diumenge, 21 d’agost de 2011

El sol d'agost fa oli i fa most

dissabte, 13 / agost / 2011

Ja estic en el compte en rere de la meva sortida de Palafrugell. Dono un tomb pel mercat: cada vegada menjo menys a la rectoria, però encara hi menjo alguna cosa.

L’haver anat a dinar a restaurants populars una bona temporada, m’ha anat bé per conèixer un sector notable de la població. Anant al mercat i a comprar, a les botigues, també he conegut un altre bon sector de la població. No sóc de participar massa a actes socials i festes populars. Òbviament també he conegut moltes famílies a la catequesi familiar, a les reunions de la Missió Jubileu 2000, a les celebracions familiars (uns 850 bateigs, unes 900 primeres comunions, uns 300 casaments, unes 1500 exèquies...) ... No sé si això és ben bé el que deia Joan XXIII: Fer-se present en el cor del món per injectar-hi la saba renovadora de l’Evangeli. Tant de bo fos així.
 
Quan estic trastejant per la rectoria em telefona la Felícia per comentar-me que, algú, a l’església, s’hi mou amb no masses bones intencions. Quan hi arribo, ja n’ha sortit. Com que ha sonat alguna de les petites alarmes i hi havia gent, ha desistit. Ho comprovo a la gravació: és el pocasolta de sempre.

Dino a la rectoria, amb tranquil·litat. Em preparo una bona sopa de verdures amb un xic de res de carn. Se’m posa d’allò més bé. Tal com deia aquell capellà, els que no podem mantenir l’espècie, hem de procurar mantenir l’individu.

Les notícies parlen dels més de 30 mil joves que han arribat a Barcelona camí cap a la Jornada Mundial dels Joves. Sembla que, encara que siguin tants, són força més tranquils que els de Lloret. El problema deu ser que no gasten tan (sobretot alcohol) i no s’hi pot fer massa negoci.

A la tarda hi ha les exèquies de la Maria, que morí dijous com a conseqüència d’un atropellament que li causà una moto. L’oficia Mn. Xavier Amorós, economista i doctor en dret canònic, vinculat a l’Obra. Quan s’està fent la cerimònia, surto un moment a comprar. En retornar i anar per entrar, és el moment de la consagració. M’aturo i es sent el dring de les campanetes que fa sonar en Paco. Algú dels que hi ha drets a l’entrada de l’església diu: “agafeu el telèfon”. Quan acaben les exèquies venen a saludar el mossèn algunes persones de la família Fàbregas de Can Figueres d’Anglès (l’avi n’era el manescal), i també em saluden a mi.

Amb en Pere Colomer, ens arribem a la copisteria Palé. En Martí i en Félix ens mostren com tenen el dossier de comiat dels carmelites. Queda bé. A en Félix (el dissenyador) se li nota que porta sang dels Llimona.

Abans de la missa atenc una parella que es casaran properament, un dels darrers matrimonis que beneiré. Són advocats. S’ho preparen amb il·lusió. Mentre preparo la missa, en Josep –economista que treballa a París- em comenta que aquesta crisi és molt estranya i molt falsa: els mateixos que la van provocar promovent les vendes especulatives, són els que ara encalcen els governs i fan ballar les borses al seu gust. I ningú els planta cara ni els atura.

Algú m’ha comentat: ens queixem del turisme de borratxera i en canvi, a Llafranc, s’hi promou. No sé a què es refereix. A la missa hi fan d’escolans la Maria i en Joan, que són bessons.

Després de la missa hi ha el concert de la Chamber Orchestra de Lozd (Polònia) ARTUR RUBINSTEIN: Haendel, Mozart, Albinoni,      Estic cansat i no puc concentrar-me. La segona part la segueixo des de l’exterior, assegut al banc de la plaça: hi fa un xic d’aire i la música arriba suament. En Paco em va fent els seus comentaris: li agradaria fer sonar una d’aquelles “trompetes”, però a ell li agrada més el tambor de la missa rociera o de la música andalusa. Arribo a la rectoria cap a mitjanit. La lluna fa el seu ple.

diumenge, 14 / agost / 2011

Havia de celebrar la missa a l’asil però a la casa s’hi ha allotjat una colla de jovent italià que s’adrecen a la Jornada Mundial de la Joventut i hi celebrarà la missa el capellà que els acompanya. Ahir Mn. Xavier Amorós, doctor en dret canònic i vinculat a l’Obra, em recordava que els capellans únicament podem celebrar una missa cada dia, encara que ocasionalment i per raons pastorals molt justificades, es pot binar. Celebrar una tercera missa únicament es pot fer amb un permís especial ad casum. Possiblement necessitem fer més cas del Dret Canònic i ens calgui plantejar una vaga de zel com estan fent una bona colla de capellans austríacs. Avui en celebraré 4 i, en Joan, 5.      

L’Enric Juliana fa una reflexió ben interessant a DIA EN EL QUE EL PAPA ESBRONCÀ EN TARANCON  
Dino a Banyoles i som una bona colla a taula. Ho fem a la sala del pati. A l’Aniol li dóna per cantar tot el seu repertori: una mosca, la masovera, anant a la Cot, el parenostre... En Patllari i en Ferriol ens volen fer una sessió de teatre. En Josep em comunica la mort d’en Francisco Vives Suria (89a), destacat carlí. Amb els nebots, parlem de l'Albert Serra , el director i productor que coneixen bé . També surt el tema d’un mal gam que afecta a les tomateres. Jo dic que ha estat la pluja excessiva.
Quan me’n vaig, comença a ploure i la pluja em va seguint darrera meu. A Tamariu hi celebro la missa a corre cuita perquè hi comença a ploure, encara que suaument. Ho faig des d’una punta de l’altar on hi fa de baldaquí una alzina. En Paco ha vingut a fer un reportatge de la darrera missa a Tamariu. Quan acabem la celebració venen a acomiadar-se tot de gent. Algú em diu que faran tot el possible perquè, l’estiu vinent, Mn. Felip també hi celebri la missa. Els dic que val més que no l’atabalin i no insisteixin, que Mn. Felip ja tindrà prou feina entre Palafrugell i Mont-ras. Però em sembla que senten ploure. La pluja m’acompanya en el plany del comiat.

En aquests setze estius que he celebrat misses a Tamariu, no recordo que la pluja ens hagi obligat suspendre la celebració gaires vegades. Una vegada, venint de Banyoles, la pluja i el trànsit conseqüent em bloquejaren a la carretera i vaig arribar just per celebrar la missa a Sant Martí. Al vespre, la Mercè em telefonà per comentar-me que a Tamariu no hi plogué i la gent s’esperava per la missa. Veient que no arribava, s’alçà un senyor els digué que, si per alguna cosa servia, ell era capellà i que podia dir la missa. La Sílvia digué que potser el rector no ho voldria. Resultà ser el bisbe de Vitòria, Mons. Miguel José Asurmendi, que passava uns dies a casa d’uns amics. Celebrà la missa en català i, excusant-se, predicà en castellà. Quan acabà la celebració, tothom l’aplaudí. Posteriorment vaig telefonar-lo per agrair-li el seu gest. Encara participà alguna altra vegada a alguna celebració parroquial.

Tot i acabar més aviat a Tamariu, arribo ben just a Palafrugell. Tot està embussat de cotxes que deuen marxar ja cap a Barcelona. A les misses d’avui em sembla no veure-hi tanta gent com el diumenge passat. Tampoc hi han vingut escolans (només l’Armand, a les 10m). Quan acabo la missa expresso el meu condol a l’Ignasi Canela, nebot d’en Francisco Vives i que sovint participa a la missa vespertina.

Sortint de l’església, mentre va plovent, vaig cap a Begur per sopar-hi amb Mn. Pere i el Sr. Bisbe. Quan sóc a Esclanyà, Mn. Pere em telefona per dir-me que el Sr. Bisbe no s’ha presentat i que es suspèn el sopar.

dilluns, 15 / agost / 2011

A l’asil, hi celebro la primera missa de l’Assumpció de la Mare de Déu. Mn. Pere ha anat a la Cerdanya i el substitueixo amb molt de gust. La celebració m’ajuda a centrar la reflexió homilètica. A les misses parroquials del matí, hi ve poca gent: com a les misses d’un diumenge d’hivern, i sense mainada (fóra d’alguna família forastera). A l’acabament de la missa del migdia ve a saludar-me la Dolors Sensat, cosina de la pedagoga  Rosa Sensat. A l’església també hi veig la filla d’en Joan Gaspart. La missa vespertina es veu plena i, una família madrilenya, ve a demanar-me la benedicció abans de marxar de Palafrugell.

A totes les misses he demanat que no s’organitzi cap acte institucional de comiat. Ja prou amoïnat estic com per haver d’encaixar quelcom que m’agrada. En ocasió del meu 25 aniversari de capellà (el 2006) ja vaig passar un mal tràngol semblant . En previsió, em vaig veure obligat a anul·lar qualsevol celebració parroquial (tampoc se m’aclaria res). Ho vaig celebrar en la intimitat, a El Collell, amb la mare, en Josep i la Carme. A la parròquia, en vaig fer commemoració a la missa del Dijous Sant. De fet, el Consell Parroquial tampoc m’ha plantejat que és qui ho hauria d’haver pactat prèviament.

Amb uns amics, dino a Fornells celebrant santa Maria. Parlem del trist espectacle que s’oferí a Llafranc amb el festival de promoció de turisme de borratxera, també del Barça i del futbol, del mar, de política local i de tafaneries diverses... i, és clar, del meu canvi de destí.

dimarts, 16 / agost / 2011

Fa calor i suarem la cansalada.  Oficio les exèquies d’un francès, en Ferdinand. No disposo del ritual d’exèquies en francès i únicament puc dir alguna salutació o introducció.

Al migdia faig un parell de gestions pel centre i passo pel mercat a proveir pel dinar que em preparo i em cruspeixo a la rectoria: una sopa de verdura amb quatre cigrons, un xic d’arròs i unes pilotilles. No em moriré pas decandit.

 Abans del rosari i de la missa vespertina oficio unes exèquies per la M. Teresa Rosa i Fina (85a) que morí a Barcelona gairebé fa un mes. Procedia de Can Fina de Dalt, coneguda a Palafrugell i especialment a Calella. A la cerimònia hi assisteixen barcelonins  vinculats amb Palafrugell (p. e. Barris). També hi veig el periodista Josep Cuní. 

Gairebé un centenar de persones han fet la reserva del llibretó de comiat dels carmelites. Això ens permetrà d’anar sobre segur. M’assabento que la Rosa, ahir, quan es disposava a venir a la missa del migdia, encara a casa seva, s’entrebancà, va caure i es fracturà el canell. Al vespre ha vingut a comentar-m’ho ella mateixa.

Per correu electrònic, vaig intercanviant informació de les parròquies: amb en Felip, de Palafrugell, i en Sebastià me’n facilita d’Anglès.

dimecres, 17 / agost / 2011

Qui és que deia que només hi havia els fonamentalistes islàmics? I ara, aquest ximplet que han detingut a Madrid, d’on ha sortit? On són els missatges de rebuig del fonamentalisme occidental?

Acabo de desfer l’embolic del comiat sense que s’acabi d'entendre  la meva postura. Des de fa molts dies, he anat repetint que no volia actes institucionals. Se’m desafià que no seria capaç de refusar la cerimònia sorpresa que se’m preparés. Ara se me’n fan càrrecs de consciència. I darrera la dèria de les sorpreses, veig que el comiat no serà com m’havia imaginat, si bé ho havia deixat entendre.

Ara són els feligresos de Rocallaura (Tarragona) que es mobilitzen contra el seu rector Mn. Pere Lluís Ramon per la desaparició de la imatge de la Marededéu del Tallat. Fa poc el rector de Sant Vicenç de Castellet (al bisbat de Vic) també va ser foragitat, aquest per espanyolista. I és que quan la gent es mou, no queda altre remei.

A la tarda vaig a la barberia i me n’acomiado. Un altre client també ho fa cordialment tot de mi recordant-me el cas de Mn. Francesc d’A. Vilà (s’assembla al meu cas?) i el comiat de Mn. Vicenç i Mn. Rosendo: algú els esperava a l’escala de l’entrada de l’església i els digué que si s’anaven en aquell mateix moment, els pagava el taxi.

dijous, 18 / agost / 2011

El cas d’en Joel, el fill d’uns amics dels meus nebots, ha fet disparar les donacions de medul·la. Déu faci que se’n trobi de compatible amb l’infant. S’ha passat de tres donants mensuals a 1234 possibles donants en 10 dies.

Passo a recollir l’exemplar 0 del dossier de comiat. Queda com un autèntic llibret i fa patxoca. Hi detecto algun oblit i alguna equivocació, i d’altres n’hi deu haver que no me n’adono.

En Cornell ve a repassar els aparells d’aire condicionat. Fins ara, ben poc els hem necessitat, però n’hi havia un que no funcionava i l’altre no es podia fer funcionar perquè regalimava.

Rebo una carta de comiat d’en Juli Fernández, l’alcalde de Palafrugell i agraeixo el que m’hi diu.

Dino amb en Josep, la Carme i en Patllari, que avui li han tret el guix.

Passo per Can Grau a demanar capses per posar-hi llibres. Les capses de vi són de la mida ideal pel encapsar-los ja que els llibres pesen força i es necessita una mida d’aquestes capses. En Sergi em diu que me’n portaran una colla. A una altra fàbrica em donen capses de taps per posar-hi la roba i coses que no pesen però fan embalum. La veritat és que més valdria que ja estigués fóra de Palafrugell.

Després de la missa, l’Iñigo, que és un dels escolans flotants, ve a comentar-me que està trist perquè no ha pogut acompanyar els seus germans a la Jornada Mundial de la Joventut. Em diu que potser, amb els seus pares, hi aniran per participar a la missa del matí del diumenge. Aquesta setmana, a les misses ferials, hem pregat per aquest esdeveniment. M’agradi o no, és ben significatiu.  

divendres, 19 / agost / 2011

M’agrada el que diu en Santi Massaguer ELS ARTISTES DE PALAFRUGELL. Gairebé conec tots els artistes que s’hi esmenten i, amb una colla, hi mantinc una bona relació. D’algun, en tinc alguna petita obra i m’agradaria tenir-ne d’altres (una petita pinacoteca), amb clares referències palafrugellenques. Hauria estat un bon record d’aquests anys de vinculació amb la vila del peix fregit.

Comentant la Jornada Mundial de la Joventut i la visita del papa, trobo varis articles interessants, l’Antoni Puigverd  CARPACCIÓ DE CAPELLÀ ; Enric Juliana  ENS FAREM MAL ; Francesc Marc Álvaro AMB I CONTRA BENET XVI .

Rebo el llibre que m’envia Mn. Àngel Pla. Està escrit per en Josep Collelldemont i s’anomena SANTA MARIA DE BONMATÍ: 25 ANYS. S’edità el 1998. Serà un bon complement per conèixer les arrels d’aquesta parròquia, juntament el llibre d’en Benet Valentí CRONOLOGIA PER A UNA HISTÒRIA DE BONMATÍ, editat el 1996 (i que em regalà el mateix autor l’agost del mateix any de l’edició).  D’Anglès, també ja en tinc llegit algun llibre.

En Miquel ha ensobrat les més de 550 cartes que porto a l’oficina de correus amb unes paraules meves de comiat als pares dels infants de catequesi i amb la carta de Mn. Felip convidant-los a participar-hi aquest curs. Si hi ha una resposta del 15 al 20%, ja podrem estar contents.

Dino a la rectoria amb una escalivada que em van portar i alguna cosa més. També menjo uns carquinyolis de la bossa que m’ha regalat en Quim. I encara hi ha qui diu que m’he aprimat.

Anant cap el geriàtric cau un pet de sol que estavella les cues dels cans. Sort en tinc del meu paraguaio. Quan arribo, la sala ja està plena amb la vuitantena d’ancians que han anat col·locant la Lluïsa i la Marisa. La Jamaica em diu: “Bona tarda: que guapo que ets, es coneix que menges dolços de Can Serra”. La Montserrat, que és de Palamós i era modista, sempre té pressa i m’ordena: “Au va, vesteix-te i comença”. I en Josep de Begur,  l’Antonia, la Carme, la Maria Martí, la Maria Marimón, la Rosa, l’altra Antònia,  la Marina, la Maria, l’altra Maria, en Pasqual, l’Esteve, la Dolors, i en Josep (que només em sent i em contesta a mi), i l’altra i l’altre, i l’altra i l’altre... i me n’aniré sense saber-me els noms de tots i de totes (siguem políticament correctes!).   

Cap comentari:

Publica un comentari