dissabte, 6 / agost / 2011
No us queixàveu que no feia calor? Doncs ja la tenim aquí! I més que no pas calor, xafogor enganxosa, estuba... Cap a les 8 del matí em telefonen des de Calella per preguntar-me com és que no tenen subministrament elèctric a la zona on estan. Els pregunto si saben on telefonen i em responen: “a la policia”. “Sobre teu, Jerusalem, he apostat sentinelles”.
Al migdia oficio les exèquies d’en Joan, que acabava de complir 57 anys (o sigui, la mateixa edat meva, tot i que jo en compliré un més el setembre. Quin trasbals per la muller i els dos fills d’uns 11 anys!
Dino a casa de la Pilar i d’en Joan, amb una bona part de la fillada i néts. També hi participen la M. Gràcia i la Felícia. En Joan petit em comenta que ens continuarem veient als aplecs de les ermites d’Anglès: Santa Bàrbara, Sant Amanç, Sant Pere Sestronques.
A primera hora de la tarda oficio les exèquies d’en Ginés. Hi participa poca gent: amb la Petra, una germana, una cosina, a més d’algun altre familiar: no arribem a una trentena de persones.
Al vespre venen una vintena de nois i noies de la colla Els Mussols de l’agrupament escolta Mn. Jaume Oliveras de La Garriga. Passaran la nit al Casal. Han vingut caminant seguint el camí de Ronda des de Palamós, la Fosca, Castell, Cap Roig, Calella. Ahir, iniciaren el trajecte a Sant Feliu de Guíxols i demà l’acabaran a Begur. Els acompanyo una estona mentre sopen un plat de llenties. Un em comenta que la seva mare cuina molt bé i que el pare es reserva cuinar senglar. L’altre em diu que qui cuina millor és la seva àvia. L’altre em comenta que el van operar dels budells... En Jordi, un dels caps, m’ha comentat que està estudiant Belles Arts a la UB. Quan hi ha mainada al Casal (al matí o al vespre), em sento tan acompanyat! Acaben la jornada cantant suaument “Bona nit, bons germans, Déu ens doni un bon son; la seva pau dolça davalli al món”
diumenge, 7 / agost / 2011
Sembla que els nois i noies de La Garriga estaven cansats i no s’ha sentit gens ni mica de xivarri en tota la nit. A quarts de vuit del matí comencen a treure el nas pel pati i es van reviscolant. I abans de les nou surten cap a Tamariu per continuar fins a Begur. Quedaran ben baldats.
Quan passo pel mercat, em trobo amb la Montserrat, la confraressa dels enterraments. Amb grans exclamacions em diu: M’han dit que se’n va? Quina desgràcia!
A les misses del matí s’hi veu gent. Hi fan d’escolà l’Armand, en Marc, la Lídia, la Júlia i en Gerard.
Dino tranquil a la rectoria (arròs al revés, amb verdura) que se’m posa d’allò més bé. I per postres, un préssec blanc. Després de descansar un xic, gairebé enllesteixo el dossier de comiat dels carmelites.
A la missa de Tamariu hi participen sobre les 150 persones. L’haig de celebrar comprimida i sense entretenir-me massa per tal que pugui sortir a temps (necessito uns 20 minuts pel retorn). Com sempre, però especialment aquest estiu, quan acabo la missa venen a saludar-me diversos assistents: un matrimoni banyolí (de Can Carreras d’Usall), la Sra. Socias Humbert... La Sílvia i els Garcia m’ajuden a recollir els patracols. Per la carretera, tot són entrebancs: hi ha força gent i sembla que no tenen pressa. Arribo a Sant Martí quan ja fa una estona que han tocat les 8. A la missa vespertina és la que més passivitat hi ha. Les misses on hi ha més participació general (cants, respostes...) són a l’anticipada del dissabte i a la de les 10 del matí.
Resum de tot plegat: “Finalment vingué el so d’un aire suau” 1Re 19, 13
dilluns, 8 / agost / 2011
Comencem el dia amb el cel emboirat. Pel carrer, en Lluís Masdeu em dóna records per l’alcalde d’Anglès, en Pere Espinet. Es coneixen de quan en Lluís feia de conserge al Narcís Xifra (salesians) on en Pere n’és professor. Seran donats. Tot connectat.
El teló de fons d’avui és l’acabar magnis itineribus el dossier de comiat dels carmelites que m’ha fet anar de corcoll. Havia de ser d’una cinquantena de pàgines i en resulten un centenar. La feina la tindrà en Martí Capellà de Can Palé per compaginar-ho i repartir-ho bé. Quan en Pere Colomer i jo li portem, ens diu que està ben plantejat i que li facilitem molt la feina. Encara bo. Quan ho he lliurat, quedo ben descansat, com si sortís del servei després d’una corredissa.
Al migdia vaig a visitar la Pilar (91 anys) i l’Anna (85). Els porto Nostramo i ho aprofito per acomiadar-me. I, si no ens veiem més, fins el cel, els dic, i si hi arriben abans, m’hi facin lloc. La Pilar no es talla pas, i em diu: oh, potser hi arribarà primer vostè. Si, és clar.
Quan he sortit, vaig a trobar-me amb en Pere, la M. Pilar i la Concepció que han vingut amb la Conxita i en Joan per enllestir algun tema que encara cueja de la mare. La M. Pilar em va recitant la llista de les persones que coneix a Anglès.
A la tarda oficio les exèquies de l’Àngel. Hi ha una bona volada de gent. El seu consogre, en Vicenç, amb el seu to major que utilitza, m’expressa la seva indignació perquè me’n vaig. Li dic que ell sap que quan a un treballador se li diu que vagi a un altre lloc, ho ha de fer. Però ell em diu que no és pas veritat, que ara cal parlar-ne amb el comitè d’empresa, amb el sindicat... Al vespre, la Cati, bona hotelera, em diu el mateix. De fet, són gent que sap de què va això i, de moment, les seves empreses funcionen bé.
Sortint de l’església, desprès de la missa vespertina, venen a saludar-me una parella. Són de Manchester i li comento que hi havia anat alguns estius, fa una vintena d’anys, a col·laborar a Saint Bernard’s R.C.Church, a Burnage http://stbernards-burnage.homeip.net/ . Resulta que ell és prevere de l’església d’Anglaterra i, amb 62 anys, ja està retirat. Tot i anar amb la seva muller, se li veia d’una hora lluny que és capellà.
Quan miro els missatges que m’han arribat en trobo un d’una meva neboda: en Joel (d’uns 7 anys), el fill d’uns seus amics, necessita urgentment (abans de setembre) un transplantament de medul·la òssia (a Sant Joan de Déu) per sobreviure a una leucèmia. Em pregunto què es necessita per ser donant compatible i quines seqüeles se’n poden derivar. Per pensar-s’ho i per pensar-s’hi. Sembla, però, que jo sóc ja massa gran. Déu faci que es trobi el donant adequat.
dimarts, 9 / agost / 2011
He dormit bé fins les 4. A partir d’aleshores, ja no he aclucat més els ulls i semblava sant Llorenç donant voltes damunt la graella mentre el meu cap no parava de donar voltes: el petit Joel lluitant per viure, el germà Pere i els frares escapant-se i fugint per les Gavarres, els meus germans, els llibres i els mobles amunt i avall... Avui n’hi ha per dir-li’n quatre de fresques al nostre Amic!
Ha esclatat la revolta a Londres i al Regne Unit. Allà van més enllà que els indignats de per aquí. O és que, aquí, els indignats només han estat un preàmbul? Videatur.
Al migdia, amb l’Anton i en Pere, anem a Palau Sator. En Pep ens convida a celebrar la festa de Pals. Per variar de trajecte, passem per la carretera de Santa Susanna de Peralta i Peratallada, ombrívola i ben agradable: em diuen que no l’havien fet mai. A la taula hi som els companys en actiu de l’arxiprestat: la jornada de la joventut, els feligresos flotants de l’estiu, el funcionament del bisbat...
A la tarda, en Jaume Domènech, que ha reparat el rellotge de paret (un Morez ben maco), ve a penjar-lo a la rectoria i a fer-ne la posta en marxa. Fa patxoca amb un carilló ben bonic . No en gaudiré pas gaire.
M’enflairo que algú m’està preparant un comiat “institucional”. A mi això no m’agrada i únicament aconseguiran amargar-me la vida. A veure si encara em forçaran a marxar abans!
Després de la missa, vaig a casa de l’Enric a celebrar el seu 60 aniversari, amb la seva família. L’haver acompanyat tantes famílies, en un moment o altra de la vida, és per mi el que ha estat més important.
Em diverteix conèixer anècdotes del Palafrugell d’abans: la colla d’en Bots, en Patlleri, l’Arseni... que tenien uns pantalons especials per anar a fer fartaneres, amples de cintura i amb elàstics, amb botons que permetien d’anar-los eixamplant mentre anaven engrapant. També de l’àvia Recolons que li agradava cantar: “Fumando espero al hombre que yo quiero...” , el poema d’Aníbal Núñez que tant cantà i popularitzà la Sara Montiel.
dimecres, 10 / agost / 2011
M’he passat la nit d’insomni pensant com frenar el comiat. No vull exèquies en vida. Jo continuaré vivint més enllà de Palafrugell i la vida de la parròquia de Palafrugell continuarà més enllà de mi mateix. I si realment em coneixen i m’aprecien aquestes persones, haurien de saber que això em disgusta del tot. O potser ho fan per donar-se una satisfacció a elles mateixes?
Pujo cap el santuari de la Mare de Déu del Mont. Som una bona colla de capellans. També n’hi ha de Perpinyà i del Vallès. En Dídac Faig, el capellà poeta, em saluda com a rector de la seva parròquia d’origen. També em saluden el matrimoni Roura de Cal Fuster de Vilana / Bonmatí. Al inici de la celebració l’Enric ens adreça unes breus paraules de benvinguda (30 minuts!). Ho sento, però m’hi adormo. Em desvetllo d’un bot quan s’esmenta “el nebot de Mn. Martirià és el que ha dissenyat el projecte de renovació del cambril de la Mare de Déu”. En Daniel Codina comença la missa posant la directe: ni persignar-se, ni kyries, ni glòria (que s’havien de cantar en gregorià)... En Jordi Castañer fa una homilia castissa, cordial, propera, profunda. L’Enric va introduint falques en diversos moments. L’església és ben plena. Quan anem cap el menjador algú fa adonar-me que al santuari hi ha en Pedro Solbes que resulta amic d’en Mel. Comparteixo la taula amb en Jaume, la seva mare i els meus acompanyants. Quan acabo, saludo l’estat rector de Bonmatí, Mn. Àngel Pla, que em desitja bona estada i bon encert a la vall de les esglésies. Curiosament, tot i haver-hi tants capellans, es parla poc del bisbat: ben bé que hi ha molts altres coses per comentar! Amb tot, algú m’assegura que la credibilitat del vaticanet és més dubtosa que la d’un duro sevillà. De nou apareix el qualificatiu mefistofèlic: ai caram! A la terrassa saludo en Pedro Solbes. Algú li pregunta què ens pot dir de l’actual crisi. Es mostra confiat i esperançat: abans de cinc anys ja s’hauria superat. Que la Mare de Déu l’escolti!
Baixant del santuari, ens arribem a Banyoles i passem una estona vora l’estany. Primer prenem un refresc a Can Generet. A la taula del costat hi ha una colla de jugadors del Palamós: es deuen entrenar pel torneig de l’estany. Tot caminant, ens arribem fins la font del Vilar. Ens sorprèn veure tanta gent (avis, joves, gent adulta i tanta mainada) passejant plàcidament, pedalant, asseguts, parlant... Cap a les 9 ja tornem a ser a Palafrugell.
dijous, 11 / agost / 2011
Al matí faig alguna gestió pel poble. Al despatx, vaig guardant els llibres a les caixes pel trasllat: tornaré a repassar tota la biblioteca i a fer-ne una altra tria. Visito en Joan i li agraeixo el fardo de taps que em va regalar: serà un bon record de Palafrugell. En Miquel Ros m’obsequia amb la darrera de les caricatures que m’ha dedicat i que es publicarà a la Revista de Palafrugell acompanyant l’entrevista que em van fer. Per la seva mirada irònica, faig molta papada. Deu ser que no me la veig.
Dino amb la Carme, en Josep, la Nuri, l’Assumpta i l’Aniol, que avui sembla que vagi empastifat de cola d’enganxós com està. Parlem de l’anada al Mont (de l’alcalde de Beuda, d’en Solbes, dels capellans coneguts, de la multitud immensa d’animals de la casa (i que generen alguna molèstia)...
A La Bisbal, m’aturo a la botiga / taller d’en Jaume Doménech per deixar-hi un parell de rellotges vells (deuen tenir un centenar d’anys cadascú). Tenen la caixa força feta malbé, però la maquinària (de molla) està bé i funciona.
A la nit, cau alguna llàgrima de sant Llorenç. La claror de la lluna no hi ajuda massa a deixar-les veure bé.
divendres, 12 / agost / 2011
Somiquejo per la rectoria. En Martí em telefona per dir-me que passi per la copisteria per revisar el dossier. Al migdia, amb la Felícia i la Pilar, vaig a acomiadar-me d’uns ancians mig impossibilitats: en Joan, la Paquita, l’Assumpció. A la tarda, visito la Maria. Els porto Nostramo i resem una avemaria a la M. de D. del Remei. Ais i uís, i fins el cel.
Ve en Manel per mirar els mobles que cal traslladar a Anglès. Se’m girarà una bona feinada: encapsar llibres, roba, objectes i patracols diversos, desmuntar mobles, carregar al camió. I, a Anglès, l’operació a la inversa: descarregar, muntar i col·locar mobles, treure de les capses i col·locar a lloc llibres, roba, objectes i patracols diversos. Ja suo i ja tremolo només de pensar-hi.
Agraeixo els missatges que em van contestant manifestant que comprenen o, si més no, respecten la meva voluntat de cap celebració especial de comiat. Déu faci que sigui així. També hi ha qui em parla d’una col·lecta per fer un obsequi: val més que s’enviï tot a en Josep Frigola que li farà més profit que no pas a mi.
Dino amb en Joan i em comenta la intervenció d’urgència del P. Miquel Balle (a Mallorca) a causa d’un col·lapse intestinal. Sembla que tindrà alguna seqüela En Lluís Suñer em comunica la mort de Mn. Martí Alabau Cortada (n. 1930). Havia estat vicari de Palafrugell del 1971 al 1978. Que el Bon Pastor l’aculli a les prades eternes.
No us queixàveu que no feia calor? Doncs ja la tenim aquí! I més que no pas calor, xafogor enganxosa, estuba... Cap a les 8 del matí em telefonen des de Calella per preguntar-me com és que no tenen subministrament elèctric a la zona on estan. Els pregunto si saben on telefonen i em responen: “a la policia”. “Sobre teu, Jerusalem, he apostat sentinelles”.
Al migdia oficio les exèquies d’en Joan, que acabava de complir 57 anys (o sigui, la mateixa edat meva, tot i que jo en compliré un més el setembre. Quin trasbals per la muller i els dos fills d’uns 11 anys!
Dino a casa de la Pilar i d’en Joan, amb una bona part de la fillada i néts. També hi participen la M. Gràcia i la Felícia. En Joan petit em comenta que ens continuarem veient als aplecs de les ermites d’Anglès: Santa Bàrbara, Sant Amanç, Sant Pere Sestronques.
A primera hora de la tarda oficio les exèquies d’en Ginés. Hi participa poca gent: amb la Petra, una germana, una cosina, a més d’algun altre familiar: no arribem a una trentena de persones.
Al vespre venen una vintena de nois i noies de la colla Els Mussols de l’agrupament escolta Mn. Jaume Oliveras de La Garriga. Passaran la nit al Casal. Han vingut caminant seguint el camí de Ronda des de Palamós, la Fosca, Castell, Cap Roig, Calella. Ahir, iniciaren el trajecte a Sant Feliu de Guíxols i demà l’acabaran a Begur. Els acompanyo una estona mentre sopen un plat de llenties. Un em comenta que la seva mare cuina molt bé i que el pare es reserva cuinar senglar. L’altre em diu que qui cuina millor és la seva àvia. L’altre em comenta que el van operar dels budells... En Jordi, un dels caps, m’ha comentat que està estudiant Belles Arts a la UB. Quan hi ha mainada al Casal (al matí o al vespre), em sento tan acompanyat! Acaben la jornada cantant suaument “Bona nit, bons germans, Déu ens doni un bon son; la seva pau dolça davalli al món”
diumenge, 7 / agost / 2011
Sembla que els nois i noies de La Garriga estaven cansats i no s’ha sentit gens ni mica de xivarri en tota la nit. A quarts de vuit del matí comencen a treure el nas pel pati i es van reviscolant. I abans de les nou surten cap a Tamariu per continuar fins a Begur. Quedaran ben baldats.
Quan passo pel mercat, em trobo amb la Montserrat, la confraressa dels enterraments. Amb grans exclamacions em diu: M’han dit que se’n va? Quina desgràcia!
A les misses del matí s’hi veu gent. Hi fan d’escolà l’Armand, en Marc, la Lídia, la Júlia i en Gerard.
Dino tranquil a la rectoria (arròs al revés, amb verdura) que se’m posa d’allò més bé. I per postres, un préssec blanc. Després de descansar un xic, gairebé enllesteixo el dossier de comiat dels carmelites.
A la missa de Tamariu hi participen sobre les 150 persones. L’haig de celebrar comprimida i sense entretenir-me massa per tal que pugui sortir a temps (necessito uns 20 minuts pel retorn). Com sempre, però especialment aquest estiu, quan acabo la missa venen a saludar-me diversos assistents: un matrimoni banyolí (de Can Carreras d’Usall), la Sra. Socias Humbert... La Sílvia i els Garcia m’ajuden a recollir els patracols. Per la carretera, tot són entrebancs: hi ha força gent i sembla que no tenen pressa. Arribo a Sant Martí quan ja fa una estona que han tocat les 8. A la missa vespertina és la que més passivitat hi ha. Les misses on hi ha més participació general (cants, respostes...) són a l’anticipada del dissabte i a la de les 10 del matí.
Resum de tot plegat: “Finalment vingué el so d’un aire suau” 1Re 19, 13
dilluns, 8 / agost / 2011
Comencem el dia amb el cel emboirat. Pel carrer, en Lluís Masdeu em dóna records per l’alcalde d’Anglès, en Pere Espinet. Es coneixen de quan en Lluís feia de conserge al Narcís Xifra (salesians) on en Pere n’és professor. Seran donats. Tot connectat.
El teló de fons d’avui és l’acabar magnis itineribus el dossier de comiat dels carmelites que m’ha fet anar de corcoll. Havia de ser d’una cinquantena de pàgines i en resulten un centenar. La feina la tindrà en Martí Capellà de Can Palé per compaginar-ho i repartir-ho bé. Quan en Pere Colomer i jo li portem, ens diu que està ben plantejat i que li facilitem molt la feina. Encara bo. Quan ho he lliurat, quedo ben descansat, com si sortís del servei després d’una corredissa.
Al migdia vaig a visitar la Pilar (91 anys) i l’Anna (85). Els porto Nostramo i ho aprofito per acomiadar-me. I, si no ens veiem més, fins el cel, els dic, i si hi arriben abans, m’hi facin lloc. La Pilar no es talla pas, i em diu: oh, potser hi arribarà primer vostè. Si, és clar.
Quan he sortit, vaig a trobar-me amb en Pere, la M. Pilar i la Concepció que han vingut amb la Conxita i en Joan per enllestir algun tema que encara cueja de la mare. La M. Pilar em va recitant la llista de les persones que coneix a Anglès.
A la tarda oficio les exèquies de l’Àngel. Hi ha una bona volada de gent. El seu consogre, en Vicenç, amb el seu to major que utilitza, m’expressa la seva indignació perquè me’n vaig. Li dic que ell sap que quan a un treballador se li diu que vagi a un altre lloc, ho ha de fer. Però ell em diu que no és pas veritat, que ara cal parlar-ne amb el comitè d’empresa, amb el sindicat... Al vespre, la Cati, bona hotelera, em diu el mateix. De fet, són gent que sap de què va això i, de moment, les seves empreses funcionen bé.
Sortint de l’església, desprès de la missa vespertina, venen a saludar-me una parella. Són de Manchester i li comento que hi havia anat alguns estius, fa una vintena d’anys, a col·laborar a Saint Bernard’s R.C.Church, a Burnage http://stbernards-burnage.homeip.net/ . Resulta que ell és prevere de l’església d’Anglaterra i, amb 62 anys, ja està retirat. Tot i anar amb la seva muller, se li veia d’una hora lluny que és capellà.
Quan miro els missatges que m’han arribat en trobo un d’una meva neboda: en Joel (d’uns 7 anys), el fill d’uns seus amics, necessita urgentment (abans de setembre) un transplantament de medul·la òssia (a Sant Joan de Déu) per sobreviure a una leucèmia. Em pregunto què es necessita per ser donant compatible i quines seqüeles se’n poden derivar. Per pensar-s’ho i per pensar-s’hi. Sembla, però, que jo sóc ja massa gran. Déu faci que es trobi el donant adequat.
Uns pares venen al despatx amb el seu nadó. La criatura no para de reclamar la becada. La mare em demana per alletar-lo i li indico que ho faci a la sala d’espera, davant del sagrari. Mentre vaig omplint els formularis, escolto el nadó que remuga satisfet mentre va xumant.
Resum de tot plegat: “El Senyor fa justícia als orfes i a les vídues, estima els emigrants i els dóna pa i vestit. També vosaltres, heu d’estimar els emigrants”. I ja ho deia Moisès! Dt 10, 20 dimarts, 9 / agost / 2011
He dormit bé fins les 4. A partir d’aleshores, ja no he aclucat més els ulls i semblava sant Llorenç donant voltes damunt la graella mentre el meu cap no parava de donar voltes: el petit Joel lluitant per viure, el germà Pere i els frares escapant-se i fugint per les Gavarres, els meus germans, els llibres i els mobles amunt i avall... Avui n’hi ha per dir-li’n quatre de fresques al nostre Amic!
Ha esclatat la revolta a Londres i al Regne Unit. Allà van més enllà que els indignats de per aquí. O és que, aquí, els indignats només han estat un preàmbul? Videatur.
Al migdia, amb l’Anton i en Pere, anem a Palau Sator. En Pep ens convida a celebrar la festa de Pals. Per variar de trajecte, passem per la carretera de Santa Susanna de Peralta i Peratallada, ombrívola i ben agradable: em diuen que no l’havien fet mai. A la taula hi som els companys en actiu de l’arxiprestat: la jornada de la joventut, els feligresos flotants de l’estiu, el funcionament del bisbat...
A la tarda, en Jaume Domènech, que ha reparat el rellotge de paret (un Morez ben maco), ve a penjar-lo a la rectoria i a fer-ne la posta en marxa. Fa patxoca amb un carilló ben bonic . No en gaudiré pas gaire.
M’enflairo que algú m’està preparant un comiat “institucional”. A mi això no m’agrada i únicament aconseguiran amargar-me la vida. A veure si encara em forçaran a marxar abans!
Després de la missa, vaig a casa de l’Enric a celebrar el seu 60 aniversari, amb la seva família. L’haver acompanyat tantes famílies, en un moment o altra de la vida, és per mi el que ha estat més important.
Em diverteix conèixer anècdotes del Palafrugell d’abans: la colla d’en Bots, en Patlleri, l’Arseni... que tenien uns pantalons especials per anar a fer fartaneres, amples de cintura i amb elàstics, amb botons que permetien d’anar-los eixamplant mentre anaven engrapant. També de l’àvia Recolons que li agradava cantar: “Fumando espero al hombre que yo quiero...” , el poema d’Aníbal Núñez que tant cantà i popularitzà la Sara Montiel.
dimecres, 10 / agost / 2011
M’he passat la nit d’insomni pensant com frenar el comiat. No vull exèquies en vida. Jo continuaré vivint més enllà de Palafrugell i la vida de la parròquia de Palafrugell continuarà més enllà de mi mateix. I si realment em coneixen i m’aprecien aquestes persones, haurien de saber que això em disgusta del tot. O potser ho fan per donar-se una satisfacció a elles mateixes?
Pujo cap el santuari de la Mare de Déu del Mont. Som una bona colla de capellans. També n’hi ha de Perpinyà i del Vallès. En Dídac Faig, el capellà poeta, em saluda com a rector de la seva parròquia d’origen. També em saluden el matrimoni Roura de Cal Fuster de Vilana / Bonmatí. Al inici de la celebració l’Enric ens adreça unes breus paraules de benvinguda (30 minuts!). Ho sento, però m’hi adormo. Em desvetllo d’un bot quan s’esmenta “el nebot de Mn. Martirià és el que ha dissenyat el projecte de renovació del cambril de la Mare de Déu”. En Daniel Codina comença la missa posant la directe: ni persignar-se, ni kyries, ni glòria (que s’havien de cantar en gregorià)... En Jordi Castañer fa una homilia castissa, cordial, propera, profunda. L’Enric va introduint falques en diversos moments. L’església és ben plena. Quan anem cap el menjador algú fa adonar-me que al santuari hi ha en Pedro Solbes que resulta amic d’en Mel. Comparteixo la taula amb en Jaume, la seva mare i els meus acompanyants. Quan acabo, saludo l’estat rector de Bonmatí, Mn. Àngel Pla, que em desitja bona estada i bon encert a la vall de les esglésies. Curiosament, tot i haver-hi tants capellans, es parla poc del bisbat: ben bé que hi ha molts altres coses per comentar! Amb tot, algú m’assegura que la credibilitat del vaticanet és més dubtosa que la d’un duro sevillà. De nou apareix el qualificatiu mefistofèlic: ai caram! A la terrassa saludo en Pedro Solbes. Algú li pregunta què ens pot dir de l’actual crisi. Es mostra confiat i esperançat: abans de cinc anys ja s’hauria superat. Que la Mare de Déu l’escolti!
Baixant del santuari, ens arribem a Banyoles i passem una estona vora l’estany. Primer prenem un refresc a Can Generet. A la taula del costat hi ha una colla de jugadors del Palamós: es deuen entrenar pel torneig de l’estany. Tot caminant, ens arribem fins la font del Vilar. Ens sorprèn veure tanta gent (avis, joves, gent adulta i tanta mainada) passejant plàcidament, pedalant, asseguts, parlant... Cap a les 9 ja tornem a ser a Palafrugell.
dijous, 11 / agost / 2011
Al matí faig alguna gestió pel poble. Al despatx, vaig guardant els llibres a les caixes pel trasllat: tornaré a repassar tota la biblioteca i a fer-ne una altra tria. Visito en Joan i li agraeixo el fardo de taps que em va regalar: serà un bon record de Palafrugell. En Miquel Ros m’obsequia amb la darrera de les caricatures que m’ha dedicat i que es publicarà a la Revista de Palafrugell acompanyant l’entrevista que em van fer. Per la seva mirada irònica, faig molta papada. Deu ser que no me la veig.
Dino amb la Carme, en Josep, la Nuri, l’Assumpta i l’Aniol, que avui sembla que vagi empastifat de cola d’enganxós com està. Parlem de l’anada al Mont (de l’alcalde de Beuda, d’en Solbes, dels capellans coneguts, de la multitud immensa d’animals de la casa (i que generen alguna molèstia)...
A La Bisbal, m’aturo a la botiga / taller d’en Jaume Doménech per deixar-hi un parell de rellotges vells (deuen tenir un centenar d’anys cadascú). Tenen la caixa força feta malbé, però la maquinària (de molla) està bé i funciona.
A la nit, cau alguna llàgrima de sant Llorenç. La claror de la lluna no hi ajuda massa a deixar-les veure bé.
divendres, 12 / agost / 2011
Somiquejo per la rectoria. En Martí em telefona per dir-me que passi per la copisteria per revisar el dossier. Al migdia, amb la Felícia i la Pilar, vaig a acomiadar-me d’uns ancians mig impossibilitats: en Joan, la Paquita, l’Assumpció. A la tarda, visito la Maria. Els porto Nostramo i resem una avemaria a la M. de D. del Remei. Ais i uís, i fins el cel.
Ve en Manel per mirar els mobles que cal traslladar a Anglès. Se’m girarà una bona feinada: encapsar llibres, roba, objectes i patracols diversos, desmuntar mobles, carregar al camió. I, a Anglès, l’operació a la inversa: descarregar, muntar i col·locar mobles, treure de les capses i col·locar a lloc llibres, roba, objectes i patracols diversos. Ja suo i ja tremolo només de pensar-hi.
Agraeixo els missatges que em van contestant manifestant que comprenen o, si més no, respecten la meva voluntat de cap celebració especial de comiat. Déu faci que sigui així. També hi ha qui em parla d’una col·lecta per fer un obsequi: val més que s’enviï tot a en Josep Frigola que li farà més profit que no pas a mi.
Dino amb en Joan i em comenta la intervenció d’urgència del P. Miquel Balle (a Mallorca) a causa d’un col·lapse intestinal. Sembla que tindrà alguna seqüela En Lluís Suñer em comunica la mort de Mn. Martí Alabau Cortada (n. 1930). Havia estat vicari de Palafrugell del 1971 al 1978. Que el Bon Pastor l’aculli a les prades eternes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada