dimarts, 16 d’agost de 2011

Entrevista a la Revista de Palafrugell - agost 2011 - n. 214


Entrevista al rector Martirià Brugada, a l’hora dels adéus
Concep Iribarren // Santi Massaguer

Mossèn Martirià Brugada ha estat rector de la parròquia de Sant Martí, de Palafrugell, des del 19 de setembre del 1994. Disset anys en total. Va venir a substituir mossèn ‘Pitu’ Quer el qual va ser traslladat pel bisbe, contra la seva voluntat i amb les queixes d’un sector dels feligresos. Ara s’ha repetit la mateixa història. Un grup de prohoms vinculats a la Parròquia ha visitat el bisbe actual per a què mossèn Martirià continuï a Palafrugell, sense cap resultat. Fins i tot se li lliuraren les signatures recollides on els feligresos  lamentaven la seva partida..

El seu pas per la rectoria del carrer Caritat ha deixat una gran empremta. Martirià Brugada ha estat un sacerdot actiu i implicat en els afers de la Vila amb un compromís directe i personal. Sota els seus auspicis es va fer la Missió-Jubileu 2000, amb una gran repercussió popular, s’ha crear el Viacrucis Vivent, tot un èxit que ha transcendit els límits del poble, com també el Pessebre Vivent. En l’àmbit social des de Càritas s’està fent una gran tasca i en l’aspecte pastoral la integració dels emigrants ha esdevingut un dels objectius més buscats.

També són resultat de la seva gestió el desacord inicial amb l’Ajuntament per a la restitució de la campana de l’Hospital, que encara cueja, i les relacions a vegades difícils que ha mantingut amb la Revista de Palafrugell a qui ens retreu la nostra actitud informativa, especialment a la primera època de l’actual cicle. Abans de què marxi li hem proposat una entrevista periodística per a què sigui ell qui faci el balanç de la seva estada a la Vila.

- Quins criteris hi ha al Bisbat, en general, pel que fa a l’assignació dels rectors de les parròquies? Hi ha hagut alguna particularitat en el vostre cas?

- Els criteris que s’esgrimeixen són la conveniència de no assentar-se en un mateix lloc, la manca de personal i la necessitat d’anar agrupant la responsabilitat de diverses parròquies. Hi ha qui n’intueix d’altres.

- Què en pensa dels veïns de Palafrugell, ara que ens coneix una mica més? És difícil de ser el pastor dels palafrugellencs?

- Palafrugell és un botó de mostra de la complexitat de la societat actual, també ben líquida. Amb tot encara s’evidencia alguna peculiaritat enmig del cosmopolitisme, en una barrija-barreja religiosa, cultural, ètnica... Però a Palafrugell sempre m’hi he sentit acollit, tant pels practicants com pels qui passen d’un plantejament religiós, tant pels de sempre com pels nouvinguts, tot i algun moment de nerviosisme. I m’he adonat que els qui més menyspreen les noves aportacions i incorporacions acostumen a ser els qui no se’ls troba enlloc per col·laborar i fer possible les coses “de tota la vida”.

- Com explicaria aquest catolicisme no practicant que s’estila avui dia per una part considerable dels vilatans?

- De raons n’hi poden haver tantes com persones. Fa cinquanta anys hi havia més pràctica religiosa externa i, ves a saber com serà d’aquí a cinquanta anys. Però l’índex de pràctica religiosa no és símptoma d’autenticitat cristiana. El Senyor no demana una pràctica religiosa formal, sinó capacitat d’atendre’l en l’altre. Aquest és el millor acte de culte i el que dóna sentit a les cerimònies o pràctiques. I això, qui és capaç de jutjar-ho? A més, no es pot oblidar la pràctica religiosa vinculada a d’altres confessions, amb altres objectius, és clar.

- Lamenta haver de deixar-nos?

- Ni he demanat marxar de Palafrugell, ni en marxo a gust. Quan a un arbre de disset anys se l’arrabassa, se’n ressent. Em costarà desvincular-me de la gent i de l’entorn.  

- Una reflexió sobre el fet que un grup de feligresos hagi anat a parlar amb el bisbe per tal d’evitar el seu trasllat.

- Havia intuït aquests moviments, però vaig assabentar-me’n quan ja s’havia realitzat l’entrevista. I he anat coneixent les percepcions de com se’ls ha atès a Girona i de com se’ls ha escoltat.

- De les grans deixes o iniciatives que ha fet a Palafrugell, amb quina està més satisfet? Quina de les seves realitzacions voldria que es mantingués en el temps?

- El fet d’haver acompanyat a tanta gent i a tantes famílies en el dolor i en el goig, per a mi ha estat la vivència més valuosa que m’ha ofert Palafrugell. I sempre em plantejaré si he estat capaç d’apropar la Pau del Senyor. 

- No voldríem deixar de banda dels episodis més complicats de la seva gestió, d’altra banda inevitables quan es té una línia d’actuació ferma, que a vegades pot no sintonitzar amb altres maneres de fer. Voldria fer algun comentari en general i, en especial, pel que fa a la Revista amb la que hi ha hagut manca de sintonia?

- Més enllà de qualsevol episodi circumstancial, el refrec del dia a dia em sembla que també crea lligams d’afecte i d’amistat, en un ambient de família. He intentat aportar qualitat a la vida parroquial i, en definitiva, a Palafrugell. De la revista, no m’agrada el to burleta i sensacionalista que s’hi manifesta en temes que s’haurien de tractar amb respecte, sobretot quan es fa referència a persones. Informar no és dir mitges veritats, insinuacions, imprecisions...  Això no crec que ajudi a crear bon ambient de poble. Un tema diferent són les pàgines d’humor o els acudits, que acostumen a ser bons, i també altres seccions interessants.  

- Qui serà el seu substitut a partir de setembre?

- El nou rector de Sant Martí de Palafrugell serà Mn. Felip Hereu, i també ho serà de Mont-ras. Procedeix de Banyoles i és un any més gran que jo. De menuts havíem també  estat companys i havíem coincidit en activitats parroquials i locals. Les nostres famílies han estat ben relacionades. És llicenciat en geografia i en Sagrada Escriptura. Darrerament ha estat rector de Pineda. Segur que a Palafrugell serà tan o més ben acollit que jo. Ho desitjo i ho demano. Com també demano que es col·labori amb ell i que se li comentin les coses a la cara, amb franquesa, amb afecte, amb cordialitat...  com ho he agraït per a mi.    

- Ha estat molt amatent a l’hora d’incorporar les noves tecnologies a la Parròquia. Com valora l’impacte del web de la Parròquia a la Vila?

- La pàgina electrònica de la Parròquia té més de 150 visites diàries, des de fa set anys, amb pics de més de 300 visites al dia en alguna ocasió. Les motivacions de la visita poden haver estat molt diverses, com ho poden ser les vinculacions a la vida parroquial. I la vida parroquial ha estat coneguda arreu i, de rebot, s’ha ajudat a conèixer Palafrugell. Fonamentalment el referent, en aquesta proposta, és Nicodem visitant d’amagatotis el Senyor: en el moment decisiu, va acompanyar el seu Mestre.

­- Parlem ara de la seva secció ‘El diari del rector’. Aquest dietari obert on se sincera cada dia, li dóna més satisfaccions o més maldecaps?

- Vaig iniciar-lo l’abril del 2007. És la versió oberta d’un quadern de notes iniciat el 1983 a Olot. A mi m’ajuda a observar, reflexionar, revisar... i també a recordar. El diari obert crec que és una eina per apropar i donar a conèixer un capellà real (una espècie en perill d’extinció?), amb sentiments, reflexions més o menys encertades, vida, família, amics, tendències, preferències, il·lusions, temors... Segurament alguna vegada hauria anat millor callar, però un també aprèn a dir les coses. “Errare, humanum est”.

- Ens continuarem veient o haurem de llegir el seu nou ‘Diari del capellà’ que hem vist que ja ha posat en marxa? Per cert, el volem felicitar per la seva diligència per tal d’actualitzar els blogs i les seves aportacions a la xarxa.

- El lloc del treball, com en moltes altres professions, canvia. A l’anomenada “Vall de les esglésies” (amb Sant Julià del Llor, Constantins, Bonmatí, Sant Martí Sapresa, Anglès i diverses ermites) hi ha bons col·laboradors i sé que hi trobaré amics. I si algú em vol continuar seguint, podrà fer-ho a  http://diari-del-capella.blogspot.com .

- Amb el trasllat, ja inevitable, que tingui molta sort.

- Gràcies, i molt agraït per les mostres d’afecte i d’acolliment que he rebut i rebo. I demano disculpes a qui hagi ofès (potser a més d’un). “Pax et bonum”


Cap comentari:

Publica un comentari