Estel clar, goig de vidalba,
del dia sense perill,
Remei que ja ens porta l'alba
amb l'esclat del vostre Fill.
Escolans de vostra pleta,
apreníem les cançons
i la joia era completa
pujant vostres esgraons.
Ara que el jorn ja declina
de vostra llum feu-nos clars.
Remei que el cor endevina
no manqueu a nostres llars.
Totes les flors feien flaire,
posades al vostre altar;
totes los flors d'aquell aire
que sols Vós sabeu donar.
Cada any l'esplet s'hi congria
i omple a vessar els vostres peus.
Ara que el poble es delia,
quin goig els vostres conreus.
Hem crescut del temps que vola,
ja tot passa com el vent;
si al matí el prat agombola,
al captard mor al torrent.
Verge i Mare beneïda,
de l'infant tota dolçor.
El nostre cor ara us crida,
no ens deixeu, oh Mare, no.
Dídac Faig
Advent 2011
del dia sense perill,
Remei que ja ens porta l'alba
amb l'esclat del vostre Fill.
Escolans de vostra pleta,
apreníem les cançons
i la joia era completa
pujant vostres esgraons.
Ara que el jorn ja declina
de vostra llum feu-nos clars.
Remei que el cor endevina
no manqueu a nostres llars.
Totes les flors feien flaire,
posades al vostre altar;
totes los flors d'aquell aire
que sols Vós sabeu donar.
Cada any l'esplet s'hi congria
i omple a vessar els vostres peus.
Ara que el poble es delia,
quin goig els vostres conreus.
Hem crescut del temps que vola,
ja tot passa com el vent;
si al matí el prat agombola,
al captard mor al torrent.
Verge i Mare beneïda,
de l'infant tota dolçor.
El nostre cor ara us crida,
no ens deixeu, oh Mare, no.
Dídac Faig
Advent 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada