dissabte, 17 de desembre de 2011

Santa Llúcia principal: tretze dies per Nadal

dissabte, 10 / desembre / 2011


A Anglès hi conec dues Loreto, i a Banyoles, una. També n’havia conegut una a Batet (a Can Merra), una de Sant Feliu de Pallerols i crec que també alguna a Gaüses. I em balla per la memòria una de Palafrugell (de la fleca vella, baixant el Raval Inferior?).

Faig una mica d’endreça per la sagristia. Ensumo encara el ferum de la colònia de tèrmits. Això acabarà amb una guerra encesa.

Quan vaig a Bonmatí ve a trobar-me en Marc Sarsanedas. Em porta un recull de poemes de. També un article dedicat al pont de Sant Julià. Hem de preparar una entrevista per Ràdio Bonmatí.

A la missa de Bonmatí hi fan d’escolans l’Adrià, en Martí, en Max i en Rodrigo. Aquests dos darrers són els que es porten millor. Quan acabem la missa ve a trobar-me la M. Àngels Cubarsí. Em demana que li signi una mena de carta del pelegrí (com la d’anar a Sant Jaume de Galícia) perquè està fent el camí anomenat LA SAL DE LA VIDA i ha de recollir les signatures dels rectors tots els pobles on transcorre el camí, fonamentalment el trajecte de la Via Verda, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Núria. A Sant Feliu va recollir aigua de mar i l’abocarà a la font de sant Gil, a Núria mateix.

Al vespre, a Anglès, abans de la missa, la Conxita em diu que, quan entrava, ha sentit veus a l’església que la cridaven. A la missa hi fan d’escolans la Laia, la Carla, la Duna, la Júlia, en Samuel i en Roger: molt millor que un catàleg de Benetton.

Han vingut visitar-me uns amics i antics col•laboradors. L’Esperança ja deu tenir la mosca darrera l’orella sospitant qui deuen ser. Després de la missa pugem al pis a sopar. L’han preparat a casa seva: escalivada, pa en tomate, pernil i formatge. I per postres uns bracets de gitano de Can Vila i una amanida de fruita. Mentre anem menjant i tertuliant, sentim els petards que ens van anunciant que el Barça guanya al Real Madrid si bé, al començament, hem sentit una piula. Que n’aprenguin!

diumenge, 11 / desembre / 2011

Quan obro els portals de l’església, la lluna es mostra ufanosa i fent el ple, com una taronja immensa, darrera el Puig d’Afrou donant la seva dreta a la creu que s’alça beneint la vall.

A la primera missa hi assisteixen els de Can Rabell per l’aniversari de l’àvia, la Carme. Els ànecs s’han quedat al clos: si haguessin vingut, les persones no hauríem capigut a l’església. I quina processó d’anada i de tornada! Amb en Josep i la Núria repassem els dos Naixements que hi ha a la sagristia: l’un el va pintar la Núria, l’any passat; l’altra prové de l’Art Cristià, d’Olot amb un acoloriment semblant al Sant Crist que presideix al presbiteri. La Núria, a casa seva, està restaurant un conjunt de paper maixé que va confeccionar fa tres o quatre anys. Els dic que faltaran un parell d’imatges del Nen Jesús per altres dos conjunts de Naixements que hi ha a la rectoria. En Pepet em diu que, als tallers d’Olot, de les imatges del Nen Jesús en deien “tòtils”.

A Sant Martí, la Carme em comenta com instal•larà el pessebre, davant de la imatge de santa Anna. Allà tothom el veurà quan retornin de combregar i, a més, els llums hi lluiran millor. Es veu que el pessebre que instal•len és dels típics de casa nostra. M’agradarà veure’l i admirar-lo.

M’arribo al poble a visitar els de Cal Curt que no han baixat. En Joan no es troba massa fi. La filla, la Rosa, es lamenta que la necrològica que recull el full dedicada a Mn. Pere Gubau no esmenta per res els anys de docència al col•legi del P. Masmitjà de les religioses del Cor de Maria i al col•legi Vedruna: i tantes alumnes que van ser deixebles seves, moltes més que enlloc més. Es veu que a les exèquies tampoc se’n va fer cap referència, i això que a l’església hi havia moltes religioses i professors dels dos centres docents. També visito en Manel i l’Assumpció i passo a saludar la Nati.

Abans de la missa del migdia, a Anglès, ve a saludar-me l’Assumpta Valls, de Begur, que canta a la Coral Mestre Sirès. Em presenta la seva néta, la petita Júlia, que Mn. Sebastià batejà l’agost del 2010. L’Olga, la filla, està casada a Anglès.

En Joan i en Ricardet venen a parlar con caldria instal•lar per l’església els naixements que tenim . El naixement de figures grosses que em regalà la Maria (i que em va dir que si no me l’enduia el volia altra vegada a casa seva) l’instal•larem al pati de la Doma, fent una barraca amb bales de palla. Arribem de nou a la bogeria de Nadal (en paraules més tècniques en diuen el gran misteri de Nadal).

Tant a Sant Martí com a Anglès, se m’ha preguntat a quina hora s’enterra en Rajolet, o sigui, en Joan Salavedra. Com que el rector de Bonmatí, fins Mn. Joan Solà, era el mateix que el de Vilanna, hi ha qui es pensa que jo també me’n cuido. Però, el rector de Vilanna ara ho és el de Bescanó, per la raó que Vilanna és municipi de Bescanó, tot i que les cases de Vilanna (i de Can Rajolet) estan a l’altra banda del pont de Bonmatí i, en canvi, el nucli de Vilanna queda a uns 5 km.

A la tarda hi ha la trobada de Nadal amb la Comunitat Evangèlica d’Anglès. La celebrem a l’estada sala de plens de l’Ajuntament antic, a la plaça de la Vila. Hi participem una quarantena de persones. De la Parròquia, som una quinzena. La comunitat evangelista està formada per moltes persones d’Hondures. També hi ha un grup de joves de Girona, igualment hondurenys, i el pastor de la comunitat de Girona, que és anglès, com també són angleses la seva muller i la de l’Arnaldo. La congregació de Girona es reuneixen en un local de Taialà, proper a Sant Gregori. La celebració fonamentalment consisteix en la lectura i comentari dels textos bíblics de la nit de Nadal. També es llegeix un poema d’en Manel Pont, un fragment del seu llibre L’ÀNGEL DE NADAL (1958) i fem la pregària de St. Francesc:”Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau...”. Amb una mica de piscolabis, acabem cap a ¾ de 8 del vespre.

dilluns, 12 / desembre / 2011

Recordo la Joana Guadalupe (encara que sigui de cognom). Obro el portal de l’església: la lluna, després d’haver vetllat tota la nit i abans d’anar a dormir, està besant devotament la creu que corona el puig d’Afrou. De mica en mica algunes llepades de sol es deixen veure per Santa Bàrbara i a Can Bellveí.

M’escriu l’Octavio Mestre per comunicar-me que em regalarà el llibre de Mn. Modest Prats. Li agraeixo el gest i li comento que, a Mn. Modest Prats, el conec força. Fou professor meu al seminari i a la facultat de teologia. També va ser professor meu a la facultat d’història de la UDG on va destacar com eminent filòleg. Quan jo vaig ser rector de Sant Jordi Desvalls, ell ho era de Medinyà i anava a veure’l sovint.

La seva mare, l’Enriqueta, també vaig tenir el gust de conèixer-la i em feia riure amb les seves sortides tan maternals, de dona empordanesa plena de seny. L’Enriqueta va ser amiga de la meva mare i es coneixien de les trobades de mares de capellans.

A més, amb Mn. Modest, ens hem trobat i hem coincidit en moltes altres coses. A nivell cultural, sempre ha estat molt valorat als cercles culturals del país . Els seus amics de la Universitat de Girona (especialment el vice rector, en Francesc Feliu) han treballat per publicar-li els seus treballs. En aquest llibre hi ha els textos més explícitament espirituals i pastorals. M’agradarà molt tenir aquest obsequi.

Penjo al bloc el poema dedicat a la Mare de Déu del Remei que ha escrit Mn. Dídac Faig que m’ha enviat juntament amb la carta que transcric:

“Ja no podrà dir més que no tinc cap poema dedicat a la Mare de Déu del Remei. Certament, m’entristia. Pescat al vol, m’ha sortit aquest sense cap pretensió. Evoca el nostre temps d’infantesa i d’escolans a la parròquia. Quan dintre la dictadura rabiosa tot era en castellà, nosaltres ja intuíem i començàvem un camí de llibertat, sota l’empar de la Mare de Déu. La segona estrofa del poema fa especialment referència a en Ricardet, rei de les flors, gran artista. Amb ell i alguns més, que encara tinc presents, cantàvem les primeres cançons en català. Quin goig! Per això el titulo “Goigs perennes”. Goigs, perquè expressen una veritable alegria d’estimar a la Mare. Perennes, perquè encara ressonen en el nostre cor”.

Ja m’han arribat algunes nadales: la F. Cañet, les germanes Bofill, el Gmà. Pere (des de Mallorca).

Vaig retrobant coses que se m’havien extraviat amb el trasllat. Però ara em fa parar beneït una carpeta que se’m lliurà el primer dia i que no tinc cap indici on trobar-la.

dimarts, 13 / desembre / 2011

Les Llúcies que recordo són: la mare de la Carme (a.c.s.), l’àvia de Can Vi de Pau (a. c. s.), la Llúcia de Can Pipa... És un nom que m’agrada i en canvi, ara, no es posa. O és que és que potser és més bonic el nom de Jèssica?

L’ordinador no es posa en marxa i sembla que s’ha mort. Però tots els lets s’encenen. Finalment, després de més de mitja hora d’esperar, es posa en marxa. Potser, amb el fred d’aquí, s’havia congelat. Però això ha estat un goig sense alegria: l’ordinador fa figa i ha dit prou! Ara pla! Això és com quedar sense mules el dia abans de la sega! El porto a un tècnic i, després de mirar i remirar, em diu que s’ha cremat la placa alimentadora. La reparació serà cara: valdrà més el mall que l’enclusa. O sigui que val més que en comenci a mirar un de nou. És a dir, un altre godall mort!

Quan vaig pel carrer em trobo amb en Josep Artigas. Ja ha arribat de Dubai. Queda clar que poc l’han segrestat i que no haurem pas de pagar per ell cap rescat.

M’arribo a Can Pagès a recollir els programes / felicitacions de Nadal de l’Arxiprestat. Em fan passejar per tot el taller que em mostren cofois. Els operaris van enfeinats i ens saluden discretament i amable. El consum de paper és d’unes 10 tones diàries. Es veu que, cada dia, hi imprimeixen de 3 a 4 llibres i unes 4 revistes d’uns deu mil exemplars cada una, entre altres el Nou Palafrugell. Cada setmana imprimeixen la programació de cinema de varies ciutats de l’estat i també molts fulletons informatius de tota mena. I no només treballen per Catalunya i l’estat, sinó també per l’estranger. O sigui, dit d’una altra manera, aquí no s’hi nota la crisi, i no només hi ha feina sinó que ni tan sols tenen comercials externs. Sense cap mena de dubte fan bé la feina.

Al migdia vaig cap al Pasteral. Tenim la reunió mensual dels capellans de l’Arxiprestat. Arribo tard perquè se m’havia encomanat recollir els programes. Ja estan acabant el tema de treball amb la profunditat habitual. En Josep està situat al costat més assolellat, arraulit, enfredolit i ben abrigat. En Jordi és a l’altre costat, amb mànigues de camisa i sense deixar de moure’s, ara dret, ara assegut. I en Ramon, al mig, intenta fer d’àrbitre en les discussions dialèctiques que es van generant entorn del tema “Primera evangelització, atenció pastoral, nova evangelització”. També parlem del programa d’activitats i celebracions de Nadal. L’Elies arriba pel dinar.

Rebo una invitació invitació de Palafrugell:

“L’alcalde de Palafrugell Juli Fernández i Edicions Baix Empordà tenen el goig de convidar-vos a la presentació de l’edició del 2011 de Crònica d’un any i al lliurament dels premis Peix Fregit que, en ocasió de la sortida d’aquesta publicació, s’atorguen, anualment, a la Vila. Presentarà el llibre el mestre i escriptor Pere Costa Pagès. L’acte tindrà lloc al Teatre Municipal (TMP), el diumenge 18 de desembre del 2011, a les 7 de la tarda”

PREMIS PEIX FREGIT 2011

Millor iniciativa de l’any: Tertúlies de barraca als Liris de Tamariu.

Palafrugellencs de l’any: Joan Badia Morera (Darrer carmelita descalç del convent de la vila i rector de Mont-ras); Quim i Maria Casellas Grassot (Guanyadors d’una estrella Michelin 2011 pel restaurant del Casamar); Joan López Sánchez (per haver merescut el premi a la millor cava de cigars d’Espanya); Lluís Maimí Casanovas (Per la seva jubilació com a cap de Protocol Municipal i haver estat distingit); Miquel Mascort Riera (per l’edició del llibre “Els Mascort de Palafrugell”); Dani Rebollo Montero (Com a director de l’Aula de Teatre Municipal i altres facetes d’aquest art); Eduard Solà Peracaula (Per haver obtingut el primer premi de Catalunya de Tastavins Nas d’Or 2011); Francesc Vaqué Taboas (Com a president de l’AVAC que aquest any ha complert 150 anys); i Àlex Vera Gómez (Per haver guanyat la medalla d’or de natació estatal junior).

Premi Peix Fregit 2011, Martirià Brugada Clotas (Rector de Palafrugell durant 17 anys amb una fructífera trajectòria).

Al vespre venen els tramoistes dels pastorets i instal•len el cadafal per fer possible un espai escènic. Arriben a quarts de 10 i sembla que marxen de l’església cap a les 2 de la matinada. No sé pas si hi han dit cap parenostre. En tot cas, “de internis, nemo iudicat”, com diria Sèneca.

Dimecres, 14 / desembre / 2011

L’haver quedat sense ordinador em fa anar tot el dia com una ànima en pena, si bé aprofito prou bé el temps buidant bona part de les capses de llibres i col•locant-los al seu lloc, a la biblioteca, dalt de tot de la torre. Crec que ja hi tinc el peu al coll.

La Brigada Municipal i la Brigada Parroquial d’Anglès extreuen dos camions de brossa que s’havia amuntegat al pati de la Doma després de netejar els racons de l’església i de la rectoria. També extreuen dos camions de branques i branquillons de l’hort de la Doma, les que van escatir la Brigada Parroquial de Palafrugell, la setmana dels tres dijous.

Al migdia oficio les exèquies d’en Bartolomé. Noto com m’envaeix una forta somnolència. Dino ràpidament i descanso un xic. Al cap de mitja horeta, quan em desvetllo, sembla que revinc d’una fosca i profunda caverna. Potser la de Plató?. Ben bé que la manca de insolació m’afecta.

A la tarda vaig a Bonmatí. En Xavier Sarsanedas registra una entrevista per emetre a Radio Bonmatí. Quedo agradablement sorprès de la dignitat de les instal•lacions del local de la radio: no tenen res a envejar a les instal•lacions de Radio Palafrugell.

Quan acabo l’entrevista, faig una volta pel poble i compro alguna cosa.

dijous, 15 / desembre / 2011

En Josep en celebra 70, dotze més que no pas jo. Comença la recta final: que sigui llarga, plena de pau i de goig.

En Joan Garceso, en Ramon i en Richard m’ajuden a instal•lar el Naixement monumental al pati de la Doma, amb 10 bales de palla que va portar la brigada municipal, de les que es fan servir per la baixada dels carretons, els dies de les Gales de setembre. Espero que la Maria Pou, quan vingui a visitar-lo, quedi satisfeta. De moment, lluir-lo i agrair-li les figures.

Dino amb la Carme i la Núria. Els mini nebots, en Patllari i en Ferriol, han dinat amb el seu avi.

La Nuri em posa al dia l’ordinador antic, el que vaig deixar d’utilitzar fa uns 4 anys. Em servirà de comodí mentre ella me’n massiqui un de nou. També recupera la memòria de l’ordinador que ha deixat de funcionar. Amb tot, sempre hi ha elements que no s’acaben d’adaptar. Aniré de bòlit uns dies. El meu germà se’n riu del caos mental que pot provocar una eina tan petita. Li dic que no sé què faria ell si, a la vigília de la sega, quedés sense tractor.

Porto rebudes una dotzena de felicitacions de Nadal. Procuro contestar-les. A la d’en Joan i la M. Rosa, reproduint un oli de Julien Ficher amb la façana de Can Salvi de l’Oli, al carrer Major, hi ha escrita una simpàtica cantarella de les que s’usen per fer cagar el tió:

“Pare nostre del tió, bon Nadal que Déu nos do. Ara venen festes, festes glorioses: dones curioses, renteu els plats, renteu-los bé que Nadal ja ve. El vicari fa torrons; la Marieta els ha tastat: diu que són un poc salats. Marieta, posa-hi sucre que seran un poc millor. Torrons d’avellana, torrons de pinyó, caga tió, o et pegaré un cop de bastó”.

Al vespre tornen a venir la colla de l’atretzo dels Pastorets. Hi trobo a faltar en Jaume Xicoira encara que la majoria dels que han vingut em semblen fets de la mateixa fusta.

divendres, 16 / desembre / 2011

Fa tres mesos que estic a Anglès. La primera missa vaig celebrar-la el vespre del 16 de setembre, també un divendres. Ja hi sóc, però no sé si ja hi estic de ple. La veritat és que tinc la sensació d’estar dintre d’un núvol. Encara tinc el cap xarbotat, l’impacte de les noves sensacions i de les noves cares, un confús enyorament., no saber ben bé on estic i què haig de fer... Això, no és únicament canviar de casa o de poble.

Els paletes (en Toni) i el ferrer (en Felip) enllesteixen alguns detalls que mancaven per acabar la primera fase de la campanya de sanejament de l’estructura de la doma i de l’església (teulats, finestres, reforçar alguna biga... ). En tot cas, més endavant, caldrà plantejar alguna altra campanya (calaixera de la sagristia, algun servei als baixos de la doma...).

Tot el matí bufa el mestral, fred i força fort. I això que l’Eulàlia va dir-me que, a Anglès, no hi bufa mai cap vent. El garbí i la tramuntana, potser no, però aquest i el que, alguna vegada, ve acanalat del Pasteral i de Susqueda, també s’hi fan sentir. No en conec encara el nom que se’ls dóna aquí a aquests vents.

A la tarda venen tres grups de mainada de catequesi, amb l’Alfred, la Maria... Tots queden embadalits davant del Naixement que hi ha al pati de la Doma: no se saben avenir que les figures siguin de la seva talla, on ells hi podrien fer de pastorets o d’àngels. O és que potser ja ho són?

M’arribo fins a Bonmatí. La Maria Rossell hi acaba de construir el pessebre i d’ornamentar el bell ginebró que han portat des de Contestins. Les figures del pessebre són ben bé de tres pams d’alçada. A més del Naixement (Jesús, Maria i Josep, amb el bou i la mula), hi ha un pastor i una pastora i els tres reis en actitud d’adorar. Les figures estan col•locades en una mena d’escenari que ja s’instal•lava a la capella de la família Bonmatí.

Remenant pels locals hi localitzo un altre Naixement de més d’un pam d’alçada cada figura. La feina ha estat trobar la figura de la Mare de Déu i, encara més, la del Nen Jesús, que estaven repartides en altres capses. No tenen ni un pelat ni una rascada, si bé les figures deuen tenir més de 50 anys. D’una altra mida (la meitat més petites) hi ha tres figures de pastor i, encara més menudes, les tres figures dels reis adorant.

El cor de la mainada de Bonmatí assagen pel concert que també preparen amb la coral Ipso Lauro (el mateix Lauro Cama en persona?).

El sol ja es colga un minut més tard. Al matí, encara s'emmandreix abans de llevar-se.

Cap comentari:

Publica un comentari