dissabte, 17 / desembre / 2011
Avui es commemora sant Joan de Mata, el fundador dels trinitaris i propagador de la devoció a l’advocació de la Mare de Déu del Bon Remei, tan estesa a les nostres comarques i tan arrelada a Anglès.
Col•loco una mica d’ornamentació nadalenca: la col•lecció de pessebres menuts (els que trobo) i d’àngels damunt la calaixera de la saleta de dintre, amb la imatge del Nen Jesús que em regalà la tia Maria Batlle, abans de ser assassinada. A la taula del menjador, al centre i damunt un tapeta de patchwork que em regalà l’Amèlia, hi col•loco el pessebre que em regalà ara fa poc la Felícia.
Acompanyant-lo en la celebració del seu 70 aniversari, dino amb el meu germà i la família.
Celebro la missa a Bonmatí i, tot seguit, a l’església s’interpreta el concert de Nadal amb la coral del poble i el cor de mainada del cole.
Sopo amb la colla que munten el pessebre vivent del col•legi de la Vall dels Àngels. Hi participem uns 90 comensals. El sopar, a Ca l’Elisa, comença a les 9. El comencen a servir cap a ¾ de 10. Després de menjar una ració de peus de porc a la brasa, cap a les 11, demano disculpes i me’n vaig cap a la rectoria. El sopar es veu que acaba cap a la 1 de la matinada.
Oh Saviesa de Déu, ompliu de sentit tants gestos de generositat i de solidaritat.
diumenge, 18 / desembre / 2011
És la diada de la Mare de Déu de l’Esperança. Recordo les que porten aquest nou: una cosina germana que viu a Verges, una professora de Palafrugell, la que venia a cuinar al seminari... I festa de Cadaqués
A Sant Martí Sapresa, la Carme Tulsá i la Nuri hi ha instal•lat el pessebre. És com els de tota la vida, els que més m’agraden. Amb un camp, una bassa, unes muntanyes florides, unes casetes, una corrua de pastors que van a adorar, un pont... i, és clar, el naixement.
Tornem a fer curt de fulls parroquials, tot i que darrerament ens n’arriben uns quants de més.
A Bonmatí batejo en Max. No és l’únic noi que s’anomena així a aquesta parròquia. També hi ha un noi que hi fa d’escolà i un altre vailet a Anglès. No sé si és un dels efectes col•laterals de EL COR DE LA CIUTAT.
Dino al restaurant La Barca de Sant Julià i vaig una estona a descansar a la rectoria.
A quarts de sis de la tarda passo a recollir en Xavier que m’acompanya a Palafrugell. Parlem de tot i de res i m’ajuda a conèixer un xic més Bonmatí. Em narra molt per sobre la llegenda de les pors de Can Casals de Bonmatí.
Arribo a Palafrugell poc abans de dos quarts de set. Passo a recollir un quadre antic amb una caravel•la en relleu que m’ha restaurat l’Antoni: quines mans! Aparco el cotxe al costat de les escoles de la Vila. Abans d’arribar al teatre, anem fins a Can Bech i a l’Hospital, a comprovar que no hi ha la campana.
Al teatre hi ha molta gent i faig una primera sessió d’encaixades, abraçades, petons, llàgrimes... Saludo els guardonats amb el reconeixement Palafrugellenc de l’any i les autoritats, especialment l’alcalde de Palafrugell, l’alcalde de Bonmatí (en Marc Garcia) i la regidora de cultura de Bonmatí (la Mei Brescó). A la sala també hi ha –i se sent- la Conxita Balaguer, representant Anglès. Es veu que abans ja ha participat al Racó Poètic. Em feliciten en Felip Hereu, en Pere Artigas, en Josep Lafont, en Josep Planas... Amb en Tano i la Blandinne ens fonem en una forta abraçada.
L’acte acadèmic el realitza en Pere Costa. Tendeix a ser una apologia de la feina docent i de la professió de mestre des d’una dimensió molt egocèntrica. Em sembla que la gent esperava un altre tipus de tema.
Van pujant els que formen part de la reballa, alguns fan oposicions per ser peix fregit en properes edicions. En anys anteriors, ho he estat dues vegades. Algú em comenta que la meva elecció no va ser discutida i fou unànime per part de la junta d’Edicions Baix Empordà. Cada elegit diu unes paraules d’agraïment. Finalment em criden a mi. Saludo la Carmina Hereu i cada un dels components de la presidència. L’alcalde és qui em lliura el trofeu (amb el campanar inacabat de l’església), la insígnia, un diploma i un exemplar de la Crònida de l’any 2011. I em toca parlar a mi.
Dono les gràcies per l’oportunitat que, després de tres mesos, se’m dóna de poder saludar tanta gent: amics, coneguts, saludats... Lamento l’absència de bons amics com l’Esteve i la Mercè que ens han deixat. Saludo en Juli, en Marc, la Remei, la Conxita... També agraeixo que se’m doni l’oportunitat de felicitar els guardonats. Manifesto la perplexitat, una barreja de satisfacció per l’afalac del premi com també d’avergonyiment per haver estat cridat a integrar-me a aquesta mena d’Olimp dels millors de Palafrugell: la Marisa, la M. Lluïsa, en Rodolfo, la M. Gràcia, la Rita, en Badia i Homs, en Carles Sentís... Vull fer prendre consciència que, avui i a Palafrugell, el fet religiós no és un fet innocu, és un fet que es valora més del que sembla. Altres companys han estat guardonats amb reconeixements semblants, en altres llocs i anys. Aquest reconeixement, si bé s’adreça de forma concreta a mi, és un reconeixement i vull que sigui així, a tanta gent que col•labora a la vida parroquial, als que han col•laborat fent possible un dia a dia de la vida parroquial ben digne, els que han proposat iniciatives i se n’han responsabilitzat, els que m’han acompanyat, aguantat i atès més personalment... Expresso el desig que ben aviat la Mone pugui estar de nou a Palafrugell i que s’aclareixi d’un cop l’autoria de l’assassinat de la Montse (el 2008). I acabo proposant la institució del premi Salt de Romaboira, un premi a elements que han destacat per la seva aportació negativa. També demano a l’alcalde que ben aviat repiqui la campana a l’espadanya de la capella de l’Hospital, com se m’havia promès abans de deixar la parròquia de Palafrugell. I tot això que dic ho amaneixo amb un xic de sal, un xic de vinagre i un xic d’oli. Sembla que no es prudent posar-hi pebre.
Acabada la cerimònia (cap a les 9v), les fans se m’abalancen al damunt i segueix una nova sessió d’encaixades, abraçades, petons, llàgrimes... Surto del TMP passades les 10. Ni una gota de cava. Amb en Xavier, en Joan i uns amics anem a fer una pizza a Les Palmeres. Sortim cap a quarts de dotze.
Quan torno cap a Palafrugell, escolto una notícia a mitges (“una botiguera de Banyoles ha estat trobada cosida a ganivetades”). L’esglai és immediat i quedo blanc de cop. Com que estic xerrant amb en Xavier no sento bé la notícia a la primera. I ja pots imaginar en qui penso: amb la Brugui! Quan escolto millor la notícia, sóc conscient de la tragèdia que em recorda la de Palafrugell, el novembre del 2008. Doncs això, una bona tragèdia. Espero que, si més no, es pugui resoldre abans. I fins i tot podria ser que hi hagués alguna relació: de fet, em sembla que alguna vegada havia sentit que es parlava d’algú de l’entorn de Banyoles.
Arribo cap a cap a la una a la doma.
Oh Senyor, guia d’Israel, vine aviat entre nosaltres.
dilluns, 19 / desembre / 2011
Em llevo cansat. No estic acostumat a retirar tard i, a més, el cap de setmana ha estat força atapeït. A fora hi fa fred: uns 3º.
Després de dutxar-me, de fer la bugada, de pregar un xic i d’esmorzar, poso les coses a lloc. El trofeu, representant el campanar escapçat de Sant Martí, de moment el col•loco damunt la taula del menjador, al costat del naixement de la Felícia.
A la tarda venen a visitar-me la Margarita i l’Alfonsa. M’obsequien amb un cistellet i unes quantres garoines, tot confeccionat per l’Alfonsa: quina artista! No coneixia aquesta afició. Em feliciten per la concessió del Peix Fregit.
Venen la mainada que assagen la representació de els Pastorets.
Oh Rebrot del vell tronc de Jesè, que el bri de l’esperança grifoli en la nostra vida.
dimarts, 20 / desembre / 2011
Vaig a celebrar el Nadal amb els avis del centre de dia. És una trobada senzilla i simpàtica. Tot està ornamentat amb dibuixos nadalencs dels mateixos avis i, en un raconet, hi ha el pessebre. No hi manca de res. Llegim l’evangeli de Nadal i fem pregàries espontànies. És curiós, en les pregàries espontànies, tant els avis com la mainada coincideixen en un clam unànime: la pau. I no pas una sola vegada. “Doneu la pau, Senyor, a aquells que esperen en vós”. I no marxo pas amb les mans buides: quin flam tan bo!
M’arribo a Bonmatí per enllestir alguna gestió de la parròquia d’allà i de les altres dues annexades.
Dedico bona part del dia a treballar el comentari iconogràfic a la pintura de Mateo Gilarte L’Adoració dels Reis. M’agrada fer-ho i m’angoixa. No és fàcil fer-ho. Escriure, és com un mini part. Primer, cercar la informació adient, que ja ho tinc fet. Després fer-ne una selecció i elaborar un esbós del treball (sempre em surt quilomètric). Tot seguit escatir i reduir fins a obtenir les dimensions adequades, i deixar-ho reposar unes hores. Finalment fer-ne la darrera redacció, seleccionant el llenguatge i les expressions, evitant les repeticions, construir bé les frases, fer-ho mengívol...
Quan acabo la missa vespertina a les dominiques, pujo a tancar l’església. Al cancell m’hi trobo amb tres persones que em diuen que venen per participar a la celebració de la penitència. Els dic que la celebració serà demà. Tot d’una em revé que, a ¼ de 9, s’inicia la celebració de la penitència a La Cellera on se’m demanà que hi anés per confessar. Quan hi arribo estan acabant l’examen de consciencia. Entre tots no arribem a la trentena escassa de penitents i m’assec a uns dels confessionaris on atenc uns nou penitents.
Oh Clau de David, vine a obrir la porta a la vida i, amb el teu ceptre, guia’ns per camins de pau!
dimecres, 21 / desembre / 2011
Instal•lem pessebres: m’agrada que s’hi remarqui la simplicitat. I l’església en queda farcida. A més del diorama d’en Josep Llach de Banyoles, també en porta un l’Antoni Barcelona, fill d’Anglès que s’està a Sant Hilari. I em penso que hauré localitzat un filó de diorames per altres Nadals.
A l’església hi ha el pessebre d’en Josep Espelta (portal de sant Miquel), un de marmolina pintat per la Nuri (altar de Montserrat), un altre de la Nuri en paper cuxé (altar de la M. de D. del Carme), les imatges de fa uns 60 anys (altar de sant Antoni), el del cau fet amb rotlles buits de paper higiènic i ous pintats (a l’altar de la Sagrada Família), un de l’Art Cristià que deu tenir uns 20 anys (a la capella fonda), a més dels dos diorames (baptisteri) i el naixement monumental de la Maria Pou al pati de la Doma. I encara queden els pessebres de paper de la mainada de catequesi. Ara si que, com diu el Paco, millor que a Barcelona.
Em visita l’Assumpta i prenem plegats un cafè tot comentant diversos temes.
A la tarda treballo un xic més en l’article del quadre de Mateo Gilarte i que hauria d’haver lliurat ja.
Al vespre hi ha sessió continua. Primer hi ha el concert de Nadal dels alumnes del col•legi de La Vall dels Àngels. L’església s’omple de gom a gom de pares, avis, germans, tiets... I la mainada, bufons com sempre. Val a dir que, els alumnes del cicle superior són els que canten millor. Tenen bons professors.
A dos quarts de vuit celebro la missa a la capella de les monges amb les vespres, a l’inici. Som vuit persones.
De nou a l’església parroquial, hi ha la celebració de la penitència. Hi participem un centenar llarg de feligresos. I estic sol. La celebració no arriba als tres quarts.
Quan acabem, amb la Fina Barcelona arreglem un xic més els naixements i pessebres. Certament, tot queda millor que a Barcelona.
Oh Albada, vine a alliberar-nos de la foscor, escalfa els nostres cors amb el teu amor ardent.
dijous, 22 / desembre / 2011
Quan escric aquestes notes, ja fa una horeta que som a l’hivern.
Avui serem rics? Rucs, segur, per haver comprat participacions a la loteria. Acostumo a comprar-ne a les diferents associacions o organitzacions culturals, esportives o benèfiques del poble. També me n’han regalat algun. Al vespre sabré alguna cosa.
Vaig a Girona. Hi vaig tan poc com puc. M’entrevisto amb en Quim per parlar de la neteja, reparació de petits desperfectes i algunes futures millores a l’església d’Anglès i a la rectoria (reixes, finestres... ). En poc temps cal solucionar definitivament el problema dels tèrmits i de la seguretat de l’escala de la rectoria (amb un passamà molt baix).
A la llibreria del bisbat adquireixo un parell de llibres de l’Enzo Bianchi i un d’en Lluís Armengol Bernils. M’hi trobo amb en Joan Prat, que em batejà fa 58 anys, i també amb la Montse Oller i amb una josefina de Banyoles.
Vaig a prendre un cafè i saludo en Ramon Llorente, company d’estudis al Seminari.
Retorno a l’aparcament passant pel carrer Ballesteries i, pel camí, proveeixo per fer una bona escudella. Em reconeix i em saluda afectuosament una antiga feligresa flotant que viu al carrer de la Barca i passa els estius a Palafrugell. El seu marit havia treballat a Anglès en un taller de bijuteria.
A la carretera, a l’alçada de Vilanna, m’adono que, al davant, un xic cap a la dreta, es veu amb tota claredat la capella de la Pietat de Constantins, amb el que queda de Can Massana (a la part esquerra) i de Can Bassegó i de Can Vila (al costat dret). Quan es podrà refer aquesta humil capella? Com es podrà fer? Qui ens hi podrà ajudar? Sub tuum praesidium...
A la bústia de la Doma hi trobo algunes nadales: Enric Puig, família Vancells Serra i família Maldonado Azurduy, Carme Morató... Ahir me’n lliurà una en Ramon Sala, dibuixada per ell mateix. També m’arriba alguna panera. Ai festa!
Dino i descanso tranquil•lament. A la tarda acabo el comentari iconogràfic a la pintura de Mateo Girarte L’ADORACIÓ DELS REIS i l’envio a en Toni Monturiol per la Revista del Museu d’Art. Espero que sigui correcte i agradi.
Cap al tard arriba tota la trepa dels Pastorets i l’església s’omple d’àngels i dimonis de totes mides, de pastors i pastores, de figures sagrades, de tramoistes, de directors, d’apuntadors, de modistes... La Mare de Déu del Remei, amb tanta mainada, quedarà ben distreta: segur que s’ho passa bé!
Després de la missa vespertina, mentre a l’església van assajant quadre per quadre, escena per escena, diàleg per diàleg... vaig preparant el suplement del full , el full de cants de Nadal... En Felix assisteix a l’assaig. Coneix i saluda tots els adults i tota la mainada, com és obvi. Parlem de la parròquia, que coneix prou bé, i d’altres temes capellanescos.
Cantant i xiulant, corrent i saltant, l’assaig acaba a mitjanit. Alguna criatura s’hi endormisca, com és lògic. I el nadó, la Clara, que farà d’Infant Jesús, tip i penjant a la seva mare, ha estat clapant tota l’estona. Amb tants àngels que vetllaven per ell, no m’estranya.
Aquest any si que el Nadó serà nena. El silenci i la calma retorna a l’església quan han passat les 12. I encara les responsables volien fer neteja: ja ho faran demà!
Oh Rei de pau, tan desitjat per tots els pobles, per tants homes i dones de bona voluntat: vine, no tardis!
divendres, 23 / desembre / 2011
Faig una bona escudella i carn d’olla. En tindré per uns quants àpats.
Enllesteixo el fulletó dels cants de Nadal que repartirem a les celebracions. M’agrada la selecció que ha proposat en Josep Maria (Joia en el món, Aclarida, Anem a Betlem, Fidels atanseu-vos, Santa Nit...) i la selecció que han proposat els caps de l’Agrupament (És un desig –d’en Josep Thió-, El Rabadà, El vint-i-cinc de desembre, Quan somrius – de Mesclat -). Farem un bon repertori.
Cap a migdia venen a visitar-me l’Albert Tubert, l’Emma Pons i l’hereu, en Martí. isitem la Doma i l’església. També ve en Luis Meinecke de Can Mont - Sant Andreu de Susqueda –acompanyat del seu nét franc nipó- En Luís m’obsequia amb un CD on recull les IMPRESIONS DE CAN MONT 2004 – 2008.
Per dinar faig una primera menjada de carn d’olla i m’acabo bevent un parell de tasses d’escudella. Que bo que ha quedat, tot plegat!
I em van arribant nadales, avui per correu electrònic: Carles Mundet, Monestir de Cuixà, Octavio Mestre, Jaume i M. LluIsa d’Olesa, Francesc Cama, Rafael Torres, Jordi Aragonés, Montserrat Tibau i filla, Armand, Martina i Anna, Félix Pérez, Miquel Àngel, Lluïsa Bonal, Amèlia, Carme Tibau, Maria Bruguera, Esperança Teixidor, Joan i Lluïsa, Bibiana Agustí, Pere Colomer, Joan Vilardell, Josep M. Alental, la colla de la Bambolina... També he rebut algunes felicitacions per telèfon: Teresa Reig, Pilar Roca, Maria Noguer... Encara que pugui semblar una rutina, també és d’agrair un record afectuós.
Continuo omplint la panera d’obsequis: avellanes de Sant Martí (crues i torrades), mel, un bull i una llonganissa de Bonmatí...
Al vespre torta tot l’elenc teatral que prepara la representació de Els Pastorets. I vinga xivarri. L’església queda plena de les plomes dels angelets.
Pastors hi arribaren allà a la mitja nit, cric-cric, cric-cric, Pastors hi arribaren allà a la mitja nit, cric-cric, cric-cric, veient que tots hi anaven del gran fins el més xic, cric-cric, cric-cric, del gran fins el més xic. // A prop d'allà hi passava un dimoni escuat, patrip, patrap, A prop d'allà hi passava un dimoni escuat, patrip, patrap, sentint tanta gatzara a dintre n’és ficat, patrip, patrap, a dintre n’és ficat. // Els pastorets en veure'l s’hi tiren al damunt, patim, patum, Els pastorets en veure'l s’hi tiren al damunt, patim, patum, i tantes n'hi mesuren que el deixen mig difunt, patim, patum, que el deixen mig difunt.
Oh Emmanuel, vine, no tardis, que ens adonem que vens enmig nostre.
Avui es commemora sant Joan de Mata, el fundador dels trinitaris i propagador de la devoció a l’advocació de la Mare de Déu del Bon Remei, tan estesa a les nostres comarques i tan arrelada a Anglès.
Col•loco una mica d’ornamentació nadalenca: la col•lecció de pessebres menuts (els que trobo) i d’àngels damunt la calaixera de la saleta de dintre, amb la imatge del Nen Jesús que em regalà la tia Maria Batlle, abans de ser assassinada. A la taula del menjador, al centre i damunt un tapeta de patchwork que em regalà l’Amèlia, hi col•loco el pessebre que em regalà ara fa poc la Felícia.
Acompanyant-lo en la celebració del seu 70 aniversari, dino amb el meu germà i la família.
Celebro la missa a Bonmatí i, tot seguit, a l’església s’interpreta el concert de Nadal amb la coral del poble i el cor de mainada del cole.
Sopo amb la colla que munten el pessebre vivent del col•legi de la Vall dels Àngels. Hi participem uns 90 comensals. El sopar, a Ca l’Elisa, comença a les 9. El comencen a servir cap a ¾ de 10. Després de menjar una ració de peus de porc a la brasa, cap a les 11, demano disculpes i me’n vaig cap a la rectoria. El sopar es veu que acaba cap a la 1 de la matinada.
Oh Saviesa de Déu, ompliu de sentit tants gestos de generositat i de solidaritat.
diumenge, 18 / desembre / 2011
És la diada de la Mare de Déu de l’Esperança. Recordo les que porten aquest nou: una cosina germana que viu a Verges, una professora de Palafrugell, la que venia a cuinar al seminari... I festa de Cadaqués
A Sant Martí Sapresa, la Carme Tulsá i la Nuri hi ha instal•lat el pessebre. És com els de tota la vida, els que més m’agraden. Amb un camp, una bassa, unes muntanyes florides, unes casetes, una corrua de pastors que van a adorar, un pont... i, és clar, el naixement.
Tornem a fer curt de fulls parroquials, tot i que darrerament ens n’arriben uns quants de més.
A Bonmatí batejo en Max. No és l’únic noi que s’anomena així a aquesta parròquia. També hi ha un noi que hi fa d’escolà i un altre vailet a Anglès. No sé si és un dels efectes col•laterals de EL COR DE LA CIUTAT.
Dino al restaurant La Barca de Sant Julià i vaig una estona a descansar a la rectoria.
A quarts de sis de la tarda passo a recollir en Xavier que m’acompanya a Palafrugell. Parlem de tot i de res i m’ajuda a conèixer un xic més Bonmatí. Em narra molt per sobre la llegenda de les pors de Can Casals de Bonmatí.
Arribo a Palafrugell poc abans de dos quarts de set. Passo a recollir un quadre antic amb una caravel•la en relleu que m’ha restaurat l’Antoni: quines mans! Aparco el cotxe al costat de les escoles de la Vila. Abans d’arribar al teatre, anem fins a Can Bech i a l’Hospital, a comprovar que no hi ha la campana.
Al teatre hi ha molta gent i faig una primera sessió d’encaixades, abraçades, petons, llàgrimes... Saludo els guardonats amb el reconeixement Palafrugellenc de l’any i les autoritats, especialment l’alcalde de Palafrugell, l’alcalde de Bonmatí (en Marc Garcia) i la regidora de cultura de Bonmatí (la Mei Brescó). A la sala també hi ha –i se sent- la Conxita Balaguer, representant Anglès. Es veu que abans ja ha participat al Racó Poètic. Em feliciten en Felip Hereu, en Pere Artigas, en Josep Lafont, en Josep Planas... Amb en Tano i la Blandinne ens fonem en una forta abraçada.
L’acte acadèmic el realitza en Pere Costa. Tendeix a ser una apologia de la feina docent i de la professió de mestre des d’una dimensió molt egocèntrica. Em sembla que la gent esperava un altre tipus de tema.
Van pujant els que formen part de la reballa, alguns fan oposicions per ser peix fregit en properes edicions. En anys anteriors, ho he estat dues vegades. Algú em comenta que la meva elecció no va ser discutida i fou unànime per part de la junta d’Edicions Baix Empordà. Cada elegit diu unes paraules d’agraïment. Finalment em criden a mi. Saludo la Carmina Hereu i cada un dels components de la presidència. L’alcalde és qui em lliura el trofeu (amb el campanar inacabat de l’església), la insígnia, un diploma i un exemplar de la Crònida de l’any 2011. I em toca parlar a mi.
Dono les gràcies per l’oportunitat que, després de tres mesos, se’m dóna de poder saludar tanta gent: amics, coneguts, saludats... Lamento l’absència de bons amics com l’Esteve i la Mercè que ens han deixat. Saludo en Juli, en Marc, la Remei, la Conxita... També agraeixo que se’m doni l’oportunitat de felicitar els guardonats. Manifesto la perplexitat, una barreja de satisfacció per l’afalac del premi com també d’avergonyiment per haver estat cridat a integrar-me a aquesta mena d’Olimp dels millors de Palafrugell: la Marisa, la M. Lluïsa, en Rodolfo, la M. Gràcia, la Rita, en Badia i Homs, en Carles Sentís... Vull fer prendre consciència que, avui i a Palafrugell, el fet religiós no és un fet innocu, és un fet que es valora més del que sembla. Altres companys han estat guardonats amb reconeixements semblants, en altres llocs i anys. Aquest reconeixement, si bé s’adreça de forma concreta a mi, és un reconeixement i vull que sigui així, a tanta gent que col•labora a la vida parroquial, als que han col•laborat fent possible un dia a dia de la vida parroquial ben digne, els que han proposat iniciatives i se n’han responsabilitzat, els que m’han acompanyat, aguantat i atès més personalment... Expresso el desig que ben aviat la Mone pugui estar de nou a Palafrugell i que s’aclareixi d’un cop l’autoria de l’assassinat de la Montse (el 2008). I acabo proposant la institució del premi Salt de Romaboira, un premi a elements que han destacat per la seva aportació negativa. També demano a l’alcalde que ben aviat repiqui la campana a l’espadanya de la capella de l’Hospital, com se m’havia promès abans de deixar la parròquia de Palafrugell. I tot això que dic ho amaneixo amb un xic de sal, un xic de vinagre i un xic d’oli. Sembla que no es prudent posar-hi pebre.
Acabada la cerimònia (cap a les 9v), les fans se m’abalancen al damunt i segueix una nova sessió d’encaixades, abraçades, petons, llàgrimes... Surto del TMP passades les 10. Ni una gota de cava. Amb en Xavier, en Joan i uns amics anem a fer una pizza a Les Palmeres. Sortim cap a quarts de dotze.
Quan torno cap a Palafrugell, escolto una notícia a mitges (“una botiguera de Banyoles ha estat trobada cosida a ganivetades”). L’esglai és immediat i quedo blanc de cop. Com que estic xerrant amb en Xavier no sento bé la notícia a la primera. I ja pots imaginar en qui penso: amb la Brugui! Quan escolto millor la notícia, sóc conscient de la tragèdia que em recorda la de Palafrugell, el novembre del 2008. Doncs això, una bona tragèdia. Espero que, si més no, es pugui resoldre abans. I fins i tot podria ser que hi hagués alguna relació: de fet, em sembla que alguna vegada havia sentit que es parlava d’algú de l’entorn de Banyoles.
Arribo cap a cap a la una a la doma.
Oh Senyor, guia d’Israel, vine aviat entre nosaltres.
dilluns, 19 / desembre / 2011
Em llevo cansat. No estic acostumat a retirar tard i, a més, el cap de setmana ha estat força atapeït. A fora hi fa fred: uns 3º.
Després de dutxar-me, de fer la bugada, de pregar un xic i d’esmorzar, poso les coses a lloc. El trofeu, representant el campanar escapçat de Sant Martí, de moment el col•loco damunt la taula del menjador, al costat del naixement de la Felícia.
A la tarda venen a visitar-me la Margarita i l’Alfonsa. M’obsequien amb un cistellet i unes quantres garoines, tot confeccionat per l’Alfonsa: quina artista! No coneixia aquesta afició. Em feliciten per la concessió del Peix Fregit.
Venen la mainada que assagen la representació de els Pastorets.
Oh Rebrot del vell tronc de Jesè, que el bri de l’esperança grifoli en la nostra vida.
dimarts, 20 / desembre / 2011
Vaig a celebrar el Nadal amb els avis del centre de dia. És una trobada senzilla i simpàtica. Tot està ornamentat amb dibuixos nadalencs dels mateixos avis i, en un raconet, hi ha el pessebre. No hi manca de res. Llegim l’evangeli de Nadal i fem pregàries espontànies. És curiós, en les pregàries espontànies, tant els avis com la mainada coincideixen en un clam unànime: la pau. I no pas una sola vegada. “Doneu la pau, Senyor, a aquells que esperen en vós”. I no marxo pas amb les mans buides: quin flam tan bo!
M’arribo a Bonmatí per enllestir alguna gestió de la parròquia d’allà i de les altres dues annexades.
Dedico bona part del dia a treballar el comentari iconogràfic a la pintura de Mateo Gilarte L’Adoració dels Reis. M’agrada fer-ho i m’angoixa. No és fàcil fer-ho. Escriure, és com un mini part. Primer, cercar la informació adient, que ja ho tinc fet. Després fer-ne una selecció i elaborar un esbós del treball (sempre em surt quilomètric). Tot seguit escatir i reduir fins a obtenir les dimensions adequades, i deixar-ho reposar unes hores. Finalment fer-ne la darrera redacció, seleccionant el llenguatge i les expressions, evitant les repeticions, construir bé les frases, fer-ho mengívol...
Quan acabo la missa vespertina a les dominiques, pujo a tancar l’església. Al cancell m’hi trobo amb tres persones que em diuen que venen per participar a la celebració de la penitència. Els dic que la celebració serà demà. Tot d’una em revé que, a ¼ de 9, s’inicia la celebració de la penitència a La Cellera on se’m demanà que hi anés per confessar. Quan hi arribo estan acabant l’examen de consciencia. Entre tots no arribem a la trentena escassa de penitents i m’assec a uns dels confessionaris on atenc uns nou penitents.
Oh Clau de David, vine a obrir la porta a la vida i, amb el teu ceptre, guia’ns per camins de pau!
dimecres, 21 / desembre / 2011
Instal•lem pessebres: m’agrada que s’hi remarqui la simplicitat. I l’església en queda farcida. A més del diorama d’en Josep Llach de Banyoles, també en porta un l’Antoni Barcelona, fill d’Anglès que s’està a Sant Hilari. I em penso que hauré localitzat un filó de diorames per altres Nadals.
A l’església hi ha el pessebre d’en Josep Espelta (portal de sant Miquel), un de marmolina pintat per la Nuri (altar de Montserrat), un altre de la Nuri en paper cuxé (altar de la M. de D. del Carme), les imatges de fa uns 60 anys (altar de sant Antoni), el del cau fet amb rotlles buits de paper higiènic i ous pintats (a l’altar de la Sagrada Família), un de l’Art Cristià que deu tenir uns 20 anys (a la capella fonda), a més dels dos diorames (baptisteri) i el naixement monumental de la Maria Pou al pati de la Doma. I encara queden els pessebres de paper de la mainada de catequesi. Ara si que, com diu el Paco, millor que a Barcelona.
Em visita l’Assumpta i prenem plegats un cafè tot comentant diversos temes.
A la tarda treballo un xic més en l’article del quadre de Mateo Gilarte i que hauria d’haver lliurat ja.
Al vespre hi ha sessió continua. Primer hi ha el concert de Nadal dels alumnes del col•legi de La Vall dels Àngels. L’església s’omple de gom a gom de pares, avis, germans, tiets... I la mainada, bufons com sempre. Val a dir que, els alumnes del cicle superior són els que canten millor. Tenen bons professors.
A dos quarts de vuit celebro la missa a la capella de les monges amb les vespres, a l’inici. Som vuit persones.
De nou a l’església parroquial, hi ha la celebració de la penitència. Hi participem un centenar llarg de feligresos. I estic sol. La celebració no arriba als tres quarts.
Quan acabem, amb la Fina Barcelona arreglem un xic més els naixements i pessebres. Certament, tot queda millor que a Barcelona.
Oh Albada, vine a alliberar-nos de la foscor, escalfa els nostres cors amb el teu amor ardent.
dijous, 22 / desembre / 2011
Quan escric aquestes notes, ja fa una horeta que som a l’hivern.
Avui serem rics? Rucs, segur, per haver comprat participacions a la loteria. Acostumo a comprar-ne a les diferents associacions o organitzacions culturals, esportives o benèfiques del poble. També me n’han regalat algun. Al vespre sabré alguna cosa.
Vaig a Girona. Hi vaig tan poc com puc. M’entrevisto amb en Quim per parlar de la neteja, reparació de petits desperfectes i algunes futures millores a l’església d’Anglès i a la rectoria (reixes, finestres... ). En poc temps cal solucionar definitivament el problema dels tèrmits i de la seguretat de l’escala de la rectoria (amb un passamà molt baix).
A la llibreria del bisbat adquireixo un parell de llibres de l’Enzo Bianchi i un d’en Lluís Armengol Bernils. M’hi trobo amb en Joan Prat, que em batejà fa 58 anys, i també amb la Montse Oller i amb una josefina de Banyoles.
Vaig a prendre un cafè i saludo en Ramon Llorente, company d’estudis al Seminari.
Retorno a l’aparcament passant pel carrer Ballesteries i, pel camí, proveeixo per fer una bona escudella. Em reconeix i em saluda afectuosament una antiga feligresa flotant que viu al carrer de la Barca i passa els estius a Palafrugell. El seu marit havia treballat a Anglès en un taller de bijuteria.
A la carretera, a l’alçada de Vilanna, m’adono que, al davant, un xic cap a la dreta, es veu amb tota claredat la capella de la Pietat de Constantins, amb el que queda de Can Massana (a la part esquerra) i de Can Bassegó i de Can Vila (al costat dret). Quan es podrà refer aquesta humil capella? Com es podrà fer? Qui ens hi podrà ajudar? Sub tuum praesidium...
A la bústia de la Doma hi trobo algunes nadales: Enric Puig, família Vancells Serra i família Maldonado Azurduy, Carme Morató... Ahir me’n lliurà una en Ramon Sala, dibuixada per ell mateix. També m’arriba alguna panera. Ai festa!
Dino i descanso tranquil•lament. A la tarda acabo el comentari iconogràfic a la pintura de Mateo Girarte L’ADORACIÓ DELS REIS i l’envio a en Toni Monturiol per la Revista del Museu d’Art. Espero que sigui correcte i agradi.
Cap al tard arriba tota la trepa dels Pastorets i l’església s’omple d’àngels i dimonis de totes mides, de pastors i pastores, de figures sagrades, de tramoistes, de directors, d’apuntadors, de modistes... La Mare de Déu del Remei, amb tanta mainada, quedarà ben distreta: segur que s’ho passa bé!
Després de la missa vespertina, mentre a l’església van assajant quadre per quadre, escena per escena, diàleg per diàleg... vaig preparant el suplement del full , el full de cants de Nadal... En Felix assisteix a l’assaig. Coneix i saluda tots els adults i tota la mainada, com és obvi. Parlem de la parròquia, que coneix prou bé, i d’altres temes capellanescos.
Cantant i xiulant, corrent i saltant, l’assaig acaba a mitjanit. Alguna criatura s’hi endormisca, com és lògic. I el nadó, la Clara, que farà d’Infant Jesús, tip i penjant a la seva mare, ha estat clapant tota l’estona. Amb tants àngels que vetllaven per ell, no m’estranya.
Aquest any si que el Nadó serà nena. El silenci i la calma retorna a l’església quan han passat les 12. I encara les responsables volien fer neteja: ja ho faran demà!
Oh Rei de pau, tan desitjat per tots els pobles, per tants homes i dones de bona voluntat: vine, no tardis!
divendres, 23 / desembre / 2011
Faig una bona escudella i carn d’olla. En tindré per uns quants àpats.
Enllesteixo el fulletó dels cants de Nadal que repartirem a les celebracions. M’agrada la selecció que ha proposat en Josep Maria (Joia en el món, Aclarida, Anem a Betlem, Fidels atanseu-vos, Santa Nit...) i la selecció que han proposat els caps de l’Agrupament (És un desig –d’en Josep Thió-, El Rabadà, El vint-i-cinc de desembre, Quan somrius – de Mesclat -). Farem un bon repertori.
Cap a migdia venen a visitar-me l’Albert Tubert, l’Emma Pons i l’hereu, en Martí. isitem la Doma i l’església. També ve en Luis Meinecke de Can Mont - Sant Andreu de Susqueda –acompanyat del seu nét franc nipó- En Luís m’obsequia amb un CD on recull les IMPRESIONS DE CAN MONT 2004 – 2008.
Per dinar faig una primera menjada de carn d’olla i m’acabo bevent un parell de tasses d’escudella. Que bo que ha quedat, tot plegat!
I em van arribant nadales, avui per correu electrònic: Carles Mundet, Monestir de Cuixà, Octavio Mestre, Jaume i M. LluIsa d’Olesa, Francesc Cama, Rafael Torres, Jordi Aragonés, Montserrat Tibau i filla, Armand, Martina i Anna, Félix Pérez, Miquel Àngel, Lluïsa Bonal, Amèlia, Carme Tibau, Maria Bruguera, Esperança Teixidor, Joan i Lluïsa, Bibiana Agustí, Pere Colomer, Joan Vilardell, Josep M. Alental, la colla de la Bambolina... També he rebut algunes felicitacions per telèfon: Teresa Reig, Pilar Roca, Maria Noguer... Encara que pugui semblar una rutina, també és d’agrair un record afectuós.
Continuo omplint la panera d’obsequis: avellanes de Sant Martí (crues i torrades), mel, un bull i una llonganissa de Bonmatí...
Al vespre torta tot l’elenc teatral que prepara la representació de Els Pastorets. I vinga xivarri. L’església queda plena de les plomes dels angelets.
Pastors hi arribaren allà a la mitja nit, cric-cric, cric-cric, Pastors hi arribaren allà a la mitja nit, cric-cric, cric-cric, veient que tots hi anaven del gran fins el més xic, cric-cric, cric-cric, del gran fins el més xic. // A prop d'allà hi passava un dimoni escuat, patrip, patrap, A prop d'allà hi passava un dimoni escuat, patrip, patrap, sentint tanta gatzara a dintre n’és ficat, patrip, patrap, a dintre n’és ficat. // Els pastorets en veure'l s’hi tiren al damunt, patim, patum, Els pastorets en veure'l s’hi tiren al damunt, patim, patum, i tantes n'hi mesuren que el deixen mig difunt, patim, patum, que el deixen mig difunt.
Oh Emmanuel, vine, no tardis, que ens adonem que vens enmig nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada