Un poble que estima i avança donant-se les mans

dissabte, 1 / agost / 2015  

Al matí preparo les misses d’aquest diumenge.

A la missa anticipada de Bonmatí hi participa el Cor Evangèlic format per cantaires de la comunitat evangèlica d’Altafulla i de la comunitat evangèlica d’Anglès. Ha estat una celebració simpàtica.  

Després de la missa anticipada d’Anglès, vaig a sopar a la Cellera amb la Montse i en Ramon, com he fet ja altres vegades. Avui no hi ha en Josep que és amb els seus pares a Sant Antoni de Calonge.  

Com que estan fent obres al paviment dels carrers de l’entorn de la rectoria i de l’església, deixo el cotxe a la travessera de l’Era Nova i baixo cap a la rectoria per un camí que baixa del carrer Joan Maragall i el carrer d’Amer.

El sopar és una estona de cordialitat. També em poso al dia de diverses informacions relacionades amb Banyoles.

Quan surto de la rectoria, vaig cap al carrer d’Amer i pujo pel corriol que va cap al carrer Joan Maragall, a recollir el cotxe a l’Era Nova. Tot es fosc com la gola del llop: només es veu la llum del carrer de dalt.

Tot d’una, i com que no veig res, no alço prou el peu, m’entrebanco, perdo l’equilibri i caic per terra, intentant arrapant-me a la paret que em queda a la dreta. Sort que no em veu ningú: quina vergonya! M’alço tot seguit, sembla que no m’he fet res. Únicament em fa por que no s’hagin trencat les ulleres. Tot el demés, es pot refer sol.

 

Ja a la llum, veig que no tinc res enlloc i que les ulleres s’aguanten bé. Tinc una mica de rascada al braç esquerra, com si m’hi haguessin passat paper de vidre, que n’hauré fet en recolzar-me a la paret. Però, ni una gota de sang.

Un cop a casa, em rento bé el braç i la cara. Sembla que m’hagi toca el sol per la vermellor que m’hi surt.

M’assabento de la mort de la Pilar Simón, la vídua d’en Bernat Caussa: una molt bona persona que col·laborà en diverses activitats de la vida parroquial de Palafrugell. Al cel sia, que em penso que té ben merescut. Faig arribar el condol a un dels fills, i que em penso que és qui més l’ha atès.

diumenge, 2 / agost / 2015

És el dia de la Mare de Déu dels Àngels, Aquesta diada sempre em porta el record de la mare, la Marina dels Àngels.

La mare era de Valveralla, un veïnat de Ventalló. De fet, ella havia nascut a Ventalló, al carrer del Mar (el 1916). De més gran, els seus pares es traslladaren a viure a Valveralla, a casa de la seva mare, a can Jou.

Quan va tenir uns 12 o 13 anys, se n’anà a passar l’estiu a Calella de Palafrugell, a servir a can Lloveres, que eren uns familiars i tenien un parell de nens per cuidar, un amb un problema al caminar. Els estiuejants ja anaven per aquell veral i la botiga de can Lloveres hi tenien feina.  

A Calella de Palafrugell es va fer amiga de la Raquel i hi gaudí de debò banyant-se al mar. En tinc alguna fotografia ben eixerida. Quan marxà de Calella, no es va veure més amb la Raquel. Quan vaig anar jo a Palafrugell em deia que hi tenia una amiga que es deia Raquel. I un dia, una senyora, em va dir que, a Banyoles, sabia que hi tenia una amiga que es deia Marina: era la Raquel. La mare i la Raquel no es van retrobar fins un dia que vingué la mare a Palafrugell i la vaig portar a casa de la Raquel. L’endemà de l’encontre, la jove de la Raquel, la Victòria, em trucà per informar-me que la Raquel havia mort sobtadament. Quan ho vaig comunicar a la mare, es va afectar molt.  

L’oncle del meu avi era Mn. Joaquim era aleshores el capellà custodi del santuari dels Àngels i, a partir d’aquell hivern o primavera fins el 1936 la mare va formar part del personal de servei del santuari. Aquells anys d’estada al santuari ompliren de vivències agradables la seva vida i constantment els evocava, si bé també hi va viure algun episodi molt dolorós com l’incendi de les Gavarres (el del 1928?), les destrosses de la Guerra Civil (especialment el 21 de juliol) i altres.

L’oncle Mn. Joaquim tenia una moto BSA que ella utilitzava per anar a proveir pel santuari, especialment a Girona. Cavalcant aquella màquina, va fer furor entre el jovent d’aquell entorn, talment una seductora valquíria.    

Quan estic preparant la missa a Sant Martí, una àvia porta uns llantions en acció de gràcies pel bon naixement dels seus néts, uns nois bessons que s’anomenen Martí i Lluc.

Al migdia, a la missa d’Anglès, també hi participa el Cor Evangelista. Són alguns més que no pas ahir. Donen un to festiu i diferent a la missa parroquial. El sentit i el ritme dels seus cants són diferents dels nostres. La lletra dels cants, traduïda al català, s’inspira en els himnes de l’Apocalipsi.

A la tarda, acabo l’article sobre els objectes d’art a la parròquia d’Anglès per publicar al programa de les Gales. Demà al matí l’envio.

També preparo el santoral del setembre per pregaria.cat.

Dilluns, 3 / agost / 2015

El matí, després d’anar a fer la sessió de recuperació, em disposo anar a Olot, a recollir unes imatges de l’església de Sant Martí Sapresa al taller de l’Art Cristià, on les han restaurades. També hi porto dues imatges per restaurar: la de la Mare de Déu dels Dolors i una imatge del Nen Jesús eucarístic.

L’Assumpta, la meva neboda, em telefona per comunicar-me que s’està morint el seu sogre, en Xavier Carbonell. Quan sóc a Olot, aparco i vaig a casa de la Rosa Serra per assistir amb la pregària en Xavier que mor. I passo la resta del matí amb la Rosa i l’Assumpta ajudant a preparar els tràmits, intentant encomanar pau i esperança.

Mentre estic a casa de la Rosa, em telefona la meva germana de Vic, la M. Pilar, per comunicar-me que s’ha mort el seu marit, en Joan. Renoi! Un cop he dinat, amb la Rosa i l’Assumpta, surto cap a Vic. No ha estat possible deixar les imatges a l’Art Cristià que està tancat.

Vaig a Vic pel coll de Barcons. No tardo gaire a arribar-hi. M’adreço al tanatori. Hi trobo la M. Pilar tota sola. Acaben de sortir els fills per alguna gestió. Estem una estona parlant. També preguem un xic. I em comenta quatre idees per les exèquies.

Arribo a Anglès cap a dos quarts de set del vespre. He fet sobre els 150 km de carretera. Estic xoc de suor. Passo per la dutxa i baixo a celebrar la missa vespertina. Preguem per en Xavier Carbonell i per en Joan Parets, el meu cunyat.

dimarts, 4 / agost / 2015 

A dos quarts de vuit del matí sóc a Girona per fer-me una analítica. Em cal passar per les oficines de l’asseguradora per demanar un permís per una prova genètica. Entre una cosa i altra, acabo cap a dos quarts de nou.

Vaig a Anglès, obro l’església i endreço el pis. Cap a les 10 vaig a recuperació. I poc abans de les 11, surto cap a Olot per assistir a les exèquies d’en Xavier Carbonell, a Sant Esteve.

Aparco sense dificultats prop del Fluvià i pujo cap a l’església. Presideix les exèquies Mn. Lluís Solà, el rector. L’església està plena, que ja és dir. Al llarg de la cerimònia no puc deixar de pensar en el dia de la meva ordenació, aquí mateix, i pregar per tants que hi eren i ara ja no.

Quan acabem, expresso el condol a la Rosa, en Jaume, l’Assumpta, l’Aniol, la germana d’en Xavier, l’Elvira... També em trobo amb el meu germà Josep i la meva cunyada Carme, amb el pintor Ministral que em saluda efusivament, amb l’Arcadi Calzada i la seva família, amb en Josep Valls, amb l’Ignasi, amb en Puig, la M. José...

Quan acabem, passo per l’Art Cristià. Resulta que fan vacances. I jo, amb les imatges amunt i avall, fent-me companyia.

Retorno cap a Anglès. Abans d’arribar-hi, m’aturo al restaurant Sant Marçal d’Amer a dinar. Un cop a Anglès, em dutxo i em canvio. La camisa i la roba interior estan xopes de suor. Hi deixo les imatges: deuen estar ben marejades d’anar amunt i avall.

Cap a les tres surto cap a Vic, per l’eix. Abans de les 4 arribo i aparco a prop de l’església parroquial de Lurdes, a l’avinguda de l’Estadi. Em trobo amb en Martirià Torras i la Pilar, que em conviden a prendre un refresc. I de mica en mica van arribant familiars, amics i coneguts. L’església de Lurdes s’omple.

Presideixo les exèquies i m’assisteixen el rector (Mn. Francesc Chia) i Mn. Ramon Devesa, que havia estat rector d’Osor. La Concepció, la germana cantaire, acompanya la cerimònia amb algun cant. També hi ha els altres germans: en Josep, en Pere i la M. Àngels. Hi som tots sis, i també nebots, cosins, ties...

Acabem cap a les sis i baixo cap a Anglès. Em dutxo, em canvio de nou i poso en marxa la rentadora. I celebro la missa vespertina. Quan acabo la missa, estenc la bugada i sopo un xic. I em canvio de nou la camisa que m’ha quedat altra vegada amarada.

I baixo cap a la plaça Catalunya, la plaça del pastís. Participo al festival que, cada vespre d’aquesta setmana, organitza la comunitat Evangèlica d’Anglès. També hi participen els Cantaires de Sant Miquel interpretant tres cants: Queda’t amb nosaltres!, Ningú no compren ningú, Alça’t radiant. A mi em toca dir unes paraules de salutació. Hi ha una volada de gent de la parròquia. El ritme del festival es força feixuc.

Pujo a la doma cap a les onze i vaig de dret al llit. No tinc gairebé temps d’encomanar-me a Déu. I m’adormo.

dimecres, 5 / agost / 2015

A veure si avui tindré un xic de tranquil·litat. Cap a les 10 vaig a recuperació. Sembla que l’espatlla es va destensant i el dolor es va difuminant. Ja portem 15 sessions.

Quan surto, passo per la botiga de l’ANC per reservar plaça als autocars per participar el dia 11 de setembre a la Meridiana. També reservo una camiseta del dia i els altres patracols.

Tinc el despatx obert. Amb la calor que arriba a fer, no m’estranya que no pugi ningú.

Cap a la una surto cap a Banyoles. Comentem els incidents familiars de la setmana i la situació del país.  

I a la tarda, després de descansar una mica,  retorno cap a Anglès de nou

Dijous, 6 / agost / 2015

  

A les 8 del matí, en Miquel ve a recollir-me a la doma. També l’acompanyen la seva dona i una amiga. Avui anem a Montserrat com hem fet altres anys.

A dintre el cotxe, i ja a la carretera, comentem les incidències de la setmana. N’hi ha una colla. Pugem ràpid cap a Montserrat per l’eix transversal i per l’eix del Llobregat. Arribem al santuari cap a dos quarts de 10. 

Anem a la cafeteria a esmorzar una mica i, quan acabem, ens adrecem a la Basílica. Hi ha missa solemne en ocasió de la festa de la Transfiguració. Però també, com sembla costum en els monestirs benedictins, un noi (bé, un home fet i refet, en Pau Valls) fa professió simple dels vots monàstics.

Presideix la celebració l’abat P. Josep M. Soler. Entre els que concelebrem, al meu costat hi ha el salesià Ramon Bosch de Badalona (que sembla conèixer el germà Pau Valls). També hi concelebren el P. Manuel Nin, el P. Salvador Plans (que felicito en ser avui el seu sant), el P. Carles Garí, el P. Daniel Codina, el P. Josep Massot, el P. Bernabé Dalmau... En Bernat Juliol de Girona és un dels diaques. Al cor també hi ha el P. Josep de C. Laplana, el P. Hilari Raguer... De fet, com que els monjos que es dediquen a l’ensenyament a alguna universitat no tenen cap compromís, els concelebrants som una bona colla. També hi ha capellans forasters, alguns són africans.

La nau de la basílica també fa goig amb familiars del germà Pau, una bona volada de carmelites vedruna...

Quan acabem, baixem tot xino-xano cap el self-service on hi dinem. A la tarda descansem un xic, tot i que es fa difícil trobar una bona ombra per escapar-nos de la calorada. I les poques que hi ha, estan plenes de gent.  Passem per la basílica i, com que veiem molta cua per pujar al cambril, estem una bona estona asseguts a un dels bancs més propers al presbiteri. També hi ha força gent pregant. Com diu Pere a l’evangeli d’avui: “Rabí, que n’estem de bé aquí dalt!”.

Sortint de la basílica, anem a comprar algun producte de record de la vista. Baixem a recollir el cotxe que tenim aparcat avall. I anem a visitar l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat reconvertit recentment en espai d’art Sean Scully. És una proposta ben interessant. No es pot dir que sigui un museu, tot i que s’hi exposen diverses peces de l’artista irlandès. És sobretot un espai de silenci, de pau, de color... Immergint en aquell ambient, hi quedes com difuminat, com diluït...

El juliol del 2011, Sean Scully també instal·là el darrer vitrall al costat occidental del mur de tramuntana a la Catedral de Girona.   

Cap a les nou em deixen a Anglès. Vaig de dret sota la dutxa, menjo una fruita, bec, llegeixo una mica, i cap a descansar, amb el permís de la xafogor.

divendres, 7 / agost / 2015

Acompanyo en Raül i en Moussa a la Pilastra. Volen passar el matí allà practicant un xic de caiac i banyant-se.

Com cada matí vaig al centre de recuperació: pessigolles elèctriques, microones dosificat, exercicis per reforçar, estiraments... M’acomiado d’en Josep que és el fisioterapeuta que m’ha atès aquestes darreres setmanes. Li agraeixo la bona feina i les atencions.

Passo a visitar els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Paquita, en Rosendo, la Margarita, la Paquita, la Maria, la Teresa, la Dolors, en Josep...  Amb l’estuba d’aquests dies, estan molt atuïts.

Vaig a recollir els nois a la Pilastra. No els baixava massa aigua i no han pogut practicar massa.

Ja a casa, dino tranquil i descanso. A la tarda enllesteixo l’article sobre l’església de Sant Julià de Llor i el patronatge de sant Julià de Briude. I envio l’article a la Remei per publicar a la revista L’AMIC de Bonmatí.

A la tarda, en Manel Cardellach em porta fulletons sobre la doctrina de l’Església entorn el compromís que hem de tenir els cristians amb la nostra terra: “Els cristians, compromesos amb el futur de Catalunya i la seva gent”, amb textos del papa Francesc, dels bisbes de Catalunya, de Mons. Antoni Deig, de l’abat de Poblet P. Maur Esteva, del Beat Pere Tarrés, del venerable bisbe Torras i Bages... i també amb el testimoni de varis cristians mediàtics com la il·lustradora Pilarín Bayés, el periodista Antoni Bassas... I és que, com recull el papa Francesc “la pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, particularment el dret a la independència”. Qui en vulgui saber més, que miri a www.cristians.cat

Germans Abdón i Senén, màrtirs de Déu ben amats: suplicam-vos humilment siau nostres advocats!

Dissabte, 25 / juliol / 2015

A la nit ha refrescat. Em llevo a les 6, l’hora de sempre, però cal anar un xic més lleuger. Un cop he obert l’església vaig cap a l’aparcament del DIA. Arribo amb temps suficient però ja hi ha l’autocar i la gent que m’esperen. La Conxita hi és des de les 7. Falten un parell de persones. Quan ha arribat tothom (som una vintena), sortim cap a Banyoles. El conductor és en Ramon, el gendre de la Júlia de Bonmatí: bon xofer.

Poc abans de les 10 arribem a Banyoles i en Ramon ens deixa a tocar de l’entrada de l’església de Guèmol on es venera també la Mare de Déu del Remei des de fa molt temps. A Banyoles, també es venerava a l’església del monestir. Ara, busca-la.  

En Lluís, el pare de la Maria Àngels Camós de Caritas, ens atén i fa de sagristà. La Tuta ho ha deixat tot preparat per la missa. Tot està impecable. Celebrem la missa en honor de l’apòstol sant Jaume: n’és la diada. Al Pla de l’estany té dedicada l’església de Puigpalter i la de Pont-Xetmar. Quan acabem fem el besamans a l’escapulari de la Mare de Déu, l’escapulari dels trinitaris, amb un braç vermell i l’altre blau.

Sortim del Remei i anem cap a Can Lero. Moltes vies estan tallades ja que es celebra el triatló (el matí, l’infantil i el juvenil).  Podem arribar bé a la pesquera n. 10 i pugem a la Tirona, l’embarcació turística. I fem la volta a tot l’estany.

Està ennuvolat, l’aire és agradable i pugem tots a coberta. L’explicació que s’escolta és prou correcta: els banys vells, el club natació, la Draga, el poblat neolític, el Cap de Bou, la caseta de fusta, el Puig de Sant Martirià, Lió, l’embarcador de les canoes, can Morgat, Porqueres... El passeig té una durada d’uns 50 minuts llargs.

La idea era fer ara una passejada amb el trenet, però no és possible ja que hi ha molts carrers tallats. Ho aprofitem per seure una estona al bar de La Carpa i prendre algun refresc. I encara ens queda temps per anar a passejar. Com d’altres, vaig pel costat meridional de l’estany fins a l’estanyol del Vilar. Amb els que ens anem trobant, anem comentant que la sortida resulta ben agradable després de la fatiga produïda per la xafogor dels darrers dies.

  

Poc després de la una ens asseiem a taula. A la Carpa ens han preparat una taula llarga i hi cabem tots. Hi ha un entrant molt variat i un segon plat que podem triar. Tot resulta suculent i abundant. I el dimoni que estossegui. Tenim encara temps per una mica de sobretaula. A en Biel li agafen ganes de jugar amb mi.

Pugem a l’autocar i anem al centre de Banyoles que ben pocs coneixen. Baixem a l’Hort de les Monges i anem a la plaça Major. D’allà anem al Museu Darder on hi fem una visita. Ja no hi ha el negre, clar. Potser és un museu massa pensat per mainada que fan un estudi geològic de l’estany i de l’entorn. Caldria pensar algun tipus d’indicació per la gent gran.

Des de la plaça de les olles anem al carrer Santa Maria i visitem l’església de Santa Maria: acollidora, elegant, devota... Hi ha a les imatges dels sants Abdó i Senén que presideixen el presbiteri per la celebració de demà. Sortim pel carrer dels Morts i admirem el portal gòtic que, antigament, donava al carrer Paraireria. I, per aquest carrer, anem a la placeta de la Font i a la Pia Almoina on hi visitem el museu arqueològic. En Biel gaudeix veient dents, ullals, ossos dels animalons i les bestiasses que han poblat el Pla de l’Estany els milers d’anys darrers.

Quan acabem la visita i pugem pel carrer Major em trobo amb l’Anunciació i una colla de nois i noies de la Fundació Vimar de Palafrugell. Quan l’Anuncia em reconeix, m’abraça i m’omple de petons. També n’haig de deixar algun pels altres. I, com no podia ser d’altra manera, l’Anucia es posa a cantar l’Ave de Lourdes. Sort que estem davant de can Mateu!

Arribem, finalment, a la plaça Major. Ens asseiem a una terrassa i prenem un refresc per acabar la passejada. I, a les sis, l’autocar ens carrega al passeig de la Industria.  Marxem de Banyoles donant gràcies a Déu per la passejada.

Un cop som a Anglès, vaig de dret cap a l’església. Hi ha temps suficient per preparar la missa  anticipada i encara em dutxo i em canvio. Mn. Ramon ha celebrat la missa a Bonmatí i m’envia un missatge per comentar-me que tot ha anat bé.

A la missa vespertina hi participa força gent, més d’una seixantena. Fan d’escolans en Víctor,  la Maria i en Martí. Em comenten que dilluns, la Maria i en Martí, amb les seves famílies surten de vacances cap a Portugal, amb els seus pares, per anar a visitar els avis i passar uns dies amb ells. En Víctor hi anà el mes de juny, on també celebrà la primera comunió allà, amb els avis.

Després de la missa, felicito els Jaume. I vaig cap a la plaça de la Vila on hi ha el sopar de la festa del barri vell. Tinc el lloc reservat entre en Pere i en Josep M. i, al davant, la Lola Rovirola. El servei me l’han portat en Manel Camps i la Soledat. Com que encara estic tip del dinar, no menjo massa, encara que tot és ben bo. I acabo la festa passant a saludar els comensals.

Arribo a la doma a quarts de dotze. I cap al llit que demà hi ha matines. 

  

diumenge, 26 / juliol / 2015

Quan em llevo sembla que vaig rellentit. Celebro la missa de les 9. Hi veig algunes veïnes del barri vell que van pencar de valent al sopar: l’Emília, la Dolors, l’Amàlia...

A Sant Martí no som gaires més d’una vintena. Quan surto vaig a visitar la Maria i en Ramon. Mentre vaig amunt i avall, m’agrada escoltar la missa de Montserrat i, si pot ser, l’homilia.

A les 12 celebro la missa, l’ofici, com en diuen. Encara que hi hagi una volada de gent, no arribem a la cinquantena. Quan ho he recollit tot, surto cap a Banyoles.

Celebrem el dinar de la festa del Terme. Hi falta en Jaume, que està treballant, i en  Patllari, que és de colònies a Cabanelles (continuant la tradició familiar). Mentre dinem, comentem les incidències de la festa: el programa, les lilaines, les imatges dels dos sants, les referències a la festa a la missa parroquial, l’encantament de les coques a la sortida, les sardanes vermut... A la tarda continuarà la festa a la plaça dels dos sants, a Canaleta, amb la ballada de sardanes.

Tinc clar que els sants Abdó i Senén, o sigui sant Nin i sant Non, són els patrons de la son i pujo a fer una bona migdiada que l’acabo sota la dutxa.

Torno nou cap a Anglès. En Josep m’ha regalat una coca amb nous i avellanes, un fuet i una làmina amb els dos sants que pintà la Rosa Gratacós el 1963.

dilluns, 27 / juliol / 2015

Vaig a recuperació. Sembla que, amb l’interludi del fi de setmana, es nota un xic de millora. En Josep m’instal·la l’aparell de corrents elèctrics, el microones per estova els muscles, em fa uns estiraments del braç i de l’espatlla i em fa fer uns quants exercicis fent girar el colze cap a un costat i cap a un altre, forçant amb el dors de la mà, fent pujar i baixar unes politges...

Quan acabo, vaig de visita amb la dermatòloga Mercè Planagumà a la clínica Salus Infirmorum. Parlem de les possibles intoleràncies que em poden afectar: algun medicament, el gluten... ? caldrà veure-ho. També em crema unes pells mortes que tinc a la cara.

He deixat el cotxe aparcat avall de l’avinguda Mn. Constans. Així camino un xic, anant i tornant. I retorno cap a Anglès.

Dino una mica: una amanida de cogombre i de bitxo verd, una mica de lasanya de verdura, la meitat d’una mitjana prima, un préssec... Als àpats, acostumo a mirar les notícies: el tema central d’avui és la magnitud del foc d’Òdena, els afectats, el causant... Un cop he rentat els plats i ho he endreçat tot, faig un xic de migdiada.

dimarts, 28 / juliol / 2015

És l’aniversari de la mort de la tia Conxita, el 1985. Ara tindria 111 anys, a punt dels 112. Quan morí, jo estava fent colònies a Argelaguer amb nois i noies de Calella (Maresme).

La tia Conxita havia nascut el 1903 i es portava 9 anys amb el meu pare, el seu germà. Segurament va néixer a la primera casa on va instal·lar-se l’avi Pep i l’àvia Pepa, a la plaça, a can Castany, on hi obrí la primera fleca. La segona, i més exitosa, l’obrí més cap el centre de les voltes, on el succeirien els de can Mercader. Entre el meu pare (nascut el 1912) i la meva tia havien nascut altres germans: en Carles (* 1905), en Joan (* 1907) i la Dolors (* 1908). Aquests tres germans moriren prematurament, la Dolors, del garrotillo (la diftèria).

Quan, ja instal·lada la família a la casa pairal de can Teixidor, el 1933 morí l’àvia Pepa, la mare del pare,  la tia Conxita tenia cap a 30 anys i li tocà ser la mestressa de casa i fer-se càrrec de les feines de la llar. I quan el pare es casà amb la mare (1941), la tia continuà assumint el paper de mestressa i exercí convençuda el de sogra envers la mare, amb la connivència de l’avi Pep.

Amb el naixement dels meus 5 germans, la tia continuà fent el seu paper de sogra que ara també seria el d’àvia. Els meus germans ho recorden bé. Però la meva arribada no li agradà massa ja que, com li deia a la mare, “ningú li havia dit res a ella”. De fet, però, també la recordo amb afecte i recordo el que em tenia ella.

Cap a les 2, els companys em comuniquen la gravetat d’en Pere Pujolàs a conseqüència d’una peritonitis fulminant i sembla mal atesa. Em sembla que una peritonitis no hauria de ser perillosa avui dia. El pare, el juliol del 1936, estan detingut per les seves conviccions religioses, patí una peritonitis. En aquell moment, una infecció d’aquesta mena era mortal i el van alliberar perquè morís a casa, malgrat estar condemnat a mort.

La tia Conxita, ajudada per la Berta Zeilinger, van traslladà el pare a Girona on, gràcies a la intervenció de l’amiga de la tia, la Magdalena Aulina, el pare fou operat d’urgència a la clínica Bofill pel mateix doctor Bofill. L’operació fou aparatosa i la recuperació lenta i dolorosa i, malgrat no disposar encara de penicil·lina en aquell moment, el pare se’n sortí, si bé restà molt afeblit.    

A la tarda visito la tieta de Can Mateu. Parlem de les seves coses i n’hi comento de meves ja que ara no pot llegir el Diari del Capellà.   

Abans de la missa vespertina atenc uns nuvis. Després de la missa vespertina, m’arribo a Vic, a visitar en Joan i la Maria Pilar. Sembla que en Joan no va gaire bé. Comento a la Maria Pilar la mort d’en Pere Pujolàs. La seva muller, la Carmina Vilar, és amiga de la meva germana. I els fills, en Joan i l’Anna, ho són de la meva neboda, la Nuri.  

dimecres, 29 / juliol / 2015

En Pere Pujolàs Maset tenia 65 anys. Sempre estigué compromès en els àmbits socials de la nostra església diocesana.  Estudià al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 15·12·74 a Sant Fèlix de Girona amb en Narcís Ponsatí i en Miquel Ramió.

Deixà el ministeri i es casà amb la Carmina Vilar de Celrà. Però sempre continuà implicat amb els moviments d’Església :  va impulsar el MIJAC i després va promoure la JOC de la que ha estat un referent. I va participar molts anys al grup de Professionals Cristians.  Ara impulsava projectes socials des del Consell de Càritas.

Es dedicà sempre a la pedagogia i fou un manetes amb la fusta. Va ser professor de formació professional i director de l'institut d'Anglés, formador de la Reforma Educativa, responsable de l’EAP del Pla de l'Estany, professor a la Universitat de Girona i fins fa poc professor de la Universitat de Vic des  d'on sempre ha promogut la metodologia dels grups cooperatius en l'aprenentatge dels nois i noies.  Ben segur que quedarà el record del seu compromís per fer un món i una església més justa.

Jo l’havia conegut quan jo estava al seminari menor, si bé ens portàvem cinc o sis cursos de diferència. També el vaig trobar alguna vegada en alguna activitat posterior però ara feia molts anys que no coincidíem en res ni l’havia trobat enlloc, ja que moltes activitats que en Pere realitzava les feia a Girona.

Al matí vaig a recuperació i així ho aniré fent els 10 dies següents. Pujo a la doma i atenc al despatx.

Preparo els suplements del full parroquial pels dos diumenges següents ja que l’altra setmana a la impremta fan vacances. 

dijous, 30 / juliol / 2015

Venen les confraresses de l’escombra. Necessiten reforços i ningú s’hi apunta. I jo vaig cap a recuperació de l’espatlla. I vinga: sessió pessigolles elèctriques, sessió de microones, sessió d’estiraments, sessió d’exercicis...

Un cop al despatx, acabo de preparar els suplements dels propers diumenges i els envio a la impremta. També enllesteixo algun tema administratiu del despatx parroquial.

A Santa Eugènia hi oficien les exèquies d’en Pere Pujolàs. A la tarda, a Sant Josep, hi oficiaran les exèquies de la Consol, la germana de Mn. Pere Carreras. Tenia 56 anys i també era ben coneguda a Anglès, d’on era filla.

Al migdia, a Sant Miquel d’Anglès,  beneeixo el casament d’en Jordi i de la Nancy-Soraida. Aquest any 2015 he triplicat els casaments a Anglès en relació el 2014 i, de moment, n’he fet tants el 2015 com els altres tres anys anteriors junts. Dit d’una altra manera, els tres anys anteriors en vaig beneir un cada any i, per tant, tres en total. A més, el 2014 vaig beneir-ne un i, per tant, enguany, que n’he el triple, han estat tres. Dels casaments a les altres parròquies, ja en parlaré en una altra ocasió.  

A la tarda, vaig cap a Banyoles. Ho aprofito per proveir una mica per la setmana. Al vespre, celebro la missa vespertina a Santa Maria dels Turers. La celebració és en honor dels sants Abdó i Senén en el dia de la seva festa litúrgica i en sufragi dels veïns del Terme, especialment aquells que han mort el darrer any, cap una dotzena.

Quan sortim de casa amb en Josep i la M. Assumpta, està fent un bon ruixat. Segurament frenarà l’assistència. A l’església hi  participen una cinquantena llarga de persones. Presidim la missa Mn. Ramon i jo. Entre els assistents hi ha l’alcalde, els pabordes, les pabordesses, l’organista, el cor, molta gent coneguda... En Pere Frigolé fa sonar molt bé el gran orgue de tubs donant molta solemnitat a l’Eucaristia. Quan acabem, cantem tres estrofes dels goigs (amb una música agradable, original, pastosa...) i passem a venerar les relíquies dels sants. Quan van passant per davant del petit reliquiari que sostinc, els dic que han de fer dos petons: un per sant Abdó (que tenia 16 anys) i l’altre per sant Senén (que en tenia 15).  

divendres, 31 / juliol / 2015

Es celebra sant Ignasi. Segurament és el sant de qui n’he seguit més les petges en diferents moments de la meva vida. Vaig fer exercicis espirituals a la seva casa natal de Loiola, a Azpeitia (si no recordo malament va ser el 1971), he estat varies vegades a la Cova de sant Ignasi de Manresa (també per fer-hi exercicis espirituals quan m’estava al Seminari de Girona), he estat a Montmatre on va iniciar la Companyia de Jesús, he visitat les dependències on va viure i morir a Roma, al costat de la basílica del Giesú i, clar, he venerat el seu sepulcre a la mateixa basílica del Giesú. Ep, i que el conegui una mica, no vol dir que m’hi assembli massa.

Tinc un dia tranquil: al matí, anant a recuperació; al migdia i a la tarda, preparant l’article que caldrà publicar al programa de les Gales d’Anglès. El dedico a algunes peces artístiques de la parròquia.    

Hi ha encara algú que llegeixi això del DIARI DEL CAPELLÀ?

dissabte, 18 / juliol / 2015

Dedico un record especial i una pregària a la meva mare. Avui faria 99 anys i seria el dia del seu sant. Ella explicava que quan el seu pare, l’avi Benet, escollí per ella que es diria Marina, el capellà no li acceptava.

L’avi Benet tenia tendències naturistes i un xic anarquista i, en aquell moment, gent com ell posava als seus fills noms d’aquesta mena: Llibert, Harmonia, Flor ...    Havia estudiat al seminari perquè el seu pare (el besavi Salvador) volia que fos capellà.  Essent un noi de poble (Ventalló), aquesta fou la manera que l’avi Benet obtingué uns bons estudis bàsics, comparables a un batxillerat actual (que pel seu temps, era molt).

L’avi Benet, però, també era un home creient i complia amb les obligacions religioses bàsiques. També llegia cada dia el full del taco del “Mensajero” de manera que, quan el rector de Ventalló no veia clar posar Marina a la mare, l’avi li ensenyà el full del dia del calendari on hi constava (i hi consta) la commemoració de santa Marina.

I el dia que la mare feia 20 anys (el 1936) era precisament el dia que començà l’alçament militar i la guerra civil. Era un dissabte i, com feia cada dissabte, baixà amb la seva moto sidecar des del santuari dels Àngels a Girona per fer les compres necessàries pel rebost del santuari on ella formava part de l’equip que mantenia el santuari (molt visitat per diverses famílies, especialment a l’estiu).

Estant a Girona volgué aprofitar-ho per anar a confessar i, en aquest cas, ho va faria amb el canonge Hermenegild Planadecursach, que era el consiliari de les Filles de Maria. Quan l’assistenta del Dr. Planadecursach (una tia del mateix canonge) obrí la porta, va comunicar a la mare que casualment tindria l’oportunitat de conèixer el nebot del canonge, un noi de Banyoles que es deia Pere.

I així fou com, els meus pares, aliens a tot el que succeïa a l’Àfrica, es conegueren al pis de l’oncle canonge, a la plaça de l’Oli de Girona, on era veí d’en Lluís Batlle, professor de l’institut.

Tot el que anà succeint aquell mes, amb l’esclat de les revoltes que comportà la guerra civil,  fou complicat per tots plegats, especialment pel pare i per la mare. No ho fou tant pel Dr. Hermenegil Planadecursach que s’amagà a Les Planes (no exactament on). També s’escapà de l’escabatxina Mn. Joaquim Clotas (l’oncle de la mare, capellà del santuari de Els Àngels)  malgrat fou detingut i empresonat a Celrà i, alliberat, es refugià a Valveralla, a casa del seu nebot, l’avi Benet on va romandre-hi fins el 1939.

A Anglès, he oficiat 2 baptisme: l’Alana (al migdia) i en Jordi (a primera hora de la tarda). De moment, a Anglès, aquest any hi porto celebrats més baptismes que l’any passat: el 2014, 11, i el que portem del 2015, 14. De fet, si Déu plau, serà l’any que hauré celebrat més baptismes a Anglès des de que hi vaig arribar. .

La missa anticipada de Bonmatí la celebrem a la capella de la colònia, a la capella de la família Bonmatí que serví d’església parroquial des d’inicis del s. XX fins que es construí l’actual església parroquial.

diumenge, 19 / juliol / 2015

El diumenge comença amb calor. Algú em comenta que a la matinada ha caigut una gotellada: pas res, calor i prou!

El 19 de juliol del 1936 també va ser un diumenge. La tia Conxita comentava que havia assistit a missa a Santa Maria de Banyoles amb tota normalitat però que, a la sortida, la gent comentava que havia arribat la notícia de la revolta militar a l’Àfrica i que, a Barcelona, hi havia trets al carrer.

La mare comentava que aquell diumenge van pujar a refugiar-se al santuari de Els Àngels diverses persones de Girona compromeses amb els partits d’esquerres per protegir-se d’una possible reprimenda dels militars addictes a la revolta.

 dilluns, 20 / juliol / 2015

A les 10 vaig a recuperació. En Johny està de vacances i el fisioterapeuta que ens atén és en Josep.

A la tarda oficio les exèquies d’en Pedro Pérez (53 anys), un gendre de la família Caparrós.

La calor no afluixa i em deixa ben atuït.      

dimarts, 21/ juliol / 2015

Vaig a recuperació. Serà la feina de cada dia per 20 dies feiners. De moment, amb la d’avui,  en porto fetes cinc sessions.

Quan pujo a la doma, atenc una parella que prepara el seu casament. Aquest any sembla que hi ha més parelles que en tenen ganes.

Enllesteixo un article per la Revista de Banyoles i en preparo un parell més per altres revistes i començo a recollir informació sobre la devoció a la Mare de Déu del Remei per publicar un llibret.

dimecres, 22 / juliol / 2015

A les 9 recullo en Jordi que ve de Bescanó i anem cap a la Cellera a recollir en Ramon i, finalment, arribem a les Planes a recollir en Jesús. Inicialment havíem previst una sortida cap a Caldes de Montbui però, finalment, decidim anar cap al Ripollès: em penso que estarem força més frescos.

En Jesús ens ensenya la mostra de treballs manuals de diversa gent del poble: bastons decorats, figures fetes amb fulles de blat-de-moro, col·leccions diverses...

I marxem cap a la Vall de Bas. Mentre anem  travessant els túnels  de Bracons, en Ramon ens convida fer l’hora menor de la litúrgia de les hores. Com que sóc el conductor, em limito a escoltar, a afegir-me a algun fragment que recordo de memòria, a dir el Glòria... Un cop a Osona, ens enfilem cap al Ripollès.

Ens aturem a Ripoll i, davant del monestir, prenem un cafè. I anem a visitar l’església monàstica. Ens aturem una bona estona admirant el portal. Ja a l’interior, també m’agrada poder-hi admirar diverses peces escultòriques d’en Francesc Fajula; l’abat Oliba (que ens dóna la benvinguda a l’entrada), la Sagrada Família (molt a peu pla) i els relleus de la capella de la Sagrada Família i de la capella del Santíssim (també decorada amb un Sant Sopar pintat per en Joan Vila Moncau)   

Marxem de Ripoll quan ja passen les 12 i ens adrecem cap a Campdevànol, Gombrèn i pugem cap a Montgrony  Quan arribem a l’esplanada de l’hostatgeria i aparquem, en Jordi està ben marejat. Des de Gombrèn, hi havia molts giravolts i no m’estranya.

Feta la reserva per dinar a l’hostatgeria, pugem cap a la capella de la Mare de Déu, damunt de les escales, i ens arribem fins l’església romànica de Sant Pere de Montgrony. El sol pica de valent. Dintre de l’església hi ha dues majestats (còpies d’algun model romànics), la imatge de la Mare de Déu de la Llet i una talla de sant Pere (el titular) feta per en Modest Fluvià d’Olot.

Fetes les visites i les fotografies pertinents, baixem a l’hostatgeria i dinem plegats. Sembla que en Jordi ja s’ha reviscolat. La temperatura és molt agradable. L’àpat és saborós i els plats suculents. L’hostatger és de Susqueda, el pare del noi que actualment regenta l’hostatgeria de La Salut de Pallerols.

Estem una estona al pati de l’hostatgeria fent tertúlia. Ho aprofito per fer una becaina.  I finalment, marxem. Comença a ploure i sembla que en té ganes. Mentre fem el camí de retorn, els altres tres agafen el son i perden el món de vista. I anem baixant per l’autovia, cap a Osona.

Agafo la sortida de Torelló i, a dintre el poble, m’extravio. Em cal arribar fins al final i fer el camí de retorn per un altre indret fins a enfilar l’enllaç amb la carretera que ens porta a la Vall de Bas.

Deixo en Jesús a Les Planes, on ha d’oficiar unes exèquies, i anem cap a Amer. Ens adonem que ha plogut fort. Abans d’arribar al pla d’Amer, veiem un arbre abatut pel temporal, no impedeix la circulació però si que podria impedir el pas de camions. Avisem el 112. A Amer es veuen els carrers negats d’aigua que no ha engolit els embornals. La gent mirar des dels portals. I deixem en Ramon a l’església del monestir per oficiar-hi unes exèquies.  

Deixo en Jordi a l’aparcament i marxa cap a Bescanó. Pujo cap a la doma, em dutxo, descanso un xic i celebro la missa vespertina. És santa Maria Magdalena. Antigament s’havia celebrat amb solemnitat i tenia dedicat l’hospital i la seva capella.

dijous, 23 / juliol / 2015

Retorno a la normalitat. Sembla, però, que m’han clavat una garrotada. Vaig a recuperació. M’atén en Josep: corrents, microones, politges...

Anant i tornant faig un xic de caminada. Sortint, vaig a comprar alguna cosa.

Hauré de demanar al metge de capçalera que em revisi la medicació. Alguna cosa no funciona.

Al vespre venen a fer d’escolans en Sergi, en Yasser, en Víctor i en Quim.

divendres, 24 / juliol / 2015

Quan retorno de la sessió diària de recuperació, en Josep em comenta que el seu pare, en Manel, li diu que això de la recuperació va molt bé pels que no tenen res, però que quan hi ha mal, poca cosa hi fa. A veure si d’aquí dues setmanes n’estaré més satisfet.

Miro de tenir-ho tot lligat per la sortida de demà: trucar al rector de Banyoles, trucar a turisme de Banyoles per sortir a passejar a l’estany amb la Tirona,  trucar a Can Leru... Sembla que no podrem fer una ronda amb el trenet ja que hi ha un campionat de triatló i queden totes les vies principals bloquejades. Què hi farem.

A la tarda preparo les misses d’aquest diumenge. En Ramon celebrarà la missa de la tarda a Bonmatí.

Al vespre celebro la missa vespertina. Hi venen d’escolans en Yasser i en Víctor. 

Si Nadal fos a l'estiu, jo no sé com ho faríem...

Dissabte, 11 / juliol / 2015

Vaig a Vic. Hi arribo cap a les 12. M’adreço al barri de l’Estadi i aviat trobo la casa d’en Joan i la M. Pilar al carrer Pius XII. Feia dies que no hi venia. Pujo a casa seva i parlem una estona. Quan  arriba en Josep M. anem cap a l’església parroquial de Lurdes.

Ens hi acull bé el rector, Mn. Francesc Chia, que també és el vicari judicial de Vic. M’ensenya l’església i em va comentant les millores que s’hi ha fet. Feia temps que no hi havia esta. Em fa pensar en l’església de Bonmatí, que deu ser de la mateixa època, però la decoració és molt més abarrocada i segurament un xic més acabada.

La imatge de la Mare de Déu de Lourdes que presideix l’església és de l’escultor Francesc Fajula i Pellicer (Sant Joan de les Abadesses, 1945). També és l’autor de la imatge del Sant Crist que presideix el presbiteri de la Sagrada Família. Li conec altres escultures. Així de memòria, recordo la imatge de l’abat Ponç de Monells a l’atri de l’església de Sant Joan de les Abadesses (crec que és la primera que vaig conèixer d’ell), la de la Mare de Déu del Coral a Begur, la de la Mare de Déu a l’accés a l’escola dels maristes de Girona, la de l’Abat Oliba a Ripoll...  

Quan han arribat la Montse, en Francisco Javier i el seu nen, l’Steven, comencem la cerimònia del baptisme del petit. Hi estem una mitja horeta. L’hem celebrat en un clima senzill, familiar, cordial, devot... com m’agrada a mi.   I anem a dinar a la casa d’en Joan i la M. Pilar. El petit va fent la seva.

Un cop he dinat, poc després de les 4, surto de la casa i faig el camí de retorn passant per Calldetenes. La calor em fa de companya de camí. Arribo a Bonmatí poc després de  les 5.

I després de la missa vespertina d’Anglès, vaig a sopar amb en Miquel, la seva dona i la Maria Lluïsa.

diumenge, 12 / juliol / 2015

Al matí, en disposar-me  a entrar a l’església, em trobo amb la porta de la sagristia bloquejada. Anit em vaig descuidar de treure’n la clau de la part de l’església, i ara no es pot girar la clau de la part de la sagristia. I no hi ha cap altra porta per accedir a l’església i treure la clau. No em queda altre remei que descargolar el pany. Sort que tinc un tornavís a prop.

A Sant Martí, els pagesos es  lamenten que no hi haurà avellanes ja que la onada calor tan intensa ho ha eixarreït tot. I encara que no hagi fet malbé els mateixos arbres.

Visito la Maria, la muller d’en Joan, i la Paquita de Cal Flequer, com m’ha recomanat en Setu.

Després de la missa de les 12, descanso una estona. Quan em llevo, preparo un dinar funcional i em passo la tarda treballant una mica: Diari del Capellà, santoral de l’agost per pregaria.cat...

Dilluns, 13 / juliol / 2015

A mig matí surto cap a Cadaqués. El viatge és tranquil, però arribar-hi costa una estona. A l’entrada del poble hi ha un embús i hi faig cua uns tres kilòmetres. Resulta que és dia de mercat: suposo que hi ha tots els pagesos de la comarca. Em cal travessar tot el poble per trobar un lloc per aparcar fins més enllà del Llaner Gros i de la Pineda de la Niní, a l’Olivar d’en Marès.

Un cop he aparcat, tot xino-xano m’adreço a la rectoria. Hi tinc un xic més d’un kilòmetre de camí. Quan arribo a la plaça del Doctor Pont i vaig per pujar les escales cap al carrer Santa Maria, des del banc del sinó fos al costat del porxo, sento que diuen alguna cosa de la caixeta amb tomates i albergínies que porto. Els dic que les he pescat a es Cucurucuc de sa Sabolla. Els faig riure. Suposo que ja tindran tema per estona. 

A la rectoria ens hi reunim 9 companys de promoció: en Jaume, dos Pere, dos Joan, en Josep M., en Miquel Àngel, en Benet i jo. Parlem dels temes propis de l’estiu: trasllats, algú que s’ha canviat el cotxe, candidats per la seu de Barcelona i moviments que es poden desencadenar, la situació social i política... 

El camí de retorn és de suar constant, per més que poso l’aire condicionat a tot gas. Arribo bé per la missa vespertina. Després de la missa venen els cantaires per assajar els cants per la trobada de corals evangelistes del dia 4 d’agost. I per fi puc posar-me sota la dutxa.

dimarts, 14 / juliol / 2015  

Amb la xafogor de la nit, en prou feines he descansat.

Vaig de visita amb la traumatòloga Susanna Rodríguez, a la Salus Infirmorum. Es mira el resultat de l’electromiografia de fa una setmana. El sucre em va soscavant els marges de baix i no hi ha irrigació suficient. Certament, la sequera es fa sentir.

Al migdia, a Anglès, vaig al centre de recuperació Fisiogestión. Hi trobo algú conegut. Em fan esperar una estona . Quan hem preparat el meu expedient, m’indiquen l’horari que hauré de seguir (20 sessions!) pels exercicis de recuperació de l’espatlla esquerra.

Dino i descanso. A la tarda estudio un xic el tema de la destrucció del patrimoni artístic religiós,  el juliol del 1936 i plantejo com redactar-ho. Quin daltabaix, Déu meu! No és el tema fonamental del meu estudi, però haig de començar amb aquest preàmbul que justifica la demanda de imatgeria religiosa que es produí a partir del 1939.

dimecres, 15 / juliol / 2015

A les 10 vaig al centre de recuperació, al carrer de l’Eixample. En Johny em posa una estona sota un arc que m’escalfa l’espatlla. En diu el microones. Hi estic uns 20 minuts. Després em posa unes plaques per fer uns corrents elèctrics. I acaba fent-me uns massatges.  

Quan retorno, estic al despatx amb les portes de la doma obertes per si ve alguna visita. Sembla que el sol no ha deixat pujar a ningú.

Després de la una surto cap a Banyoles. Pel camí parlen de la candidatura unitària de l’ANC, Òmnium, CD i ERC. Gràcies a Déu: val més un mal arreglo que un bon plet. I la postura de la CUP sempre serà una porta oberta a les opcions més d’esquerra. Déu faci que tot plegat sigui un èxit, sinó, ja podem plegar i fugir tots plegats.   

A casa, a la taula parlem de la llista unitària, de la Festa del Terme, de la calor, de les vacances...

Quan he fet la migdiada preceptiva, descansat una mica i m’he dutxat, marxo cap a Anglès. A Girona, a la biblioteca del seminari, hi deixo 5 caixes amb revistes i llibres. I ja sé on podré trobar-los.

Quan he acabat la missa vespertina –amb en Quim i l’Alexander fent d’escolans- vaig cap al CAP a fer-hi donació de sang. Hi ha tot de gent coneguda. Quan ja he fet els tràmits, em truquen uns nuvis que m’estan esperant a la rectoria per lliurar-me l’expedient de matrimoni. Surto ràpid del CAP sense haver realitzat la donació i pujo cap a la doma. L’any passat em va passar un fet semblant. Quan arribo a la doma no trobo ningú enlloc. Telefono els nuvis i em diuen que són a Bonmatí. una confusió. Finalment em diuen que ja tornaran la setmana vinent.

Baixo de nou al CAP i em col·loco de nou a la cua. Em toca esperar una estona. Cantant i xiulant, quan entro a la sala d’extraccions, ja són més de les 9. I vinga: el crit ritual quan em punxen, i ja està . 

Escolto que no hi ha hagut gaires donants, uns 55 (més 10 altres que no els ha estat possible fer la donació per raons diverses). La generositat i solidaritat d’Anglès no queden gaire bé. La calor pot justificar alguna absència, però hauríem d’haver estat una bona colla més.

Després de l’extracció em refaig: bastons amb llavors, patates fregides, aigua...  Arribo a la doma quan cauen les 10. Enllesteixo el sopar amb una mica de fruita i una cerveseta per engolir les pastilles de ritual.

dijous, 16 / juliol / 2015

És la diada de la Mare de Déu del Carme. Felicito les Carme que conec especialment la de casa.

Amb en Josep, el lampista, anem a canviar un parell de llums de l’església de Sant Martí. Quan tornem, baixo a Can Boix. Em deixen amb el cap pelat. Faig la broma que així podré fer millor propaganda d’en Raül Romeva.

A les 10 vaig a recuperació. En Johny em posa l’espatlla una estona al que ell anomena el microones: un forn, segur, perquè em fa suar de valent. També em fa una estona de corrents i un xic de massatge. Sembla que l’espatlla es va arreglant. Val més així. I amb dues sessions em trobo millor, quan hagi finalitzat els 20 sessions receptades, quedaré nou: així ho espero.

Per fer el trajecte de retorn (des del Paladium),  passo pels carrers amb més ombra i, de passada, volto un xic més: entre anar i tornar, gairebé dos mil metres.

Quan pujo cap a la doma, sota la muralla, hi saludo la Ramona i l’Àngel.

A la tarda enllesteixo el suplement del full i l’envio a la impremta.

A la missa del vespre hi participa gairebé el doble de feligresos dels altres dies. La Mare de Déu del Carme té els seus devots.

divendres, 17 / juliol / 2015

Vaig a recuperació. Mentre vaig passant d’un lloc a l’altre, en Johny, el fisioterapeuta, ens comenta que d’aquí un mes, si Déu plau, serà pare d’una nena. I ja pateix per quan la vaileta tingui 16 anys.

La calor no afluixa. Va bé perquè no es té gaire gana i, per dinar, passo amb poc: un cogombre, un bitxo verd, una tomata petita... i la meitat d’un bistec. I per postres, un préssec.

A la tarda faig un xic d’endreça del despatx i estudio una mica.

Abans de la missa vaig a Bonmatí a visitar una persona malalta que m’ha demanat.

Aquests dies, posar-se els ornaments per celebrar, sembla enfundar-se dintre un sac de plàstic i, quan acabo i me’ls trec, estic ben amarat de suor. Algú em diu que hauria de fer com en Sebas que, a l’estiu, per celebrar, únicament es posava l’estola. A veure si faig un pensament.

Amb aquesta calor tan intensa i tan continuada quedarem tots eixarreïts. I és que sembla un càstig bíblic.

Calor, calor, quina calor que fa, que ens haurem de despullar!

 dissabte, 4 / juliol / 2015

El matí, feinejo preparant les celebracions d’aquest diumenge.

Al migdia batejo en Martí, el besnét de la Maria Panosa de Cal Flequer.  M’agraden les cerimònies fetes amb senzillesa i que els familiars hi posen interès. 

A Bonmatí, en Manel em comenta la mort (el 23·06·15) d’en Francesc Xavier Busquets Grabulosa, el pare de la Teia Busquets d’Olot (73a). Els coneixia dels anys que vaig estar per la capital de la Garrotxa. Els pares Busquets eren bons col·laboradors de les activitats d’esplai dels Caputxins. Els dos fills, la Teia i en Francesc, hi participaven habitualment.  Resulta que en Manel està emparentat amb la vídua, la M. Francisca Costa Bayona.

Fa molta color i tindré feina a agafar el son.

diumenge, 5 / juliol / 2015

Al matí celebro les misses corresponents. Fa calor i no bufa gens d’aire.

Al migdia Anglès arribem als 43º. Estic  encatauat a dintre la casa, amb les finestres totes tancades, intentant fer alguna cosa malgrat la calor. A dintre “només” arribem a 29º. I beure força i una bona dutxa

Pràcticament enllesteixo l’article pel programa de la Festa del Terme de Banyoles. El dedico a les cobles que hi han actuat, des del 1947. També escric la invitació a la festa i la necrològica de persones vinculades a la festa.

Em passo la tarda taral·lejant la lletra de La Troba Kung-Fú 

Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor (5).

Alcohol que en baixar ja no em crema
que a l'entranya hi tinc una pedra,
pedra de gel feta de pena
ja no li cau ni una llagrimeta
"Nano, tu ets jove", em diuen veuetes
per veure els dies passar tan ràpid
Acaba el trago i aixeca la vista
i surt al carrer i busca qui t'estima.

Arriba un iaio ple de cabòries
menjant cigarros i, a la meva olla,
donant-me brasa sense profit
sempre m'explica ai! deu mil històries
I em dic, que jo puc, que no sóc poruc
però el fred de peus em fa sentir sirenes
cada sirena pel que he perdut
a tots els trens els queda l'esquena
Que no m'esglaio, ni em falten vides
el fred em pela i m'esqueixa a tires.

Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor (5).

Però dins el gel el meu cor batega
bombeja sang a ritme de fera
i el fred de peus ara pica al terra
i el Canigó ara se m'ha tornat cascada
i canto blues amb llengua bastarda
perquè té mare però qui sap del pare
i dono gràcies perquè respiro
vull estimar tot allò que miro

Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor (5).

Trobo el sereno al carrer mullat
és el tanguero de les altes hores
que canta sol amb l'orquestra mora
i dóna avís del que escolta i senya
i dóna senya al niu de la pena
que no hi ha roca que l'aigua no mogui
que la cançó és per qui la canti
i la guitarra per qui la toqui
Que no m'esglaio ni em falten vides
però no tinc fred ni m'esqueixo a tires

Calor, calor, quina calor que fa
Que ens haurem de despullar!

Dilluns,  6 / juliol / 2015

Al matí, al forat de la llar de foc del menjador, s’hi sent remenament.  Trec la tapa de fusta i en surt un ocell esperitat. Al cap d’una estona encara està damunt la barana del finestral tot piulejant. No sé si ho fa per situar-se, després d’estar tanta estona tancat, o bé per donar-me les gràcies. Potser un xic de tot.  

L’Assumpta em porta uns dibuixos que em regala la Rosa Serra. Són els esbossos d’una imatge de la Mare de Déu. Són uns dibuixos al llapis amb una figura molt estilitzada. Ben bonics.

Al migdia vaig a Girona perquè em facin un electromiograma a les cames. La traumatòloga m’hi fa anar per unes molèsties a la cama esquerra (rampes, sensació de suro...), i sembla que tinc més afectada la cama dreta. O sigui, segons l’informe, es tracta “una polineuropatia perifèrica mixta de predomini axonopàtic-sensitiu de caràcter lesional moderat”. I qui en vulgui saber més, que es compri un llibre. 

A la tarda, treballo un xic en la tesi i, quan és hora, celebro la missa.

dimarts, 7 / juliol / 2015

Dedico bona part del dia a treballar en la tesi. L’esquema de la primera part em queda força clar i tinc força informació i material que cal anar posant tot a lloc.

Al vespre encara sembla que cau foc.  Tota la casa està bullint. L’aparell d’aire condicionat no dóna l’abast. A veure com acabarà tot plegat. Beneficis, no gaires, només per Enher i per la companyia d’aigües.  

dimecres, 8 / juliol / 2015

Al matí estic al despatx. Únicament rebo una visita d’una parella que ve a enllestir l’expedient.

A la tarda treballo amb la tesi. Calor suportable. I missa vespertina.  

dijous, 9 / juliol / 2015

Comencem el dia amb una mica d’aire fresc. En Joan ve a treballar a l’hort. Sort que tenim aigua de la cisterna.

També venen un parell de pabordesses de l’escombra per arreglar un xic l’església.  

El lampista, en Josep, ve a reparar una conducció d’aigua que perdia, als serveis de la catequística.

Cap a dos quarts d’onze surto cap a Bellaterra, a la Universitat. Hi arribo cap a tres quarts de dotze. Deixo el cotxe sota d’un arbre calculant que, quan vingui a recollir-lo, encara hi hagi ombra. No fa tant calor com els darrers dies. Per la universitat hi ha força gent, si bé no hi ha l’atapeïment de durant el curs.

Abans d’entrar a l’entrevista prenc un refresc i un mini per matar el cuc. Mentre espero pel passadís del departament, saludo a la Núria Llorens, que va ser la meva tutora quan vaig acabar el màster, el 2014. Quan, poc abans de les 12, arriba la Teresa, entro al seu despatx.  

Amb la Teresa anem repassant, pàgina per pàgina, la informació que tinc recopilada, una trentena de folis. Em va animant i dient que tinc la informació però que cal que la vagi explicitant millor: “Veig que ho tens tot al cap, però cal anar fent-ho emergir”. Ben bé que això d’elaborar una tesi es deu assemblar a un part. Ja m’ho va dir en Dani l’altra setmana: “El millor d’una tesi és acabar-la”. Espero que n’arribi el dia.

Acabem a les dues en punt. Hem estat ben bé dues hores debatent i comentant, però cada vegada ho vaig tenint més clar.

Dino d’una esgarrapada a la cafeteria de la facultat. Déu n’hi do la gent que hi ha. Una de les senyores del taulell em saluda efusivament, com si em conegués de tota la vida. Li encaixo la salutació. De fet, ja fa una bona colla de temps que volto per aquí.

Quan acabo de dinar, enfilo l’autopista i faig el camí de retorn. Surto cap a les 3 i cap abans de les 4 ja estic a Santa Coloma on proveeixo alguna cosa per la setmana.

A casa, em dutxo i em canvio per participar a les exèquies de la Conxita, la mare de la Mercè i sogra d’en Lluís Cornellà.

La cerimònia la presideix en Fèlix, bon amic de la família. Fins dimecres, en Lluís i en Fèlix, estigueren fent part del trajecte del Camí de Sant Jaume, entre Aragó i Navarra.

Divendres, 10 / juliol / 2015 

És sant Cristòfor. Al matí passo a agafar hora al centre de rehabilitació, tal com em receptà la traumatòloga. També passo per cal apotecari.

Poc després de les 11, amb en Joan, baixem la imatge de sant Cristòfor i la situem al presbiteri. A les 12 celebro la missa en honor del sant. Hi participen unes 80 persones, entre feligresos, mecànics, xofers, garatgistes... Quan acabo la missa, surto al carrer, a la façana principal, a beneir els cotxes. Sembla que en passen més que l’any passat. A tots els recomano que no em donin feina. 

Quan acabem vaig a dinar a Can Teixidor del Terme. A la tarda descanso una mica. Quan estic reposat, recullo llibres: n’hi ha tants, a aquella casa. De tant en tant convé fer endreça. I fer endreça comporta somoure records i emocions. Ja em costarà.

Cap el capvespre venen els altres nebots i amics per celebrar el 40 aniversari d’en Jordi. Abans no comencin a menjar, marxo cap a Anglès. 

Oh, Senyor, vós sou el camí, i en vós trobem la vida...

Dissabte, 27 / juny / 2015

Preparo les celebracions d’aquest diumenge: cants, pregàries, homilia...

Al migdia, acompanyo i beneeixo el casament d’en Lluís Canaleta i la Marta Canaleta, la pubilla de la Casa Nova, la darrera casa que hi ha anant a Santa Coloma, a la dreta, la Casa Nova. També hi batejo l’Ona, el fruit de l’amor dels dos nuvis.

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. La calor es fa carregosa.

Al vespre tinc uns amics a sopar i acabem tard.

diumenge, 28 / juny / 2015

Celebro les misses del matí a Anglès. A Sant Martí em donen vacances ja que a la tarda tenim la missa a la capella de Sant Pere Sestronques, segurament l’església més antiga de la Vall de les Esglésies.  Després de la missa de les 9, aprofito per descansar una estona.

Al migdia, quan he celebrat les misses, batejo l’Oriol i en Roger, els néts de la Catalina.

A les 6 de la tarda, celebro la missa a Sant Pere Sestronques. L’indret és molt bucòlic i refrescant. Hi participen entre 60 (al començament) i 70 persones (a l’acabament). La celebració també inclou la invitació de la família Feliu als assistents: aigua fresca de Sant Aniol, galetes de pasta de full de Cal Enric, moscatell, taronjada...

El vespre en Dani em telefona des de Washington per convidar-me al seu casament. Serà el 22 d’agost a Washington mateix. Conec en Dani des del 1984, quan jo estava a Calella (Maresme). Va ser alumne meu i la seva germana era monitora del MIJAC. Ara es casa amb l’Austin. Ells dos han vingut a visitar-me diverses vegades, a Palafrugell i a Anglès. M’hi hauré de pensar, però no sóc de grans viatges ni de gaires celebracions.

Dilluns, 29 / 06 / 2015

Oficio les exèquies de la Conxita Gamell Tusà (80 anys). Vivia al veïnat de l’”Apeadero”. Estava casada amb en Francesc Petit. Era cosina del marit de la Conxita Balaguer, la Tants. Es veu que se la coneix com la Conxita de Can Carmelo, que de fet és el seu germà (en Melo), i són nebots d’en Cipriano.

Un cop he acabat, pujo cap a Osor, a celebrar-hi sant Pere. Mn. Carles Giol, rector de Sant Hilari, fa la prèdica.  En Ramon em demana que presideixi la missa. Som una quarantena de feligresos. Al finalitzar la missa, cantem els goigs. Els d’aquest entorn (Sant Martí Sapresa, San Pere Sestronques... ) són redactats per Mn. Ramon Cabanes, amb música del Gmà. Odiló Planas.

Anem a la rectoria a fer-hi un vermut i a acabar de fer temps per dinar. S’hi està fresc. Amb tanta xardor, ja convé. I dinem a Can Sidro.

A la tarda vaig a la gestoria a enllestir la declaració de la renda amb en Marià. Des de fa uns 20 anys, sempre l’he feta amb ell. I un cop feta, vaig a visitar la tieta de Can Pons, que va millorant. També saludo altra gent coneguda.

M’arribo a felicitar la Maria pel casament de la seva néta Júlia amb en Thiago. Me’n comenta alguns detalls i em fa llegir les felicitacions que van fer-los els seus néts, en Raül i l’Enric.  

Arribo a Anglès sobre les nou. Uns quants cantaires estan assajant.

Dimarts, 30 / juny  / 2015

Al matí vaig de visita amb la traumatòloga, la Dra. Susanna, a la Salus. Parlem de les diverses afectacions estructurals, especialment de la calcificació a l’espatlla esquerra. De moment m’hi injecta una infiltració. Sembla que no farà efecte fins d’aquí un parell de dies. I em recepta unes sessions de recuperació i una electromiograma a les cames.

Vaig a dinar a Can Teixidor. Parlem de la festa del Terme i de l’article que haig de preparar.

Quan vespreja, quedo fascinat amb l’espectacle lluminós que ofereix la conjunció de Júpiter i Venus, brillantíssims, com dos focus que pengen l’un de l’altre. Quan els descobreixo, estan situats damunt de Puigdafrou, cap a mestral. Sembla que és un fet força excepcional que només es pot admirar cada generació, cada 60 anys. Sembla que ja fa dies que juguen al gat i a la rata pel cel, com si Venus i Júpiter desprenguessin calor d’enamorats tot festejant.

dimecres, 1 / juliol / 2015

Al matí, quan ja he posat el dia en marxa, ve el tècnic a fer la revisió de les menjadores de tèrmits. Sembla que foren eliminades del tot i no se’n troba cap rastre en cap de les menjadores. Això vol dir que aviat s’haurà acabat el tractament.

Al despatx, atenc algunes visites. No hi ve massa gent, però cal tenir unes estones que tothom sàpiga que els puc atendre.

A la tarda, quan comença a desinflar-se el sol, porto el cotxe a fer la revisió, com pràcticament faig cada mig any. I torno tot xino-xano cap a la doma.

dijous, 2 / juliol / 2015

És dia de fer feina a dintre: assentaments, correus oficials... Faig i rebo algunes telefonades.

És sant Procès i sant Martinià: hi ha qui em felicita pensant que és el dia del meu sant. Mentre em felicitin, ja em va bé. N'hi ha que els sembla carrincló celebrar el sant. Però, a més de tenir el seu encant i la seva raó, és un costum molt català, molt més que no pas celebrar l'aniversari. 

divendres, 3 / juliol / 2015

Visito els ancians impedits de Bonmatí. Són pocs però hi ha diversitat: trobo qui està fent mots encreuats, qui em proveeix d’albercocs del seu hort, qui rondinant,  algú sense dir ni poder dir res de res, algú a les enfosques, uns a planta baixa d’altres a un pis...  I tot el dia així, a casa, sense gaires motivacions ni gaires alegries.

A la tarda treballo un article pel programa de la festa del Terme de Banyoles dedicada als sants Abdó i Senèn. L’article el dedico a les cobles que han acompanyat les celebracions de la festa des del 1947, que és de quan en tinc el primer programa. 

També m’arribo fins al convent de les clarisses de Vilobí. Hi porto a enquadernar el Full parroquial dels dos darrers anys, el suplement de la Vall de les esglésies (que molt amablement ha ordenat la Teresa), el butlletí del Bisbat, la revista Taüll (tot dels dos darrers anys). També hi proveeixo de partícules per les misses: segurament en tindré per un parell de trimestres. Tot badant, se’ns havien exhaurit.