dissabte, 16 de juliol de 2011

Per sant Cristòfor, banys de mar: anem-hi, doncs.

dissabte, 9 / juliol / 2011


Hem perdut 10 minuts de sol al matí i 2 minuts al vespre.

A l’asil i en la intimitat celebrem el 50 aniversari de l’ordenació de Mn. Pere Artigas. A més dels devots habituals, han vingut a acompanyar-los en Josep M. Mongé i l’Anna Cano, un matrimoni que va conèixer a Riudarenes amb qui els uneix una forta amistat. Hi concelebrem el P. Joan, el diaca Josep Farrarons (que va conèixer a Arbúcies) i jo, que em toca predicar les glòries del sacerdoci. Recordo que és un moment d’acció de gràcies i agraeixo aquells moments que més hem coincidit, especialment quan vaig acabar els estudis del seminari i vaig estar uns mesos a Santa Coloma de Farners i mentre ell era el rector de Riudarenes. També aquests darrers anys, especialment quan ens hem acompanyat en el moment d’acomiadar les nostres mares: la Pilar, que morí el juny del 2009, i la meva mare, que morí fa un any. En Josep M. Mongé, a l’iniciar la missa, també llegeix una reflexió sobre el sacerdoci, evocant com l’ha viscut en Pere fent proper l’Evangeli. Acabem esmorzant plegats: per llepar-se els dits! Del que hi ha, no hi falta res. En Pere ens comenta les dues grans recomanacions que fa fer-li, el dia de l’ordenació, el bisbe Cartañá: “obeïu el rector i porteu barret”. És el que intento fer.

Quan acabem, passo per l’església. Al sortir em trobo amb en Josep, el Cisteller. Comentem la nota que recollia, fa uns dies, de la notícia que es publicà al ARA del 1936 afirmant que s’havien salvat unes pintures, unes imatges de gran valor artístic i unes taules gòtiques: són encara a les Drassanes? Ell m’acaba de ratificar com, el 1936, es van salvar de la destrucció el frontal de plata, la creu major i algunes altres peces artístiques. Durant els FETS D’OCTUBRE del 1934, Mn. Pi ajudat per en Mateu carreter, ho havia guardat a casa seva, al carrer Quatre Cases. Amb la persecució, en Ramiro Bruguera (palafrugellenc de nacionalitat francesa) ho anà a recollir i ho diposità tot a l’Ajuntament on s’amagà a les golfes. També em comenta que Mn. Josep Bosch, mentre cremaven l’església, estava dret i esparverat davant de la rectoria. L’Escalé, enfrontant-se amb algú que volia eliminar el rector, acompanyà Mn. Bosch a refugiar-se a casa del Sr. Josep Bonany, passant pel carrer Quatre Cases, el c. Caritat i fins el c. Nou. El Cisteller afirma que tant el seu pare com ell van veure com l’Escalé i Mn. Josep passaven pel davant de Cala Tulita i, girant pel carrer Nou, entrava a casa del Sr. Bonany.

A primera hora de la tarda, a Morena, oficio les exèquies d’en Josep. Déu l’hagi... Comento a en Joan, l’encarregat, que el setembre seré el rector d’Anglès. Ell em recita tots els pobles de per allà ja que és de Montfullà i la seva mare resideix a Bescanó.

Em trobo amb l’Adrià, un dels nois que va fer esclatar petards a la fornícula de la Mare de Déu, la nit de sant Joan del 2010. El saludo i ell a mi, com si res. Tant se val. El millor seria que no s’hagués fet, però m’hauria agradat que els nois s’haguessin disculpat per un fet propi d’una nit boja.

A Sant Sebastià de la Guarda hi beneeixo el matrimoni de l’Helena i d’en Jakub, un noi txec de tradició hussita. La cerimònia és bilingüe (català i txec) amb algunes notes en castellà i anglès. Val a dir que, en el conjunt dels casaments que he beneït hi he experimentat un grau de cosmopolitisme força alt i, amb el català, s’han combinat molts altres idiomes: anglès, francès, alemany, flamenc, italià, romanès... també l’espanyol, és clar, i amb parelles de molts i diversos països: Sud-àfrica, Austràlia, Índia, Argentina, Equador, Mèxic... i molts països europeus.

Tot i que feien la marató de donació de sang, m’he n’he oblidat i no hi he anat: mea culpa. Em comenten que una de les infermeres que hi atenien és d’Anglès i els recordava que el rector de Palafrugell hi aniria.

A la missa anticipada ja es nota que som a l’estiu, i el que més s’agraeix, és la participació, a tots nivells.

diumenge, 10 / juliol / 2011

El Punt porta una entrevista amb en Miquel Barcelona, un personatge d’Anglès que havia treballat de xofer a La Gavina i havia passejat a tots els artistes i personatges que s’hi allotjaven. Entre en Lluís Molinas, a Palafrugell, i aquest senyor (si m’hi puc relacionar), hauré fet un bon curset de cinema.

Celebro la darrera missa a l’asil substituint i, aquests darrers dies, acompanyant Mn. Pere que ja està eixerit com un pèsol: Deo gratias.

A les misses del matí no s’hi veu a tanta gent com a l’anticipada. Al migdia celebren la comunió en Joan i la Maria que no els va ser possible celebrar-la el primer de maig. Després de la missa de les 10, en un indret de l’església, m’adono d’un plec d’uns 10 folis amb signatures. Algú m’assegura que són per enviar al Sr. Bisbe. Recullo els fulls, els estripo i els llenço a la paperera.

Em saluden diversos feligresos flotants procedents de Granollers, de Terrassa, de Bellaterra... Són feligresos que han estat treballat a les seves parròquies, i em parlen de Mn. Francesc.

A la tarda treballo per la rectoria preparant alguna cosa pel programa de la Festa del Terme de Banyoles.

A la missa vespertina hi fa la Comunió Solemne en Luigi que no li va ser possible participar a la celebració de fa tres setmanes.

dilluns, 11 / juliol / 2011

Com diu el pastor al rabadà de la nadala: “La calor ja la fondrà, la calor ja la fondrà”. Ja la tenim aquí!

Vaig cap a Bonmatí i Anglès. Passant per Cassà i l’Espai Gironès, arribo amb una horeta (64 km) a Bonmatí. No hi havia estat mai. Mn. Joan m’ensenya l’església (construïda i beneïda el 1973), la rectoria i m’acompanya fins a Constantins. Em sento proper al Mn. Llorenç de ELS SOTS FERÉSTECS d’en Raimon Casellas (1901). Hi saludo la Paquita i en Rossendo, que fan de campaners i hortolans a Bonmatí. El nét treballa a Palafrugell, en una gestoria de finques. Quan Mn. Joan se’n va, passo a fer un mos al Racó dels amics: la panxa ja em feia rau-rau .

Pel meu compte pujo fins a Sant Julià del Llor. Hi vaig venir a fer una primera visita furtiva el 22 de juny passat. La vista és esplèndida. El decorat és ben adequat per sentir-se a la pell de Mn. Climent de la novel•la MONTNEGRE d’en Josep Roig Raventós (1925).

Abans de dinar em trobo amb en Sebes, el rector actual d’Anglès. Mentre esperava m’he passejat pel nucli antic i he entrat a la Casa de la Vila a demanar-hi un plànol. Tot fa molta patxoca. Feia molts anys que no estava a la vila que, pràcticament, no conec. La darrera vegada que vaig estar a Anglès fou per l’enterro del germà d’un company. Anteriorment vaig fer-hi una visita furtiva amb en Josep M. Pont, quan hi havia l’Angeleta i Mn. Isidre n’era el rector. I encara, seria l’estiu del 1967 o 68 quan vaig fer una petita estada a Sant Martí Sapresa a la rectoria i Mn. Miquel Guitart vingué a recollir-me a la parada de la TEISA. Tot el demés que conec d’Anglès és el que n’he llegit darrerament.

El mossèn em convida a un dinar molt agradable i em va comentant la realitat del poble i de la parròquia amb indicacions molt interessants. Visitem la Doma, la casa del domer (o sigui, la rectoria), els locals de catequesi, l’església (on m’encomano a la Mare de Déu del Remei i a sant Miquel)... Tot està ben cuidat i fa tot l’efecte de ser instal•lacions còmodes. Passem a saludar la comunitat de les dominiques del P. Coll: la Gna. Pilar, l’altra Gna. Pilar, la Gna. Mercè i la Gna. Teresa. L’ambient reposat d’Anglès em transporta a la Banyoles de la meva infantesa.

Retorno per Les Serres, Llorà, Sant Gregori... Quin trajecte tan esplèndid i voluptuós. La distància és pràcticament la mateixa. L’exuberant verdor m’ha acompanyat tot el dia. Quan estic de nou a Palafrugell, rebo i llegeixo missatges de suport i d’ànim.

Una de les assistents a la missa vespertina em comenta que, quan sortien de l’església, els ha passat pel davant una dona absolutament coberta amb un burka. El trist és que aquesta mania de posar fundes a la gent també s’implanta a l’Església.

Al despatx preparo un casament d’un noi català catòlic i d’una noia romanesa ortodoxa.

Al vespre, fullejo els llibres amb que m’ha obsequiat en Sebes: l’estudi històric de l’Emili Rams Riera ANGLÈS, DE LA PAGESIA A LA INDUSTRIALITZACIÓ (1998), i el volum més turístic escrit per l’Emili Rams i amb imatges molt atractives de diversos fotògrafs ANGLÈS, VILA ENCISADORA (2009).

dimarts, 12 / juliol / 2011

Em llevo amb la ressaca de la visita d’ahir: la mirada plena d’imatges, la sotragada dels llocs visitats, la percepció del niu on m’instal•laré, l’impacte d’un altre espai... No em desagrada el repte farcit amb el que, de forma desigual, es planteja a cada parròquia. Si bé tinc el cor encongit, em sento seduït per la Mare de Déu del Remei: estic convençut que em farà sentir la seva companyia, que bé prou la necessitaré.

Amb calma, llegeixo la bona reflexió que m’envia en Josep Frigola. M’estova, em va bé i em fa bé.

L’Eulàlia Hortal em telefona per dir-me que li sap greu que marxi de Palafrugell però li agrada que vagi al seu poble, Anglès. La Paquita Hosta també em diu que està contenta que vagi a Anglès on em recorda que hi té una “barraca” on ens hi podrem trobar alguna vegada, amb en Josep i la colla de l’escudella, a fer-hi alguna farra. O sigui, tal com deia, també hi ha gent que se n’alegra que vagi cap a la Vall dels Àngels.

Amb en Pere Colomer i en Xavier Rocas parlem del dossier que es lliurarà en el comiat dels carmelites. Serà un bon record.

Enllesteixo l’article pel programa de la Festa del Terme de Banyoles: un índex dels autors i dels articles que han escrit i que s’han publicat al programa.

De cop, se m’espatlla el ratolí i haig de sortir corrents a comprar-ne un altre.

A l’Hostal de l’Estrella se’ls escapen uns gatets: quin desesper de les Elena pel veïnat tot intentant localitzar-los! Ves a saber on han anat a parar.

La Montserrat Llambí, la majorala de la confraria del Roser, m’obsequia amb dues rajoles de xocolata amb avellanes torrades que ella confecciona: boníssimes. La faig riure dient-li que me les engoleixo de cop. La Mireia Rocas, que sovint fa d’escolà, em dedica una fotografia seva.

Cap al vespre, pinten bastos i sembla que baixarà Troia.

dimecres, 13 / juliol / 2011

Quan baixaven les campanades de mitjanit, hi ha hagut un bon temperi de llamps, trons i pluja. Tot plegat, molta fressa i poques nous: no cauen ni 4 litres.

Renoi, quanta gent perduda darrerament: la Irene, el noi de Caldes, ara en Newton de Banyoles...

Van robat la creu de 50 kg que hi havia dalt del Gra de Fajol, a uns 2700 m d’alçària: “Torna, torna Serrallonga, que l’alzina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran.”

Cap a les 4 de la matinada sento miols per sota del balcó: els minets han retornat a casa. L’Elena surt contenta a recollir-los. Els gats són trapelles de mena i van a la seva. M’han despertat, i després, feina a dormir.

En Ramon Alventosa, el mossèn de Santa Coloma, em desitja una bona estada a Anglès i s’alegra que sigui el seu veí. També comentem altres elements del trasllat i dels nomenaments.

Com he fet altres estius, dino a casa de l’Amèlia i en Jordi. La cuinera, molt bona, ens ha preparat i servit un excel•lent i refrescant ajoblanco de Castella i un perfecte bacallà amb samfaina, tot regat amb un Mantel blanco sauvignon amb tap de Can Vigas que el sommelier de la família ha escollit. Els àngels hi canten, i el dimoni que estossegui.

Mai havia tingut tantes telefonades per metro quadrat. Ja en comença a estar tip. I no puc fer un tram de carrer sense que algú m’aturi. Més valdria dir avui que marxo i demà ja ser a l’altre lloc.

Al vespre em telefona en Martirià Torras que em demana que els acompanyi el dia del casament del seu noi. Ai, menut, no sé si podré, ja que és el mateix dia que entro a Bonmatí i Anglès.

dijous, 14 / juliol / 2011

Em desvetllo cap a dos quarts de cinc i no hi ha manera d’aclucar més els ulls: prefereixo llevar-me aviat.

És el dia de tràmits administratius i em passo bona part del matí voltant, fent cua i telefonant.

Amb en Joan i l’Enric, anem a dinar a casa de la Doyo i d’en Ramon (que són cosins de l’Enric), a Calella. És dijous i toca arròs i el cuiner ha estat en Ramon: es nota que es té família a l’hostaleria. El tema de conversa gira sobretot el teatre a Banyoles, especialment entorn de la representació de la Passió, doncs tant la Doyo com el pare de l’Enric n’havien estat bons actors. També parlem d’altres temes relacionats amb Banyoles, amb Palafrugell, el canvi...

Els que se m’acomiaden em parlen dels amics i les connexions amb Anglès com si jo també ja conegués bé la vila selvatana, però és clar, encara no estic allà i ni hi conec gairebé ningú.

Preparo el suplement de dues setmanes ja que la impremta faran vacances la setmana vinent. Amb en Felip ens intercanviem missatges i informacions. Al vespre em telefonen diversos companys. En Joan es lamenta que marxi de Palafrugell i em comenta alguna desconsideració de mal gust que ha patit. Es veu que haver estat rector del seminari, vicari general o degà de la facultat de teologia no és prou per rebre un tracte un xic més humà.

divendres, 15 / juliol / 2011

Pel cap em ronda com començar a planejar el trasllat material.

Ve la M. Gràcia a acomiadar-se i amb cordialitat evoquem les enganxades que tinguérem al començament d’estar jo aquí, si bé hem acabat ben amics i ella col•laborant amb la parròquia, malgrat la salut no li ha permès fer més.

Na Felícia ha estat uns dies a Montserrat i m’obsequia amb un calze i patena de ceràmica de les monges de Sant Benet: m’anirà bé per alguna de les esglésies que se m’ha encomanat.

Al convent dinem plegats en Joan, Mn. Pere, Mn. Anton i jo. Els temes són els propis d’aquestes engires. De refiló m’assabento que, al matí, una comissió de prohoms i dames de Palafrugell s’han entrevistat amb el Sr. Bisbe. Suposo que, de mica en mica, n’aniré coneixent qui hi ha anat i com ha anat.

A la tarda, de nou celebro la missa al geriàtric. Feia més d’un mes que no hi anava, ja que celebrava a l’asil i al geriàtric hi venia en Joan. Els avis i les àvies em saluden satisfetes i em comenten que també els ha agradat molt que, les darreres setmanes, hi anés el meu “fill”. Som per damunt de la vuitantena els que celebrem el goig de tenir el Senyor a prop. També fem memòria de la Mare de Déu del Carme i dels sants del santoral. Quan començo a repartir la comunió em trasbalso lleugerament.

Abans de la missa, en Pere de Begur em telefona per preguntar-me com els anat a la comissió que ha anat a Girona. Li dic que me n’he assabentat aquest migdia, que no en sabia res. Li dic que, si me n’informen personalment, ja li comentaré. Com ell, altres companys em confirmen l’assistència a la missa de la festa major, el dimecres.

Al vespre, al Casal, una quarantena d’amics d’en Lluís Maimí celebren la seva jubilació. Amb en Joan, anem menjar quatre “montaditos” a Cal Sometent, al costat de l’església. A plaça Nova hi ha massa gatzara.

1 comentari:

  1. I tant que t'ensortiràs... Ens posen pedres al camí que hem d'anar esquivant i/o treient i tu pots fer-ho. I des de la distància tindràs tota la nostra "energia positiva" per a que aixó sigui...

    ResponSuprimeix