dissabte, 26 / novembre / 2011
He dormit com un troc i m’he despertat una estona més tard. Encara em venen esternuts i un xic de ragera de nas. No tinc temps de donar una ullada a la premsa ni d’escoltar les notícies. Mentre es fa la bugada, prego un xic, m’estrijolo, em vesteixo... Quan he obert l’església, després d’adorar el Santíssim, de saludar la Mestressa i dir hola a sant Miquel, pujo a esmorzar: una torrada amb oli i un tall de formatge, amb un bon bol de llet i cafè.
A la tarda m’arribo a Bonmatí. Vaig a saludar en Rosendo: treu la cama d’enmig dels llençols per ensenyar-me que la te enguixada. El curiós és que la cama enguixada és la que li queda amagada.
Abans de la missa ve a saludar-me la Carme de Palafrugell, la filla de la Teresina i d’en Miquel (clònic del Cisteller?). La Carme, casada amb un noi neozelandès, havia col·laborat amb Caritas, en l’alfabetització de dones immigrants. Li agraeixo la visita.
La mainada, a Bonmatí, tenen la boja. De cop haig de posar les dues mans damunt les tovalles i pressionar avall: un vailet estira per un cantó i veig perillar tot el que hi ha al damunt: ciris, calze, patena... Quin patir! Avui no els reparteixo dolçaines.
Després de la missa em telefona la Bibiana Agustí, la germana d’en Toni. Va dirigir les excavacions al davant de la porta de Cala Valentina de l’església de Santa Maria de Banyoles. La vaig conèixer en una sortida a Lourdes organitzada per Mn. Girgas del Tura d’Olot, deu fer uns 35 anys. El meu avi i el seu eren cosins germans. Resulta que ara viu a Amer.
diumenge, 27 / novembre / 2011
És el dia de la Medalla Miraculosa, l’aniversari del casament d’en Joan i la Montserrat, els pares de la Rita. He dormit bé, si bé m’he llevat poc desprès de les cinc: un rellotge que hi ha al menjador s’ha disparat i anava sonant, cada vegada més fort.
M’arribo al poble de Sant Martí. Visitant la Maria de cal Curt, la Rosa em comenta que va assistir a les exèquies de Mn. Pere Gubau, a Portbou. Em parla d’ell amb sentiment. L’havia conegut al col·legi del Cor de Maria, de Girona. En remarca la senzillesa, la proximitat, la paciència amb la seva malaltia... Repeteix una consigna que li havia escoltat: “No compraré cap cotxe per mi fins que no se l’hagi comprat l’últim pobre”. La Rosa també em parla de Mn. Jordi R. Gultresa que havia estat rector del poble. La Maria escolta assentint i acotiant el foc. Abans de marxar del poble visito la Nati. Em colpeix com prega. Quan acabem li entono suaument la tornada dels goigs del Roser: “Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria...” i s’hi enganxa amb tota l’ànima . Dintre meu, però, hi canto: “Deu-me la fe dels meus pares...”.
Abans de la missa de migdia, a Anglès, en Josep M. em comenta com es va consolidant el petit grup dels Petits Cantors. És una llavor potser no tant petita com la de mostassa. Espero que la Mestressa l’ajudi a fer créixer. Agraeixo a en Joan Garceso que hagi netejat tan bé els canelobres que ens serveixen per fer lluir els ciris d’advent. Veig que li brillen i li espurnen els ulls. Com també agraeixo a tothom la participació a la GRAN RECAPTA i, com he fet a les altres misses, convido a continuar col·laborant en la recapta d’aliments pel rebost de Caritas, com també aportar algun donatiu per una religiosa d’Anglès que, amb les seves companyes de Jesús Maria, treballa a Bolívia.
Vaig a dinar amb els socis de Floricel. Agraeixo participar a aquests àpats populars que em faciliten anar coneixent i relacionar-me amb bons col·laboradors de la Parròquia i del poble: en Miquel Valentí, en Lluís Riera de la Sigma (amb qui parlo de Mn. Domingo Casanellas i dels inicis de l’Agrupament Escola d’Anglès), en Paco Fina (que té una fàbrica de bastons a Bonmatí: li dic que hi podria contractar per treballar-hi es Cisteller), el matrimoni Puig i Dilmé (que viuen a Mas Riera, al Terme de Banyoles), en Quim (el més gran ballador de sardanes del poble)...
Pel camí de retorn a la Doma, la Carme m’obsequia amb uns peus de porc guisats amb naps. M’aniran bé per fer un bon àpat demà.
dilluns, 28 / novembre / 2011
Estem entrant als dies més foscos de l’any. Si pogués, els trauria del calendari. I és que la foscor sembla que s’encomana.
Al matí vaig a recollir els fulletons amb els salms per les vespres que farem, abans de la missa, aquests dies d’Advent. També passo per casa de l’Arnaldo a portar-hi els fulls de propaganda de la trobada ecumènica del proper diumenge dia 11. I ho aprofito per visitar alguns malalts d’aquell sector: la Quimeta (que va néixer el mateix any que la mare, el 1916), l’Antonieta (que ve de Castellar del Vallès on el seu marit –l’Alfons Gubern - era un reconegut paisatgista ), la Carmeta (al cap de poc de casar-se, el seu marit, en Jaume Serrat, va ser el paleta que construí el campanar d’Anglès, a partir del 1945, amb en Peixet), en David i en Salvador... En una d’aquestes cases hi veig una original i elegant Immaculada tallada per l’Adolf Salanguera (+ 2000).
Amb una bona amanida d’endívies, faig un bon dinar amb els peus de porc guisats amb naps que em donà ahir la Carme. I que no falti una migdiada d’encara no mitja horeta.
A la tarda preparo els fulls de cants i el pessebre retallable per la mainada de la catequesi. Quan arriben em van lliurant dibuixos amb motius nadalencs per escollir-ne per la nadala de l’arxiprestat. Alguns són ben interessants (fets per nenes). El de la Blanca m’agrada molt.
Vaig a Bonmatí. La Coral ve a assajar a l’església pel concert de Nadal. Poso en marxa la calefacció de l’església i espero que arribi el grup per saludar-los. Quan comencen a assajar, retorno cap a Anglès. Hi comencem la missa amb els salms de vespres. Cantem un dels que considero millors himnes d’advent encara que té una traducció al català molt poc afortunada: “Veni, veni Emmanuel! Captivum solve Israel! Qui gemit in exsilio,privatus Dei Filio: Gaude, gaude, Emmanuel, nascetur pro te, Israel!” (Vine, vine, Emmanuel, allibera Israel de lacaptivitat, que a l’exili gemeix, esperant el Fill de Déu: Alegra’t, Israel,alegra’t que l’Emmanuel naixerà per tu!). Aquest himne el vaig aprendre als anys seixanta d’un disc de la Joan Baez on en cantava una versió en anglès: "O come, O come,Emmanuel , and ransom captive Israel that mourns in lonely exile here until theSon of God appear. Rejoice! Rejoice! Emmanuel shall come to thee, o Israel".
dimarts, 29 / novembre / 2011
A estonetes, vaig col·locant bé els llibres. De moment els vaig traient de les capses (tres o quatre cada vegada que m’hi arribo) i els vaig situant segons la temàtica. Quan els tingui tots desencapsats, els acabaré de triar i ordenar: literatura, Palafrugell, Banyoles, estudis locals, història, història de l’art, aritstes, diccionaris, història de l’Església, hagiografia, hagiologia... Espero que tots hi càpiguen.
En Joan Garceso i en Ramon comencen a escatir els arbres del “jardí”, és a dir, de la selva que s’ha fet a l’hort. Comencen per la mimosa: ho tapa tot i no deixa passar el sol. A més, les arrels s’han escampat arreu i ho solleven tot fent perillar el dipòsit del gasoil. Potser no es limitin a coronar-la.
Hi ha reunió de Vida Creixent. Hi participa el coordinador diocesà,en Pere Canaleta. La Rossita comenta que el seu nét té molts quefarems preparant els pastorets. Treballem el segon tema del curs llegint i comentant l’inici de la predicació de Jesús segons l’evangelista sant Marc. Déu n’hi do la participació que hi ha!
Quan acabem la reunió venen el grup de catequesi de la Pepi. Van començar-lo dos i ja són 6, i ben eixerits. Els comento que cal que muntin un pessebre amb les figures retallables. Segur que, entre tots, aconseguiran uns pessebres ben simpàtics, com tenia comprovat a Palafrugell.
Em telefona l’Anton i parlem una bona estona de la seva estada a La Cellera on va ser-hi vicari, de les seves anades a Anglès (sempre a peu) per assistir a enterraments, de quan feia religió a la petita escola de El Pasteral, que amb el jovent anava a l’aplec de Santa Bàrbara on en Kubala hi celebrava la missa...
Al vespre venen la colla dels Pastorets a preparar el cadafal que s’ha d’instal·lar. N’hi ha un que vol fer espeleologia a la cisterna, però voldria que es buidés. M’assegura que, de Sant Esteve a Nadal, ja tornaria a ploure i s’ompliria. En Ricard riu quan se n’adona de la trampa de l’embolic.
dimecres, 30 / novembre / 2011
Per sant Andreu, pluja o vent, o fred molt greu: veurem que serà. Precisament em telefona la Maria Bruguera, que és de Torroella on hi fan una bona fira.
Amb el xiprer, en Ramon, preparem el programa de Nadal de l’Arxiprestat. El problema és que la gent no ha enviat els horaris. L’haurem de repartir per Reis. Amb en Ramon comentem que, fa uns anys, demanàvem una Església pobra. La realitat present està superant la ficció o, millor dir, el desig.
Al migdia oficio les exèquies d’en Ramon de Can Rissec. La seva família és de les darreres que treballen en el negoci de la fusta. I a la tarda hi ha les exèquies de la Maria que oficia el seu cosí, que aquí li diuen Diego (o sigui, en Dídac). Mentre preparem la cerimònia, la Conxita em repassa alguns capellans que ella diu que coneix bé, també un de negre ben negre (li pregunto si potser l’ha vist mai de dalt a baix). Es veu que, per la col·lecció, tots servim.
Cap a entrada de fosc venen la mainada del reforç escolar, i els educadors voluntaris. En Josep ens diu que, aquest proper pont, anirà de viatge cap a Dubai. Em comenta que havia portat un cor parroquial a Flaçà.
Estic fent les còpies per confeccionar els llibrets per les vespres i s’acaba la tinta de la impressora. Intento canviar el cartutx però no encaixa bé. Nerviosisme. Telefono al distribuïdor: potser és un cartutx per un altre model?. Al cap d’una estona de rosegar em telefona el distribuïdor i em diu que possiblement no col·loqui bé el cartutx, que cal extreure el cartutx vell de dintre una mena de calaix on es col·loca el cartutx nou... Vaig seguint els passos que m’indica i, si senyor, això funciona. Encara bo.
dijous, 1 / desembre / 2011
Hem arribat al darrer mes d’aquest any que ha estat tan convuls per mi.
A primera hora ja arriben les pabordesses de la confraria de l’escombra. Em sembla que, aquesta setmana, han vingut per la doma cada dia: per endreçar el rebost de Caritas, per treure les flors seques, per la reunió de Vida Creixent... Els dic que es podrien col·locar uns quants llits a la casa per poder-hi passar la nit i així no els caldria anar i tornar de casa seva.
Treballo tot el dia elaborant la felicitació programa de les parròquies de l’arxiprestat i van arribant els horaris de les activitats de Nadal a les parròquies. Déu n’hi do la riquesa del cicle nadalenc a aquesta vall!
Vaig a dinar a Can Teixidor, amb la Carme, en Josep i la Nuri. És dijous i toca arròs, ben bo. En Patllari i en Ferriol (els mini nebots) gandulegen per l’entrada esperant l’hora d’anar a l’escola. En Ferriol està un xic refredat i se n’empairarà.
Abans d’anar cap a Anglès, passo a proveir. I quan arribo a la doma m’hi trobo en Joan Xarles que ve a fer una petita inspecció per veure què cal fer amb les termites.
I al vespre venen uns quants a preparar l’església per la representació dels Pastorets. Sempre ve a trucar-me en Lluís, gran amic d’en Fèlix i peregrí a Sant Jaume de Galícia. Suposo que ens deixaran celebrar les misses de Nadal a l’església. Aquests de les Bambolines també acabaran passant la nit per aquí, en tot cas al cor per no estar tan a prop de les pabordesses de la confraria de l’escombra. Ben curiós, tant a Anglès com a Palafrugell, l’elenc responsable de la representació dels Pastorets s’anomena Bambolines.
Amb els tramoistes dels Pastorets acostumem a parlar de coses del poble. Sembla que en Boix podrà trobar algun espeleòleg subaquàtic per immergir-se a la cisterna de sota del presbiteri. En Ricard Lloret, el grumet de la colla, em comenta els seus estudis d’informàtica i cap on viu, al Pla d’Amunt, per un trencall del camí de les Mines del Sant Pare. En Badó, amb posat de desmenjat, em mostra cofoi una fotografia de com estava decorada l’església cap els anys seixanta... Com ja he notat en altres ocasions, hi ha poques fotografies de l’interior de l’església abans de les reformes fetes entre el 1965 i el 1975 (espero que la Maria Tarrés me n’ensenyi alguna altra). No em desagrada com era el presbiteri, amb unes motllures clàssiques que emmarcaven les portes i el cambril (on deurien anar a petar?), amb unes teles a banda i banda del presbiteri (a una, sembla que s’hi veu una aparició de sant Miquel), unes reixes a l’entrada del presbiteri... Un es pregunta si realment millorà la decoració. Possiblement es necessitava simplificar, il·luminar...
divendres, 2 / desembre / 2011
El dia es lleva mandrós i mig emboirat. Quan ho he enllestit tot, dono una ullada el programa de Nadal de l’Arxiprestat. Només manca el poema per tenir-ho enllestir i portar-ho a la impremta.
Cap a les onze, surto per anar a visitar malalts i gent gran de Bonmatí com toca cada primer divendres. Tampoc s’hi pot anar massa aviat. Abans de sortir pregunto a les pabordesses de la confraria de l’escombra –que ja fa estona que feinegen preparant lots de menjar- on és a Can Valls, la casa vella del Pla d’Avall. Cadascuna m’assenyala a una punta diferent del poble. Com que m’ho deixen tan clar, els dic que suposo que és millor que ho pregunti per allà, és a dir, sortint del poble, direcció Bescanó.
Abans d’arribar a la fàbrica ÀNTEX, giro a la dreta, a una casa de pagès vella amb la confiança de que, si no és aquesta casa, m’ho indicaran bé. Al costat de la casa hi ha un camp de pastura amb dotzenes i dotzenes d’ànecs. Es veu que fan la competència amb el meu germà i, encara bo que el guanyen. A la casa m’atén un noi que és mostra molt amable. Em diu que allà és a Can Rabell i que ell és en Marc i que, si ho vull, amb la seva moto m’acompanyarà fins a Can Valls. Li ho agreixo de debò. Tot davant meu, amb la seva moto passem per darrera la fàbrica ÀNTEX i ens enfilem cap a una urbanització mig abandonada on hi ha la casa que cerco. Si no hagués estat per en Marc, poc hi hauria pas trobat.
A la casa m’acull la Maria i em diu que en Josep està cabotejant per l’hort. Ja se’n pot anar el metge! Un cop he entrat a la casa amb en Lluís i la Maria, identifico dues pintures que representen Sant Martí Sapresa, d’on procedeix la família (a Can Valls). Es veu que els dos petits quadres els va pintar en Josep, germà d’en Lluís. A la vora de la llar em parlen de les dues filles, la Remei i la M. Àngels, i de la néta que és als EEUU ; també em comenten la vegada que es va cremar de valent, la vigília de Nadal, i que ho va passar malament per refer-se...
Les visites a Bonmatí les començo a Cala Maria. Sortint, faig la visita a Can Lluís. Em comenta que fou el darrer moliner de Bonmatí, quan la colònia encara depenia de l’Ajuntament d’Amer i que, abans que hi hagués la colònia, aquest indret s’anomenava el veïnat de Can Cabanes. També em parla de les cases que hi havia cap allí enllà. Em comenta que, quan buixardava les moles, en sortien guspires que se li clavaven al dors dels dits i que, com tots els que havien estat moliners, se li nota que els te cremats. Em mostra un catàleg del s. XIX d’en Ramon Marull on hi ha recanvis de les diverses peces que hi havia al molí. Sortint de Can Lluís, visito la Josefina, en Joan, la Margarita i, finalment, la Carmeta, la més animosa de tota la colla malgrat estar estacada pel nas a una màquina que l’ajuda a respirar.
A una de les cases que he visitat m’han obsequiat amb una bossa de pinetells: són preciosos i fan molt bona olor. Vaig a Can Lluís a comprar unes salsitxes i, amb els pinetells, una mica d’all i julivert i quatre cigrons, tindré un bon dinar. I encara em sobraran bolets (amb salsitxes) per un altre àpat. Decandit, segur que poc hi quedaré!
Uns operaris han canviat els indicadors al trencant que va a Bonmatí i Sant Martí de Llèmana. Un ja s’adona que hi ha ganes d’estalviar i retallar. A més, han posat un indicador a un poble fins ara desconegut : S. MARTÍL. Ridícul.
M’arriba el pressupost per l’estudi dels tèrmits. Reconxo, noi! Si ja només detectar el niu i els camins del termiter costa més de 1500 €, què deu costar la fumigació?
Des del Monestir de Sant Benet de Montserrat, m’arriben les figures d’un naixement. Hi ha una dedicatòria: “Figuretes de Nadal, figuretes d’alegria, feu-nos sempre companyia en aquest viure mortal”. Entenc la contrasenya i em commoc.
A la tarda, en Josep Danès em comenta com amb en Josep M. Pont, de jovenets, van començar la colla que portaven els Pastorets i la Passió on ell hi feia el paper de Judes i en Miquel hi feia de Jesús.
Des de mitja setmana el constipat (possiblement una irritació provocada per la pols) m’ha deixat de molestar.
He dormit com un troc i m’he despertat una estona més tard. Encara em venen esternuts i un xic de ragera de nas. No tinc temps de donar una ullada a la premsa ni d’escoltar les notícies. Mentre es fa la bugada, prego un xic, m’estrijolo, em vesteixo... Quan he obert l’església, després d’adorar el Santíssim, de saludar la Mestressa i dir hola a sant Miquel, pujo a esmorzar: una torrada amb oli i un tall de formatge, amb un bon bol de llet i cafè.
Llegeixo amb detenció la necrològica de Mn. Pere Gubau que m’ha arribat:
“Mn. Pere Gubau i Valls, va néixer a Salt el 26 de maig de 1947. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i, més tard, es llicencià en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. Va ser ordenat prevere el 4 de juny de 1972 a la llavors església parroquial de sant Feliu de Girona. Va exercir el ministeri primer com a vicari de la parròquia de sant Feliu de Girona fins a l’any 1983. El curs 1979-1980 fou professor del curs introductori del Seminari diocesà. Del 1982 al 1990, professor de Teologia de la Vida Cristiana al Seminari diocesà. Del 1983 al 1985 fou nomenat regent de Portbou. Del 1988 al 1996, professor de Filosofia a l’Institut de Teologia de Girona i des del 1996 professor de Filosofia a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Del 2006 al 2010, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Actualment era, des del 1985, rector de Portbou i, des de l’estiu passat, professor no estable de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Ha mort a Girona el 25 de novembre de 2011. L’enterrament tindrà lloc demà dissabte 26 de novembre, a les 11 del matí, a l’església parroquial de Santa Maria de Portbou”.
Baixo al poble a proveir d’alguna cosa. Ho aprofito per visitar un parell de persones grans i malaltes, en Josep i la Rosa. Pujant em trobo amb en Joan que ja ha netejat totes les sacres amb marc metàl·lic que hem localitzat. Ara caldrà fer-ho lluir tot penjant-ho a les parets de la sagristia.
En Josep i la Viky venen a descarregar capses plenes d’aliments que s’han recollit a la GRAN RECAPTA. Ahir vespre en Miquel també en va descarregar unes quantes capses. N’hi haurà per uns quants dies. A la tarda m’arribo a Bonmatí. Vaig a saludar en Rosendo: treu la cama d’enmig dels llençols per ensenyar-me que la te enguixada. El curiós és que la cama enguixada és la que li queda amagada.
Abans de la missa ve a saludar-me la Carme de Palafrugell, la filla de la Teresina i d’en Miquel (clònic del Cisteller?). La Carme, casada amb un noi neozelandès, havia col·laborat amb Caritas, en l’alfabetització de dones immigrants. Li agraeixo la visita.
La mainada, a Bonmatí, tenen la boja. De cop haig de posar les dues mans damunt les tovalles i pressionar avall: un vailet estira per un cantó i veig perillar tot el que hi ha al damunt: ciris, calze, patena... Quin patir! Avui no els reparteixo dolçaines.
Retornant a Anglès m’aturo al cau per saludar els nois i noies de l’Agrupament. Únicament hi ha la colla dels castors i les llúdrigues amb dos dels seus caps, en Marcel i en Robert.
A la missa anticipada d’Anglès hi veig poca gent. Hi estrenem 4 dels canelobres que ha netejat en Joan cada un amb un dels ciris d’Advent. Fan una bona patxoca. Després de la missa em telefona la Bibiana Agustí, la germana d’en Toni. Va dirigir les excavacions al davant de la porta de Cala Valentina de l’església de Santa Maria de Banyoles. La vaig conèixer en una sortida a Lourdes organitzada per Mn. Girgas del Tura d’Olot, deu fer uns 35 anys. El meu avi i el seu eren cosins germans. Resulta que ara viu a Amer.
És el dia de la Medalla Miraculosa, l’aniversari del casament d’en Joan i la Montserrat, els pares de la Rita. He dormit bé, si bé m’he llevat poc desprès de les cinc: un rellotge que hi ha al menjador s’ha disparat i anava sonant, cada vegada més fort.
A la primera missa d’Anglès hi participa força gent: es prega en sufragi de la que va ser una destacada col·laboradora de l’Oncolliga local, la Mercè. Ja l’havia recordat a la missa anticipada però resulta que la família i les companyes en fan memòria a la missa d’avui.
A Sant Martí, en Joan amb el seu nét Jordi, ja hi participa. Quan sortim, amb la feligresia, parlem de la possibilitat de celebrar la missa de mitjanit la nit de Nadal. Es desestima: prefereixen participar a la missa de mig matí, com cada diumenge. O sigui, que sembla que no hauré de celebrar missa a la mitjanit de la nit de Nadal. O potser si? A la primera Nit de Nadal només hi havia Maria, Josep, el bou, la mula... i potser una llevadora. Possiblement els pastors no arribarien fins a la matinada. I prou que va esclatar el Nadal.M’arribo al poble de Sant Martí. Visitant la Maria de cal Curt, la Rosa em comenta que va assistir a les exèquies de Mn. Pere Gubau, a Portbou. Em parla d’ell amb sentiment. L’havia conegut al col·legi del Cor de Maria, de Girona. En remarca la senzillesa, la proximitat, la paciència amb la seva malaltia... Repeteix una consigna que li havia escoltat: “No compraré cap cotxe per mi fins que no se l’hagi comprat l’últim pobre”. La Rosa també em parla de Mn. Jordi R. Gultresa que havia estat rector del poble. La Maria escolta assentint i acotiant el foc. Abans de marxar del poble visito la Nati. Em colpeix com prega. Quan acabem li entono suaument la tornada dels goigs del Roser: “Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria...” i s’hi enganxa amb tota l’ànima . Dintre meu, però, hi canto: “Deu-me la fe dels meus pares...”.
Abans de la missa de migdia, a Anglès, en Josep M. em comenta com es va consolidant el petit grup dels Petits Cantors. És una llavor potser no tant petita com la de mostassa. Espero que la Mestressa l’ajudi a fer créixer. Agraeixo a en Joan Garceso que hagi netejat tan bé els canelobres que ens serveixen per fer lluir els ciris d’advent. Veig que li brillen i li espurnen els ulls. Com també agraeixo a tothom la participació a la GRAN RECAPTA i, com he fet a les altres misses, convido a continuar col·laborant en la recapta d’aliments pel rebost de Caritas, com també aportar algun donatiu per una religiosa d’Anglès que, amb les seves companyes de Jesús Maria, treballa a Bolívia.
Vaig a dinar amb els socis de Floricel. Agraeixo participar a aquests àpats populars que em faciliten anar coneixent i relacionar-me amb bons col·laboradors de la Parròquia i del poble: en Miquel Valentí, en Lluís Riera de la Sigma (amb qui parlo de Mn. Domingo Casanellas i dels inicis de l’Agrupament Escola d’Anglès), en Paco Fina (que té una fàbrica de bastons a Bonmatí: li dic que hi podria contractar per treballar-hi es Cisteller), el matrimoni Puig i Dilmé (que viuen a Mas Riera, al Terme de Banyoles), en Quim (el més gran ballador de sardanes del poble)...
Pel camí de retorn a la Doma, la Carme m’obsequia amb uns peus de porc guisats amb naps. M’aniran bé per fer un bon àpat demà.
dilluns, 28 / novembre / 2011
Estem entrant als dies més foscos de l’any. Si pogués, els trauria del calendari. I és que la foscor sembla que s’encomana.
Al matí vaig a recollir els fulletons amb els salms per les vespres que farem, abans de la missa, aquests dies d’Advent. També passo per casa de l’Arnaldo a portar-hi els fulls de propaganda de la trobada ecumènica del proper diumenge dia 11. I ho aprofito per visitar alguns malalts d’aquell sector: la Quimeta (que va néixer el mateix any que la mare, el 1916), l’Antonieta (que ve de Castellar del Vallès on el seu marit –l’Alfons Gubern - era un reconegut paisatgista ), la Carmeta (al cap de poc de casar-se, el seu marit, en Jaume Serrat, va ser el paleta que construí el campanar d’Anglès, a partir del 1945, amb en Peixet), en David i en Salvador... En una d’aquestes cases hi veig una original i elegant Immaculada tallada per l’Adolf Salanguera (+ 2000).
Amb una bona amanida d’endívies, faig un bon dinar amb els peus de porc guisats amb naps que em donà ahir la Carme. I que no falti una migdiada d’encara no mitja horeta.
A la tarda preparo els fulls de cants i el pessebre retallable per la mainada de la catequesi. Quan arriben em van lliurant dibuixos amb motius nadalencs per escollir-ne per la nadala de l’arxiprestat. Alguns són ben interessants (fets per nenes). El de la Blanca m’agrada molt.
Vaig a Bonmatí. La Coral ve a assajar a l’església pel concert de Nadal. Poso en marxa la calefacció de l’església i espero que arribi el grup per saludar-los. Quan comencen a assajar, retorno cap a Anglès. Hi comencem la missa amb els salms de vespres. Cantem un dels que considero millors himnes d’advent encara que té una traducció al català molt poc afortunada: “Veni, veni Emmanuel! Captivum solve Israel! Qui gemit in exsilio,privatus Dei Filio: Gaude, gaude, Emmanuel, nascetur pro te, Israel!” (Vine, vine, Emmanuel, allibera Israel de lacaptivitat, que a l’exili gemeix, esperant el Fill de Déu: Alegra’t, Israel,alegra’t que l’Emmanuel naixerà per tu!). Aquest himne el vaig aprendre als anys seixanta d’un disc de la Joan Baez on en cantava una versió en anglès: "O come, O come,Emmanuel , and ransom captive Israel that mourns in lonely exile here until theSon of God appear. Rejoice! Rejoice! Emmanuel shall come to thee, o Israel".
dimarts, 29 / novembre / 2011
A estonetes, vaig col·locant bé els llibres. De moment els vaig traient de les capses (tres o quatre cada vegada que m’hi arribo) i els vaig situant segons la temàtica. Quan els tingui tots desencapsats, els acabaré de triar i ordenar: literatura, Palafrugell, Banyoles, estudis locals, història, història de l’art, aritstes, diccionaris, història de l’Església, hagiografia, hagiologia... Espero que tots hi càpiguen.
En Joan Garceso i en Ramon comencen a escatir els arbres del “jardí”, és a dir, de la selva que s’ha fet a l’hort. Comencen per la mimosa: ho tapa tot i no deixa passar el sol. A més, les arrels s’han escampat arreu i ho solleven tot fent perillar el dipòsit del gasoil. Potser no es limitin a coronar-la.
Hi ha reunió de Vida Creixent. Hi participa el coordinador diocesà,en Pere Canaleta. La Rossita comenta que el seu nét té molts quefarems preparant els pastorets. Treballem el segon tema del curs llegint i comentant l’inici de la predicació de Jesús segons l’evangelista sant Marc. Déu n’hi do la participació que hi ha!
Quan acabem la reunió venen el grup de catequesi de la Pepi. Van començar-lo dos i ja són 6, i ben eixerits. Els comento que cal que muntin un pessebre amb les figures retallables. Segur que, entre tots, aconseguiran uns pessebres ben simpàtics, com tenia comprovat a Palafrugell.
Em telefona l’Anton i parlem una bona estona de la seva estada a La Cellera on va ser-hi vicari, de les seves anades a Anglès (sempre a peu) per assistir a enterraments, de quan feia religió a la petita escola de El Pasteral, que amb el jovent anava a l’aplec de Santa Bàrbara on en Kubala hi celebrava la missa...
Al vespre venen la colla dels Pastorets a preparar el cadafal que s’ha d’instal·lar. N’hi ha un que vol fer espeleologia a la cisterna, però voldria que es buidés. M’assegura que, de Sant Esteve a Nadal, ja tornaria a ploure i s’ompliria. En Ricard riu quan se n’adona de la trampa de l’embolic.
dimecres, 30 / novembre / 2011
Per sant Andreu, pluja o vent, o fred molt greu: veurem que serà. Precisament em telefona la Maria Bruguera, que és de Torroella on hi fan una bona fira.
Amb el xiprer, en Ramon, preparem el programa de Nadal de l’Arxiprestat. El problema és que la gent no ha enviat els horaris. L’haurem de repartir per Reis. Amb en Ramon comentem que, fa uns anys, demanàvem una Església pobra. La realitat present està superant la ficció o, millor dir, el desig.
Al migdia oficio les exèquies d’en Ramon de Can Rissec. La seva família és de les darreres que treballen en el negoci de la fusta. I a la tarda hi ha les exèquies de la Maria que oficia el seu cosí, que aquí li diuen Diego (o sigui, en Dídac). Mentre preparem la cerimònia, la Conxita em repassa alguns capellans que ella diu que coneix bé, també un de negre ben negre (li pregunto si potser l’ha vist mai de dalt a baix). Es veu que, per la col·lecció, tots servim.
Cap a entrada de fosc venen la mainada del reforç escolar, i els educadors voluntaris. En Josep ens diu que, aquest proper pont, anirà de viatge cap a Dubai. Em comenta que havia portat un cor parroquial a Flaçà.
Estic fent les còpies per confeccionar els llibrets per les vespres i s’acaba la tinta de la impressora. Intento canviar el cartutx però no encaixa bé. Nerviosisme. Telefono al distribuïdor: potser és un cartutx per un altre model?. Al cap d’una estona de rosegar em telefona el distribuïdor i em diu que possiblement no col·loqui bé el cartutx, que cal extreure el cartutx vell de dintre una mena de calaix on es col·loca el cartutx nou... Vaig seguint els passos que m’indica i, si senyor, això funciona. Encara bo.
dijous, 1 / desembre / 2011
Hem arribat al darrer mes d’aquest any que ha estat tan convuls per mi.
A primera hora ja arriben les pabordesses de la confraria de l’escombra. Em sembla que, aquesta setmana, han vingut per la doma cada dia: per endreçar el rebost de Caritas, per treure les flors seques, per la reunió de Vida Creixent... Els dic que es podrien col·locar uns quants llits a la casa per poder-hi passar la nit i així no els caldria anar i tornar de casa seva.
Treballo tot el dia elaborant la felicitació programa de les parròquies de l’arxiprestat i van arribant els horaris de les activitats de Nadal a les parròquies. Déu n’hi do la riquesa del cicle nadalenc a aquesta vall!
Vaig a dinar a Can Teixidor, amb la Carme, en Josep i la Nuri. És dijous i toca arròs, ben bo. En Patllari i en Ferriol (els mini nebots) gandulegen per l’entrada esperant l’hora d’anar a l’escola. En Ferriol està un xic refredat i se n’empairarà.
Abans d’anar cap a Anglès, passo a proveir. I quan arribo a la doma m’hi trobo en Joan Xarles que ve a fer una petita inspecció per veure què cal fer amb les termites.
I al vespre venen uns quants a preparar l’església per la representació dels Pastorets. Sempre ve a trucar-me en Lluís, gran amic d’en Fèlix i peregrí a Sant Jaume de Galícia. Suposo que ens deixaran celebrar les misses de Nadal a l’església. Aquests de les Bambolines també acabaran passant la nit per aquí, en tot cas al cor per no estar tan a prop de les pabordesses de la confraria de l’escombra. Ben curiós, tant a Anglès com a Palafrugell, l’elenc responsable de la representació dels Pastorets s’anomena Bambolines.
Amb els tramoistes dels Pastorets acostumem a parlar de coses del poble. Sembla que en Boix podrà trobar algun espeleòleg subaquàtic per immergir-se a la cisterna de sota del presbiteri. En Ricard Lloret, el grumet de la colla, em comenta els seus estudis d’informàtica i cap on viu, al Pla d’Amunt, per un trencall del camí de les Mines del Sant Pare. En Badó, amb posat de desmenjat, em mostra cofoi una fotografia de com estava decorada l’església cap els anys seixanta... Com ja he notat en altres ocasions, hi ha poques fotografies de l’interior de l’església abans de les reformes fetes entre el 1965 i el 1975 (espero que la Maria Tarrés me n’ensenyi alguna altra). No em desagrada com era el presbiteri, amb unes motllures clàssiques que emmarcaven les portes i el cambril (on deurien anar a petar?), amb unes teles a banda i banda del presbiteri (a una, sembla que s’hi veu una aparició de sant Miquel), unes reixes a l’entrada del presbiteri... Un es pregunta si realment millorà la decoració. Possiblement es necessitava simplificar, il·luminar...
divendres, 2 / desembre / 2011
El dia es lleva mandrós i mig emboirat. Quan ho he enllestit tot, dono una ullada el programa de Nadal de l’Arxiprestat. Només manca el poema per tenir-ho enllestir i portar-ho a la impremta.
Cap a les onze, surto per anar a visitar malalts i gent gran de Bonmatí com toca cada primer divendres. Tampoc s’hi pot anar massa aviat. Abans de sortir pregunto a les pabordesses de la confraria de l’escombra –que ja fa estona que feinegen preparant lots de menjar- on és a Can Valls, la casa vella del Pla d’Avall. Cadascuna m’assenyala a una punta diferent del poble. Com que m’ho deixen tan clar, els dic que suposo que és millor que ho pregunti per allà, és a dir, sortint del poble, direcció Bescanó.
Abans d’arribar a la fàbrica ÀNTEX, giro a la dreta, a una casa de pagès vella amb la confiança de que, si no és aquesta casa, m’ho indicaran bé. Al costat de la casa hi ha un camp de pastura amb dotzenes i dotzenes d’ànecs. Es veu que fan la competència amb el meu germà i, encara bo que el guanyen. A la casa m’atén un noi que és mostra molt amable. Em diu que allà és a Can Rabell i que ell és en Marc i que, si ho vull, amb la seva moto m’acompanyarà fins a Can Valls. Li ho agreixo de debò. Tot davant meu, amb la seva moto passem per darrera la fàbrica ÀNTEX i ens enfilem cap a una urbanització mig abandonada on hi ha la casa que cerco. Si no hagués estat per en Marc, poc hi hauria pas trobat.
A la casa m’acull la Maria i em diu que en Josep està cabotejant per l’hort. Ja se’n pot anar el metge! Un cop he entrat a la casa amb en Lluís i la Maria, identifico dues pintures que representen Sant Martí Sapresa, d’on procedeix la família (a Can Valls). Es veu que els dos petits quadres els va pintar en Josep, germà d’en Lluís. A la vora de la llar em parlen de les dues filles, la Remei i la M. Àngels, i de la néta que és als EEUU ; també em comenten la vegada que es va cremar de valent, la vigília de Nadal, i que ho va passar malament per refer-se...
Les visites a Bonmatí les començo a Cala Maria. Sortint, faig la visita a Can Lluís. Em comenta que fou el darrer moliner de Bonmatí, quan la colònia encara depenia de l’Ajuntament d’Amer i que, abans que hi hagués la colònia, aquest indret s’anomenava el veïnat de Can Cabanes. També em parla de les cases que hi havia cap allí enllà. Em comenta que, quan buixardava les moles, en sortien guspires que se li clavaven al dors dels dits i que, com tots els que havien estat moliners, se li nota que els te cremats. Em mostra un catàleg del s. XIX d’en Ramon Marull on hi ha recanvis de les diverses peces que hi havia al molí. Sortint de Can Lluís, visito la Josefina, en Joan, la Margarita i, finalment, la Carmeta, la més animosa de tota la colla malgrat estar estacada pel nas a una màquina que l’ajuda a respirar.
A una de les cases que he visitat m’han obsequiat amb una bossa de pinetells: són preciosos i fan molt bona olor. Vaig a Can Lluís a comprar unes salsitxes i, amb els pinetells, una mica d’all i julivert i quatre cigrons, tindré un bon dinar. I encara em sobraran bolets (amb salsitxes) per un altre àpat. Decandit, segur que poc hi quedaré!
Uns operaris han canviat els indicadors al trencant que va a Bonmatí i Sant Martí de Llèmana. Un ja s’adona que hi ha ganes d’estalviar i retallar. A més, han posat un indicador a un poble fins ara desconegut : S. MARTÍL. Ridícul.
M’arriba el pressupost per l’estudi dels tèrmits. Reconxo, noi! Si ja només detectar el niu i els camins del termiter costa més de 1500 €, què deu costar la fumigació?
Des del Monestir de Sant Benet de Montserrat, m’arriben les figures d’un naixement. Hi ha una dedicatòria: “Figuretes de Nadal, figuretes d’alegria, feu-nos sempre companyia en aquest viure mortal”. Entenc la contrasenya i em commoc.
A la tarda, en Josep Danès em comenta com amb en Josep M. Pont, de jovenets, van començar la colla que portaven els Pastorets i la Passió on ell hi feia el paper de Judes i en Miquel hi feia de Jesús.
Des de mitja setmana el constipat (possiblement una irritació provocada per la pols) m’ha deixat de molestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada