Senyor Sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda’ns sempre...

dissabte, 16 / abril / 2016

Al matí feinejo pel despatx i per l’església.

A la tarda, per la Via Verda, van passant els 2500 caminaires que participen a la TRAILWALKER a favor d’Oxfam Trailwalker. Cada any ha anat augmentant la participació. La caminada solidària, per equips, comença a Olot i acaba a Sant Feliu de Guíxols, o sigui, 100 km. Sort que fa baixada. Em trobo amb els grups quan vaig a Bonmatí i quan en torno.

Quan acabo la missa anticipada d’Anglès, baixo a la biblioteca Joaquim Bauxell per participa a la vetllada poètica anomenada Espurnes de poesia que organitza Floricel en ocasió de la proximitat de sant Jordi. Hi destaca la presència del poeta Ricard Creus. Es declamen 18 poesies, la majoria de poetes catalans. També hi ha alguna creació personal. Jo tinc reservada la segona intervenció recitant la Pregària de Tomàs Garcés. Cada tres o quatre poemes hi ha una interpretació musical que interpreten els Cantaires de Sant Miquel o bé en Manel Badia. I la Maria Badia també hi fa un gran refilet cantant l’ària Pirineu de Cançó d’Amor i de Guerra.  

Acabem cap un quart d’onze.  

diumenge, 17 / abril / 2016

Celebro les misses dominicals a Anglès i Sant Martí. A totes les misses s’hi veuen feligresos que acostumaven a participar a la missa del migdia i els hi ho agraeixo.  

Quan acabo a Sant Martí, pujo a Sant Julià per celebrar-hi la missa del Roser de la parròquia que s’uneix a la celebració de la Segregació (commemorant la constitució del municipi de Sant Julià de LLr – Bonmatí el 1983) i també celebrant sant Pere Màrtir, molt venerat a aquest indret. Gairebé hi ha més gent al cor Ipso Lauro que no pas participant a la missa. Per pensar-s’ho.   

Sortint hi ha una mica de vermut. A més de l’alcalde de Sant Julià del Llor – Bonmatí (en Marc Garcia) hi saludo l’alcaldessa d’Anglès  (l’Àstrid Desset) i l’alcalde d’Osor (en Joan Pla). I un cop he anat saludant la gent, vaig a la doma i dino d’una esgarrapada.  

A la tarda, de les parròquies del Ter Brugent, tenim la trobada pasqual al Santuari de la Font de la Salut. Omplim dos autocars ben plens: un, amb la gent que ve de Bescanó, d’Amer, Les Planes i Sant Feliu; l’altre, amb els que pugen d’Anglès, Sant Martí i de La Cellera. Com que em ballen els números, per assegurar-me que tothom pugui pujar, vaig fins a Sant Feliu de Pallerols amb el meu cotxe. Com que tothom està ben enquibit, pujo a l’autocar on hi ha la gent d’Anglès i Sant Martí.   

Mentre anem pujant, van baixant cotxes petits. A dalt del santuari també hi ha molts cotxes particulars. En total formem una colla de més de 150 persones i ens falta de tot (fulletons i penjolls / records que havíem previst per 150).

La primera part del Via Lucis la fem a l’exterior, partint de la Creu de Terme on en Jesús ens ha donat la benvinguda. Un cop hem arrancat, ens aturem davant de la font i davant de la façana de l’església. Costa molt de motivar el grup.

Quan passem a l’interior de l’església, un cop la gent asseguda, s’ha entrat millor en un clima de pregària i de reflexió. En Quim i la Maria anuncien les diverses trobades amb Jesús Ressuscitat. El diaca llegeix els textos evangèlics. Lectors de les diverses parròquies llegeixen les reflexions pròpies  de cada trobada. Els Cantaires de Sant Miquel (amb en Josep M. Quer) i els Cantaires de Sant Feliu (amb en Pere Arrévola) entonen el cant corresponent de cada trobada. Els ciris pasquals de les parròquies presideixen al presbiteri.

Acabem la cerimònia amb unes paraules d’agraïment i de comiat que dic jo mateix. Tot seguit cantem el Crec en un Déu i aspergeixo els assistents. I, després de la pregària final “Marxem en pau per les places...”.

La celebració pasqual acaba amb una xocolatada a la terrassa del santuari acompanyada de brunyols i de melindros. I amb algú que m’aspergeix a mi amb la xocolata desfeta que portava a les mans.

I baixem cap els pobles encara de clar. Sembla que hi ha satisfacció. Arribo a la doma cap a dos quarts de nou.   

dilluns, 18 / abril / 2016

Com cada matí faig la caminada pertinent voltant per l’interior de la casa. Poc després d’esmorzar ja arribo a les 6mil passes.

Al matí feinejo per l’estudi i penjo el DIARI DEL CAPELLÀ. Estic com estabornit.

Vaig a dinar a Can Tarrès. I m’hi trobo amb en Míliu. Parlem de la unció dels malalts. S’estranya que se’n vagi la gent sense acomiadar-se. Què hi farem!  

A la tarda venen els dos grups de catequesi. I, al vespre, celebro la missa vespertina.

Ha estat un dels dies que he caminat més. Penso amb en Lluís que estava a la residència de l’asil i que sempre estava caminant per dintre la casa. També penso amb la mare d’en Francesc que sempre venia a l’església a caminar. Deia que li anava bé perquè no hi feia fred i que, a més, ho podia fer tot resant. Tant l’un com l’altra van morir de vells. Al cel sian.  

dimarts, 19 / abril / 2016

El dia es presenta lluminós i em llevo amb empenta.

Baixo a comprar alguna cosa

dimecres, 20 / abril / 2016

Al matí tinc obert el despatx. Cap al migdia venen un parell de visites.

Vaig a dinar amb en Josep, la Carme i la Nuri. També em veig amb en Jordi i la Collell.   

A la tarda, a la doma, ve la mainada del reforç.

Al vespre tinc reunió amb el Consell de les Parròquies. He hagut de canviar la reunió un parell de vegades. A veure si el curs vinent va millor.  

Hi ha algun medicament que no m’acaba de posar-se’m bé. Diria que és el que em controla –o descontrola- la tensió.

dijous, 21 / abril / 2016

Avui es celebra sant Anselm. Tinc un record i una pregària per l’Anselm Quixal que va morir dramàticament fa un parell de mesos.

Al matí vaig a Girona. Vull aprofitar per gratar una estona a l’Arxiu Diocesà.  A sota de Sant Domènec em trobo amb la Rita Ferrer. Ens saludem efusivament i estem una estoneta parlant.

Quan arribo a l’arxiu em trobo amb en Josep M. Escalona. Feia dies que no ens vèiem i em costa reconèixer-lo a primera vista. Però és ell qui s’avança. També estem una estona parlant cordialment. Parlem de l’orgue del santuari de la Salut de Sant Feliu. Ell en té estudiades les característiques tècniques. Jo li parlo de la seva procedència, que seria una donació de l’Església Evangèlica Luterana de Barcelona.

Al vespre hi ha reunió dels equips de Caritas a Amer. Em dóna la impressió que els tècnics van per un costat i els voluntaris, per un altre. Però, qui mana, mana.

divendres, 22 / abril / 2016

A les 12 del migdia celebro la missa ferial a Anglès. Potser em vagi millor per aprofitar més bé el temps.

El dinar dels companys de cada divendres el tenim a Can Rajolet de Vilanna, al costat del pont de Bonmatí, al barri de l’estació. Parlem de la trobada a la Salut de diumenge passat. També parlem de l’Albert Casals que ha estat enterrat aquest migdia a Vilanna.

A primera hora de la tarda oficio les exèquies de la Rosalia Recasens (84a). Era nascuda a Santa Coloma de Farners i es va casar amb en Lluïs Puigdemont de can Talaia de Sant Julià de Llor. En cinc anys que fa que en sóc el rector, són les primeres exèquies que oficio a Sant Julià de Llor. També, aquest any, he oficiat les primeres exèquies a Constantins. Les exèquies a les parròquies rurals són molt entranyables. Dóna la sensació que tota la gent que omple la petita esglesiola són de la mateixa família. I com faig a les esglésies que tenen el cementiri al costat de l’església, presideixo la comitiva que acompanya el fèretre al nínxol. Pare nostre...

Vaig a Girona. Tinc ganes d’anar a treballar a l’Arxiu Diocesà, però el trobo tancat. També trobo tancada la biblioteca del Col·legi d’Arquitectes com també l’Arxiu Provincial. Renoi, em pensava senyar-me, i si em descuido em trec l’ull.

Sort que la Llibreria del Bisbat, Casa Carles, està oberta. Hi recullo uns llibres d’arquitectura religiosa que hi havia encarregat . També hi recullo un parell de llibres de catequesi.

Quan vull anar a deixar els llibres al cotxe, es posa a ploure. Haig de tornar a l’aparcament del seminari a pluja batent. Malgrat portar una jaqueta gavardina, hi arribo xop com un ànec . Descanso una estona dintre del cotxe tot fullejant els llibres.  

Cap a les 8 baixo a l’Artusi a fer-hi una queixalada. Hi menjo quatre “montaditos”. I vaig cap a l’església dels Dolors a celebrar-hi la missa setmanal. Avui hi participa una nova persona. Em sembla que costarà una mica animar la participació.

Arribo a la doma cap a quarts d’onze. 

els cansats, fan la feina?

dissabte, 9 / abril / 2016

Puc posar un xic d’ordre, preparar les celebracions del diumenge, descansar....

A la tarda, ve el Wlodydir a oficiar una missa pels ucraïnesos. És una missa de difunts. Porta els ornaments vermellosos.

diumenge, 10 / abril / 2016

Celebro la missa de les 9 del matí, a Anglès, i la de dos quarts d’onze, a Sant Martí Sapresa. A totes les misses s’hi veu algú que habitualment participava a la missa del migdia.

Al migdia batejo l’Arnau, un nét de Can Centena i un besnét de la Rosita. .

De les parròquies de l’arxiprestat, surten 3 autocars plens per anar a Esparreguera a assistir a la representació de la Passió. D’Anglès hi van una dotzena de persones.

A la tarda enllesteixo un article per la Revista de Banyoles i el santoral per pregaria.cat.

dilluns, 11 / abril / 2016

Al matí oficio les exèquies d’en Joan Torrent (89a) de ca la Pepeta. Tan ell com la seva muller, la Montserrat, són coneguts i apreciats per diversa gent d’Anglès.

La Conxita m’explica entusiasmada l’anada a Esparreguera. Em comunica les salutacions de la Conxita Batlle de Vilopriu que trobà a Esparreguera.   

En Ramon i en Joan acaben de col·locar alguna cortina que faltava.

Treballo un article sobre la Mare de Déu del Corall de Begur i l’escultor Francesc Fajula.

dimarts, 12 / abril / 2016

Al matí oficio les exèquies de l’Antònio Riutort (85a). Era nascut a Pollença i estava casat amb la Maria de can Panosa. Havia treballat a la banca i havia comerciat en joies i fusta.   

A Santa Clara de Vilobí, participo a la reunió d’arxiprestes, amb el senyor bisbe. Se’ns comenta l’exhortació post-sinodal del papa Francesc AMORIS LAETITIA. També se’ns comenten diverses disposicions legals. També es parla de la jornada sacerdotal de Vic en ocasió del centenari de la mort del bisbe Torres i Bages. Algú comenta que es parlà molt de l’Any de la Misericòrdia i poc del patriarca de Catalunya.   També se’ns parla de la salut d’alguns companys i de diverses situacions.

Després de dinar, vaig cap a Anglès.   

dimecres, 13 / abril / 2016

El sol ha anat sortint darrera la torre de can Cendra. Des de la finestra occidental del meu estudi s’obre una visió excel·lent de les muntanyes nevades del Pirineu amb l’esclat del sol matinal que les il·lumina.

Al matí tinc atenc alguna visita al despatx. Vaig a dinar amb la Carme i en Josep. També hi ha l’Assumpta i la Nuri.

Treballo en la confecció del text del Via Lucis per diumenge vinent. Fonamentalment parteixo del text elaborat per en Joaquim Vives i Aragó, el text que també seguíem a Palafrugell quan pujàvem a Sant Sebastià, el dilluns de Pasqua.

dijous, 14 / abril / 2016

Cada dia, quan em llevo, mantinc el ritme de caminar pel pis. Acostumo a fer cap a 4 mil passos pel pis, que corresponen a uns 3 quilòmetres. Durant el dia en vaig fent més. Normalment arribo a fer uns 10mil passos al dia que venen a ser entre 7 i 8 quilòmetres.

Sobretot al matí treballo a l’estudi. Entre el Via Lucis i l’article de la Mare de Déu del Corall estic ben entretingut.

A la tarda bufa el garbí. Ja fa dies que ens ve a empipar. A Sant Jordi Desvalls en diuen el vent d’amunt, perquè baixa de la muntanya de Els Àngels. També he sentit algú que en diu “vent podrit”. És vent propi del mes de març i per això també se l’anomena vent de Quaresma. El cert és que em provoca caparrina i cansament.

divendres, 15 / abril / 2016

Al migdia, amb els companys de l’arxiprestat, dinem plegats a Can Quer. El tema estrella és l’organització del Via Lucis, aquest diumenge vinent. També parlem un xic de la reunió d’arxiprestes a Vilobí.

A la tarda ve en Josep a reparar una averia de la instal·lació elèctrica del meu estudi. Ho soluciona aviat.

Bufa el garbí, calent i empipador. La caparrina i un xic de migranya em rebenten la tarda.

Al vespre vaig a Girona a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Parlem amb els assistents com fer-ne publicitat.

Infer digitum tuum huc et vide manus meas et adfer manum tuam et mitte in latus meum

dissabte, 2 / abril / 2016

Em llevo mitja horeta més tard i mandrejo pel pis.

Preparo les celebracions de les misses d’aquest diumenge i la trobada de demà a la tarda.

A dos quarts de vuit, a Anglès, hi ha ja molta gent que ve per participar a la missa anticipada. Quan veuen que no comença la celebració, em pregunten què passa. I els recordo que havia anunciat que, després de Pasqua, la missa anticipada seria a les 8 del vespre, i que també ho havia anunciat al suplement del full. Però, canviar les inèrcies, costa molt.

Al vespre, el Barça fracassa: una purga d’humilitat, de tant en tant, és saludable.

diumenge, 3 / abril / 2016

Cap a les 8, obro l’església. En Pepet i la Conxita ja fa una estona que esperen i empenyen la porta. I baixo a can Centena a recollir uns quants brunyols per la trobada de la tarda.

A la missa de les nou hi participa una bona volada de gent. A Sant Martí arribem a la vintena. On hi ha força gent és a Calders amb una seixantena de devots que omplen la nau.

A la sortida tenim el vermut i, els assistents, ens saludem cordialment. I l’aplec s’arrodoneix amb el dinar que Noves Fronteres han organitzat al Centre Cívic de Bonmatí.

A la tarda tenim la trobada ecumènica de Pasqua. Hi participem 15 persones: 4 d’una comunitat Evangèlica de Girona, 4 de la parròquia d’Anglès i 7 de la comunitat Evangèlica d’Anglès. Em dóna la impressió que no s’acaba de trobar el to.

M’han avisat que l’avi Vigas vol passar a l’altra riba. Vaig a acomiadar-me d’ell. M’hi trobo amb la Maria, en Joan, l’Anna, la Zaida, la Rosa... Parlo amb en Josep que està mig endormiscat. Segons què li dic, obre els ulls i em mira. També m’estreny la mà: “Josep, que Nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te, que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te, que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

I repetint dintre meu aquest comiat, faig el camí de retorn. Arribo a la doma cap a les 11. Per avui, prou.

dilluns, 4 / abril / 2016

Dia trist per la dignitat d’Europa. Avui comença la deportació a Turquia, des de Grècia, dels que, fugint de la guerra i de la misèria, demanaven ser admesos com a refugiats.

Feinejo tot el dia per la casa, pel despatx, per l’església , per la sagristia... Penjo el fragment del Diari del Capellà corresponent a la setmana passada. Habitualment ho faig els diumenges al vespre, però, amb una cosa i altra, em va ser impossible. Algú ja se me n’ha queixat.

La litúrgia d’avui està dedicada a centrada a celebrar l’Encarnació del Senyor i l’Anunciació, ja que el passat 25 de març s’esqueia Divendres Sant, celebració que impedia l’altra.

Telefono en Miquel Oliveras felicitant-lo per la seva recent integració al presbiteri diocesà. Realment n’estic content.

Al vespre em truca l’Enric. El seu pare s’ha mort poc després que ell hagi  arribat a casa. Descansi en pau: al cel sia!

dimarts, 5 / abril / 2016

Ha plogut tota la nit i ho ha fet amb ganes. Deo gratias.

Reunió d’arxiprestat. És una reunió cordial. Comencem fent vespres. Segueix el comentari del resum de la reunió anterior. Parlem de la setmana santa (constatem que és bo concentrar les celebracions). També surten els temes de l’anada a Esparreguera per assistir a la representació de la Passió, de l’aplec pasqual de les parròquies al santuari de la Font de la Salut de Sant Feliu... 

Quan acabem, anem a sopar al Centre. L’Ignasi no es queda per anar a celebrar el sant del seu fill, en Jofre. I el Barça, què farà?

dimecres, 6 / abril / 2016

Al matí atenc al despatx. No hi ha gaire moviment.

Al migdia vaig cap a Palafrugell per participar a les exèquies d’en Josep Vigas Massoni  http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/04/06/mor-als-94-anys-lempresari/776287.html  . Dino a l’Aigüeta, a can Torn. Em pregunten si sóc de Pals.

Quan arribo a l’església de Palafrugell em saluda molta gent: la Montserrat (la viuda d’en Ricard Viladessau), la Montserrat Llambies, en Joan Mató, en Jordi i Frigola, en Marià Júdez, la Jeannine v. Tauler, en Pere Grassot i la seva germana, l’Itziar Urrestarazu, en Salvador Juanola, en Joan Llenas i el seu germà, la Pilar Roca, la Pilar Bofill, en Martí Pagès, en Joan Cortey, l’Àngela Piferrer, en Josep Pifarrer, en Salvador, la Carme, en Paco... Molts rostres coneguts, molts gestos afectuosos, però indefectiblement noms i cognoms se’m van esfumant de la memòria...  Veig que estan restaurant les pintures d’en Guillem Soler i les imatges d’en Camps i Arnau. Una bona feina.

Participa molta gent a les exèquies. Les oficia en Felip que deixa que l’assisteixi: faig les lectures i l’homilia: “Acomiadem una personalitat que ha destacat en el món de la indústria surera i que s’ha implicat en la vida de la vila. Però, sobretot, encomanem en mans de Déu un home que, des de la seva humanitat feta de fang, ha cregut en Jesucrist i s’hi ha sentit vinculat”.  

La Maria queda flanquejada pels seus dos fills, l’Enric i en Joan. No hi falta cap dels néts, malgrat en Raül  (que m’havia fet d’escolà) visqui a Califòrnia i la Júlia (casada amb en Thiago), a Munich. També hi són gairebé totes les parelles. En Raül, el nét més gran, acomiada l’avi amb una reflexió afectuosa i poètica entorn del perfil de l’avi. La cerimònia acaba amb el tema de Charles Trenet Douce France  https://www.youtube.com/watch?v=Iit3Kabs7QA  el tema preferit d’en Josep que sempre cantava. M’adono que no tinc pas l’exclusiva de les llicències litúrgiques.

  

Quan acabem les exèquies, mentre la gent saluda, vaig sortint de l’església. Baixant pel carrer Major, em trobo amb l’Eduard Bigas http://www.eduardbigas.com/   i en Jordi Pujol i Cofan http://www.lavanguardia.com/cultura/20120601/54302301630/jordi-pujol-cofan-corrector-josep-pla.html . També amb la Nuri, professora del Garbí. I em saluden el matrimoni Mitjà.  

Arribo a Anglès cap a dos quarts de set del vespre. Celebro la missa vespertina posant damunt l’altar totes les mirades que se m’han creuat avui.

dijous, 7 / abril / 2016

Treballo una estona pel despatx. Gairebé enllesteixo l’article sobre l’Enric Monjo que m’han demanat des de Montserrat, en ocasió de la restauració del Portal Angèlic.

Veig que el meu estudi és un espai privilegiat. De bon matí, quan despunta el dia, hi veig la primera claror damunt de la torre de Can Cendra. El sol del migdia, no hi toca, però si el de tramuntana i el de ponent. Des de la finestra principal hi albiro les muntanyes del Pirineu, ara ben nevades. Necessito instal·lar al meu mòbil un programa que m’ajudi a identificar-les. També hi veig el poble de la Cellera presidit pel seu campanar. Llàstima que l’edifici de can Aulet el tapi una mica.

Imagino com seria aquest lloc fa uns cinc cents anys, quan era una de les torres de defensa del castell d’Anglès amb una vista privilegiada. Ara només queda la vista capa a ponent i tramuntana, fins la Cellera. Però, quan no hi havia els edificis de l’entorn, la vista també agafaria tota la Triassa fins arribar a Trullàs (pel costat de llevant). Pel costat de migdia, ara eclipsat per l’edifici de l’església, es veuria perfectament tot el camí que anava cap a Sant Martí Sapresa i Santa Coloma, la serralada de Santa Bàrbara, la baixada d’Osor... O sigui, que si ara hi ha una bona vista, fa uns 500 anys la vista seria excepcional, propi d’una autèntica torra de guaita. En definitiva, això es pot comprovar pujant a l’actual campanar,  que ara és el punt més elevat del nucli antic d’Anglès.

divendres, 8 / abril / 2016

Al matí, en Joan i en Ramon, venen a ajudar-me a penjar cortines a les finestres de l’estudi, aprofitant-ne algunes de velles que guardava. M’adono que, al pis on estic, no hi ha cap porta ni cap finestra igual. Les cortines també són, gairebé totes, diferents.

Els companys de l’arxiprestat ens trobem a Can Vernis per dinar. Sembla que hi ha optimisme. A la sortida per anar a veure la Passió d’Esparreguera hi participaran 150 persones de les nostres parròquies repartides en tres autocars.

Després de la missa vespertina vaig cap a Girona, a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Som poca gent. El germà d’en Ferran em mostra una fotografia del seu germà, enllitat, després del greu accident que va patir la setmana passada. Pràcticament només té desembenat la cara i el cap. Sembla que en tindrà per uns quatre mesos. Anava tranquil·lament en moto i un cotxe, que no va respectar l’stop, el va envestir. Espero que li sigui lleu.

Arribo a Anglès cap a les onze. I, bona nit, i tapa’t! 

Exsultet iam angelica turba caelorum!

dissabte, 26 / març / 2016

Esmerço bona part del dia a preparar la vetlla pasqual i les misses d’aquest diumenge: fulls de cants, lectures, ornamentació...  A les 12 ve el grup de la Professió de Fe i acabem de preparar-ho tot. Sembla que estan hi ha il·lusió.

Dino i descanso tranquil·lament al pis.

Cap a les 7 vaig a l’església per acabar-ho d’enllestir tot. L’església es va omplint i queden tots els bancs de la nau central ocupats, i també bona part dels bancs de la nau lateral. Al cor hi ha els Cantaires de Sant Miquel i els Cors Alegres que solemnitzen molt la vetlla. Superem de llarg els 160 participants.

La celebració, amb naturalitat,  és lleugera, animada, participada i digna: el foc i el lucernari, les lectures, la professió de fe i l’aspersió, la pregària eucarística i la comunió... 

I quan acabem, els pares del grup de Professió de Fe, serveixen un piscolabis: coques, begudes, gots, porrons... Alegria, i Bona Pasqua!

diumenge, 27 / març / 2016

Hi ha hagut el canvi d’horari i hem dormit una hora menys. Darrerament, quan em llevava, ja clarejava. Avui, quan m’he llevat, encara era tot fosc.

Al matí tinc les celebracions de la missa a Anglès, Sant Martí Sapresa i Bonmatí, on la Coral Ipso Lauro solemnitza la celebració. I, a la sortida, un xic de vermut preparat per la gent del Consell Parroquial.

Dino amb la Carme i en Josep, la Nuri i en Jordi, la Collell i en Jordi, l’Assumpta i en Jaume i la menudalla: en Patllari, en Ferriol i l’Aniol.

dilluns, 28 / març / 2016

Bufa fort el vent. Sembla que mestraleja.

A les 11 tenim la missa pasqual a Sant Amanç, el Roser de Sant Amanç. És curiós com, a les nostres comarques, els aplecs de Pasqua de les parròquies s’anomenen Rosers i, a més, segueixen una jerarquia en el calendari: primer, l’església més propera a la parròquia principal i, de mica en mica, les altres parròquies.

A Sant Amanç, hi participen unes 60 persones. Amb els cants, animen la celebració els germans Ortiz Frigola, de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.

A la sortida, els responsables de l’església ens serveixen un esmorzar amb coques, pastilles de xocolata, begudes... Alegria, i bona Pasqua!

Després de deixar els patracols a la doma, vaig cap al Baix Empordà, a visitar la tieta de Can Pons i felicitar-la per la Pasqua. Fa un dia rúfol.

dimarts, 29 / març / 2016

Faig endreça per la casa i per la rectoria. Al migdia vaig a la barberia. Si bé et prenen el pèl, sempre hi ha alguna novetat que coneixes.

A la tarda tenim reunió del grup de Vida Creixent. Parlem de la relació entre els avis i els néts. Un tema ben bonic. També surten comentaris entorn de les celebracions de la Setmana Santa.

dimecres, 30 / març / 2016

Per Ràdio Estel, en Josep M. Fisa fa un bon comentari a l’evangeli del dia.

Algunes dames de la confraria de l’escombra venen a netejar l’església ja que marxen uns dies.

Al despatx atenc alguna visita. També venen en Ramon i en Joan a feinejar.

Dino a Banyoles. Recullo uns quants llibres que, a la tarda, porto a la biblioteca del Seminari.

Quan arribo a Anglès, l’Emili Rams em comenta que posaran unes plaques, a la façana de l’església, indicant un dels punts de la ruta relacionada amb la pintora Remedios Varo.

M’assabento que, pel poble, hi ha hagut corredisses, seria un episodi de lladres i serenos.  La policia local i els mossos d’esquadra es veu que han engarjolat algú però que no els ho ha posat fàcil. Suposo que, aquí uns dies, sabrem de què va. 

dijous, 31 / març / 2016

El dia es presenta lluminós. Preparo el suplement del full i, abans de les 11, surto cap a Bellaterra. Arribo a la UAB poc després de les 12. A la cafeteria prenc un tallat i un mini.

Vaig a secretaria a saludar la Susanna i a demanar per la Teresa. Cap a la una em trobo amb la Teresa i anem al seu despatx. Estem parlant una hora i mitja repassant el plantejament de la recerca i situant algunes coses a lloc. Vaig veient que la recerca em comporta un procés de catarsi a molts nivells. I la Teresa m’ajuda a agafar-me el treball amb perspectiva i amb ànim.

Cap a les tres, a la cafeteria, dino una mica. Els racons de la facultat, els interns i els externs, bullen vitalitat i primavera. I faig el camí de retorn cap a la Selva. M’aturo a l’Àrea del Montseny a descansar i fer un xic de migdiada. També m’aturo a Santa Coloma a proveir.

Quan arribo a la doma, col·loco a lloc el que he comprat. Al vespre, celebro la missa. Aquests dies participen poques persones a les celebracions: es veu que algú passa el grip.

divendres, 1 / abril / 2016

En Jaume Angelats, a Ràdio Estel, hi fa un comentari ben bonic sobre el cap. 21 de l’evangeli de sant Joan, que és el propi d’avui: tenim dret al desànim, però a la riba del nostre desànim, el Senyor vindrà a trobar-nos per alimentar-nos i enfortir-nos amb el seu escalf.

A les 10 del matí oficio les exèquies de la Magdalena Ruiz (94 anys). Se li havien mort abans 4 fills, la darrera fou la Maria, a finals del gener passat. Mentre fem la cerimònia, cau un bon ruixat. 

Quan he acabat les exèquies, faig la visita mensual als malalts de Bonmatí: la Maria, la Margarita, l’altra Maria, en Josep, la Dolors, l’Antònia. El dia s’aclareix.

Cap a un quart d’una vaig a la Cellera on recullo en Ramon i en Jordi. Anem a dinar amb en Jesús a l’hostal de Sant Marçal, a Amer. Tots portem al damunt l’estrès d’aquests dies i, dinant plegats, ens traiem les cabòries del damunt.

A mitja tarda vaig cap a Brunyola, a les exèquies d’en Salvador Pibernat (96 anys) de Can Marquès, el pare de la Paquita de Can Pagès, de la Roser de Can Bussalleu, d’en Salvador i d’altres 5 fills. Oficia Mn. Esteve Sureda, tot comentant la personalitat d’en Salvador, comenta que aquesta és l’hora que era el moment que el visitava i li portava la comunió a casa seva, com ha fet cada primer divendres des de fa 12 anys. He col·laborat amb els cants.

Quan acabem la cerimònia, em fixo en diversos detalls de l’església, una construcció del s. XI (la part més occidental) i possiblement del s. IX (la part més oriental). Al fons del presbiteri hi ha un retaule d’alabastre d’en Francesc Bacquelaine  i en Josep Boada de cap el 1960 amb escenes del martiri de sant Fruitós i els seus diaques Auguri i Eulogi.   

Al vespre celebro la missa a Anglès. La Rosa Puigdemont m’obsequia amb el llibret Els relats de l’àvia Teresa, on recull diversos escrits, ben simpàtics i interessants,  de la seva sogra, la Teresa Pont Bosch, la germana d’en Manel Pont.

A dos quarts de nou celebro la missa setmanal a l’església dels Dolors de Girona. Cal pensar en algunes reformes.

Arribo a la doma cap a les 11. I cap al llit. 

Cessent iurgia maligna, cessent lites, et in medio nostri sit Christus Deus

dissabte, 19 / març / 2016

Recullo un poema d’en Josepmiquel Sevià que corre per la xarxa:

“Volgut mossèn Ballarín,

vos que ja ho teniu clar

tot això del més enllà,

i de la transcendència

i ara en teniu experiència,

si és cert, feu-nos-ho notar!

I ajudeu-nos a actuar

com vos, en conseqüència

(Ah!... i si teniu influència

prop d’aquell que ens va crear,

feu que el poble català

-que tant vàreu estimar-

tingui aviat la independència.

Aquest poeta de Palamós havia estudiat al Collell on conegué els meus germans, i és nebot de la Sra. Càndida Figa, molt amiga de la mare.

Venen la Nora, l’Etna, l’Abril, en Joan Maurici i l’Ona. Els comento el pla de treball d’aquests dies per preparar-se per la Professió de Fe. Sembla que els fa il·lusió.  

Al migdia batejo en Lluís , nét d’en Joan Cañigueral amb qui  vaig coincidir estudiant al seminari menor. És el segon nét que li batejo.

A la tarda hi ha el bateig de la Sofia que oficia en Volodymyr, el capellà ucraïnès. Els ucraïnesos, quan bategen un infant, també li administren la confirmació i, sovint, la primera comunió.

La primera missa de Rams l’oficio a Sant Martí Sapresa. Hi participen 10 feligresos, dels quals 4 venen d’altres parròquies. Ja veig que el proper any no caldrà fer aquesta celebració anticipada.

A Anglès, a la missa anticipada de Rams, hi participen cap a 60 persones.

diumenge, 20 / març / 2016

Avui comença la primavera.

A les misses hi ha força gent, especialment a la de Bonmatí a dos quarts d’onze i a la d’Anglès, a les dotze. La celebració de Rams conserva molts elements populars.

Vaig a dinar a Can Vernis. M’hi trobo la M. Rosa Vila, d’Amer, i la seva família. Ens saludem i parlem una estona. Està contenta perquè anà molt bé la processó de la Mare de Déu dels Dolors.

A la tarda treballo una estona.

dilluns, 21 / març / 2016

A mig matí ve el grup que es prepara per la Professió de Fe: quatre noies i un noi. Avui toca escoltar el testimoni de dos parroquians, la Dolors i en Joan,  que els parlen amb senzillesa de les seves conviccions cristianes.

Al vespre celebro la missa. Hi participen una dotzena de feligresos. Fa goig.

Quan acabo vaig cap a Les Planes per col·laborar amb en Jesús a la celebració de la Penitència. Hi participa cap una quarantena de persones.

dimarts, 22 / març / 2016

Les notícies parlen d’un doble atemptat a Brussel·les,  a l’aeroport i al metro. Es parla d’algunes desenes de morts.

A mig matí vaig a celebrar la missa al Centre de Dia acompanyant els avis que hi són atesos. També hi participen altres feligresos, a més del grup que es prepara per la Professió de Fe. I l’Esteve em fa d’escolà.

Quan surto veig que tinc diverses trucades. Com que són gent que col·labora a la vida parroquial, els truco per mirar què volen. Resulta que a la nit algú ha entrat al magatzem de Caritas, a Santa Magdalena, i s’ha endut una bona carregada de menjar. Ara feina a canviar panys, a mirar què hi falta, a fer la denúncia...

A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa. En Pep Oliveras porta les dues imatges restaurades: la Mare de Déu dels Dolors i en Nen Jesús dret, mostrant el calze i la partícula. I baixem de les fornícules les imatges del Sagrat Cor i de Sant Josep que s’endurà per restaurar. I em penso que ja estaran restaurades totes les imatges d’aquesta església.

En Pep ve amb els seus dos fills, en Max i en Marian. Són molt comunicatius. Estan fent ESO.  Em comenten que fan d’escolans a Sant Esteve d’Olot amb Mn. Lluís i que es preparen per la Confirmació, amb l’Anna Verdaguer (que feia de monitora a Les Fonts quan jo era per allà). Em demanen si algun dia podran venir a fer-me d’escolans. Els comento que els seus avis, en Marià i la  Roser,  quan es van casar, van començar el seu passeig de nuvis a casa.   

Al vespre, no tinc missa vespertina i vaig cap a Sant Feliu de Pallerols. Col·laboro amb en Jesús a la celebració de la Penitència. Hi participen unes 60 persones. Acabada la celebració, tot xino xano vaig cap a Anglès. Arribo a la doma cap a ¾ de 10.

dimecres, 23 / març / 2016

M’assabento que la Coral Nit de Juny de Palafrugell estan retinguts a Brussel·les on havien anat a actuar. Els envio un missatge de coratge.

Dino a Banyoles. Aprofito per anar a proveir-me per aquests dies de festa.

Després de la missa vespertina va arribant la gent per la celebració de la Penitència d’Anglès. Hi veig feligresos d’Amer, d’Osor, de la Cellera... i, clar, d’Anglès. Superem el centenar d’assistents. Hi respiro devoció i interès. Val la pena aquestes celebracions que ajuden a descobrir la Misericòrdia.

Al vespre veig, per primera vegada,  el programa de El Foraster dedicat a Ventalló. Hi surt la Paquita Roca que estava casada amb en Pere Serramitjana de Banyoles. Es veu que té 90 anys. També hi surt la meva padrina, la tia Lola acompanyada d’en Josep  (el seu germà), de la seva jove (la Isabel), del meu cosí (en Lluís). També hi surt la Núria Esponellà i el seu marit.   

dijous, 24 / març / 2016

Al matí ajudo a arreglar l’església, especialment el Monument i el que es necessita per la celebració del vespre.

Al migdia celebro la missa del Dijous Sant a Bonmatí. El to és senzill i devot. Hi participen unes 25 persones.

Amb en Ramon, en Jesús i en Jordi, dinem plegats a Ca l’Elisa celebrant així el Dijous Sant.

A les 8 del vespre oficio la segona celebració del dia, la Cena del Senyor, a Anglès. Hi participen una cinquantena de persones.

divendres, 25 / març / 2016  

A les nou del matí iniciem el Viacrucis pels carrers del barri vell d’Anglès. Hi participen unes 7 5 persones. Diversos voluntaris porten, per torns, la creu: una persona a cada estació. En Joan i en Ramon flanquegen la creu amb una torxa. La Maria fa un toc de campana a cada estació. En Pedro entona els cants del viacrucis... i jo vaig llegint els comentaris referits a cada estació.

A les 12 oficio la litúrgia de la Passió a Bonmatí. Hi participen unes 30 persones. 

Per dinar faig una olla de verdura amb bacallà, tal com m’ensenyà a fer-ho la mare.

A les 6 de la tarda tenim la litúrgia de la Passió a Anglès. Hi participen unes 5 5 persones.

Poc després de les 7 surto d’Anglès i vaig cap a Girona, a l’església de la Mare de Déu dels Dolors. Els passos ja són tots davant de la catedral. Un cop m’he vestit amb la túnica i la vesta, tot negre, sortim al carrer, davant de l’església dels Dolors. Amb els congregants diem una avemaria i els imparteixo la benedicció. I anem cap a la catedral.

Vaig al costat del pas de la Mare de Déu i, quan sortim, em situo al darrera. M’agrada observar la gent que omple els carrers per contemplar la processó: moltes famílies joves amb els fills, alguna família amb algú disminuït, la majoria de la gent va observant amb curiositat i respecte, hi ha qui mou els llavis devotament i mira la imatge amb devoció...

Arribem a les escales de la catedral cap a 2/4 de 12 i, amb la junta, pujo al capdamunt. Quedo prop del bisbe i dels capellans de les confraries. La Concepció i la Mercè em saluden...

Poc abans de les dotze arribo de nou a l’església dels Dolors. Es serveix un xic d’àpat a base de pa amb tomata, pernil i, al final, bunyols. Acabem cap a la 1 i surto cap Anglès. Hi arribo quan el campanar marca dos quarts de dues. I a les 2, cap al llit.

O vos omnes qui transitis per viam, attendite et videte: Si est dolor similis sicut dolor meus...

dissabte, 12 / març / 2016

El dissabte és un dia tranquil. Preparo les misses del diumenge.

A la tarda, passo per Amer, la Cellera i Bescanó repartint els programes de Setmana Santa de l’arxiprestat. Tothom els espera.

Després del la missa de Bonmatí i després de la missa d’Anglès, diversos col·laboradors, es distribueixen els barris, carrers i veïnats per repartir els programes de Setmana Santa. Tant de bo arribin a totes les cases dels pobles. És una manera de donar fe de vida i de donar a conèixer la vida parroquial.

diumenge, 13 / març / 2016

Celebro les misses del matí a Anglès, a Santa Marti i a Anglès. Acabem de repartir barris, carrers i veïnats on distribuir-hi programes.

Després de la missa del migdia, vaig a la Torratxa (al carrer Major). La M. Teresa Tafanell lliura a la parròquia d’Anglès una fotografia antiga i emmarcada de la Mare de Déu del Remei abillada amb els vestits postissos que portava abans del 1936. Val a dir que la imatge tenia una cara bonica. I la col·loco a la sagristia de l’església de Sant Miquel. Hi lluirà.

Amb un amic, anem a dinar plegats. És indi i comentem costums indis diversos relacionat amb els menjars i amb els casaments.

Al vespre em comuniquen la mort d’en Ramiro Arnau Roca (84), el darrer germà de la muller del meu germà.

Dilluns, 14 / març / 2016

Entro unes instàncies a l’ajuntament d’Anglès: una per demanar permís per fer el viacrucis al carrer el divendres sant i l’altra demanant un espai per la trobada ecumènica de Pasqua el dia 3 d’abril.

En Danés em comunica la defunció d’en Luís Ortíz de Bonmatí. Demà caldrà oficiar-ne les exèquies.

Vaig fins a casa de l’Arnaldo. També hi saludo la seva muller, la Shona. Preparem un xic la trobada pasqual del dia 3 d’abril. Quan hem acabat parlem de les famílies. L’Arnaldo em comenta que el seu pare era l’escriptor i periodista Adelardo Fernández Arias (1880 – 1951) que sovint signava amb el pseudònim El Duende de la Colegiata. Va treballar per diversos periòdics, va escriure diverses novel·les i obres de teatre i també dirigí pel·lícules.

Quan acabem, m’arribo fins l’ambulatori. Demano hora per ser visitat ja que algun medicament dels que prenc no acaba de funcionar.

Dino tranquil·lament al pis. Tinc caparrina i em ronda un refredat.

Al vespre venen a assajar els Cantaires de Sant Miquel. Amb en Josep M. acabem de fer la tria dels cants del diumenge de Rams.

dimarts, 15 / març / 2016

Vaig a Banyoles. Arribo a Santa Maria quan baixen les campanades de les nou. Miro els passos de la processó dels Dolors. Els dos d’en Bohigues, estan molt bé: l’encontre de Jesús i Maria i la Pietat. Són sobris i senzills, si bé crec que el de la Pietat el van malmetre una mica amb una restauració que li van fer fa uns anys: en Bohigas tenia una forma de policromar molt peculiar. El pas que no m’agrada és el nou, de Jesús amb la creu i un soldat romà.

A la sagristia m’atén un noi colombià que es prepara per ser ordenat aquí. Fa pocs dies va localitzar una imatge de sant Josep a la capella de l’hospital Santa Caterina. Em comenta que està llicenciat en arts escèniques. Ves per on!

De mica en mica arriben els familiars d’en Ramiro: la Margarita, la Lourdes, en Jordi, els gendres, els néts... Les exèquies les oficiem amb senzillesa i amb sentiment, com pertoca. Una religiosa josefina, la germana Agustina Arimany (que és de Les Planes) porta els cants: “Quantes coses a la vida, que semblen omplir-ho tot, i no són més que mentides que s’amaguen dintre el cor. Tu has omplert la meva vida estimant-me de debò. Jo voldria, Mare bona, ser com tu... “

Hauré oficiat les exèquies de tots els germans Arnau Roca: en Pepet i en Joan a Barcelona, en Paquito a Borgonyà de Terri, en Celso a sant Cugat de Salt i l’Antoni a Mata. Els seus pares procedien d’Amer (en Miquel) i de Sant Esteve de Llèmana (la Llúcia, de qui també vaig oficiar-ne les exèquies). 

Quan acabem vaig a recollir el cotxe que he aparcat al carrer Jaume Butinyà. Em cau l’ànima als peus veient com està l’edifici del convent de la Divina Providència: no se pas qui va badar! Damunt del carener de Can Ametller hi ha una puput que va cantant: s’acosta la primavera.

Passo un moment per Can Teixidor per estar una estona amb la Carme i en Josep. També hi ha l’Assumpta. Em trobo amb en Joan Figueres que em parla del seu consogre, el meu metge. Abans de sortir de Banyoles, al carrer de Mata, m’aturo a proveir una mica. I cap a Anglès.

A la tarda, a Bonmatí,  tinc les exèquies d’en Lluís Ortiz, el pare de la Dulce, la mestressa de la Codina.

I al vespre, celebro la missa vespertina. El refredat va empenyent: eixavuirar, regera de nas, caparrina...

dimecres, 16 / març / 2016

Em ronda un refredat i he passat mala nit i m’ha agafat insomni. He pres una infusió pel refredat i una aspirina. I m’he posat a caminar pel pis. He arribat a fer 2 mil passos, o sigui, uns 1500 metres.

Quan he esmorzat i endreçat la casa, vaig a casa de la Montse a beneir-li la casa. Fem una breu pregària, beneeixo l’aigua i amb un bri d’olivera, beneeixo les portes i finestres invocant i demanant la protecció de Déu sobre tots els que viuen a la casa.

A les 10 ja estic al despatx. Hi atenc diverses visites. També trucades de telèfon, amb esternuts i mocs inclosos.

A la tarda estic força espès i el refredat m’ha deixat atuït. De fet, tampoc em puc queixar ja que és el primer de la temporada. Els altres anys, especialment a Palafrugell, el mínim eren tres cada temporada.

L’Anna, la directora del reforç escolar, obsequia els voluntaris (i a mi) amb tres bunyols dintre una bosseta amb un llaç i un pensament bíblic. No em puc estar de fer memòria d’en Bernat Caussa que, per Setmana Santa, m’obsequiava amb un sol bunyol. Jo sempre li deia: “només un??” I la resposta d’en Bernat era contundent: “si a Palafrugell tothom l’obsequiés amb un bunyol, no se’ls acabaria”. Una veritat com una catedral!

dijous, 17 / març / 2016

Estic refredat com una sopa. A la nit ha plogut a gust i ha nevat a les muntayes de l’entorn. Deo gratias! Ja tenim 12 hores de claror i 12 hores de foscor. Ara arriben els dies més agradables del calendari.

El dematí enllesteixo el suplement parroquial. Queda un xic massa ple, però la Setmana Santa i Pasqua són dies intensos. .

Al vespre, després de la missa, vaig cap a Bonmatí. L’Eva i en Xavier em fan una entrevista per emetre per ràdio Bonmatí. Sobretot cal parlar dels horaris de Setmana Santa fent destacar els elements més populars.

divendres, 18 / març / 2016

Ha mort Mn. Josep M. Ballarín (96 anys). Em va ajudar molt a la meva primera etapa de seminarista al seminari major de Girona. Ens va dirigir uns exercicis i ens va fer un curset d’espiritualitat. També l’havia visitat a Queralt i hi havia portat un grup de joves des d’Olot. Els llibres d’ell que més m’han agradat són Francesco (1967, i que em penso que va ser el primer que va escriure)  i la Història de l’Espiritualitat (que no recordo el títol). També he llegit altres llibres seus .Tal com escriu en Miquel Àngel, un bon company, “Mn. Ballarin va ser per molts cadells de capellà el Bergoblio de la nostra joventut”.  

Pel matí feinejo per la casa i per l’església. Cap a les 11 surto i vaig a Girona. Sembla estrany que per fer 19 km s’hi estigui gairebé una hora. Aparco al seminari i vaig a l’església del Dolors. Hi celebro la missa de la Mare de Déu dels Dolors. Hi participen una vintena de devots. M’atén i m’assisteix en Narcís Palahí. M’obsequia amb una fotografia de la imatge que hi havia a l’església abans del 1936, una talla d’en Josep Llimona.

Quan marxo vaig cap a Vilanna, al barri de l’altra costat del pont de Bonmatí, a sota els Pujols.  Ens trobem a dinar els companys capellans de l’arxiprestat a Can Rajolet. Parlem de la festa dels Dolors a Amer (hi va el bisbe!) i de temes del nostre món. Acabem cap a les 3.

Passant per Trullars, Mas Llunés, Sant Dalmai...  vaig al monestir de Santa Clara de les clarisses de Vilobí per comprar-hi partícules per la missa ja que faria curt.

A Anglès, al vespre, fem el Via Matris, el Camí de Maria, i celebrem la missa. Quan he acabat, torno cap a Girona. Aparco a la muralla i vaig de nou a l’església dels Dolors. Està plena de gom a gom. Hi canta la coral del GEiEG: Stabat Mater, O vos omnes... Celebra la missa Mn. Pere Domènech. Al final de la missa em presento als assistents i els felicito per la diada i per la participació.

Tothom passa per l’antiga sagristia. Les cambreres de la Mare de Déu hi serveixen bunyols i beguda. Vaig saludant diverses persones conegudes i altres que em volen conèixer.

Amb en Pere, anem a sopar a casa de la Dolors Vidal i d’en Salvador Sunyer, una casa d’indianos situada al davant mateix de l’església dels Dolors. Celebrem el sant de la Dolors, el d’en Salvador i sant Josep. Diversos comensals també han assistit a la missa. Hi participen els germans de la Dolors, altres amics: en Pep Nadal, la M. Josep Balsach... També diversos fills i nebots. És un sopar distès i agradable.

Arribo a la doma cap a les 12 de la nit.