de tots m’anà molt i molt bé. Crec que el vaig adquirir el 1980 i encara ara en recordo les peripècies que hi vaig fer: carregat amb trastos de les acampades, voltant Suïssa amb quatre nois d’Olot... El segon ja no donà el mateix resultat. El 1992, quan vaig acabar la carrera d’història, vaig comprar-me el primer Golf. L’actual el tinc des del 2006.

I el primer cotxe que vaig conduir, i que me’l deixà el meu germà Josep, era un Renault 4/4. Era més petit que un sis-cents. Tenia tres marxes i doble embrague. Una vegada vaig anar des de Montfullà fins a Girona amb el fre de mà posat a dalt de tot. I va resistir fins la plaça del Vi: allà va dir fava. Però, quan es refredà, arrencà com si res. Una altra vegada, a dalt de Sant Martí del Seminari, vaig voler passar pel pas del davant de l’església, damunt mateix de l’escalinata. No vaig calcular prou bé i vaig topar del costat amb el risc que la màquina em rebotís i em fes rodolar escalinata avall. Se n’hauria parlat.

dimecres, 12 / agost / 2015

La nit ha estat carregosa i amb estuba. Vaig a rehabilitació. Quan retorno a la doma, la Maria espera neguitosa perquè l’atengui.

Vaig a dinar a Banyoles. A la tarda, visito a la Tarsi. Està convalescent. La trobo atuïda. Aconsegueixo arrencar-li un somriure. Li fa companyia un dels fills. Segur que no li manca companyia i afecte. Li demano que encomani a Déu la mainada que ha tingut a catequesi i a classe.

Després de la missa vespertina a Anglès, vaig a visitar la M. Pilar, al barri de Sant Narcís. Sopo amb ella, els seus fills i el nét. Arribo a la doma cap a quarts d’onze.

dijous, 13 / agost / 2015

Vaig a rehabilitació. Hi faig la darrera sessió: pessigolles elèctriques, microones, exercicis, estiraments... M’acomiado d’en Johny desitjant-li que vagi molt bé el part de la seva filla que es dirà Martina. M’indica alguns exercicis per millorar la recuperació de l’espatlla esquerra.  

Una de les persones que hi ha a la sala de rehabilitació em demana si li puc aclarir quin dia es celebra santa Sara i sant Byron. De santa Sara, la muller d’Abraham, en tinc clar el dia de la celebració (el 9 d’octubre). També hi ha altres Sara, però em sembla que la més original és la que seria mare d’Isaac, al s. XVIII abans de Crist. De sant Byron o Biron, em costarà més esbrinar-ho. L’únic personatge que recordo amb aquest nom (en aquest cas, cognom) és l’escriptor Lord Byron (+ 1824), però tant com considerar-lo sant...

divendres, 14 / agost / 2015

El temps ha refrescat, encara que si fa un xic d’estuba.

Per fi aclareixo si al santoral hi ha algun sant o beat que s’anomeni Brian o Bryan. M’ha costat prou, però n’he localitzat dos, i estic segur que n’hi ha algun altre. O, el més possible, que sigui un diminutiu d’en altre nom més conegut, com per nosaltres Pep, Txell, Tià...  El primer, el que considero més fiable,  és el beat Brian Lacy, capellà que morí màrtir el 1591 a la persecució d’Elisabet I d’Anglaterra. Aquest es recorda el 10 de desembre. L’altre és el rei d’Irlanda Brian Born que morí el 1014 i es celebra el 12 de març.

Ara, ves a saber on trobaré l’àvia que em demanava per aquests noms.

A la tarda celebro la missa de la vigília de l’Assumpció a Bonmatí i, al vespre, a Anglès.